Carrer Major | Programa sencer (05/11/2026)

00:00:04: Carré Major, un programa de ràdio Ciutat d'Aterragona.

00:00:08: Ràdio Montblanc, Ràdio La Selva la nova ràdia de Reus.

00:00:12: Rádio l'Hospitalet del Infant baixca amb Ràdio i Tarragona Ràdieu en col·laboració amb la xarxa de comunicació local a Madrid-Ella

00:00:26: Molt bona tarda!

00:00:27: Benvingudes i benvinguts al Carremajó, el programa de les amisores del camp de Tarragona que us acompanya cada tarda.

00:00:32: El govern ha anunciat una inversió de més de dos milions d'euros per millorar trets i línies d'autobús... ...de casa nostra del Camp de Tarragonà Una notícia positiva per un territori on moure's en transport públic ho deixarem amb què de moment no és gens fàcil o no com hauria d'haver.

00:00:47: Més freqüències, més veïcles i millors connexions són mesures necessàries però també cal recordar que aquestes millores arriben després d'anys de reivindicacions dels seus usuaris.

00:00:56: El transport públic no és només una qüestió de mobilitat, és garantir que tothom pugui arribar a la feina als estudis o al metge sense dependre del cotxe.

00:01:03: Ara caldra veure si aquests compromisos es tradueixen en millores reals, perquè el canvi Tarragona necessita un transport públic que connecti al territori però sobretot que respongui a les necessitats de la gent i aquí carrem això... ho hem comprovat.

00:01:16: Ens podeu escoltar des de Ràdio La Selva, la nova ràdio d'Ereus, Ràdio Montblanc, Rádio L'Hospitalet del Infant, Baixcamradi o Tarragona Radio i Ràdiociutat de Tarragóna.

00:01:25: Us acompanyem des d'ara i fins les quatre tot l'equip que fem possible al Carremajó.

00:01:29: La Maria Ribas, Liri Rodríguez, la Leis Pérez, en David Fernández, la Gemma Bofías, Antoni Mateos, la Silvia Garcia, l'Adrià Duc i l'Eduard París el control tècnic que tenim amb Luís Blaïn i qui us parla, l´Adriatella.

00:01:39: Comencem!

00:01:57: I arranquem fent un repàs allò més destacat de l'actualitat de Casanostra, en format de titulars ens els porta.

00:02:02: Com cada tarda el company de la nova radio de Reus, Laleix Pérez, Lleix, bona tarda!

00:02:07: Bona tarda Adrià, què tal?

00:02:08: Doncs tot bé, Llegi i avui precisament comencem parlant d'aquesta inversió que ha d'arribar a les línies de bus de Casenostra

00:02:16: Exacte, com comentaves la consellera de Territori, Vitatge i Transició Ecològica, si l'hi ha pànic afirmat que en les properes setmanes es milloraran trets a línies d'autobusos del camp de Tarragona, que representarà una inversió superior als dos com a quatre milions d'euros.

00:02:30: I d'aquestes hi ha la Reus Tarragone o la Montblanc Valls Tarragones?

00:02:34: Aquestes trets es sumaran a les sis que s'havien estat reforçades durant aquest

00:02:37: any.

00:02:38: Canviem d'assumpteleis per sempre els jutjats!

00:02:41: Sí, concretament al d'instrucció número un de Reus que jutja una gent immobiliària i de miami platge per presó integració física i verbal a dues jugateres.

00:02:50: Els fets darrerment en el XXIII d'octubre quan les afectades es van personal immobiliaria per recuperar la fiança del pis on vivien.

00:02:57: Segons l'adonuncia, la mà va retenir sense motiu justificat tres cens euros de la fianca i les va agredir físicament i verbalment amb termes homòfobs, a més de retenirl-les.

00:03:06: Seguim a Reus parlant de les obres al Teatre Fortuny

00:03:10: Sí, que des de l'estiu s'estan fent en aquest emplaçament cultural.

00:03:14: Se hi arren més temps del previst inicialment a detectar-se seguret noves necessitats, segons han apuntat fons els consorts i el teatre fortuny.

00:03:22: Els treball es duen a terme la sota coberta però caldrà arranjar també la coberte i l'equivament que estarà tancat per tant com a mínim fins al juny.

00:03:33: Passem fins a l'Hospitalet de linfant

00:03:36: Sí, ja que la preparació de la Sant Silvrestre ja està en marxa amb una proposta que combina equitat física i joc digital.

00:03:42: L'àrea d'esports ha posat en marxar aquesta iniciativa a un repte gratuït a través de l'aplicació definitiva que convida a la ciutadania a entrenar d'una manera diferent abans de la cursa del vint de desembre.

00:03:55: Aquesta iniciativ proposa complementar la preparación per la curse amb exercicis de força, coordinació

00:04:00: i control corporal.

00:04:02: I parlem ara d'un investigació Conjunta de l'Institut Català d'Epalecologia Humana i de la Universitat Provera i Virgíli.

00:04:08: Sí, que ha documentat doscentos huitanta motius gràfics a la cova de la font major de l'espluga de Franculi, cincuenta-cinc dels quals són representacions d'animals.

00:04:17: Aquest fet situaria com el tercer conjunt del paleolític més gran de la Mediterrània ièrica.

00:04:23: Pel científics aquest fet qüestiona la visió tradicional, que apunta aquí al nord des de la península és un territori marginal en les expressions artístiques del Paleolípic –paleolítica– en comparació amb la regió franco-cantàbrica.

00:04:36: L'estudi s'ha publicat i s'ha sindificat internacional

00:04:39: Antiquity.

00:04:40: I acabem parlant del Festival Internacional de Cinema en català.

00:04:44: El ficat que dedicarà a l'estomàtic de la seva dinoven edició, el sol cinematogràfic com a lament essencial del llenguatge audiovisual al dos mil veint i set es cumpliran cent anys de l'extrema edat d'Eixasinguer, la primera pel·lícula sonora de la història.

00:04:57: Al festival ha concidit que el sol és una eina narrativa i expressiva i han volgut també fer aquest... humanatge, per tant, volen posar en valor la feina dels professionals del SO i que serveixi com una oportunitat... ...per descobrir els oficis que hi ha darrere de cada banda sonora.

00:05:12: Aquesta edició se celebrarà, recordem, del IV al XII de juny del dos mil vint i set a l'Ode de Barat.

00:05:19: Doncs això és el més destacat d'avui a casa nostra.

00:05:21: L'Eix Pérez, moltes gràcies!

00:05:23: A tu diria... ens veurem demà.

00:05:24: Carre

00:05:33: major.

00:05:33: Cada dia de tres a quatre en directe?

00:05:36: I quan vulguis en podcast

00:05:58: Aquest estiu Catalunya ha viscut trenta o sis dies de risc extrem d'incendi forestal davant dels només set del any passat.

00:06:03: Entre juny i mitjans de setembre s'han registrat quatrecent cincuenta incendis que han afectat més de quatre mil buitcentes hectàries, unes dades que tornen a posar sobre la taula la necessitat de repensar com gestionem els nostres boscos i com ens preparem per afrontar uns incendiscs cada vegada més extrems.

