Carrer Major | Programa sencer (27/10/2026)
Show notes
Cada dia, de dilluns a divendres de 15h a 16h, t’apropem els millors temes de proximitat amb protagonistes quilòmetre zero d’arreu del Camp de Tarragona.
Presentat per Adrià Tella, un programa que fan conjuntament Ràdio Ciutat de Tarragona, BXC Ràdio, Ràdio Montblanc, Ràdio La Selva, Ràdio l’Hospitalet de l’Infant, La Nova Ràdio de Reus i Tarragona Ràdio.
Show transcript
00:00:04: Carré Major, un programa de ràdio Ciutat de Tarragona.
00:00:08: Ràdio Montblanc, Ràdio La Selva la nova ràdia d'arreus.
00:00:12: Rádio L'Hospitalet del Infant baixca amb ràdiot i tarragona ràdieu en col·laboració amb la xarxa de comunicació local a Madridella Molt bona tarda!
00:00:27: Benvingudes i benvinguts al carrer Majoa, el programa de les emissores del camp de Tarragona que us acompanya cada tarda.
00:00:32: Els aldarulls de Barcelona ens han eslès alarmes també al nostre territori.
00:00:36: Tarragone i Reus estan pendents de possibles mobilitzacions que de moment generen sobretot incertesa però també por en alguns casos.
00:00:45: I aquí és on cal posar el focus als comerciants que la immensa majoria cada dia aixecen la persiana amb molt d'esforç no haurien de viure, amb la por que els seus negocis acabin sent víctimes d'actes vandalics.
00:00:55: Però tampoc podem alimentar l'alarmisme davant de convocatòries que ni tan sols sabem si es materialitzaran.
00:01:01: Convocatòria és per xarxes socials, grups i cartells que apareixen i desapareixen.
00:01:05: Cal prudència, informació contrastada i responsabilitat... però la realitat és que existeix preocupació entre els comerciants de les dues principals ciutats de casa nostra.
00:01:13: La mobilització de Tarragona seria demà!
00:01:15: La darrereu seria el sis de novembre Veurem si es donen, sinó de moment regna la incertesa i l'aposta per la prevenció per part de botigues i cossos policials.
00:01:25: Ens podeu escoltar des del ràdio La Selva, la nova Ràdio d'Areu, Ràdio Montblanc, Rádio L'Hospitalet de l'Infant, Baixcamradi o Tarragona Radio i Ràdio Ciutat de Tarragone.
00:01:33: Us acompanyem des d'ara i fins les quatre tot l'equip que fem possible el carrer major.
00:01:37: i l'Eduard París, el control tècnic que tenim en Lluís Blaïn.
00:01:46: I qui us parla, l'Adrià Tella.
00:01:47: Comencem!
00:01:55: Tarragona passa per Carre Major... I arranquem fent un repàs a la actualitat de casa nostra en format de titulars ens els porta com que de tarda el nostre company de la nova ràdio de reus, laleix Pérez, aleix bona tarda.
00:02:16: Molt bona tada, Adrià.
00:02:18: Escolta, Aleix, arrenquem avui parlant d'Adif Sí, perquè el licitat per un com a tres milions d'euros és un contracte per executar i la posa als tancaments al llarg de dos com a un quilòmetre.
00:02:30: De trams devia fer-li l'altura de Tarragona, Altafolla i La Selva del Camp.
00:02:35: Segons els gestors totals de les infraestructures ferroviàries, l'actuació ha d'amiguerar les condicions de seguretat, tant pels ciutadans com per les circulacions ferroviares, a des que discodeix intrusions transits indaguts per les vies així com la creació de passos també per llocs no segurs i tenim actualització perquè aquest matí ha hagut nova sessió del Casinipro.
00:02:57: Sí, perquè l'exsecretari de l'Area de Territori de l´Ajuntament d'Aterragona ha firmat que no va per recebre cap irregularitat en la judicació definitiva al contracte de l''Empresa Inipro', per part de l'Serveis Socials de Terragona.
00:03:10: En aquesta nova sassió del judici el testimoni ha explicat que feien advertiments a l'alcaldia si hi havia segure alguna dificultat tècnica en relació amb el procediment d'enriquiment injust ja que part de les factores d'inipros van a bona via de creig firmats per l'exalcalde Josep Félix Ballesteros.
00:03:27: D'altra banda, ells passem pel port de Tarragona?
00:03:30: Sí!
00:03:31: Que va moure el setembre a dos com a vuit milions de tonnes de tràfic marit i un sispercent més que el mateix mes de l'any anterior és la xifra més alta per un mes de setembro des del dos mil diecet En els nou primers mesos del dos mil i vint i sis, la infraestructura ha gestionat fins a vint-i-tres milions de tones.
00:03:47: També un sis per cent més aproximadament, més que en els primers nou mesos d'al dos mil vint y cinc.
00:03:53: La marca diria que més peste al poble de Telagona són les líquids a doy, que representen un xicenta-cuata per cent del total.
