Carrer Major | L’Assemblea de Cooperació per la Pau adverteix que els discursos d’odi acaben legitimant vulneracions de

Show transcript

00:00:00: Carre Major, cada dia

00:00:02: de tres a quatre en

00:00:03: directe i quan vulguis en podcast.

00:00:09: Els discursos d'Odi, el racisme i la vulneració dels drets humans no entenen de fronteres.

00:00:14: Aquest dijous Tarragona acollirà una xerrada que posarà el focus en la situació de les persones haitianes a la República Dominicana però que també convidarà a reflexionar sobre la xenofòbia i la discriminació que trobem a casa nostra La trobada està organitzada per l'Assemblea de Cooperació per la Pau i tindrà lloc a l'espai QC de Tarragone Avui en parlem amb Sofia Weinstein delegada de l'entitat a Catalunya amb qui també volem conèixer la tasca que desenvolupa en defensa dels Drets Humans Sofia molt bona tarda Hola,

00:00:40: bona tarda.

00:00:41: Moltes gràcies.

00:00:42: Escolta Sofia per començar a organitzar aquesta xerrada tarragona sobre els discursos d'odi i les vulneracions dels drets humans.

00:00:48: Expliqui'm-nos una mica per què arriba aquesta proposta?

00:00:51: I quin és l'objectiu de la trobada?

00:00:54: Clar, doncs sí com ve has dit que el discursus d'odis i la vulneració de drets no en tens a propera.

00:00:59: Nosaltres a l'Assemblea de Cooperació per la Pau portem molts anys fent projectes de cooperació a la República Dominicana i justament adreçant aquestes vulneracions de dret amb accions, per exemple d'acció humanitària.

00:01:11: Però també és important sensibilitzar la població d'aquí de Tarragona i del nord global... ...de les vulneracions a drets que tenen lloc.

00:01:19: Doncs aquest és l'esperit una mica de la trobada de dijous de la tarda al Espai QC... ...i de poder fer una mica col·loquis de debat amb la gent que vingui sobre quina relació hi ha entre aquesta vulneració de drets específica de la que parlarem.

00:01:32: Que passa molt lluny d' aquí però que a l'hora veiem reflectida la realitat que podem viure al nostre dia a dia també.

00:01:39: Profundirem en tota la tasca que vosaltres feu, però explica'ns una mica en relació aquesta xerrada i com ens dius porteu ja temps treballant-hi.

00:01:46: Quina és la situació de vulnerabilitat que viuen aquestes persones ITNs a la República Dominicana?

00:01:51: Què està passant exactament en aquest país?

00:01:54: Justament és una molt bona pregunta perquè és una situació que està altíssimament invisibilitzada tot i ser una vulneració de drets flagrant... que no s'han parlat sense cap mena de dubte, però que al final no se'n parla molt menys aquí.

00:02:07: Però és que tampoc se'ns parla el propi país o el propic continent.

00:02:11: Ens trobem que les persones d'Aitiana i també d'Escendència Aitiana, o inclús persones simplement racialitzades, que inclús no tenen aquesta ascendència, però són categoritzades igualment d'aquesta manera.

00:02:23: Se'ls denega sistemàticament el dret a la residència, papers legals quan neixen.

00:02:34: O sigui, són persones que no tenen ni representació legal.

00:02:37: Moltes vegades també se'ls detenen o se'l envien a centres de detenció en situacions totalment insalubres sense menjar, sense aigua i incomunicats.

00:02:45: Incluso ens trobem amb violacions de dret a encara més greus, a dones embarassades, que tenim records de casos en què se'ns ha tret dels hospitals, a dona embarassada i en molts casos també d'aportacions directament fora de la República Dominicana.

00:03:03: Clar, parlem de deportacions forçades, de detencions arbitràries, de discriminació al cap i a la fi com s'arriba aquesta situació o quin motiu pot explicar el que està passant allà?

00:03:15: Clar, el kit de la qüestió és aquest i el que volem una mica adreçar-se i sensibilitzar... bueno, a través de moltes xerrades i moltes activitats que fem però justament en concret a la xerrada i al col·loc i què volem fer dijous de la tard del QC que aquests fets no surten del no rei, no apareixen d'un dia per l'altre.