00:06:18: Per parlar-ne avui ens acompanya Marc Estellnou, inspectori cap de l'àrea del grup d'actuació forestal dels bombets de la Generalitat de Catalunya i un dels grans experts internacionals en l'anàlisi dels incendis forestals.

00:06:30: Senyor Castelló, molt bona tarda!

00:06:31: Una

00:06:32: bona tardé...

00:06:33: Amb una llarga trajectòria sobre el terreny vostè fa temps que et verteixi que no hi ha prou amb disposar de més bombets, de més helicòpters, de más tecnologia cal canviar radicalment la manera com entenem i com estem gestionant el territori?

00:06:47: Bé, en los cinc o tres per cent dels incendiars que nosaltres apaguem, les fem utilitzant cants d'un reu Autoritzant zones gestionades forestalment, utilitzant canvis de estructura al paisatge que són els que permeten fer extensió o garantir la seguretat dels mitjans d'extensió.

00:07:07: Per tant, per a fer afrontar els incèndios del canvi climàtic i agafar les incègnites carregades més intensos necessitem gestionar el territori per garantir que teníem capacitat d' extensión no és un tema només de ficar recursos, sinó que aquestes recursos seran ineficients i això és una mica que se'n veia en escala global.

00:07:25: Des de les zones del costat d'estats Units, d'Austrària, Sud-Amèrica... i aquest estiu especialment centre i no d'Europa sense gestió territori per molta tecnologia, per molts recursos que tinguis, no pagaràs incendi.

00:07:37: De fet, hi ha una dada que és clara mai.

00:07:42: Ara tens la veritat que havia hagut incendis tan grans com els que tenim ara?

00:07:46: Mai havíem tingut tant recursos d'institucions que ho tenim ara però és que mai havíem tengut tan poc gestió territorial que ho hem tingut ara.

00:07:52: la correlació és evident.

00:07:54: Usted parla sovint dels incendis de cisena generació, capaços de generar les seves pròpies condicions meteorològiques perquè els nostres ullens ho entenguin.

00:08:02: Què diferencia aquests incendius d'ells que hi havia fa trent anys?

00:08:09: Fa trent o quaranta anys els incendys tenien un territori gestionat i eren incendies de primera o segona generació.

00:08:15: És a dir, eren encendies que començaven a tenir molt territori per cremar i en dies d'accent podien córrer.

00:08:23: La primera generació, la segona generació que és continuïtat i velocitat.

00:08:27: Als anys llunyant començàvem a fer una pressa d'incèndies de la tercera generació... ...i després els incendis que afectaven, que entraven o penetraven perfectament en les zones urbanes... ...després de l'industrial, etcétera.

00:08:38: Llavors ja no estàvem defensant les vostres... ...estàvem defensar la societat dels vostres que tenen això de la quarta generació.

00:08:44: Després vam tenir les conflagracions d'incentives.

00:08:46: Hi ha molts incendi simultanis amb un DOC Era la cinquena generació, però la cinquenta generació no és un tema relacionat només amb el combustible i el paisatge.

00:08:53: La cinquenina generació és un teme en què l'energia de l'incendi interacciona a les capes altres de la motra i genera una tempesta d'aigua si no una tempestra de foc.

00:09:04: I llavors aquestes tempestres de focs són totalment impervisibles... ...i no hi ha capacitat d'extinció.

00:09:09: Per tant cal treballar molt l' energia que l' incendi té disponible per evitar que tingui aquesta capacitat.

00:09:16: Aquests incendis per eficar un exemple perquè hi ha gent d'aquí zona, l'any passat a Catalunya són sis mil hectàrees hora.

00:09:23: No és l'incendi.

00:09:24: Quatre mil hectáries que han cremat aquest estiu.

00:09:27: Han quatre set mil incendis.

00:09:29: Són incendies i poden cremar el que crema tot un estiu però amb una o no.

00:09:32: Hi ha exemple del Portugal de catorze mil hectares.

00:09:35: O al francès aquest estiude, tres mil vuitcentes hectàries hora.

00:09:39: Llavors aquests incendys, que són incendís que fan servir l'energia, la atmósfera, fer el motor atmosfèric, no el motor de combustió... sinó que la vegetació que creïm emet una energia que enlliega el motor de condensació muntàric, llavors tenen la capacitat de funcionar allà del que és previsible.

00:09:56: I llavors els faig especialment perillosos pels bombes i especialmente perilloses per als civils, per allà que viu al territori.

00:10:04: I no són incendis que intuïtivament us puguis entendre.

00:10:07: Són incendies que funcionem millor amb humidat que en condicions seques sense haver d'anar a llevar-se això dels altres faspecialment perillosos perquè... Tenen més energia de la que podem calcular i són impervisibles en la física actual.

00:10:21: Parlem molt sovint del estat actual dels nostres boscos, vostè ha afirmat que molts dels arbres que tenim avui van arrelar a créixer en unes condicions climàtiques que avui ja no existeixen.

00:10:31: Això significa que el paisatge mediterrani que coneixem i que ha existit sempre està condemnat a transformar-se com poden ser els boscos d'aquí uns anys.

00:10:42: Seran molt guasses que tenim ara?

00:10:45: Igual que com és un estudi de ràdio com el que vostè treballa, ara és molt similar a nivell de la gent que el composa fa cinc anys o fa quaranta anys.

00:10:57: Que ha canviat dels coneixements necessaris per estar en aquest estudi del ràvio.

00:11:03: De tot el món s'ha digitalitzat.

00:11:04: Però no sé si vosaltres iguals espècies eren molts similars sinó les mateixes però les densitats, els alçades... La distribució serà diferent.

00:11:11: El que passa és que aquesta densitat i l'alçada, aquesta estructura forestal que tenim ara i per la porció específica que tenim ara funcionava molt bé amb el clima que teníem fa trenta i quarentants, però no funciona bé al clima.

00:11:21: Per tant això s'ha de reestructurar, s'han de generar aquest vols i hem d'ajudar a que faci aquesta transformació.

00:11:29: Per poder-se reviure en un espai on l'oclimà és diferent, que pot ser plou del mateix, però hi plou en molts menys dies i molt més torrencialment, però també hi fa molta més temperatura que la que feia.

00:11:43: Vos, que està totalment estressat perquè espera un clima que no és el que té.

00:11:48: Llavors les perturbacions naturals i els incèndies són unes serveixen per renovar aquests boscos i adaptar-los al clima actual.

00:11:54: I si no volem com facin uns incènder ho podem fer nosaltres amb pastures o en gestió forestal... O amb altres altres maneres de diversificar la estructura forestal però bàsicament necessitem acompanyar als nostres boscos a fer aquesta transigida, aquesta adaptació.

00:12:08: I ells, els boscos de forma natural ja ho farien El que passa a nosaltres és que en aquest territori tenim uns interessos i tenim una propietat, i tenim unes activitats.

