Carrer Major | Ferran Grau: "Els nostres municipis no estan preparats per fer front a aiguats"

00:00:00: Els episodis de pluja estorrencials dels darrers mesos han tornat a posar sobre la taula una pregunta important.

00:00:05: Estan preparades les nostres ciutats per afrontar fenòmens meteorològics cada vegada més extrems?

00:00:10: Durant dècades hem construït en zones inundables, hem asfaltat grans superfícies i hem alterat els recorreguts naturals de l'aigua.

00:00:17: Per parlar de com podem adaptar als nostres edificis i municipis aquesta realitat avui ens acompanya Ferran Grau, investigador de la Unitat Pre-Departamental d'arquitectura i membre del centre de recerca urbana del camp de la Universitat, Rovira i Virgilí.

00:00:30: Ferran molt bona tarda!

00:00:32: Molt bona tada i gràcies per comptar amb mi per parlar d'aquest tema tan transcendent

00:00:39: Per començar, Ferran, després d'aquests episodis de pluges torrencials que hem viscut ja els darrers anys estan preparats als municipis del Camp de Tarragona per afrontar aquests fenòmens meteorològics de la magnitud dels que estem vivint

00:00:53: És evident que no estan preparats els municipis del camp, però tampoc molts altres.

00:00:59: No és una qüestió com a particular i està clar que no estem preparats per aquest augment tan significatiu de pluges de metres cúbics per metres quadrats que ni les nostres ciutats ni els nostres edificis, els sistemes d'escenejament... estan preparats per règims de pluja, que no van ser els quants es van estar calculades aquestes arquitectures o infraestructures i és evident que cal una adaptació ara mateix.

00:01:36: Ferran, sembla evident que durant molts anys hem construït en llocs on segurament no s'hauria d'haver construïtat quins són els principals errors urbanístics que s'han comès i que ara fan que siguem segurament molt més vulnerables aquestes aigüats i inundacions.

00:01:51: Bé, si revisem hortofotoplanos pràcticament al vol del Mil-Nous-Sens-Cuantacinc o mil-nous-sin-cinquanta-six als vols americans veurem... el camp estava molt poc construït, per tant s'ha construïd molt ràpid amb pocs estudis sobre les zones on s'anaven a construir.

00:02:14: molts cops en zones inundables i, bàsicament no hem estat atents a quins són els camins del curs de l'aigua ni la seva àrea d'influència.

00:02:28: I evidentment també no és només un tema dels rius o rieres sinó que també tenim al camp una franja que està propera a la costa i aquesta és realment una zona molt delicada

00:02:44: Si ens fixem en els edificis que ja estan construïts, com dius s'ha construït moltíssim al llarg dels darrers anys.

00:02:51: Quines adaptacions arquitectòniques es podrien fer perquè siguin més resistents demanen aquestes puges torrencials?

00:02:57: És a dir, hi ha possibilitat de reglar-ho als edifici que ja són construits o s'hauria de tornar a començar?

00:03:05: Bàsicament per als sistemes de nascenejament sobretot si els baixants són exteriors aquí tenim... una opció d'intervenir perquè és una intervenció exterior a l'edifici, quan són interiors és més complexa però també està molt atents on està connectat aquest sanejament i per tant no és només un tema de edificis o global vinculat amb les infraestructures.

00:03:35: En aquests sentits sí que... o es poden s'haurien d'afegir com a més baixants, o redimensionar l'esfecció dels baixants del sistema de sanejament que tenim.

00:03:46: També és molt important temes que no se'n parla gaire, com el tema del manteniment, ara que ve per exemple la tardor, les cobertes on estan els sopans de fulles i per tant... la cura d'un cotxe en aquest sentit, per exemple.

00:04:03: Això hi ha de haver una consciència molt més gran al respecte.

00:04:08: Ferran, feies tu rara referència precisament el fet que... els sistemes de sanejament parlant de via pública directament, sovint veiem que res completament inundats en qüestió de minuts.

00:04:21: És una cosa que passa a molts llocs.

00:04:23: De fet Tarragona és un exemple evident.

00:04:26: Estem parlant d'aquests tipus de sistemes del sanejement i també els que estan preparats per la via pública no estan del tot dissenyat per absorbir la quantitat d'aigua que pot arribar a caure avui al dia?

00:04:39: Clar, ara ja no parlem de pluja, estem parlant... estem parlant de dilubis, pràcticament.

00:04:48: I depèn també molt de l'autografia de cada lloc, de la inclinació dels carrers perquè allò a l'aigua pot agafar com molta velocitat però sí que és evident que tot un dia si aquests els diàmetres tant del sistema de senjament d'edificis com de infraestructures no està preparat, igual que no és només un tema... diàmetre, sinó que també hi ha tot un tema dels dipòsits o de recollir l'aigua amb una certa jerarquització.

