Carrer Major | Victòria Szpunberg: "No esperàvem que Permagel connectés amb públic de tantes generacions"
Show transcript
00:00:00: Els vint i tres llargs ja no podia començar a velles arts, és massa tard.
00:00:06: Massa tard... Més fins als quaranta que t'adones que aquella edat encara ets a temps sinó de tot el menys de tot al que importa.
00:00:13: Manteixo i pregunto, mantejo i pregonto, és el meu estil!
00:00:20: Aquest diumenge, el teatre Tarragona acoll per Magel.
00:00:22: L'adaptació teatral de la clama de novel·la Deva Baltazar una història intensa provocadora i carregada d'humor negre que ens endinsen els pensaments d'una dona que qüestiona la família l'amor romàntic i fins i tot la seva pròpia existència Maria Rodríguez Soto dona vida a aquesta protagonista en un monòleg dirigit per Victoria Spunberg que també signa l'adaptació juntament amb Albert Pijuan Avui parlem amb ella per descobrir com s'ha traslladat aquest univers literari als escenaris i qui ens vol explicar aquesta històrea Victòria molt bona tarda
00:00:50: Hola, bona tarda.
00:00:51: Escolta, Victòria Permeja, el partit és una novel·la que va tenir un gran impacte entre els lectors.
00:00:55: Què et va activar a tu d'aquesta història?
00:00:58: I què et va fer pensar això pot funcionar d'un escenari?
00:01:03: Bé... Jo no ho vaig pensar jo si has de ser sincera.
00:01:07: Ho va pensar la productora, que és la Siskeia i el Sempons.
00:01:12: Llavors em van venir a buscar perquè quan jo vaig estrenar al primer cop que vam estrenant l'imparatiu categòric va algú que crec era l'Anna Guitart, va fer un article que comparava la meva obra amb el càssit fascinació de la Eva Baltassar.
00:01:27: Que és el llibre aquest que ara ha guanyat el premi que he tingut.
00:01:30: I doncs... La Siskeia, que té molt ú, hi va venir a veure imperatiu i, bueno, suposo que va fer com també ella mateixa a l'associació i va veure que hi havia un humor compartit una crítica social compartida personatges femenins i tal, llavors em va proposar fer l'adaptació.
00:01:51: Jo li vaig dir que no acostumo a fer adaptacions de narrativa al teatre perquè soc molt defensora de la idiosincràcia pròpia de l'escriptura teatral però bueno... La veritat jo no havia llegit l'Eva o ets de què passa.
00:02:06: Llavors em vaig llegir el llibre i la veritat és que tenia una oralitat molt potent un personatge amb humor negre que ho has dit tu Bueno, que la veu es podia traslladar a l'escena.
00:02:19: Llavors li vaig dir d'acord ho faig però si ho fa la Maria Rodríguez perquè ho vaig veure clar que ho havia de fer un actriu... que fos boníssima a poder sostenir tot això i mira, així va començar.
00:02:32: Ara parlem del paper de la Maria però em sembla especialment interessant aquest punt de partida el que comentava és que tu no acostumaves a fer adaptacions explicant-nos una mica com ha estat per tu doncs aquest procés, l'efecte de gestió del primer aquesta novel·la que té un aveu molt íntima poètica i alhora una mica descarnada com es trasllada tota aquesta intensitat literària en un llenguatge teatral?
00:02:54: Bueno aquí sí que vaig comptar amb... la col·laboració del meu soci habitual, que és l'Albert Pijuán.
00:03:00: Que hi ve molt de la novel·la però també ha fet teatre i a més treballem sovint plegats, ens coneixem molt.
00:03:06: Llavors el que vam fer és agafar la novela... ...i buidar-la per com exos temàtics perquè ens entenguem.
00:03:16: Per exemple, vam fer com un èxel i vam dir tot el que fa referència als intents de suicidi, doncs anava cap a un... cap a una casella, tot el que fa referència a la família.
00:03:28: I llavors, tenint el material com d'alguna manera més deconstruït, vam decidir optar per un espai únic, que era l'hospital... No estic fent spoiler, això es veu molt des del primer moment, en realitat és un espais que apareix a la novel·la al final, a les deu últimes pages.
00:03:47: Vull dir-me que fem una restructuració molt forta del temps i l'espai de la novel.
00:03:53: I després, clar, tota la novel·la està escrita des de l'aveu d'un personatge que pensa de manera una mica... desendreçada.
00:04:02: No ho dic per crítica a la novel, sinó que és la propia proposta, no?
00:04:06: Que és com un pensament interior i nosaltres vam endreçar una mica el discurs i ens vam basar més en la història familiar, que ens interessava més que no pas, per exemple, amb totes les històries actuals l'ésbica que sí que apareixi, és present però en el llibre té molta més potència.
00:04:25: I després sí que vam fer com una mena de... O sigui, situar-ho tot a l'hospital i llavors l'espai dramàtic queda clar des de l'inici i ens permet que el personatge estigui rumiant en aquest hospital i parli amb el públic com si parles amb ella mateixa.
00:04:45: Això ens va endreçar molt perquè quan treballes amb un actriu El final l'actriu et pregunta a qui li estic parlant.
00:04:53: En una novel·la no passa res perquè és la lletra o la paraula de l'escriptora que connecta directament amb el lector, però aquí tenim un intermediari que és l'aktriu, que és qui posa al cos i la veu.
00:05:06: I llavors aquest actriu per molt abstracte que sigui la proposta d'entendre una mica on és, a qui parla... I això ens va ajudar molt la veritat, aquesta decisió.