00:03:59: I han crescut un onze per cent respecte el setembre del dos-mil-vint-í-cinc i comença a portar a cuàleis la pujada que s'ha aprovada ahir per part de l'Ajuntament i el Plenari de Tarragona, Afectivament, la queixa arribarà des de l'Associació d'apartaments turístics a la costa dorada i les terres de Lleure, que es planteja en prendre accions jurídiques contra aquest augment del cent cincuanta per cent del liví als apartaments turistics aprovat pel plenari de l´Ajuntament de Ragoni.
00:04:27: La seva presidenta, Olena Tokarenko ha explicat a Tarragona Radio que estudiaran al contenció per saber la seva cobertura legal i la conformitat amb la normativa tributaria vigent Tocarem com qualificar d'heus proporcionat l'increment del llibre dels apartaments turístics i l'acord que aquest tipus de llegements estan a Tarragona en mans dels petits propietaris.
00:04:49: En el govern, a les posar els crítiques de Junts sobre l'increment dels impostos i taxes municipals amb dades de la evolució dels tributs del diari dels darrers mandats.
00:04:56: Segons les xifres facilitades li va acumular un increment del trenta cinc per cent en el dos mil onze i al dos mil vintidós anys en què l'alcalde era Carles Pellicer.
00:05:05: A més una demandada en el two mil dienou i al doze mil vinte i tres, el darrer en Pelliser a l'Alcaldia deu consistiria assegurant que l'apujament acumula de base del quatorze per cent superior al doig com a cinc percent de l'actual govern.
00:05:16: Parlem també de succesos amb els Mossos d'Esquadra de la comissaria Montblanc, que van tenir dos homes d'Edcurand de tres i trenta dos anys, com a presó de daltors d'un delicte de fur de cable jet ferroviari.
00:05:28: Les atencions es van produir en el mar dels dispositius preventius que els Mosssos mantenen a la xarxa ferrobiària catalana dins del Pla Via.
00:05:36: Aquests dispositius es van formar davant l'increment de robatoris de cable de coure i les afectacions que poden generar en les infraestructures estratègiques i mobilitat dels usuaris i acabem ara ja a l'hospitalet de l'infant.
00:05:49: Sí, perquè el passat dissabte dintre d'octubre, el club d'Agility John Mariba organitza... ...el primer concurs de disfresses de Halloween per gossos!
00:05:57: Una vintena de gossOS es van presentar amb les seves millors disfresses.
00:06:01: Tots els participants van rebre un obsequi i el gran premi per... o al guanyador va ser corresia d'animalades, les tàpies que contenien cullat en una correde conjunt.
00:06:10: Us agraïm minadures, pinso i un paquet d'ossos han perdut el desideritat Doncs això és el més destacat d'avui, a casa nostra ens ho ha portat com cada tarda l'Elisper.
00:06:19: Elis, moltes gràcies!
00:06:37: La Universitat Rovira i Virgília ha aconseguit una de les vaques caixa-impuls d'innovació a aquestes dos mil vint i sis per desenvolupar una nova eina de diagnòstic, de l'estrongiloi diasi.
00:06:47: Una malaltia tropical causada per un paràsit que pot afectar fins als cinc milions de persones arreu del món.
00:06:53: El projecte, que rebrà cinquanta mil euros de finançament, està liderat per la investigació per l'investigador Claudio Parolo, del grup de recerca Interfívio de la Universitat Rovira i Virgili.
00:07:03: I té com a objectiu aconseguir una prova ràpida, fiable i assequible que faciliti la detecció i el control d'aquesta malaltia.
00:07:09: Avui a Carremajó volem conèixer millor aquesta investigació, entendre com funciona la tecnologia que proposen... i descobrir quin impacte pot tenir en la salut de milions de persones.
00:07:18: En parlem amb el mateix investigador, Claudio Peralo.
00:07:21: Molt bones benvinguts a Carremajó!
00:07:25: Claudio, per començar parlem d'una malaltia que probablement és força desconeguda per a bona part de la població.
00:07:31: Expliquen qui és exactament i com es transmet?
00:07:35: Sí, aquesta és una malaltía que se considera olvidada.
00:07:39: Una de esas enfermedades olvidadas y por eso no tienen mucha financiación pero como decías bien puede afectar millones de personas Es un parásito en el cuerpo través de heridas en la piel Y se establece en tu organismo y si es verdad que mucha gente puede convivir con este parásito, igual puedes estar un poco cansada o en algunos casos sobre todo el paciente inmuno... inmunocompromesa de inmunidad no es la palabra castellano pues puede tener síntomas muy graves y llegar hasta la muerte.
00:08:18: Y esta sobretodo es endémica sobre todo del país estropical en Latinoamérica también en África Es calcula com ve dèiem que pot afectar fins a sis cinc milions de persones arreu del món, especialment com tu ve dius en zones tropicals.
00:08:32: Però és una malaltia que es pot arribar a trobar a casa nostra o no?
00:08:37: No, a casa nostre no.
00:08:38: I una cosa positiva d'aquesta... Positiva.
00:08:42: El bueno al lado primístico de esto es que se puede existir medicamentos y hacer un medicamento para mucha población potencialmente podemos erradicarla o eliminarla, y por lo tanto tener un test que permita ver si efectivamente estos tratamientos funcionan es muy importante.