00:05:22: I això per exemple en el càssic a Barcelona ja ho han fet amb aquests grans quins dipòsis i per tant d'alguna manera sí que hi ha d'haver una revisió més global a nivell urbana i evidentment territorial que en parlaríem ara d'això

00:05:42: Precisament quan es parla del fet de redimensionar bona part de les xarxes de clavegaram dels nostres municipis, escala urbanística quines solucions hi ha?

00:05:49: Perquè ho comentaves tu.

00:05:51: Es parla d'aquests dipòsits de retenció també de bases de laminació, sistemes de drenatge diferents... Com poden funcionar aquestes mesures?

00:05:59: Quines són solucion que puguin aparèixer a casa nostra i que pugui ser útils?

00:06:04: Jo crec que, quan la paraula escala és molt important.

00:06:09: Quan d'una escala urbanística sento una mica més precisos seria escala territorial.

00:06:16: Seria com l'escala més gran en què d'alguna manera tenim en compte planes, muntanyes, valls... Aquesta seria com l'scala més Gran o la primera que hauríem de mirar i, per tant, també té uns sistemes associats que poden estar vinculats amb majors superfícies.

00:06:45: o tot un sistema molt més hidrològic a una gran escala.

00:06:52: Després, quan entrem dins l'escala urbana ja podríem pensar en la situació i ubicació de dipòsits estratègics i després és evident que cal una desregidització del sol una permeabilització d'aquest sol, i això a nivell urbà de barri i de carrer també seria en una escala.

00:07:19: I, a més, apropera una de les accions que hauríem de... Bueno, qui ja s'estan començant a fer?

00:07:24: I cal la consciència sobre aquest tema i cal fer-lo.

00:07:30: Ferran, treus un tema que crec que és molt interessant perquè al final és una realitat que durant dècades s'ha apostat per asfaltar i impermeabilitzar aquests espais urbans.

00:07:38: I segurament ara el que t'ho hauries de fer és fer el procés contrari, aquesta permeabilització de superfícies, recuperar zones verdes, recupera espais on l'aigua pugui infiltrar-se de manera natural?

00:07:52: Sí això està clar també hi ha un començat a veure o com ho ha començut a tastar i tothom no està aprenent consciència, però d'alguna manera hem de pensar on ens ve d'aquesta aigua i quina és l'aigua que arriba en relació amb la superfície que tenim.

00:08:13: I després també no és només com s'infiltre a nivell de velocitat i la quantitat deu ser infiltra sinó després com va aquesta aigüe de infiltració i fins i tot si la podem arribar a recondolir, recuperar i, evidentment, fins i tot greu utilitzats.

00:08:32: Si posem el focus en el camp de Tarragona, fina't tenim ciutats costoneres, riures, barrancs, zones que han tingut un creixement urbanístic molt gran, quines particularitats fan que el nostre territori sigui especialment vulnerable?

00:08:47: És evident que la línia de la costa és vulnerable o tots els afentaments que estàvem en prop de rius, riures i barrancs.

00:09:00: Però sí que m'agradaria fer un esment especial a la quantitat d'urbanitzacions de baixa densitat amb moltes cases unifamiliars i que han ocupat molta superfície i que hem regidit.

00:09:15: molt de superfície i que han impermeabilitzat molt sol.

00:09:18: Jo vols dir, això estaria, diguéssim, a vegades pot arribar a estar en aquestes zones, una d'elles, però sí que és una superfàcia molt important i una manera de construir que hem de revisar perquè té també una influència molt gran i cal estar molt atents com adaptar-ho en aquestes situacions.

00:09:45: Evidentment, cada cas és molt particular i cal estudiar-lo però també tenim com a això que no són només les zones que estan prop del mar o dels rius i de la Riera que cal parar atenció

00:10:05: Ho comentes tu, Ferran?

00:10:05: Segurament l'escenari obliga a que cada cas, cada situació s'hagi d'estudiar de manera absolutament individual però és evident que no està tenint barris urbanitzacions i infraestructures que ja estan construïdes des del fa més o menys temps en zones que són potencialment inundables.

00:10:22: Què creus que s'haurà de fer en aquests casos a partir d'ara perquè en alguns casos sembla que sí que és molt possible adaptar-les però en altres sembla més... i es parla moltes vegades de que potser en un futur ningú sap diantx però que et tocaria retirar algunes edificacions.

00:10:40: Fins i tot jo crec que això ens ho dirà si no fem nosaltres ho farà la natura, això és a dir al nivell... a nivell temporal, si no ens avancem la mateixa natura ja ho veiem que ho està fent.

00:10:54: Per tant estem fent segurament unes accions molt curatives i no preventives.

00:11:02: En aquest sentit la recerca els estudis sobre cada cas són molt importants i a partir d'aquí cal llistar les accions i ordenar-les geodàrquicament molt vinculades al cos que puguin arribar a tenir, mai sense perdre la visió territorial i començar a actuar.

