Carrer Major | Maria Jiménez: "Espero veure infermeres joves ocupant llocs de decisió"
Show transcript
00:00:00: La infermeria ha trencat un sostre de vidre a la Universitat Rovira i Virgil, i Maria Jiménez s'ha convertit en la primera professora a solir la categoria decatedràtica d'Infermeria a l'URB.
00:00:08: Una fita que representa un reconeixement personal però també el resultat de décades de treball per consolidar la infermería com a disciplina científica i acadèmica.
00:00:17: Amb una trajectòria que combina l'atenció als pacients, la docència i la recerca, Maria Jiménz és també una referenda al àmbit de l'avió ètica i les cures basades en l'evidència científica.
00:00:26: Avui en parlem amb ella sobre aquest reconeigament obstacles que ha hagut de superar la professió i els reptes de futur també de la infermeria.
00:00:33: Maria, molt bona tarda!
00:00:34: Molt bona tada!
00:00:35: Escolta Maria, abans te res enhorabona per la part que et toca i explica'ns què ha significat convertir-te a la primera catedràtica d'Infermeria de la URB
00:00:43: Moltíssimes gràcies per la invitació, moltíssima gràcies pels felicitacions.
00:00:48: La veritat és que tot un orgull tenia aquesta acreditació i sobretot és molta responsabilitat en el sentit de que d'alguna manera ara posa al llindar per altres companyes més joves en fer aquest camí.
00:01:05: No és un camí senzill que veritablement requereix de bastant esforç.
00:01:11: S'hauria definit aquest reconeixement com un esforc col·lectiu, a qui l'hi dedicaries aquesta fita?
00:01:18: Vio en aquest cas l'ho dedicaria a la meva mentora perquè jo penso que és la persona que em va curatjar fer aquesta carrera acadèmica i és la que va ser... El primer contacte que vaig tenir quan va arribar a l'Escola d'Infermeria, quan jo vaig començar a estudiar... ...que en aquell moment era la directora de l'escola, que és la Carmen Nubés.
00:01:40: Parlem de què s'ha trencat, hòstia de vidre!
00:01:42: Quins obstacles t'has trobat en la teva trajectòria?
00:01:45: Bueno el primer obstacle és que una infermera de les d'abans com sóc jo una diplomada d'infermería no podia fer carrera acadèmica perquè no podria fer cap doctorat i llavors espera poder fer el doctorat tenies que fer una altra essenciatura, que et permetés fer els cursos de suficiencia investigadora i posteriorment ingressar dins un programa de doctorat.
00:02:08: Això vol dir que algunes infermeres que van fer el mateix, que jo van fer un recorregut molt tortuós per acabar arribar al mateix post.
00:02:16: El fet de que no tingués aquesta disciplina del mateix reconeixement que els tres disciplines sanitàries, per què era?
00:02:23: Per què ha costat tant especialment arribar fins a el moment a dia d'avui en dos mil
00:02:29: i vint i sis?
00:02:29: En principi perquè era una diplomatura, una formació de tres anys que tenia una finalitat a la millor més concreta que era directament la part més professionalitzadora i no tant la part recercairem com podien tenir altres disciplines.
00:02:47: Aquest fet va marcar durant molt de temps el... el que puguem fer coses en aquest sentit.
00:02:53: També és veritat que la infarmeria és una disciplina jove, en comparació amb altres disciplines de l'àmbit de ciències de la salut i a veure'ns també és veritable que el recorregut ha sigut molt... es pot semblar en la vida d'una persona molt llarg, que en el meu cas es pot sembla llarg però històricament no tan llarg si comparem amb altres disciplines que ja eren licenciatures.
00:03:17: Vull parlar precisament d'aquesta trajectòria, d'aquest recorregut on vas començar a treballar en l'Hospital Joan XXIII combinant l'assistència amb la docència.
00:03:24: Què recordes d' aquells primers anys?
00:03:26: Jo sempre he dit que l'hospital Joan XXIII és la meva casa perquè és com... formar com a infermera i on vaig, d'alguna manera, aprendre els valors de la cura.