00:09:03: Com tu veies una de les particularitats d'aquesta malaltia és que moltes vegades moltes persones poden estar infectades sense ni tan sols saber-ho a donar-se i això també implica pel tipus de símptom més que és però això també la fa imagino que perillosa pel fet que pugui arribar amb més facilitat després a persones en aquest sistema immunitàri dèbil Sí, sí.
00:09:23: A veure, esta es una enfermedad que se contrae sobre todo en zonas rurales como decía, entre la traves de la piel normalmente y por lo tanto poder monitorear efectivamente cuánta población le tiene y cuánto deficiente efectiva son las heinas que usamos para controlar... Es muy importante.
00:09:45: Si afecta tanta gent i pot tenir conseqüències greus en alguns casos amb la gent que afecti per què continuen sent ¿Tan desconegudes aquest tipus de malalties?
00:09:55: Pues esto, bueno porque son enfermedades que están en países donde igual los recursos económicos son un poco menores de la que tenemos aquí.
00:10:02: Son enfermedades y como decía es verdad que en algunas poblaciones puede llegar a muerte y síntomas muy graves pero es vera también que hay mucha población que convive con ellos entonces entre el hecho a los países más desarrollados, puede decirlo.
00:10:21: No les afecta directamente y que no hay mucho dinero en ello pues la verdad es que son estas enfermedades olvidadas que se llaman.
00:10:29: Parlem de l'Estrengilioidesi però imagino que això implica que hi ha moltes altres malalties tropicals també desateses i per aquesta manca d'atenció i de recursos en els països on es solen donar estan pràcticament oblidades allà?
00:10:44: Sí Tal cual, exactamente.
00:10:46: Si hay muchísimas... Pero bueno, ahora lo positivo es que la gente y el Organización Mundial de la Salud, en el caso de Strongly Diases por ejemplo ya lo ha puesto en el mapa ¿no?
00:10:57: Y la Organización Mondial de La Salud de hecho pidió expresamente un test rápido qué es lo que estamos desarrollando Bueno, per això sí.
00:11:06: Entrem precisament al vostre projecte des de l'URB.
00:11:09: Quin és el principal problema que detecteu?
00:11:10: Perquè ens comentaves hi ha medicaments però imagino que va més enfocat cap als sistemes de diagnòstic al vostra projecte i què voleu aconseguir amb aquesta nova prova?
00:11:22: Sí!
00:11:23: És una enfermedad molt complexa perquè té un procés o un ciclo de vida muy complejo i la manera que hi ha al dia d'avui de diagnosticar-les no són molt bones, en el sentit que ho són molt complexes, molt cares.
00:11:37: Necessiten, per exemple, microscopia o el uso d'eses... O no son muy específicos.
00:11:43: Entonces lo que pretendemos hacer es este diagnóstico y queremos detectar la respuesta inmunitaria del paciente.
00:11:52: Queremos detectar anticuerpos que reconozcan un antígeno del parásito Y eso es importante porque la cantidad de anticuerpo puede estar relacionada, sea con infección activa.
00:12:04: Sea por otro lado nos permite leer efectivamente que el más... el tratamiento que se propone pues ha funcionado y entonces hasta ahora no había test rápidos que funcionaban bien porque como decía es una enfermedad muy compleja y los antígenos que había al día de hoy son muy poco estables y muy difícil de producir, pulificar y usar Ens ho estàveu explicant ara, eh?
00:12:29: La vostra proposta és una mena serostronji i aquesta combinació de estructures d'ADN amb antigens dissenyats per intel·ligència artificial si no m'equivoco.
00:12:36: Explica'ns intentant que sigui de manera el màxim sense ella possible perquè tothom ho pugui entendre com funciona aquesta tecnologia i en quin moment neix l'idea d'Anna a atacar aquesta malaltia.
00:12:50: Bé, al nivell tecnològic, diguem-nos que tenim dos parts importants.
00:12:54: Una és el uso d'andàmios d'Adn.
00:12:56: Això ens permite de alguna manera hacer que la señal del test, mucha gente ya ha aprobado el test del COVID o el test de embarazos.
00:13:04: Te sale una línea roja ahí pero muchas veces estas líneas rojas pueden ser muy débiles y entonces según qué lo mira puede decir que esto es positivo e negativo Lo que podemos hacer con esta tecnología es hacer que las línees sean mucho más claras, mucho más eficientes y mucho más fácil de ver por un lado Por el otro trabajando con Gabriel Ortega El tiene esta herramienta que usando el Inteligencia Artificial, lo que hizo fue pillar el antígeno y modificar la estructura del antígenos para que sea más estable a temperaturas altas.
00:13:38: Y mantenerla estructura para ser reconocida por el anticuerpo.
00:13:41: Esto viene de una tesis doctorada de un estudiante de Cambridge, de hecho, que se llama María Cámbra, que hizo un estudio de mapping... Un mapeo de todo el antigeno Des d'aquí són l'investigació bàsica que està poca a poco llegant a la parte más de traslación.
00:13:58: Finalment, el porqué esta enfermedad es porque trabajando Jocs de Muñoz del hospital clínic... Es un experto mundial en esa enfermedad y pues claramente tenemos contactos, tenemos muestras, tenemos contacto también en el campo no?
00:14:14: Y creemos que estas combinaciones de los tres es un equipo muy adejuado Convéns comentes.