00:03:32: Fets com aquest, però fets que podem trobar uns altres països com el Salvador o el propi Estat d'Unit de Trump, que aquestes donacions al dret o aquestes detencions... No es donen del no res, sinó que es donin justificades i legitimades per un discurs d'odi que tenim present a casa nostra, a les xarxes socials, al pati de l'escola... I que, mica en mica, es va formant un discurts que acaba de més generalitzat, ajudat amb part pels xarxes socials i amb part per mitjans de comunicació, que acaba arribant a la via política i ha justificat totalment aquest tipus d'accions.

00:04:07: La trobada comptarà amb Nicolas Bernanquins, qui espera en narratives audiovisuals.

00:04:10: Quina mirada em permetrà portar i què es trobaran les persones que assisteixin dijous?

00:04:16: Sí serà superinteressant perquè una de les coses que volem parlar és com ja que existeix aquest discurs d'odi com podem nosaltres contrarrestar-lo i moltes vegades ens quedem amb la retòrica que el que cal és dir que aquest discurso d'odis fals, que cal contrarrestar... amb la dada falsa que ha donat aquesta o altra persona, però una cosa molt important que volem posar sobre la taula és la necessitat de crear narratives transformadores o narratives diferents en aquest discurs d'odi.

00:04:42: I aquí la peça documental o l'audiovisual té molt en joc.

00:04:45: Aleshores, a la mirada que ens donaran Nicolás Bragginski... ...de la productora Mandorlasils, que justament fan documentals... ...en temes socials i també en temes justament de drets d'humans, serà molt interessant veure com l' audiovisual, un documental, o inclús produccions que poden fer nosaltres a les xarxes socials, podran contrarestar aquest discurs, Baldy.

00:05:04: Com tu veies comentat, al final de rerefons d'aquesta qüestió i aquesta discriminació i aquest discurs d'odi, un discurs que el món contingut segurament diferent es repeteix a casa nostra.

00:05:15: I una mica la idea també és aquesta, connectar la realitat internacional i que està molt lluny, de la qual no es parla amb què està passant a casa nostre.

00:05:23: De quina manera ho voleu fer?

00:05:24: Amb quin paral·lelisme es voleu treballar perquè la gent que hi assisteixi tingui a l'avegada la possibilitat de notar-se que allò que està passen molt lluit... el que està passant a prop.

00:05:35: Clar, totalment és a dir nosaltres ja veiem al dia-a-dia i segur que molts de les persones que venen de públic ja veuen al dia a dia el racisme o la xenofòbia que poden veure a un Tiktok o a una publicació d'Instagram o a un comentari d'una publicació de Instagram.

00:05:50: Doncs també volem parlar amb ells en tota la gent que ve, veure la realitat que hem viscut ells, quins exemples de discurs d'odi es poden imaginar i ajudar-los a entendre com aquest discurs dobi no és només No es veu només d'una publicació de Tiktok, sinó que el poden veure amb moltes realitats diferents i dos com aquesta realitat vulnera tots aquests drets.

00:06:10: I com ha arribat en aquest puntant la gran adre pública dominicana i com hem d'evitar que això passi aquí hi arreu.

00:06:16: S'estan normalitzant determinats discursos resisteixent a FOBS sense que molta gent segurament sí però molta altra ens sigui conscient?

00:06:25: Clar, sí.

00:06:26: Totalment és això.

00:06:28: Cal molt de més consciència, sobretot als joves però no només en tota la societat del discursos que corren per certs, però també que podem sentir a un pati de l'escola, a un sopar de Nadal, a algú de la nostra família o a un partit de futbol, que a vegades semblen bromes i en comentaris inofensius, però al final no ho són.

00:06:47: Com ve comentes, no només passa a charges però sí que és un món en què centralitzen moltes d'aquestes conductes.

00:06:52: Quin paper tenen les charges també als mitjans de comunicació que existeixen avui en dia amb la propagació d'aquests discursos?

00:07:00: Clar normalitzem massivament aquest discurs perquè el final és una realitat en què no ens hem trobat abans i que ens ha empiat per sorpres almenys a l'àmbit de la cooperació i estem treballant per combatre-lo.

00:07:11: Però les cases socials han avançat d'una manera tan ràpid perquè la intel·ligència artificial no és un factor més, que no han sabut fer-li front d'una manera suficient.

00:07:22: Ara ens hem de posar molt ràpid les piles i, sobretot, treballar molt en xarxa i col·lectivament per ser fronar aquest discurs.

00:07:29: Veiem que s'estàs passant tan ràpiament... per la casuística que tenen les xarxes socials de net tan ràpid.