00:03:38: I llavors per mi l'institució com cal o com tal és un punt d'inflexió molt important en la meva vida.
00:03:46: Llavors també l'escola estava darrere del jovent i tres, passaven moltes hores allà... Els plats d'estudi també eren diferents i estaven molts dins de l'hospital.
00:03:57: Hi havia una vinculació molt estreta i per mi no és solsament el que jo... que vaig treballar a tallar, sinó que jo m'he format allà.
00:04:04: Vull dir que la meva vida he nascut, viscut i crescut a caball de l'Hospital Joan XXIII He fet coses en altres institucions però a Caballet Joan XXII i de la Universitat Rovira Ivisdilí.
00:04:19: En quin moment estan al Joan XX III?
00:04:21: Decideixes, descobreixes què més enllà de tindre pacients?
00:04:25: Vols dedicar-te també?
00:04:27: En aquest cas, a la docència ensenyar gent en quin moment et passa això pel cap?
00:04:32: Perquè realment vaig tenir una professora quan jo feia tercer i això és també una persona que t'amarca a la vida.
00:04:37: Vaig tenir una professora que en un moment determinat era la meva tutora, la tutora que tenia de pràctiques... I ella me va dir, penso que tu tindries que poder formar-te per ensenyar Perquè la manera que té relacions amb altres persones, la manera en què té relaciones amb els pacients i amb les famílies això s'ha d'ensenyar.
00:05:00: I jo crec que va ser el que em va donar una mica l'empenta perquè després també vaig tenir molta sort de que a l'escola... De seguida que vaig acabar la carrera també m'hi van oferir la possibilitat de col·laborar amb ells, llavors vaig començar a col·laborar en els laboratoris fent d'ajudant del laboratori.
00:05:18: Vaig fer tota una carrera i jo penso que he passat per totes les posicions que pot tenir una persona dintre d'una carrera acadèmica.
00:05:25: Per poder accedir al doctorat vas haver estudiat també entropologia què t'ha portat aquesta mirada més humanista a la teva manera d'entendre la infermeria i la professió?
00:05:35: Jo penso que l'anthropologia té molt de... com tu dius, no tan sol del humanisme sinó una visió per entendre la realitat.
00:05:45: Llavors jo penso que la realitat dels malalts i les famílies és una realitat complexa i per mi l'antropologia m'ha donat eines per poder entendre aquestes realitats i llavors això t'he permet fer un apropament molt més acurat
00:06:01: Vull preguntar també per la part d'investigació, perquè és cert i és una realitat que sovint associem la infermeria a una tensió directa amb els pacients.
00:06:08: I punt però no tant aquesta investigació.
00:06:10: Què s'investiga exactament en les ciències de la infermera?
00:06:13: De tot!
00:06:14: De tot, perquè et pots tenir... A més, és molt interessant perquè és un món molt versàtil que té molts prismes i potser investigar des del punt de vista més teòric del que és la conceptualització, el significat de cuidar fins a la pràctica i la part aplicada de les cures.
00:06:41: definir la investigació que tu consideres en relació dels teus interessos i els interessos, sobretot de les persones que tu atens.
00:06:51: El resultat d'aquestes investigacions pugui millorar la cura i puguin millorar l'acompanyament però hi ha de tot.
00:06:57: Jo sempre poso per exemple que nosaltres a aquesta nostra facultat hem tingut gent molt innovadora que ha estudiat l'informeria però després ha fet carrera... en àmbits de lo més peregrins que t'hi puguis imaginar.
00:07:15: Per exemple, en el disseny de videojocs i llavors dius bueno, què fa una infermera a dissenyal amb videojocs?
00:07:23: Doncs sí que fa perquè el termini general és molt general però hi ha jocs que estan pensats per ajudar les criatures quan estan malaltes, entendre la malaltia... Entendre com s'han de prendre la medicació, entendre com els dispositius que les infermeres utilitzaran, que són molt complexos d'una manera fàcil i ara inclús creava tards que acompanyin al nen o a l'anena en el seu procés.