00:12:17: I llavors necessitem fer les coses de forma que puguem seguir vivint en aquest territory i per tant hem de fer gestió forestal i acompanyar aquests boscos fent aquesta transició.

00:12:26: Però no cal que mos l'alarmem i pensem... Bé, ens quedàvem al món desert?

00:12:30: No.

00:12:31: Això no és així.

00:12:32: Però els nostres boscos han estat canviant tota la vida a través dels milenis i recentment han estat sortits de la pitgetedat d'Ajel Són una molt més càlida, molt més àrida.

00:12:44: Simplement és que entendreu que fa falta cinc de cultura forestal i entendré que un bosc no era estàtic.

00:12:48: No és un decorat.

00:12:49: És algo viu... Que neix creix mori i torna a créixer, creixer i morir.

00:12:54: Em d'intentaré això!

00:12:55: En referència a aquesta gestió forestal, si estan destinant prou recursos perquè això pugui succeir?

00:13:01: Perquè aquesta prevenció sigui eficaç més enllà dels que es puguin destinar el que dèiem abans.

00:13:05: A recursos per intentar pagar els focs, la prevenció sí està destinat prou esforços i recursos.

00:13:12: Prevenció i gestió no és en tractament del mateix.

00:13:14: S'ha de n'entendre que és com unes altres mateixes.

00:13:18: Tenint-nos un geològatiu perquè en sa mà al local és passada l'estona però... haurem d'anar a buscar la raó per la qual se m'adoca.

00:13:27: La prevenció d'incèndies és intentar evitar aquest mal de cap, però l'haurien de buscar la rau per la quals lo vols no estar bé i aquí s'han de fer gestió.

00:13:35: Catalunya està en un moment que ha entès el problema i està invertint molt més amb gestió forestal i amb prevencions d'incentives.

00:13:45: Aquest tema de Catalunya l'has superat la feina que toca amb aquestes pactes, i les hastanes de Catalunya té l'any sorprès.

00:13:59: Una de les grans reivindicacions sempre és el fet de recuperar l'activitat agrícola.

00:14:04: Va molt vinculada a aquest abandonament, que es dona molt sovint de la pagésia fins a quin punt és important que això no es perdi?

00:14:13: Li he explicat al començament que el cincentadrés percent de les oportunitats d'extinció dinseris tan racionales en aquesta... amb aquesta agricultura, amb aquesta gestió del territori.

00:14:23: El problema de la gestió al territori és que el territori es una activitat dels sector primaris i purament productiva i la seva supervivencia depèn d'aquesta competitivitat en preus.

00:14:34: El fet però és que aquest actitud al territorium no només produïs un producte cada mercat sinó que més i més produeix un segreir.

00:14:41: Les vinyes no produixen només vi, que han de sobreviure a través d'aquest biomercat sinon que produix sempre veig una incendiària com urso i aquest estiu Les vinyes de la zona del Montmell són les que han apagat els incendis forestals, i molt s'han ajudat a nosaltres a apagar els incendi.

00:14:57: Aquelles vinyers, què s'ha de dir?

00:15:00: Que no són rentables però tot l'entorn del territori, el entorn de les urbanitacions que hi ha de la Zona del Montmel, que és una espai en la gent, doncs té una senyoridència i valorem molt aquella zona depèn d'aquestes vinyes.

00:15:13: Per tant aquestes vinys estan garantint la seguretat i la prevenció d'incendis amb aquells sectors però ningú els li paga per afecció.

00:15:20: Per tant, no és només retornar o intentar recuperar una agricultura, és canviar la fiscalitat de com gestionem el territori i garantir que les activitats del primer sector tenen la retribució pel servei que presten al tercer sector.

00:15:36: I això implica repensar la societat en aquest sentit.

00:15:39: Perquè si no, bàsicament tenim una societat més urbana que viu i està segura Gràcies al CDB, d'un sector primari que no paga i, a més, els criminalitza.

00:15:54: Això és un aspecte d'educació i coneixement de la societat que cada mixta.

00:16:01: Fer referència al nostre territori.

00:16:02: Vostès de TVE se coneix molt bé les terres de l'Ebre del sud de Catalunya si ens fixem en espais com les muntanyes de TVEs, el Priverat, el Monsan... Les muntanes de Prades... Quines vulnerabilitats té el nostre territory davant possibles incendis?

00:16:17: vol una veritat diferent dels que han mostrat fins ara.

00:16:21: Aquest territori de les terres de l'Ebre és una terra de foc i una terra d'incendis, perquè tenim el nostre alt, perquè tenim les entrades de sud, però tenim els tempests de segues, portem molts anys d'aquests incendis i tenim un règim bastant renovat.

00:16:38: El que ens passa és que cal garantir que tota aquesta estructura forestal que tenim, que ara és molt contínua després que tota la forestació després de l'endemà nèrgico dels anys cincuenta i sienta ha d'emadurar, i s'ha de estructurar.

00:16:53: Una altra cosa és els muntanyes de prades.

00:16:55: Els muntanis com porcs són illes, són zones altes o en los boscos de mitja muntanya.

00:17:02: S'estan quedant acorralats perquè el canvi climàtic s'han de pujar al clima molt més amunt i per tant aquestes illes de diversitat sí ha de treballar més per preservar aquesta biodiversitat però és un territori on... que cal garantir un mosaic, però és un territori que a diferència del Pré-Pirineu ha d'estar molt més adaptat a les condicions de canvi.

00:17:23: Doncs perquè ja ha tingut aquesta perturbació constant.

00:17:26: El gran problema que tenim a Catalunya o a Europa són les grans serralades, el sistema cantàbric i pirinenc, els altres en sí... els Carpets, la zona de les Ardenes, tot aquests sectors són los sectors que més estan patint i on comencem a atindre més més incendi, si vostè es mira els incendis d'aquest estiu a la Península Mèrica veurà que segueixen aquestes serralades perquè les pars altres estan patint molt més el canvi climàtic que les parmaixes.

00:17:55: I això és un dels temes que és contradictori respecte al que teníem en terça indre

00:18:00: Després de moltíssimes anys d'experiència, tan actuant com a l'anàlisi d'incendis, he vist que vostè ha explicat en diverses ocasions que encara hi ha comportaments del foc que no es poden ni saben predir per què succeix això i fins a quin punt genera preocupació davant dels nous grans incendis.

00:18:18: La física del comportament del foco és la física fonamental de com funciona el moment interactual amb la mosfera i com aquest foc mou grans quantitats... Vaire, que a finales dinàmica de fluids és un tema que necessites una computació molt alta i que bàsicament en aquests moments tot i que tenim grans avanços de computació encara per simular tridimensionalment aquests incendis podem estar amb més temps que l'incendi mateix.

00:18:44: Estan prefeu, per tant no són útils l'hora d'eprevir aquest incendi.

00:18:48: La física del foc ha sigut sempre una física a les dimensions i ara hem de fer aquí la tercera dimensió en aquest incèndice de generació el que està passant a vuit mil metres al tràdemum de l'incendi és important per definir aquest comportament d'incendis.

00:19:02: I això fa deu, quins anys era la ciència ficció?