00:07:37: Com comentes, cal molta tasca especialment en el casos de les xerxes també de l'intelligència artificial.

00:07:42: Com es pot combatre aquest tipus de discursos per intentar evitar que s'acabi traduint en situacions de discriminació directa?

00:07:49: De manera posterior.

00:07:51: Quins mètodes jo?

00:07:53: Primer de tot sensibilitzant i això ja vol dir venir a xerrar-ves com les nostres però també... parlant amb els amics o amb els familiars del que estem vivint, fent diàleg i deixar la part tan individualista que podem veure recentment amb la gent d'estar mal mòbil i estar molt amb nosaltres sinó tornar a fer debats, tornar a parlar amb la gente, parlar amb els nostres amics.

00:08:14: I al final enxarjar-nos no hi farem front tots sols, això serà impossible, sinó que hem de fer-ho de manera col·lectiva a nosaltres.

00:08:20: ho fem a l'Assemblea de Cooperació per la Pau, treballem amb moltes entitats tant d'aquí del nord global com del sud global i és de manera unificada que creiem que ho podem aconseguir.

00:08:29: Sofia, aprofito per preguntar-te precisament per això, més enllà d'aquest xerrar de dijous a Tarragona explica'ns què és l'assemblea de cooperació per La Pau i sobretot quina tasca desenvolupeu des de Catalunya?

00:08:41: Sí.

00:08:42: Nosaltres som una ONG de desenvolupament, treballem en cooperació, acció humanitària i també tenim projectes d'educació aquí a Catalunya.

00:08:50: Tenim molts suits de Tarragona.

00:08:52: L'ha fet molt finançat per l'Ajuntament de Tarragona i molts on hem participat amb l'espai jovequese però també amb la Universitat Rovira i Virgílii.

00:08:59: I fem aquesta tasca que volem un món més just amb una transició justa i democràtica i creiem que la manera de fer-ho és amb projectes de cooperació i sensibilitació.

00:09:10: Doncs treballem tant a països del sud global com van des de la República Dominicana o el Salvador, Colòmbia o Tunísia o Senegal o Palestina fins a projectes educatius que desenvolupem aquí a Catalunya amb centres educatiu a l'escola pública i que treballem juntament amb els docents i amb l'alumnat per fer front al discurs d'òdio, la vulneració de dret, la discriminació, el racisme, la xenofòbia...

00:09:35: Crec que ja n'hem parlat de diversos en aquesta conversa, però des d'aquesta tasca, des de la vostra experiència, quins són els principals reptes que existeixen actualment en matèria de drets humans?

00:09:47: En el món de la cooperació ens són molts perquè ens trobem en un món on cada vegada es confiem en la tasca.

00:09:53: La cooperació és una tasca indispensable per al compliment dels drets humans tant aquí a casa com arreu del món.

00:09:59: Una manca de finançament és definitivament un repte molt gran que tenim, però al final també... la confiança de la gent.

00:10:06: Cada vegada ens trobem més discurs d'odicons, la propera cooperació contra nosaltres mateixes i això és una cosa que hem de combatir col·lectivament perquè tot forma part del mateix paquet

00:10:16: Parlem de la dificultat de combatre, tu has parlat en diverses ocasions de l'importància de sensibilitzar a la ciutadania.

00:10:22: Com es treballa aquesta capacitat per ser capaç del que és la redundància d'essensibilitzant aquella gent al que arriba?

00:10:28: Especialment els més joves sobre qüestions com aquesta perquè com ve sabeu vosaltres millor que ningú moltes vegades hi ha molts escuts davant i que siguin invisibles

00:10:40: Sí, exacte.

00:10:41: Perquè moltes vegades, sobretot amb joves que és un sector de la població i treballem molt, tenen tots aquests referents a nivell d'aixecs socials, creadors de continguts, de youtubers... I creuen que és l'única realitat en què la única persona o l'únic realitat que valia la redundància té la veritat absoluta.

00:11:02: Sortir una mica d'aquest marge a través de l'escolta i el diàleg, i conversar amb ells sempre des d'aquesta òptica Mai.

00:11:08: Des d'una imposició que nosaltres pensem perquè sabem que això ja no funcionarà però parlant amb ell saben quines són les seves inquietudes i per què?

00:11:16: Perquè els ha portat a pensar en això i portar-li realitats diferents.