00:14:22: Una de les coses que voleu és intentar reduir el màxim amb aquesta prova als falsos positius, oferir resultats més clars per què és tan important aquesta precisió a l'hora de detectar la malaltia?
00:14:35: Bueno porque es importante sea por el paciente o la paciente estar seguros de estar diagnosticado correctamente y también para asegurarnos que todo el dinero a invertir en el control de esta enfermedad, está bien utilizado.
00:14:52: Tampoco no quieres empezar a dar medicamentos a mucha población y que luego no esté funcionando o lo paremos antes de que efectivamente haya acabado de funcionar entonces es muy importante tener un monitoreo de todas las actividades que hacemos Tu has parlat dels casos dels testos de Covid d'embarassos.
00:15:15: Voleu que sigui una prova assequible, que no necessiti equipament especialitzat ni res per l'estil per qui pugui fer-se la prova i que tampoc necessiti personal especialista per fer-s'hi?
00:15:25: Com us imagineu la seva utilització sobre el terreny al camp?
00:15:30: Exactament sí!
00:15:31: El test al final tindrà la mateixa aparència d'un test del Covid o un test d'embarràs.
00:15:35: La tecnologia i el suport serà exactament el mateix.
00:15:38: Lo que no pensamos, no va a ser un test que va a usar el paciente individualmente porque no creemos que sea una cosa necesaria.
00:15:48: Pero sí queremos que lo usen al personal clínico cuando vayas al médico o se pueda hacer durante la visita médica... O también en estudios epidemiológicos cuando se aplican los tratamientos puedes poder que personal especialitzado lo vaya a aprobar en el campo y esto facilita también la optimización de los recursos.
00:16:08: En varias partes, como decía, son zonas rurales entonces pues baja al coste también de transporte de las muestras, bajar al costo del riesgo de que las muestra se estropeen... Ens ho explicaves tu, l'Organització Mundial de la Salut considera prioritària el fet que controla aquesta malaltia impulsat de fer recomanacions per al tractament preventiu en determinades zones que són endèmiques.
00:16:30: Com podria ajudar la vostra prova a comprovar si aquestes campanyes funcionen i millorar-ne també imagino el seguiment?
00:16:39: Pues lo que te comentaba básicamente cuando hacen las campañas como son muchas zonas rurales lo que se hace ahora es... Coletar las muestras, llevar al laboratorio.
00:16:48: Esto lleva dinero, requiere equipamiento y la cadera del frío se mantenga.
00:16:55: Y el uso de pruebas que también pueden ser caras y necesitan personal especializado.
00:17:01: Nuestra prueba permitiría que los... El personal que quiera ir a ver si efectivamente está funcionando la campaña vaya en la aldea X, pruebe unas cuantas casas rápidamente ve que ya funciona y se puede mover al siguiente pueblo sin necesidad de llevarse las muestras y hacer otros e-tecnologías, ensayos más carros después en el laboratorio.
00:17:26: Especialía un poco.
00:17:28: Claudio, explica'ns què representa per vosaltres el fet d'haver estat seleccionat en aquesta comodatòria de Caixa Impulse, del que s'han presentat moltíssimes propostes i què us permetrà aquest finançament de cincuenta mil euros?
00:17:40: La verdad es que estamos muy contentos.
00:17:43: Es una de esos proyectos, programas que va más allá de la investigación bàsica y nuestro grupo también es un grupo muy aplicado.
00:17:50: El proyecto del cash-in por esa parte de ser muy competitivo nos permite tener entrenos o hacer competencias en el business cada mes tenemos expertos que nos enseñan cómo hacer un business plan, nos enseñen toda la parte regulatoria.
00:18:10: Nos enseñan como hablar con inversores porque al final este es el fase uno o sea básicamente lo otro bueno del cash-in son tres fases, fase uno son cincuenta mil euros que te permiten hacer primer prototipo pero luego el fase dos aumenta y fase tres aún más y llegarás a un momento en que necesitaras inversir, necesitarás hablar con empresas que hacen producción masiva de estos test i el programa de la Caixa nos dan las herramientas para poder interactuar con esta gente, esa genera a la investigación bàsica.
00:18:42: Com expliques?
00:18:43: Es trobeu encara aquest ser ostrongi en fase de desenvolupament, tu ens comentes que hi ha moltes més fases per endavant.
00:18:49: Quins passos heu de seguir ara per validar-ne al funcionament Sé que és complicat això sempre, però quan de temps podria passar fins que aquesta prova es pugui començar a utilitzar en entorns reals i de manera cent per cent ja efectiva i instaurada?
00:19:05: Llavors el programa que tenim és que este año llegamos hacer una primera validación clínica con muestras que tenemos en laboratorio.
00:19:14: Entonces pues ya estamos a buen punto y está funcionando bastante bien.
00:19:19: Estamos otimizando un poco qué tipo de antígeno usar y también el tipo de ADN, pero bueno más o menos ya tenemos la líneas que aparecen cuando tengan que aparecer.
00:19:27: Y no aparecen cuándo no tienen que aparecer, es muy buen inicio.
00:19:32: Entonces esperamos para final del primer verano de dos mil veintisiete tengamos este primer proof, esta primera prueba con estas muestras que tenemos entonces pues ya pideríamos el segundo stage que ya sería organizar un estudio clínico en el campo Y mientras se hace esto ya se mueve la parte regulatoria y de buscada de financiación.