00:07:50: Llavors, infermers?
00:07:51: A tot arreu.
00:07:52: Precisament una de les teves especialitats és la bioètica per aquells que no coneguin el terme, que no els hi són ni de res, expliquen sobretot... Què significa i quina importància tenen el dia a dia d'un hospital?
00:08:03: Jo penso que té una importànció vital, perquè dona resposta al com fem les coses.
00:08:10: Com nosaltres fem les cosa.
00:08:12: Com espera l'altre que les fem i com les fem.
00:08:14: I moltes vegades hi ha una divergència important i un malestar.
00:08:21: A mi m'agrada la ètica pragmàtica en el sentit de que m'ha agradat aquella part de l'ètica que es pot tocar Una infermera la contracta amb un règim administratiu i allà no posa que la infermera ha de sonriure, perquè un contracte no ho posa.
00:08:41: Però una sonriura en un moment determinat és molt curatiu i llavors és molt necessari i això és del que parlem quan parlem d'etica Això és la part més humanística.
00:08:55: La ètica té situacions molt complexes, perquè si s'ha de contractar en una situació d'eterminalitat en un pacient o si no tens recursos ja has de fer una limitació de recursos o una distribució de recursos, també és ètic.
00:09:09: Si des del punt de vista econòmic no tens suficients diners per a comprar A o B i has de decidir què has de comprar, això també és étic, dintre del marc sanitari... La èтica abarca moltes dimensions una per micro, una per mes o una per macro.
00:09:24: Però el important i sobretot el que intento transmetre als estudiants és que aquesta part micro és el que fa que després del malalt quan deixa l'hospital o el centre de tensió primària ha tingut un contacte amb un professional sanitari digui jo vull que m'actingui aquesta infermera
00:09:44: Parlem precisament de totes les dimensions que té l'ètica.
00:09:48: Avui ho enfoquem molt als pacients, però també hi és pels professionals.
00:09:53: Hi ha un dels moments més durs en què per qualsevol persona que treballa en l'ambit sanitàri són els errors com es treballa per aprendre d'un error sanitari sense entrar i sense caure constantment a intentar culpabilitzar els professionals que hi participen.
00:10:05: Tu acabes de dir la qüestió bàsica?
00:10:07: El error no va lligat a la culpibilitat perquè el moment que tu... El lligues a la culpabilitat estem parlant d'altres qüestions.
00:10:17: L'error és sumar, R-A és suma i nosaltres dins una cadena de atenció tenim diferents responsabilitats.
00:10:28: Quan algo passa s'ha de mirar què ha fallat en aquest procés perquè dintre del sistema sanitari hi ha molts punts de control i pot fallar evidentment que pot fallà però quan això passa el primer que s'han de fer és aturar-nos i dir-ho, perquè hi ha una tercera persona i aquesta persona port rebre un mal que a la millor si nosaltres ho aturem i ho diem es pot intentar resoldre.
00:10:53: I l'altra qüestió és que no és culpabilitzar sinó donar-se contra de que has fet el error i llavors veure i estudiar quines han sigut les raons perquè a la meva responsabilitat No és teva, directament.
00:11:06: És una responsabilitat derivada i això és molt important.
00:11:10: I la cultura de l'error no va en la penalització perquè t'has equivocat sinó al contrari.
00:11:15: És en l'acompanyament perquè el error porta molt sufriment també per al professional quan s'equivoca.
00:11:22: La declarada que regala amb aquesta culpa per utilitzar un termini molt... Des de punt de vista jurídic, però no és la finalitat.
00:11:35: La finalitat és acompanyar al professional en aquest procés que probablement serà complexa i sobretot complexa si el resultat d'aquest error és un resultat que no es pot canviar.
00:11:53: pot ser molt difícil.
00:11:55: També exerció és com el professor ha visitat a Suecia, què t'ha permès?
00:11:59: Quines diferències has observat entre la manera d'entendre les cures i també l'ètica assistencial entre altres països en general i el nostre?
00:12:08: Una de les coses que més m'hi va impactar ara ja no tant perquè ara ja ho tinc una mica més assimilat és l'especte cultural.