00:11:30: Demà en aquesta situació ferran sovint es parla de grans inversions, grans infraestructures projectes a llarg termini per poder contenir tot això o la situació del risc d'inundacions però existeixen actuacions diguem més petites, més econòmiques relativament més ràpides, senzilles que ajuntaments i administracions puguin començar a aplicar des d'ara mateix

00:11:54: Per exemple hi ha un paramatre que és claríssim que són els habitatges o els usos en planta baixa, en zones inundables.

00:12:04: Per tant aquí sí que diria que pot ser una acupuntura molt més local i pot detendre directament dels ajuntaments i aquí ja podríem començar a actuar.

00:12:18: No és només per revisar aquests usos sinó perquè totes... les arquitectures que estan construïdes en aquestes cotes inundables són susceptibles de rebre grans empentes d'aigua i segurament no estan preparades per això.

00:12:32: I això hi ha un vist, que hi ha hagut buscant tombat que han ocasionat desgràcies.

00:12:39: Per tant aquesta, per exemple, ja seria una més enllà d'alguna manera recorrents desregiditzacions o andarrocs, o permeabilitzacions del sol.

00:12:50: Hem de pensar això que segurament a nivell funcional i d'usos les plantes baixes hauran de sofrir una revisió molt important ja no dic de l'an del mar sinó evidentment també en aquestes altres situacions

00:13:08: a les

00:13:08: que la indebilitat és un perill

00:13:11: Ferran, estem parlant molt de pluges però al final el canvi climàtic no només ens comporta pluges torrencials, diluvis sinó també onades de calor, períodes de saquera.

00:13:19: És possible designar ciutats, pobles i infraestructures que responguin simultaniament a tots aquests fenòmens?

00:13:29: La resposta n'hi ha absolutament.

00:13:31: Jo crec que la paraula clau és simultanietat en el fons quan... Tenim una zona arbrada, és sinònim de tenir una zona més permeable.

00:13:42: Tenir una zona d'ombra a vigar illes de calor i al nivell d'aigua podem tenir superfícies on poder granar no totes però una part que anarà més o menys en funció del nou.

00:13:57: instal·lem surts en els punts més baixos, però tot això formaria part d'una secció imaginària a la que tots aquests fenòmens, pluja torrencial una de caló i saquera perquè si som capaços de retenir o acumular o acopiar, si l'amagatgem a aigua pot formar part del sistema holístic molt eficient.

00:14:25: Ja parla que va, Ferran.

00:14:26: Tu has comentat amb diversos exemples però si haguessis de senyalar una prioritat urbanística que els municipis de casa nostra hauran d'afrontar durant els pocs anys per adaptar-se a aquests efectes del canvi climàtic, quina seria o quines serien?

00:14:42: El primer que hem de fer és ho observar i ja comencem a conèixer, us hem de tornar com ara a conéixer a descobrir als llocs on... on vivim tot i que és evident que segurament els més bells del lloc, segur que se'n recorden i saben com eren tots aquests... a Sant Anem, abans no eren urbans.

00:15:08: Quines llògiques tenien territorials i per tant hi ha unes llògies molt importants.

00:15:14: Hem de pensar que fins i tot hem arribat a desviar arrieres que arriben en diuen al mar i les han fet perpendicular per urbanitzar amb una quadrícula més regular.

00:15:25: Aquestes coses és revisar la memòria, revisar... els ortofotoplanos com han ocupat el lloc, això és molt important.

00:15:33: És a dir, hem d'analitzar estudiant o revisar senzillament com hem ocupat aquest territori i és molt interessant fer-ho també plantejant equips interdisciplinars, arquitectes, enginyers, geòlegs, ambientòlegues... És molt important, i evidentment fer-ho de la mà de les administracions.

00:16:02: I també serà molt important aquesta consciència que ara ho estem veient.

00:16:06: Aquesta consciència social sobre aquest tema, que senzillament el que hem d'haver és adaptar-nos a conviure, aprendre accions i tenir en aquests sentits objectius en certes situacions i analitzar molt bé per part.

00:16:25: d'una resposta, tot això que ens està passant i que en el fons jo crec que és una gran conseqüència d'aquests últims cincuanta, sisanta, setanta anys de creixement disruptiu sense llegir al territori, no?

00:16:44: Sense llegir les traços del territori ni el seu funcionament hidrològic ni coneixent exactament quin és aquest terra que estem trepitjant.

00:16:56: Doncs Ferran Grau, moltíssimes gràcies per atendre els micròfons de Carré Major.

00:17:01: Moltes gràcies a vosaltres i esperem també en aquest sentit que ens posem a la feina i també en tenim un punt de vista, diguéssim com a optimista hi ha solucions que s'han d'anar a treballar poc a poc.

00:17:15: Gràcies, Ferran!

00:17:17: Gràcies a vostès