00:19:55: Si todo fuera bien, yo esperaría que en año medio dos más bien realísticamente podamos hablar con una empresa que haga la fabricación masiva Entenc que l'objectiu és aquest, però hi ha per acabar clàudio.
00:20:11: Mirant una mica més enllà i si tot això surt bé i el procés funciona... Si aquesta tecnologia funciona com espereu creus que tenien en compte el que comentàvem del tipus d'M i la quantitat de malalties tropicals que hi ha que són desconegudes?
00:20:25: Aquesta situació podria adaptar-se al diagnòstic d'altres o cadascuna té moltes particularitats diferents?
00:20:30: No, no.
00:20:31: De hecho estamos muy emocionados con esta tecnología porque es muy versátil.
00:20:35: Sea la parte de ADN que desarrollamos aquí y sea la parte d'intelligencia artificial que hace Gaby en Bilbao, la podemos adaptar a cualquier antígeno... Y de hecho ya estamos trabajando en dengue por ejemplo.
00:20:47: Estamos empezando a hacer algún trabajillo o planeándolo metemos las ansillas con otros antígenos muy difíciles de trabajar Esperem que la idea sigui el primer step per demostrar a tothom que funciona i aleshores demostra que funciona, efectivament, fer-hi alguna cosa útil per al món.
00:21:11: Des d'aquí, després, despegar amb més malalties.
00:21:16: Doncs Claudio Parola, investigador del grup de recerca i interfívio de l'URB.
00:21:19: Moltíssimes gràcies per atendre els micròfons d'Ecarre Majó.
00:21:22: Enhorabona per la tasca que feu i ho seguirem davant a prop.
00:21:24: Esperem que tot surti molt bé aquests propers mesos i amb la previsió que teniu.
00:21:28: Moltes gràcies.
00:22:17: Gràcies a vosaltres.
00:22:30: Adéu.
00:22:36: Un de cada tres estudiants al món ha patit assetjament escolar durant l'últim mes segons dades de la UNESCO, una problemàtica que afecta directament el benestar emocional i la salut mental d'infants i adolescents i que continua plantejant reptes importants a la comunitat educativa.
00:22:50: Per reflexionar-hi, el Col·legi oficial de Psicologia de Catalunya amb la col·laboració del Departament d'Educació organitza el pròxim quatre de novembre al Palau de Congressos de Tarragona la quarta edició de la jornada debat a bat en guany dedicada a l'assetjamento escolar.
00:23:04: Avui em volem parlar precisament amb el secretari de la Junta Directora de la Delegació Territorial de Tarragona del Col·legi de Psicologia, amb el Luis Heredia i també amb la tresorera de la mateixa junta i docent amb la Montse Domènec.
00:23:15: De moment només tenim nosaltres a la Monts esperant que es pugui incorporar al Lluís Montse, molt bona tarda!
00:23:22: Escolta, Montse.
00:23:22: Arranquem a parlar-ne i esperem que el Lluís es pugui incorporar ben aviat però com deia amb les dades són preocupants un de cada tres estudiants al món afirma haver petit assetjament escolar des de la vostra experiència tenim prou consciència la societat en general de la magnitud d'aquest problema on encara tendim a normalitzar determinades conductes entre infants i adolescents realment tendim a normalitzar-les i ells mateixos també, perquè ells quan s'insulten diuen que jo parlo així sempre, però en comú neco així.
00:23:57: I ells ho tenen molt normalitzat.
00:23:59: Nosaltres fem algun... cada any fem activitats de prevenció al assajament i una de les activitets que ens ha d'haver fet és que els fem anar a la pizarra i els donem un guix i els diem Poseu aquí a la piscarra tots els insults que heu rebut i els que feu.
00:24:15: I bueno, supa se'n bomba posant un munt d'insults.
00:24:20: Fem una foto i després us burrem... I ara els diem... Ara els demanem una altra cop al guix i diem, sortiu a la pissarra de totes les floretes, tots els piròpots, no?
00:24:29: Què dieu i què us diuen?
00:24:31: I llavors surten molt poc a poc i van escrivint!
00:24:35: La pissarre no es queda tan plena com abans.
00:24:37: I fem aquesta reflexió de veure, escolteu.
00:24:40: Vosaltres creieu que us heu de relacionar així amb l'insult i els EDMA.
00:24:45: Aquesta setmana intenteu no insultar-vos, però bueno, fa una setmana i després tornen al recop, què no?
00:24:50: Què no?
00:24:51: Ells ja relacionen així segons ells diuen.
00:24:53: Fins i tot fent referència a aquest exercici que em comentava és que em sembla molt interessant donar una mica la sensació a vegades d'aquí quan els hi proposes el contrari, que surti anar parlant en aquest cas dels elogis i les coses positives, fa molta més vergonya que sortir a parlar dels insults Totalment, sí.
00:25:10: És veritat no ho tenen interioritzat i llavors és veritat que hem de fer un treball des de les escoles, des dels centres educatius s'ha de fer des de la famílies i tot l'entorn perquè sembla que és més fàcil criticar què elogia.