00:05:16: Heu comentat que des d'un primer moment vas tenir clar que havia de ser la Maria Rodríguez Soto és evident que això és un univers interior que recau sobre una única intèrpret que necessitava tenir l'actriu que assumís a aquest personatge i per què et va venir el cap tan ràpid?
00:05:33: La Maria ja la coneixia perquè ella va fer una obra meva de fa molts anys I ella sortia tot just de l'Institut del Teatre i va ser un personatge dificilíssim, i ho va fer genial.
00:05:46: Però se'm va codir veient la casa amb flames.
00:05:51: Un dia estava veient aquesta pel·lícula amb la meva filla... I just m'havien trucat i tal, i el personatge de la Maria em va ressonar.
00:05:59: Vaig dir que aquesta és per magel perquè el personatge de la pel·le tingués a veure en permà gel però sí l'energia I llavors, què passa?
00:06:08: La Maria és un actriu que combina de manera magistral l'emoció amb la tècnica.
00:06:14: Això hi ha molt pocs actors que puguis dir estar al mateix nivell i l'emoció a la tètica perquè a vegades hi ha actius, actors... Que tenen una vis serà una emoció increïble però que després tècnicament són més irregulars.
00:06:26: I després gent que és molt tènica i li costa més transmetre emocions.
00:06:31: Però bueno, clar, és que és una feina molt complexa la d'interpretar!
00:06:35: Llavors la Maria Aquestes dues característiques les té en un nivell altíssim.
00:06:42: Llavors, jo necessitava molta tècnica perquè és un monòleg que el sostella sola i que passa de parlar al públic, de parlar amb ella mateixa, de narrar, de dialogar-hi fer ella, de mare o de filla... O sigui, el que fa és virtuós no lo següent.
00:06:58: I a l'hora la història és molt emocional.
00:07:01: I llavors també el físic d'ella em quadrava És un actriu que jo ja li tenia ganes.
00:07:08: Bueno, la veritat és que ha estat un procés meravellós perquè és una actriua més molt generosa i molt maca.
00:07:16: Victòria, vau estrenar l'espectacle a les païtexes de Barcelona aquesta primavera després d'aquests mesos de recorregut?
00:07:22: Quines reaccions del públic tan sorpres més?
00:07:27: Primer va ser un èxit de públic increïble en el sentit que nosaltres pensàvem.
00:07:34: Si hi ha el Texas... Ja és un teatre que fa molta dramaturgia contemporània, té com un públic fidèl.
00:07:40: És un teatre molt interessant però era una proposta que era una mica diferent a el que normalment programa el Texas Era una propuesta molt arriscada perquè tot i fer una novel·la d'èxit no és una novela fàcil.
00:07:59: És una novella molt singular, vull dir, és una dona que es vol suicidar L'Esviana, diguéssim... O sigui d'una manera molt explícita que descriu sense gaire vergonya.
00:08:18: Totes les seves relacions sexuals no diré que de maneraoscena però sí que entren llocs de foscor i d'abartigen que de vegades ja públic pot tirar-se enrere.
00:08:31: No és per tot públic, per mi.
00:08:35: El fet de que vingués tantíssima gent a veure-ho, i sobretot de tantes generacions diverses... Això em va sorprendre molta gent jove.
00:08:44: I també molta dona però també homes no sé... I les reaccions van ser extraordinàries.
00:08:52: També penso que quan el públic aplaudeix d'aquesta manera tan flagrant, tan forta, també està aplaudint la feina de la Maria.
00:09:01: Jo ho penso així.
00:09:02: Després ha tingut nominacions, premis una gira molt bona, sí que estem molt contents.
00:09:10: Per acabar, Victòria!
00:09:11: I de manera breu per a tota aquella gent que ja tinguis decidit que vindrà a veure Permejal al Teatre Tarragona i per a aquella qui encara no ho tingui del tot clar explica'ns la mica què es trobaran.
00:09:22: Bueno primer ho he dit però és que es trobaran un actriu en estat de gràcia i això com el teatre és presencial I depenent molt dels que dirigim i escrivim, depenem molt dels factors.
00:09:34: A mi m'agrada molt dir-ho.
00:09:36: Són els valents, els que posen el cos... Llavors d'un actiu com la Maria no passa a quedar-hi, i això ja crec que ha de ser un impuls per anar-hi.
00:09:46: Però és que a més al text original, al text de l'Eva, és un text que té un humor negre que et descoloca i saps aquestes situacions que no saps si riure o no?
00:10:00: que jo les trobo molt xules, molt inesperades.
00:10:03: Llavors penso que la gent... Tot i que l'Història és terrible i és tràgica passarà una estona molt emocionant.
00:10:12: I bueno, penso que això no passa cada dia.
00:10:15: Vull dir que jo la recomano molt i ha vingut gent de tot tipus i la gent sortia molt entusiasmada realment.
00:10:24: I molt interpel·lada perquè també l'obra fa referències evidentment a una societat i un sistema que ens porta de vegades a l'extenuació mental.
00:10:37: Hi ha crisis existencials molt fortes, llavors jo penso que la gent, tot i que no el s'hi passi exactament el mateix que li passa al personatge, que és molt extrem... La gent connecta amb aquesta crítica sistèmica i després hi ha un final que sortrem moltíssim
00:10:55: Doncs Victòries Pumberk, directora de Permagèndol.
00:10:58: Moltíssimes gràcies per atendre'ns que vagi molt bé aquesta actuació al Teatre Tarragona i tot el que vingui per davant.
00:11:04: Gràcies a tu per la trucada, que vagin molt bé!
New comment