00:19:06: Ara tot just i estem posant solució però estrem bastant temps.

00:19:12: Trificals un exemple, l'estiu passat del XXV derraguen bastant el fum dels incendis del Canadà.

00:19:19: En el fum els incendies del Canadá van arribar insectes del Canadàs I això diu molt que aquest planeta està totalment interconectat i nosaltres ens pensàvem que no funcionàvem així.

00:19:34: De la mateixa manera que l'explosió de l'adopció d'un volcà al Pacífic va crear una onada de baixa presa del que va recórrer el planeta, i això va afectar a la propagació dels incendis que tenien funcionant en aquell moment a casa nostra.

00:19:47: Llavors totes aquestes coses ara tots just comencem a ficar-hi coneixement o a registrar aquest coneiximent Per tant, és un llarg a mi.

00:19:57: I altres coses que evidentment no sabem... És com tot això afectarà el dia de mabre.

00:20:05: Catalunya, per exemple, l'any, el pitjor any d'incendis de la història, hi va haver un tipus de sis dies.

00:20:10: Sist dies!

00:20:11: Perdem-ho del dilluns de la onada de sud.

00:20:14: Aquest estiu l'Ebèrica vam superar els vuitant d'un dia amb total.

00:20:19: I estem en novembre i encara estem superant els veinte i set graus de temperatura.

00:20:24: Com això?

00:20:25: Influència era els nostres consistències, i per tant ha d'energia disponible pels incendis per cremar o l'emòsfora... Si hi ha una cap a límit molt més alta o la mezcla amb l'Skpc dels parts altes, doncs les incendies que podem preservar són escenaris que no sabem i que estem treballant per saber.

00:20:46: Però és un tema de pas-à-pas, no és directe.

00:20:50: Per acabar, hi fa referència precisament al que ha de venir i aquesta tasca que necessitarà temps.

00:20:55: Però si avui pogués traslladar una prioritat als responsables polítics d'administracions també a la ciutadania per afrontar el que vindrà en els propers anys davant aquesta possibilitat d'incendis, quina seria?

00:21:10: No hi ha res que puguem fer si no ho tenim coneixement.

00:21:14: I per tant com a necessitat ens cal entendre com funciona un bosc, que és un ecosistema forestal Quina és la dinàmica d'un ecosistema forestal?

00:21:21: Com un ecosisteme forestal s'adapta.

00:21:24: Com creix, com se diversifica i com les perturbacions l'afecten.

00:21:29: Si tenim aquest coneixement entendrem el que està passant... ...i podem prendre decisions fonamentals.

00:21:34: Segur que tenim esport i no volem entendre el bosc, llavors perdrem el bosc.

00:21:39: I aquesta és la prioritat absoluta, adquirir coneixements forestals.

00:21:42: El bosc no ho hem decorat és un ecosistemà i cal que l'entenguem

00:21:45: Doncs Marc Castellnou, inspector i cap de l'àrea del grup d'actuació forestal dels bombes de la Generalitat.

00:21:50: Moltíssimes gràcies per atendre la trucada als micròfons de Carre Majó.

00:21:52: Moltes gràcies.

00:22:00: I avui al Carmejó us portem un nou capítol de Dia Crític, el podcast sobre la llengua catalana dels amisores del camp de Tarragona i encapçalat per l'acompanya de ràdio Montblanc La Gemma Bofíes.

00:22:10: Avui ens parla de la segona edició del festival Posa-i-Tul accent que ha tingut lloc anguany a Tortosa.

00:22:25: Aquest és un nou capital de dia crític, El podcast de llengüe de la xarxa més que parla sense

00:22:31: embols

00:22:48: Fa dos anys vam parlar del primer festival Posa i Tuleccent que va tenir lloc a l'espluga de Franculí, emparats per la entitat del casal de l'Espluga.

00:22:55: Enguany ha tingut lloc la segona edició d'aquest festival... ...de les varietats dialectals de la llengua catalana a Tortosa.

00:23:01: Em parlem amb el seu director, el periodista Òscar Palau.

00:23:13: Óscar, fes uns cinc cèntims de com veu gestar la idea... ...de crear un festival de les varietats dialactals del català.

00:23:19: La sort una mica de casualitat o d'una concatenció natural a partir d'un llibre que ha sortit l'esplogada ja fa per la pandèmia, després de la pandemia del dos mil i vint-i-o, sobre el parlar local a esplogir.

00:23:31: El peny cal parxer del Jordi Crespo en què alguns que el vam ajudar en la revisió, després ens vam encrescar fer programes de ràdio, contes infantils... Un cap de setmana d'actes per l'esplogir i a partir d'aquí se ens va codificar una mena de congrés o de fòrum per posar en comú totes aquestes iniciatives que creiem, que s'està fent no només a l'splogassi sinó arreu del domini lingüístic del català.

00:23:58: A molts llocs veiem per xarxes o per mitjans o per coneguts que s't estaven fent coses.

00:24:03: A partir d´aquí vam contactar amb el professor Pere Navarro, que és professor de dialectologia de l'ORB, que ens havia ajudat en la correcció del peny calperge es va engrescar però va dir no, això en congress no.

00:24:16: Hem de fer un festival, una cosa més àmplia perquè en congress que s'anem molt a la vorrida, molt a l'acadèmica i un festival és una cosa más oberta, més dirigida a tothom en general i llavors en què es poden agafar diverses ponències, diversos àmbits i arribar a un públic molt més ampli i així ho van fer l'Esplugafà dos anys, va anar molt bé des del casal de l'Explogada Francolí I ara vam decidir formar una associació perquè s'han fet càrrec d'organitzar-ho cada dos anys, creiem que és suficient cada dos ans i no cal fer-ho cadany perquè això aporta molta feina.

00:24:50: Som tots voluntaris i a partir d'aquí d'aquest associació també fer-lo itinerant perquè no és patrimoni d'un lloc sol, evidentment de les plores.

00:25:00: Ha sortit la iniciativa, som aquí, tenim l'asseu de l'associació però això és evidentment amb una vocació de tota la catalanofonia...

00:25:06: I per què tortós en guany?

00:25:08: Vam pensar que complia dues característiques que feia que ho tinguéssim bé per anar-hi.

00:25:13: Una és la centralitat dins dels països catalans, si mires el mapa del dominio lingüístic es veu en què les teres de l'Ebre són al mig després d'haver reivindicat les plogues com aquí a la mateixa era perquè estem al mig d'onc de la Iosuglosa i entre els dos grans blocs de les veritats il·lectals del català ara volíem anar a la zona central, diguéssim.

00:25:32: I després doncs perquè justament la teresa l'ebre és on es parla més al català i segurament un dels territoris És un més sensibilitat ja pel dialecte propi, més lligat estar a l'identitat que és una de les coses que també volem reivindicar.

00:25:45: El dialecte formeu molt part de la identitat de la persona i en aquest cas fins i tot del territori.

00:25:50: Així com a la primera edició de l'espluga el Xipella va tenir un paper protagonista a Tortós estat al Tortosí

00:25:56: En aquest cas ha tingut una preminència, com a subdialecte amb fitrio.