00:25:26: Això ho veiem als mitjans de comunicació o a tot arreu Montse, parlant una mica també del que comentaves tu des de el punt de vista dels infants i adolescents defensen que aquesta és la manera de comunicar-se.
00:25:39: De vegades també arriben situacions en les que es pot confondre al fet que hi hagi bromes, conflictes que potser són puntuals entre companys amb situacions d'assetjament constant.
00:25:49: Com es pot distingir?
00:25:50: I quina complexitat té el fet de distinguir-ho i localitzar-ho?
00:25:55: Tu has dit si és puntual... Llavors és una ringa en un concreta, etcètera.
00:26:02: Quan hi ha un assajament és que perduren el temps i després també la idea és que aquell que fa mal realment vol fer-ho mal.
00:26:10: Sí que és veritat que moltes vegades no se n'adonen, que s'estan portant tan malament.
00:26:16: Ells ho volem fer una mica de punyeta però... Moltes vegades no se n'adonen que és tan greu.
00:26:21: I és quan ens asseiem a veure la persona que ha quedat dit, que li diem no t'adones que estàs molestant tant i... la majoria dels casos no se n'adonen.
00:26:33: Diuen si volíem fer la brumeta, volíem molestar però no sabíem què tal.
00:26:37: Però això és tan important el paper de l'observador per nosaltres, la manera de treballar per finalitzar i que no hi hagi més agressions... El que s'ha de fer és que tota aquella persona, tot aquell alumne que veu que hi ha una agressió ho digui.
00:26:53: I sí que treballem molt als centres escolars.
00:26:56: el paper de l'observador com pot ajudar a que realment no empitjori i pararo.
00:27:03: Més enllà del que pugui passar dins les aules, Montse, quines conseqüències pot tenir l'assetjament escolar en la salut mental al desenvolupament emocional d'un infant o d'una adolescent?
00:27:14: Total, m'ho he dit, afecta moltíssim.
00:27:15: Pensa que quan un nen, alumne, un jove se sent assetjat, rep aquest assetjiment des de menjar, des de parlar... L'autostima és molt més baixa.
00:27:28: M'he dit clar que afecta moltíssim i sí que és veritat que les persones que són agredides són aquelles que tenen aquesta tendència, que parlen menys, que l'autorsima no està amb els seus millors moments, llavors ja atagues amb aquella persona que és més dèbil de qualsevol punt de vista, potser és emocional, que estigui passant un mal moment, que s'hagin separat als pares, que no se senti còmode llavors li afecta moltíssim.
00:27:55: Nosaltres tenim molta feina, realment els psicòlegs a les escoles, als centres educatius tenim molta faina i el psicòlex a la consulta també tenim el tema de salut mental És molt preocupant.
00:28:09: Precisament que per aquest sentit caminé a aquesta quarta edició de la jornada de debat, va tant guanyar o decidir posar aquests focus en l'assetjament escolar... Per què heu escollit aquest tema?
00:28:18: Imagino precisament pel que dius perquè hi ha molta tasca per davant i sobretot qui voleu aconseguir amb aquesta edicció El que volem aconseguir és una major conscienciació en tot l'alumnat, perquè ja sabeu que aquestes jornades estan adreçades als estudiants d'acord d'això batxellarats i clasformatius.
00:28:34: I que siguin molt més conscients de tota aquesta problemàtica I llavors per això convidem a ponents que són molt propers amb l'alumnat, que tenen gajar-se.
00:28:47: Són molt actives les persones que hem convidat i així que puguin ser properes i puguin arribar als nostres alumnes i que realment es vegin interpel·lats i entenguin que és aturar l'assetjament de tot.
00:29:02: Montse, precisament una de les ponències de la jornada i m'ha semblat molt interessant és centrar-se precisament.
00:29:07: I fer aquesta pregunta de com pot una persona arribar a convertir-se en aquella que és qui fa mal als altres?
00:29:12: És a dir el fet de centrar si no només amb la víctima, que segurament és el que fem més sovint sinó centrarnos també en com evitar ser unes persones que podem fer mal.
00:29:22: El tema és que nosaltres hem d'ajudar i al psicòleg ho fem això.
00:29:26: No només la persona que rep sinó la que fa perquè aquella persona que està agradant ho fa perquè té una dificultat.
00:29:32: Pot tenir també la manera d'aquella baixa autostima, de dir vinga faig o aquelles mancances que per anular-la, per disfressar-la es fa com una mica el mató.
00:29:44: Llavors aquella persona que agraeix ho fa, perquè té dificultats i té problemàtica.
00:29:48: Llavons anem a veure com ajudar però això no succeeixi S'han de fer tasques preventives i, quan hi ha succells, reactives.
00:29:57: Però s'ha de treballar amb tots.
00:29:59: No es pot treballar només en el que és agredit sinó en el què agraeixi i en tota l'entorn escolar.
00:30:05: Precisament parlant d'aquest entorn perquè parlem del que és agreedit, el que agradaig... I també dins aquest assajament moltes vegades hi ha testimonis.
00:30:13: Quin paper han de jugar?
00:30:15: Com s'havia de tractar una situació d'aquests tipus que no ho veus des de fora?