00:11:20: I sobretot això és centrar-nos en no contrarestar només del discurs d'odis, no dir que aquesta dada que ha donat tal polític pot ser verdadera o falsa i donar la dada verdadera d'un empresa de verificació perquè sabem amb la població jove, sinó que creiem que creen noves narratives.

00:11:36: Per exemple, parlant de l'òptica de la migració des d'una òptica diferent, doncs expliquem la narrativa emigrant, expliquen per què aquesta gent ha hagut de migrar i perquè aquesta gent... Perquè l'emigració sempre existeixi, perquè seguirà existint a les nostres vides i per què pot ser algo positiu canviem l'Òptica des de la qual s'està fent el debat i creiem aquí està la solució.

00:11:55: Estem en un context d'eleccions generals.

00:11:58: A veure, és evident que és un tema recorrent i que se'n parla sempre però tothom és conscient de l'auge que pot experimentar la ultradreta en els pròxims mesos també a casa nostra, com ha passat ja en països veïns.

00:12:10: Comentava l'inici precisament del programa fent anar-hi una mica de la situació d'aquestes eleccions, que hi ha diversos politòlegs que apunten que ara mateix l'extrema dreta s'ha convertit per molts joves també en un espai anti-sistema, que ara fins i tot cantant el sol per mols és anti-systeme.

00:12:25: Tu comentes la dificultat que suposa el fet de canviar aquest punt de vista fins a quin punt es preocupen?

00:12:31: això davant d'aquesta necessitat de defensar els drets humans?

00:12:36: Sí, totalment perquè va dalt a la mà directament.

00:12:38: Una cançó feixista o unes polítiques neofeixistes que es poden trobar aquí i arreu a la resta dels països va directament de la mà de la vulneració de dret i aquest discurs que vol vulnerar aquests drets al final però l'única manera en què podem fer-li pròl·les és conjuntament per exemple nosaltres treballant directament amb l'escola pública i amb els docents fent-lo de la seva mà fer-lo de la mà també d'aquest propi alumnat, perquè és veritat que cal remarcar que anem sovint a les nostres projectes i crec que ho veu tothom una mica mirant la tele i entrant a xarxes.

00:13:10: Aquesta és la realitat per molt joves però no és l'única, també hi ha molts joves que s'estan organitzant i que volen fer fora en aquest discurs de dir doncs treballada la mà d'ells, treballant o conjuntament.

00:13:18: Et volia preguntar precisament per això perquè és cert?

00:13:21: I se't també subint segurament des dels mitjans de manera inintentionada, moltes vegades només conec... Comencem sobre aquesta nova realitat de que hi ha molts joves apostant per l'ultradreta, però hi ha molta altra que vol combatre això i té un pensament molt clar i molt crític en aquest sentit.

00:13:38: Què pot fer la ciutadania, tant aquests joves com la resta de ciutadania, per ajudar a defensar els drets humans i que aquests discursos no tinguin cabuda?

00:13:48: Moltes coses i alhora és una pregunta molt difícil... escoltar els relats de què isqui parlen és a dir, escoltant relats les persones migrades o racialitzades que és que al final a la que parlem de joves hi ha molta d'aquesta realitat.

00:14:01: De gent que crea aquestes narratives socials i amb mil exemples de credes de contingut o de humoristes inclús que parlen en l'humor per aquesta narrativa emigrant doncs amplificar l'altre veu d'aquestes gent que sí que parla bé ja amb aquesta narrativa nova no?

00:14:17: De contra-narrativa del discurs d'odi perquè, al final, la narrativa que està amplificada és la de l'Odi.

00:14:22: Doncs fer-li front amplificant l'altra en la narrativa contària i també sensibilitzant, dialogant, parlant molt amb la gent... I treballant conjuntament, doncs... Al final, encara que sigui auto-bombo, però confiant en la cooperació i mirant quins actors de cooperació pot haver-hi al teu voltant, nosaltres per exemple tenim molta presència carregona, parlarem vosaltres, veure com es pot col·laborar per ser part d'aquest canvi?

00:14:48: Sòfia Bainz, de l'Assemblea de Cooperació per la Pau a Catalunya.

00:14:52: Moltíssimes gràcies per passar pels microphones d'Ecarrer Major i que vagi molt bé aquesta xarrada de dijous.

00:14:57: Moltes gràcies, que vagin bé!

New comment

Your name or nickname, will be shown publicly
At least 10 characters long
By submitting your comment you agree that the content of the field "Name or nickname" will be stored and shown publicly next to your comment. Using your real name is optional.