00:26:02: I és clar també per proximitat i facilitat dels ponents a venir i també per mirar de treure gent més propera hi ha hagut un viatge cap a ponències o ponents sobre el directe d'hortosegui.

00:26:20: Per exemple, el divendres en la inauguració després de l'inauguració que va anar a càrrec del doctor que també ens va fer l'honor de tornar a venir al festival i el van declarar per ser president d'onor de l'Associació, doncs hi va haver un homenatge dels fil·legues tortusins que també van ser molt activos en el seu moment tots dos dies apareguts.

00:26:38: L'Albert Aragonès i el Joan Beltran vam fer una ponència justament sobre el parlar tortusi, els estudis que havien sortit a llarg dels últims anys o diria de set anys.

00:26:48: Partir d'aquí hi va haber moltes altres traules on va haver participants moderadors tortosins, però evidentment el sense perdre aquest caràcter global del festival perquè la idea era representar i crec que ho vam aconseguir bastant.

00:27:05: Dialectes hi parlaràs i subtil·lectes de tot el domini lingüístic de la llengua catalana.

00:27:15: Quin és el perfil d'assistents del festival?

00:27:17: Van venir sobretot professors, n'hi ha molts que tenen aquesta vocació per ensenyar però també veus que tenien el coquet d'aprendre i de poder fer servir coses que es diuen al festival per a les seves classes.

00:27:29: Però també hi ha mols passabolants per dir-ho així doncs que no cal que siguin ni professors ni acadèmics simplement que et pugui interessar una mica la llengua catalana que anotem nosaltres que la parla forma part de l'identitat Tothom portem un petit filòleg a dins, jo em penso.

00:27:47: I tothom pot veure-ho representat en aquest festival i com que està pensat per arribar a un gran públic no és un fórmum acadèmic.

00:27:54: Tot i que un guarde té un cert rigor científic això ho granteix el professor Pere Navarro, que és el vicepresident de l'Associació i és una mica el director de continguts per dir-ho així al Quivell perquè el festival tingui una coherència i uns continguts que no marxin de mare...

00:28:11: I d'estudiants de filologia us n'arriben?

00:28:13: Estaria bé, potser que fos una assistència obligatòria o que els puntués en el grau?

00:28:17: De fet hem de tenir uns quants estudiants perquè a través d'estudiants d'Alpere o de col·legues seus altres universitats ens vam anar fent difusió sobretot entre estudients de filologia.

00:28:30: És veritat que potser és un... Un terreny que anem una mica coixos, que podríem fer molta més difusió a través dels universitats.

00:28:39: Justament pocs dies abans del festival vam contactar amb la xarxa Vives i ells no hi havia temps material per col·laborar estretament de cara a aquest festival però segur que de cara al futur sí que ens ajudaran a difondre el mes perquè creiem que si aquí hi ha un fiblo que es pot explotar molt més entre els estudiants sobretot universitaris que et dic en van venir, doncs crec que em poden venir molts més

00:29:02: La Conferència inaugural d'Anguany va ser a càrrec del lingüista i dialectòleg Joan Veny, catedràtic amèric de filologia catalana de la UB.

00:29:09: A banda que se'l van homenar president d'honor de l'Associació Posa i Tuleccent.

00:29:13: Imagino que va ser un dels actes més emotius i esperats.

00:29:17: Va ser un dos actes per no dir el acte amb més concorregut al festival, amb més docentes persones a la sala, omplint com una ou... Ell ens va parlar de l'artles lingüístic de la llengua catalana, que és la seva gran obra de vida.

00:29:32: Ens va explicar com l'havia fet i en què ha consistit.

00:29:36: Va ser un acte molt per recordar perquè és que justament minuts abans ell amb el conseller i totes les autoritats havien inaugurat l'exposició justament sobre l'Artles Linguístic del Dominí Català que l'Institut Estudis Catalans va inaugurar fons mesos al seu asseu a Barcelona i que ara havia anat a Lacan i València, però que, diguéssim, a Catalunya és el primer lloc on fa parada.

00:30:00: I s'estarà encara, doncs, unes setmanes allà al Centre Cívic de Ferreries, el mateix lloc en van fer el festival, doncс allò mateix teníem aquesta exposició, doncó que va ser un honor que el mateix Joan Venyens ens inaugurés amb el conseller de Política Linguística del Francesc Xavier Vila

00:30:13: Dia crític, el podcast de la llengua catalana per als qui pensen que el català té solució.

00:30:19: Fa dos anys vau presentar un mapa renovat de les varietats dialectals de la Llengua Catalana.

00:30:24: Hi ha hagut alguna novetat pel què fa aquest mapa en guany?

00:30:27: El que sí que hi ha haguts és una ponència, per exemple, que ens va venir a Tortosa al Miquel Gros que és l'autor de l'estudi sobre el Gironí, feta en rigor científic amb criteris d'acadèmics que el mateix Joan Veny va avalidar i ens va permetre dibuixar en aquest mapa presentat fa dos anys al coloret del Gironi.

00:30:49: És un subdielèctica fins a l'Estudit d'aquest senyor Miquel Gros no tenia presència en cap mapa dialectal del llengüe catalana.

00:30:57: Ara enté en aquests que van proposar nosaltres fa dos ans i el goig de poder tenir l'autor que havia propiciat aquest reconeixement en el mapa que vam fer fa dos anys.

00:31:10: És la novetat que puc dir, que vam aportar sobre el mapa perquè per a la resta esperem jugar-hi més al mapa i poder fer més coses en el futur donar-li usos pedagògics, diguem-ho així, perquè ens ho reclamem molta gent, ens ho reaclament professors... o volem estudiar bé, ho volem fer bé.

00:31:34: Com us definiries Òscar als organitzadors i simpatitzants del festival?

00:31:38: Nosaltres no tenim problemes autodefinir-nos com a grup de pressió, perquè es tinguin en compte això.

00:31:45: Les veritats dialectals des del punt d'avista dels productius de ficció que es fan, els mitjans de comunicació, l'ensenyament, sobretot l'enseiment molt important i altres fòrums on pugui ser important l'impuls de les veritads dialectals.

00:32:03: Una de les coses que ens reclamem sense complexos és que hi hagi més col·laboració entre les grans televisions dels territoris de Parla Catalana.

00:32:11: El proper festival Posa i Tuleccent tindrà lloc el del year-end de l'any.

00:32:15: El lloc encara no ho saben, però segons l'organització serà fora del principi.

00:32:19: Si voleu donar suport a aquesta entitat feu vossocis i socis clicant en posaituleccent.cat i per una cuota de veinte i cinc euros l'anys fareu que la nostra llengua bategui una mica més fort.

00:32:31: Fins la setmana que ve, salut i llengüe!

00:32:40: Les fortaleses i les debilitats de la llengua dels països catalans es posen en punt de mira el podcast del llengüe catalana Diacrític, un podcast fet al camp de Tarragona amb guió i locació de Gemma Bofies.

00:32:52: La llengue explicada des de la proximitat.