00:30:19: És cent per cent els observadors que a nosaltres diem són els... No dic els més importants, però és un dels agents importantíssims.
00:30:26: És a dir, l'agressor... L'agradit i l'observador és vital perquè són ells els qui quan tu observes tu pots dir stop.
00:30:35: Tu et pots sumar la festa que llavors el que estàs donant és més força a l'aigressor o dir ei aturem-nos.
00:30:41: I és al paper de l'Observador d'anir anem a aturar no ens assumim a la festa anem avisar amb un adult ens posem al costat de la víctima i som uns quants que anem en contra, per tant de l'agressor.
00:30:56: I per tant el paper és crucial.
00:30:57: És quasi que et podria dir que dels més importants.
00:31:01: Montse insistiu que no n'hi ha prou a m'intervenir quan precisament l'assetjament ja s'ha produït?
00:31:06: Tu m'ho cantàs abans que els centres estan fent molta pedagogia i estan intentant tractar del tema però creus que hi ha prous eines i prous recursos destinats a que es pugui fer això?
00:31:16: Clar, a veure... Això és tot.
00:31:20: Es treballa les tutories, es treballa també hi ha jornades de convivència... Hi ha dies de convivencia i dies de jornada no violència.
00:31:30: Sí és suficient?
00:31:31: Va estar clar que no és sufficent perquè si no n'hi hauria casos d'ascensament.
00:31:34: També ens trobem ara molt més greu el tema del ciberascençament que ja es fa des de casa i es va... Necessitem una pedagogia preventiva espectacular es fa, però també necessita treballar des de casa.
00:31:51: Es necessita a treballar a la societat.
00:31:53: Què veiem amb les forces socials?
00:31:55: Veiem molts insults... A la classe política, molts insults llavors, claro.
00:32:00: Nosaltres el que hem d'ajudar entre tots és que realment veigin que la manera de comunicar-se és a través de l'ajuda, de la logi, de l´empatia i la certitat que l'insult no és la base Ja us quedes cosa de tots.
00:32:16: Vull dir, l'escola s'ha de fer però si nosaltres a l'Escola treballem des dels gabinets psicològics es treballa però des de la família i la societat van una altra banda doncs això serà complicat d'arreglar Més enllà del que comentes també, és que això va més enlloc de les escoles.
00:32:32: Hi ha la situació que ara mateix es dona a través directament dels mòbils i també de les xarxes socials.
00:32:37: Aquesta jornada hi comptaran professionals però també hi haurà testimonis.
00:32:41: Però vull acabar demanant-te un consell concret si hi ha una persona ara, un adolescent o un jove familiar que creu que té algun infant o adolescent que ho pot estar patint o que en coneix algú... La gent que es trobi en aquesta situació quin seria el primer pas que li recomanaria?
00:32:58: El primer pas és comunicar, perquè moltes vegades ens trobem que diuen he patit assajament però no ho han dit a ningú.
00:33:04: Comunicar-ho al centre educatiu i a la família.
00:33:08: Nosaltres quan veiem un assajement ho comuniquem amb la família de seguida per acusar piga... I la família igual ens ha de comunicar el centre educatif.
00:33:16: Qualsevol persona que se n'adoni, per això els observadors si ho veuen també ho han de comunificar.
00:33:20: Per tant, la primera és comunicació.
00:33:22: Un cop ho sabem podem actuar.
00:33:24: Si no hi ha aquesta comunicació allò Clar, no es pot fer res.
00:33:30: Llavors després un cop està comunicat es fa la variguació pertinent per assegurar-nos a veure si és un tema puntual, si és de més entitat, quins són els agents implicats i llavors es parla amb tots els agents per solucionar el problema que hi hagi l'ascensió corresponent si és el cas i poder actuar concretament però si no hi ha comunicació ja ho pots fer Doncs Montse Domenic, en aquest cas tresorera de la Junta Rectora de la Negació Territorial de Tarragona del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.
00:34:04: Moltíssimes gràcies per atendre'ns i que vagi molt bé aquesta jornada de debat a bat al pròxim quatre de novembre.
00:34:10: Moltes gràcies!
00:34:23: Avui, al nostre company, l'Adriaduc ha agafat la furgo de Carremajó per venir fins a Tarragona a parlar del Gran Recapte.
00:34:29: Ho fem el president del Bank dels Aliments, el Josep Maria Solanes, que alerta de les dificultats creixents d'emoltes famílies... ...per garantir una alimentació adequada, fins i tot quan els seus membres tenen feina.
00:34:39: Duc, molt bona tarda!
00:36:00: Quan?
00:36:01: Quin dia heu triat per aquest gran recapte i la importància que té pel bank d'aliments i per a la societat?
00:36:08: Una campanya i un dia com aquest.
00:36:10: Els dies previstos són el dia tretze, catorze de novembre i per la zona de la costa al dia quinze, que és dur menja.
00:36:18: Hi ha moltes ciutats costaneres que tenen les botigues oberta però pes fort els trets i el quatorze.
00:36:24: Són divendres si desapta del mes de novembra.
00:36:30: L'acció fonamental és la recollida d'aliment fundamentalment, d'alaiment sec que és el que ens permet mantindre les magatzems durant un temps sense tindre, que està sempre pendents de dates d'agadocitat o de consum preferent.