00:12:15: Vull dir, culturalment els païssos nòrdics o al nord-europa La forma que tenim d'entendre la vida, la família i les persones.
00:12:27: El concepte de individualisme és un concepte diferent però hi ha conceptes com el compromís per la teva salut.
00:12:37: És un terme que treballen moltíssim.
00:12:41: Tenen l'obligació moral de cuidar-se perquè és la seva responsabilitat i no recau sobre el sistema.
00:12:54: Això és impactant per exemple a la família, no?
00:12:57: És molt normal no veure famílies als hospitals, la família... No és perquè no s'estimi la gent sinó perquè culturalment consideren que l'hospital és un puesto de trànsit i que com estan educats a ser molt autònoms El fet que algú t'hi estigui a l'hospital, hi ha moltes maneres de connectar amb aquesta persona i no tenen perquè està ja al costat del llit.
00:13:24: Això a mi em va sobtar moltíssim perquè jo em dedico el món de les urgències i m'he costa molt que una persona tingui un problema a casa i vagi sola a l'spital i no l'acompanyi ningú i que la gent digui que ja et veurem quan... Ens truqui si ens diguis com vas.
00:13:44: Això a mi m'acosta, perquè si veus una sala d'espera en un hospital d'un país nòrdic, pràcticament no hi ha ningú.
00:13:52: Les salars espers són molt petites i no hi és ningú Tu vas aquí a un hospital i li està ple.
00:13:57: I això és una pregunta que em va fer i és una qüestió cultural
00:14:00: La Facultat d'Infermeria de l'UBRB té ara mateix més d'un miler de estudiants de grau.
00:14:05: Ara que sou per aquest camí cap a la càtedra, creus que veurem infermers ocupant llocs de responsabilitat també en la recerca i el món universitari?
00:14:14: Sí, per suposat.
00:14:15: De fet, jo tinc que dir que... El rector actual ja va... va considerar per tu posar una infermera en el seu equip.
00:14:23: Jo penso que això ja dona i diu molt, i per suport sap que sí.
00:14:28: Tenim en compte que ja no tenim que anar molt lluny, eh?
00:14:32: En comunitats autònomes del nostre territori nacional no deixen a les infermeres arribar a puestos de alta gestió.
00:14:43: Jo crec que això és un error molt gran perquè... El títol que tu tens no va en relació a la competència que has de fer.
00:14:52: Si aquesta persona és competent per el càrrec que ha de fer, independentment del títole, el títoli no hauria d'haver de ser un impediment A vegades se trobem que encara les infermeres tenim alguns hàndicaps que acaben de superar, però cada vegada menys.
00:15:11: Vull dir a Catalunya jo diria que de moment no tenim aquests problemes.
00:15:15: Et vull preguntar precisament per això perquè és evident que es fan passos endavant i que se celebra i és així, però encara hi ha reptes pendents per aconseguir que el món de la infermeria en general, la investigació en infermeri estigui reconeguda com mereix i també tingui els recursos que segurament mereix?
00:15:33: Sí, queda molt.
00:15:33: Molt per fer i jo espero que quan sigui una infermera o una professora jubilada pugui veure com gent jove arribar a càrrecs de pressa de decisió que realment marquin història.
00:15:51: Hi ha països que l'administra de salut del seu país és infermera.
00:15:56: Nosaltres no hem tingut mai una ministra de Salut al estat espanyol que sigui infermera el dia que això passi serà un hito
00:16:03: Maria Jiménez, moltíssimes gràcies per acceptar la nostra trucada i passar als nostres micròfons.
00:16:07: Enhorabona una vegada més i que vagi molt bé.
00:16:10: Moltíssimes gratis per donar veu a les infermeres, agraeixo personalment perquè m'heu convidat a mi però penso que el que jo aporto és la veu de les infermeres i en aquest cas és que les infermers estiguin clar que allò que volen fer ho poden fer.
00:16:27: Moltes gràcies, Maria.
00:16:27: Gràcies a vostès
New comment