00:33:12: Avui al nostre company de baixcam ràdio, l'Adrià Duque ha agafat la furgo del Carremajó per acostar-nos a una fantàstica iniciativa solidària que tindrà lloc a Tarragona.

00:33:19: La setzena edició del concert solidari de Gospel d'Etarragona, una iniciatiu impulsada per mans unides i càrites diosesana de Tarragone, que tornarà a omplir el teatre de la ciutat de música i solidaritat.

00:33:29: Duc, bona tarda!

00:33:32: Hola, què tal?

00:33:33: Molt bona tard!

00:33:33: I benvinguts un dia més a la furg, avui com veieu, a les portes del Teatre Tarragón, que és on es farà del que hem vingut a parlar aquest... Setsge Concert, aquest concert solidari de Gospelut, organitzat per Manz Unides i Caritas Diosesana de Tarragona.

00:33:50: Estem precisament amb els seus representants, Joan Andreu Torres, directora de Carites Diosesan de Taragona.

00:33:54: Bona tarda!

00:33:55: I gràcies per estar amb nosaltres.

00:33:56: Molt bona tarda.

00:33:57: I estem també amb Teresa Feliu, presidenta de Manz-Unidas.

00:34:00: Bonna tarda, Teresa, i gràcies també.

00:34:03: Gràcies per convidar-nos...

00:34:05: Comencem per tuteresa, aquest tinc aquí.

00:34:07: Sets edicions ja, eh?

00:34:08: Sets Edicions d'aquest concert que volem que ens expliquis una mica què és el que podrem caudir en aquest teatre Tarragona que tenim a les nostres esquenes i com serà el funcionament.

00:34:19: Bé,

00:34:19: per nosaltres és el setze però conjuntament amb càrites és el cinque perquè vam considerar que estàvem treballant per el mateix, per la dignitat de les persones, per a la justícia social i per a La Pau.

00:34:35: I era un moment com en Tites d'Església de treballar conjuntament.

00:34:40: Jo crec que aquest any ens acompanyarà al grup de Gospel Hoppers És un grup de quilòmetre o zero.

00:34:49: O sigui, és dels nostres comarques de Tarragona i hi ha cantaires de tot el territori des de la Serba del Camp, d'arreus, de cambrils... Jo crec que estan dirigits per una directora molt coneguda en el camp del Gospel i que té molta experiència i guanya ens acompanyarà El cor l'acompanyarà també amb música en directe de saxo, piano i baix.

00:35:25: Són quatre músics els que acompanyaran amb aquest conjunt del cor Extraordinàriament ens acompanyarà també la Mònica Grín, que és una cantant de Gospel que va néixer a Nova York però que ara resideix aquí a Barcelona i ens donava aquest toc tan especial del sul i de totes aquestes músiques que surts amb energia.

00:35:53: Ara parlarem una mica més del concert i de la importància d'efer-ho, però m'agradaria posar el focus una mica en aquesta col·laboració entre les dues entitats, entre càrites i entre mans unides.

00:36:03: Com va a sortir una mica?

00:36:05: Ja ho comento abans de la Teresa.

00:36:06: Són cinc edicions ja treballant junts.

00:36:09: Com és per què és tan important treballar conjuntament?

00:36:14: Bé, evidentment que totes dues entitats són dues entitades inclòs dintre de la pastoral social dels glegis de Tarragona i per tant doncs les finalitats són les mateixes.

00:36:25: I alguna manera de poder ampliar i poder promocionar també la consciència solidària de la ciutat era doncs... El que pot portar mans unides, més el que podem portar càrites, anem a sumar.

00:36:45: Això vol dir que no és tant el concert en sí o la música en sí que també és molt important sinó que hem intentat crear consciència del món.

00:36:57: M'han sonidès, perquè ell actua molt en el món més llunyà com pot ser Àfrica, etcètera.

00:37:03: En projectes molt concret que amb nantros o carites tovallem molt en projectes de les nostres contrades.

00:37:12: De les nostre dioses i...

00:37:14: Més enllà del gaudir, de la música, del concert tot això té una finalitat solidària.

00:37:22: Tot el que es recapti on anirà destinat per a què ho faré servir?

00:37:27: Bé, ella t'explicarà avui abans d'un discapo.

00:37:29: Nosaltres ho fem perquè treballem en projectes.

00:37:32: Avui tenim projectes de adaptot per gent gran, per habitatge, per dones, per empoderar persones, pel senyor, per infants... Per tant nosaltres el que es recapte és una ajuda a aquests projectes que portem a terme arreu del territori i tota la diòsis de Tarragona.

00:37:52: La mateixa pregunta per part de mans unides?

00:37:55: Bé, nosaltres treballem a tres continents àsia, àfrica i amèrica.

00:38:03: Amèrica del Sur.

00:38:05: Aquest any acompanyem un projecte a Togo que és un project de nens que estan obligats a fer treball infantil no tenen cap dret reben abusos i també trata de persones Aleshores, aquí en aquest projecte treballem amb una comunitat que coneix el territori, que és la Comunitat Badruna i ajudarà amb el tema de formació i sobretot al suport psicosocial.

00:38:38: El segon projecte el portem a terme Sí Jordania també amb un altre... Comunitat diferent, però aquestes són comunitats baduines que les han expulsat del seu territori.

00:38:54: Estan vivint a la zona C d'Israel i ja saps què vol dir això amb territori palestí, però al costat de murts que no impedeixen sortir, entrar i tenir recursos... I aquí se'ls està ajudant en tot el tema i la informació, sobretot pels nens perquè aquests nens no han vist el que és una escola.

00:39:17: Ara ja sí per anar tancant i tornant una mica al concert que ens ocupa... No hem dit l'horari del concert i també sobretò, i el més important, on hem de comprar les entrades?

00:39:29: On podem fer les donacions si és que les podem fer d'alguna manera?

00:39:33: Expliqueu-me això a tots els que ens estan escoltant.

00:39:36: Bé!

00:39:36: El concert serà... aquest diumenge vinent, diumengi a dia vuit, a les sis i mitja de la tarda al Teatre Tarragona.

00:39:44: Les entrades es poden comprar online, ataquilla... I espera perquè és una d'aquest tarragona... Entrades.tarragona puncada, em sembla que és!

00:39:57: I després els que no puguin venir i vulguin col·laborar amb aquesta ballada Doncs el poden fer.

00:40:08: Una fila zero, el número... Zero, set, sis, set tres.

00:40:13: Espero que no m'equivoqui.

00:40:15: El llegint per si de cas que quedi ben clar!

00:40:17: Sí, sí, no em vull equivocar, sí.

00:40:19: Zero, sets, sis..., set, tres.

00:40:22: Ens ajudaran a transformar la vida de moltes persones.

00:40:26: Doncs Joan Andreu Torres, Teresa Feliu, gràcies com sempre per estar amb nosaltres.

00:40:31: Ja vosaltres, com sempre també.

00:40:33: Gràcies per escoltar-nos i ens veiem en la propera furgo.

00:40:36: Adeu!

00:41:21: Tornem aquí a Carles Major, passejar per la història en aquesta secció.

00:41:27: En la qual ens proposem fer un viatge només en l'espai sinó també en el temps, en el nostre magazine de tardes de la xarxa aquí al Camp de Tarragona i això ha de parlar d'un dels episodis també més dus cruents però també reals que van patir aquí a casa nostra estem parlant de l'exili republicà i la deportació d'en milers de persones dels camps de concentració nazis, aquí del camp de Tarragona.

00:41:53: En el qual hi havia moltes víctimes d'aquí del Baix Camp, del Tarragonès, també del Piorat.

00:41:58: Estem parlant d'homes i dones que van patir l'olor dels camps i també les conseqüències d'aquest repressió nazi quan precisament sortien moltes d'ales persones fora del país a consequència de la guerra civil espanyola I ho farem també aprofitant una exposició comissariada per la història de Joan Navais, que ha recuperat totes aquestes històries, totes d'aquestes viències a través de cinc àmbits qui intenten seguir aquest camí des del no?

00:42:24: La caiguda de la Catalunya Republicana fins a l'auge de la franquisme.

00:42:30: Tenim aquí nosaltres el historiador Joan Naváis al qual saludem.

00:42:33: Molt bona tarda, Joan!

00:42:36: Bé, per començar en l'inici... Com sorgeix aquesta exposicio?

00:42:42: Ja fa uns senyets, uns quants anys ja que des de l'Arxiu Municipal d'aquí de Reus es va iniciar un projecte per recuperar... la memòria de totes les víctimes de la ciutat que havien estat deportats als camps nazis.

00:42:54: Ha estat una feina d'anys, de recerca... De fet encara està oberta en canó s'ha tancat amb l'Arximonisigal, amb l'sarchibera Lissán de Cristià i ja fa uns senyets també van posar damunt de la taula fer-ho una exposició.

00:43:08: Ja es va celebrar el museu de Reus a la Raval Santana batint una molt bona collida públic però l'interessant és que venia gent de municipis de pobles de La Comarca Busquen els noms naturalment dels seus pobles.

00:43:21: Hi ha algun testimoni, alguna persona que li sonava, etcètera... Per això més endavant es va creure adient, anar més enllà de la ciutat d'arreus i fer una exposició que englobés tots els deportats de l'Eixcam, del nostre comarca i que fos itinerant.

00:43:36: Itinerant per què?

00:43:38: És movible naturalment i això et fa que sigui que es pugui muntar i desplaçar als municipis de la comarque, als centres educatius etcètera.

00:43:46: És a dir si Mouma no va a la muntanya, la montanya va a Moumà.

00:43:49: Jo crec que la gent s'apropa als museus, va a les xerrades però també podem apropar als continguts de memòria històrica als municipi d'origen d'aquests deportants i també als centres advocatius

00:44:00: Clar, perquè a vegades també el com també és molt important no en casos com aquests.

00:44:04: Estem parlant d'històries reals, històries de... A vegades no en alguns casos van passats, gent d'aquí de casa nostra una mica, com s'articula o com es trassa aquesta narrativa a partir de l'exposició?

00:44:15: Perquè al final, estem parlant de gairebé hauríem de fer hores i hores d'explicacions i de casos molt complicats trobar-li una linealitat

00:44:23: Sí, sí, perquè clar, estem parant a nivell de la comarca de cuarentenou de portats Per ara, no descartem que pugui sortir a un altre nom.

00:44:33: La recerca és feixuga i treball de formegueta i encara està oberta.

00:44:39: El context també és complicat perquè la qüestió només fer una llista... a quantitat amb xifres, una llista amb els noms que un nom si on van néixer.

00:44:48: Jo crec que la clau de tot plegat de la mòmore històrica i per mi també sempre m'agrada utilitzar el terme pedoggent i feixista, per anar una mica més enllà és explicar qui eren aquests deportats?

00:45:00: Qui eren?

00:45:00: Quina història hi ha darrere seu?

00:45:02: Història familiar?

00:45:03: La seva compromís política etcètera... I també explicar per què van anar per als camps de concentració perquè molta gent hi ha els camps de concentració i extermininasses.

00:45:13: Vull dir que, clar... Sempre parlem de camp de concentració, però cap a la fi també n'hem d'extermini.

00:45:18: I això és molt important perquè avui en dia està vivint aquest context difícil, veient com els discursos dodis i les polítics de ser-me dreta acaben fent més freqüents... S'han normalitzat terriblement, lamentablement s'han formalitzats, i un dels àmbits per combatre'ls, jo crec que no hi ha cap fórmula màgica per un àmbit per combatrals, és aquest de l'amor històric i pedoggent efegista.

00:45:41: Per què serveix aquesta lliçoma?

00:45:43: Els discursos d'Odi porten a Auschwitz, porten en Mathausen.

00:45:48: Ni com vulguin negar algun d'aquesta gent que amb aquesta ambigüitat sí que estan a l'àmbit d'Astemadreta però obertament tampoc no volen defensar el règim de Franco o de Nassi del cap i el fill és el que volen

00:46:00: per la vagera aquesta feina de formiguerta, perquè quines són les fonts?

00:46:04: Com pots arribar a documentar del passat d'aquesta gent?

00:46:07: Entenc que hi ha casos que potser afortunadament es pot seguir molt més aquest tras però entenc que ja hi ha altres casos en els quals doncs hi ha molt poca informació i es pot donar molta gota.

00:46:16: Sí, jo sempre reconec públicament que tinc una sensació agrodolça... Estic content dels resultats de la recerca a nivell d'arreus.

00:46:24: M'han carregat jo, a nivells del poble de Comarca, l'història de l'Àxel Vegett... Aquesta sensació era dolça que hi ha una bona part dels deportats que anem aconseguint força informació però d'altres els que teniu una vida professional menys coneguda és a dir no tenir una presència a la vida pública ens costa molt trobar informació i bàsicament les vies, les primeres, els xius anar als fons.

00:46:48: Aquí, per exemple, hi ha uns archius a Alemanya que es diu Arelsen, que estan oberts en línia, tothom els pot consultar on hi ha molta informació penjada i digitalitzada sobre el camp de concentració d'estermini.

00:47:00: Això és un punt de partida.

00:47:02: Tenim l'archiu municipal, tenim diferents archius també al banc de la memòria històrica de la Generalitat etcètera... I un altre àmbit important són les famílies Fer aquest treball d'investigador, deixar el home sempre dic ho ha fet molt l'Elisenda Cristial, a l'Arxivera anar localitzant els familiars a través del padró, a través de registre civil i ja hem tingut bona sort que hem trobat descendents d'aquests deportats que ens ofereix un material increïble.

00:47:30: personal, perquè sí que estava parlada la trajectòria vital política de compromís sentifeixista.

00:47:37: Però a mi t'interessa qui era en quina era la seva família?

00:47:40: Perquè una altra víctima de la deportació, naturalment la primera víctima són els propis deportats, els que vam patir sobre el propi vell i algunes experiències humanes més terribles al segle vini de l'Història d'Humanitat, però també que dels descendents, als familiars... les dones, germanes, fills.

00:47:57: Jo que també és una feina memòria històrica recuperar el passat, reivindicar el passat amb aquest sentit pedagògic però a la vegada veu una reparació cap a les famílies, que també se sentin reconegudes de tot el que vam patir.

00:48:10: Això

00:48:10: t'anava a dir i a vegades inclús hi ha situacions de tabú, no?

00:48:13: Que les famèlies mateixes on no en volen parlar o van petit o els han explicat unes vivencies o diuen ostres potser el meu pare, el meu familiar... Van allà, però no em va arribar a parlar mai si va tornar o inclús desconeixement de les mateixes famílies que no sabien que familiars seus havien hagut de passar per aquest infern.

00:48:32: Hem de partir, que estem parlant... És que a mi em costa entendre amb l'experiència dels camps de concentració.

00:48:39: M'aposo la pell d'un feixista d'una extrema dreta perquè és increïble.

00:48:44: Crec que alguns són superiors als altres, tota aquesta bogeria.

00:48:46: El terrible és que avui en diem que ara hi ha gent que cau de defensa.

00:48:50: Però clar..., T'imagines, un context que la violència, la fam, l'esgotament... L'explotació laboral, les humiliacions, vaccicions eren dia re a dia.

00:49:01: És a dir, ens fixem molt en els efectes físics amb les persones, ho veiem amb les pel·lícules documentals, s'ho podem llegir amb els testimonis però hi ha l'efecte psicològic, anímic i clar això crea un trauma I com ve deies tu hi ha moltes famílies, molts deportats que van patir un bloqueig també passa molt amb els fets de la guerra civil que molta gent... Això s'obferia, s'han de tancar i no s'ha de parlar.

00:49:24: Tot el contrari.

00:49:25: S'ha d'aposar a la taula, s's ha d'evaluar, s'Sa ha de documentar i s'hi ha de divulgar.

00:49:29: I amb el cas dels deportats als camp nazis, sí que hi ha algunes famílies com per exemple l'últim cas d'un dels deporats, l'Antonio Vergili, de Cambrils, que ha fet una bona feina a l'Axel Begett, doncs la família no es va assabentar dels fets fins que va morir al deportat i van obrir una caixa metàl·lica Les pel·lícules, que han vist en pel·licules documentals i va descobrir dins des de les xapes d'identificació dels camps de concentració a llibretes, manuscrits, etcètera.

00:50:00: Clar.

00:50:00: És una barbaritat,

00:50:01: això?

00:50:01: És una barbaritat i ara per sort des de Cambril s'ha fet una gran feina, s'han fet un reconeixement oficial des de l'Ajuntament, va vindre en descendents d'aquest deportat dels Virgílii... I s'està dit tota aquesta documentació al Museu d'Història a l'Arxiu Municipal del Cambrils.

00:50:18: Una gran notícia perquè és material valuós.

00:50:21: Jo diria el següent per explicar el que va significar els camps de concentració i la regimnació als feixismes, per entendre el que és el feixisme a l'strema dreta Com sempre m'agrada dir que no va ser un accident històric.

00:50:32: No va ser per mala sort, que van acabar... Se calcula que uns deu mil republicans i republicanes catalans i espanyoles van acabar els camps de concentració nazis.

00:50:41: Sobretot el de Madhoussen, que és el que va arreglar major nombre de republicans si també d'alguna republicana.

00:50:47: Aquesta gent que va anar a parar per la seva condició de lluitadors per a la llibertat, demòcrates i també per a lluitadores santifeixistes.

00:50:55: Representaven un parit pel Alemanya assi, també per l'addictura franquista... I per això es va dictar una ordre que s'hi exteix al final del setembre, que se'ls enviava als camps d'Esdormini.

00:51:06: Creus que encara es poden trobar més casos aquí el camp de Tarragona d'aquests deportats?

00:51:11: Jo m'he centrat amb reus i, gràcies a l'accel, conec la realitat del Baixcam.

00:51:17: Però jo crec que sí... A banda de que tampoc no és la quantitat, eh?

00:51:22: Que aquí he dit clar que el important no és... Escolta'm, tenim dins set... No,

00:51:25: de famílies que potser estan buscant on s'ha tingut mai, també mereixen aquestes respostes iguals que les altres que sí que les han trobat encara que de la pitjor manera, a vegades.

00:51:34: Jo crec... Clar, es van esgotant!

00:51:36: Es van esgotant a poc-a-poc les finestres, les escletxes de la recerca però jo crec que la recerca està oberta i jo no descarto que pugui sortir algun testimoni amb una família descendents.

00:51:47: L'important com deia no és la quantitat sinó la qualitat.

00:51:49: Per tant també moltes coses podem aprendre de totes aquestes persones i del patiment d'aquests deportats i potser hi ha coses que en certa manera també ens interpel·len directament

00:52:03: Jo crec que totalment, totalment... Com deia abans.

00:52:06: Són gent triplement derrotats però també s'ha d'estaca una cosa.

00:52:10: Gent que va passar una guerra, un exili, que els van tractar com a delinqüents, que després foten deportats amb aquells convoys ferroviaris, que transportava bestials, van allà tancats durant tres dies sense alimentació i arriben a Madhausen i es troben, imagineu-us, arribant en un lloc que no tens notícies i et tracten com si no fossis una persona i s'ha tingut en compte que hi ha deportats del nostre país, de l'estat i d'altres països europeus que van estar tancats a finals de la llibertat fins al maig.

00:52:42: Jo crec que això és una lliçó que, en front del fatalisme i de lòdic, sembla que sigui omnipresent i no es podia aturar, se sent passada a continuar lluitant, com deia abans per les libertats, la justícia i la igualtat

00:52:55: Per tant, ho anirem deixant per aquí, Joan.

00:52:59: Tota aquella gent que vulgui fer cap, que vulgueu descobrir una miqueta més tota aquesta història fins quan ho pot veure si no m'equivou costar cambrils fins quan la podem veure.

00:53:07: Sí, altres ara m'has agafat així però jo diria que era fins a la primera setmana de novembre.

00:53:12: Per sort, ara està cambrills però ja tenim altes municipis que l'han demanat... Podem informar que properament a l'Aixà, que fan en un mandat jo el deportat que hi ha, ja també han arribat notícies de Montrotx i de la Selva, algun sent educatiu d'aquí de Reus.

00:53:26: És a dir, podem estar contents perquè la cosa al projecte està avançant.

00:53:30: Moltíssimes gràcies Joan Abais per tornar aquí a Carre Major.

00:53:33: Explica doncs aquesta tasca d'investigació i de divulgació també... ...de tots aquests deportats d'aquí de casa nostra.

00:53:41: Gràcies, per donar-me veu!

00:53:44: I

00:53:50: fins aquí el carrer major d'avui.

00:53:52: Nosaltres hi tornem demà, a la mateixa hora que vagi molt bé.

00:53:55: Fins aquí Carre Major!

00:53:57: Escolta't quan vulguis al teu reproductor de podcast preferit...