00:36:45: La única alternativa que ens queda una mica més complexa per raó del temps d'egadocita és la llet però procurem sempre distribuir-la lo més aviat possible perquè primer arribi, perquè és una alimentació fonamental per a les famílies, que arribi el més aviant possible i demorem les entregues en funció de la nostra pròpia capacitat d'adquisició, que anem comprant amb terminis una mica més llargs de caducitat.
00:37:13: Però el gran recapte fonamentalment és producte sec, producte de higiene personal i de l'allar, i sobretot aquest any fent molta força sobre aquest tema, d'higiene femenina les dones necessiten uns productes molt específics que fan que la seva vida sigui més còmode quan tenen aquestes necessitats.
00:37:38: I fem, perquè sempre és una mica el gran oblidat, sempre es parla de l'aixiu del gel però hi ha altres necessits importants també per a la vida del dia a dia, abans dels aliments que són molt importants.
00:37:52: La nova situació que tenim avui en dia i això ens ho va fer... Reflectir i ens ha fet reflexionar són el fet que hi ha moltes famílies amb dos.
00:38:02: Amb posto de treball, amb una remuneració... Avui en dia el salari mínim estava a mil dosis d'euros realment.
00:38:11: Amb aquestes xifres fa un temps podies viure, no em diré d'una forma molt algada però sí et permetia vendre-ho avui en diem els preus que es paguen per lloguer i els preu que es paga per l'alimentació, que podria dir-te que l' alimentació de mitja pot haver pujat en aquest últim any entre un vint i un veinte i cinc per cent, amb el qual és una verdadera bestiesa.
00:38:32: Ja no parlo del que va representar fa un any l'oli d'oliva, que va passar a ser d'una cosa habitual... Va passar a fer quasi com una menjada extraordinària.
00:38:42: Només podries menjar com feia abans, que només menjaves amb macarrons al diumenge.
00:38:47: Avui dia tot... la proteïna, comprar avui en dia proteïne per aportar proteïn que no sigui producte fresc perquè un dels problemes que tenim d'altres és com mantenim el producte fresc.
00:39:02: El tema de la congelació d'aquest producte, comprar proteïda, comprar tonyina, comprar sardines, comprar qualsevol producte que aporti proteïnes és molt complicat.
00:39:13: Tenim la sort que tenim algunes empreses que periodicament ens fan donacions d'ous Però el problema fonamental és intentar donar una alimentació adequada, que no generi problemes posteriors.
00:39:27: Que no generin malalties de caràcter de diabetes, de problemes cardiovasculars perquè és molt fàcil alimentar-se amb productes d'aquests molt ultraprocessats, que l'únic que fan és... sí que es val són baratos però generen a la llarga Un greu problema de salut.
00:39:45: Intentem buscar que l'alimentació sigui el més correcte, sigui possible... Però encara hi ha hagut moltes vegades les donacions que arribem, que és el que repartim o el que podem comprar no s'ajusta a aquest sistema però bueno, és lo que tenim!
00:40:00: No pots dir-li en una empresa que et fa una donació i diuen això no ho vull perquè tu ho agafes i ho reparteixes igual que reparteix els altres més.
00:40:08: I d'altres amb el gran recapte insistim sempre en productes llagum, arròs pasta, tot aquells productes que tenen sortida i que tenien temps d'estar dels regatzems, que ens permeten redistribuir durant tres o quatre o cinc mesos el poder arribar al mes de març o abril encara amb algo és bo per a les organitzacions fonamental i per als familiars més perquè durant un temps pots anar repartint elements.
00:40:33: Si el producte és fresc saps que és rebre-lo i entregar-lo.
00:40:37: Tenim que abocar-nos més en el que és aquest producte sec Ho has comentat una mica amb la teva resposta, però m'agradaria preguntar-te per aquestes noves pobreses o aquestes situacions que ens trobem bastant habitualment en la societat actual on, en una família on inclús els dos caps de família el pare i la mare o els dos cops de família treballen, aporten un sou a casa.
00:41:01: I tot i així la família té problemes alhora d... A veure, inclús de triar si paguem el lloguer o tenim la nevera plena i podem donar als nostres fills i nets una alimentació correcte.
00:41:14: Home, aquest tema jo li... quan he fet l'apresentació del tema també he parlat d'aquesta situació.
00:41:19: Avui en dia el fet de tindre dos salaris no et garanteix una situació... no només econòmicament solvent, sinó que et pugui cobrir les teves necessitats.
00:41:30: Jo sempre poso l'exemple tothom i jo el primer estem d'acord amb què està aquella lluita com s'està lluitant però tindrà un dret a una vivenda perquè la vivenda forma part de la nostra estructura constitucional.
00:41:41: El dret en una vivienda és constituccional perquè està recollit per la nostra carta magna.
00:41:47: L'alimentació penso jo que és tan o més important que la vivienda tu pot estar uns mesos sense pagar lloguer, perquè tens un bon problema de caràcter econòmic i no pots afrontar el lloguers i potser teus mesos i bueno llavors intenta recuperar arribar una porta amb el propietari o al final com sigui però mentre estan estàs sota un sostre l'alimentació no funciona així tu no pots estar mesos mal alimentant-te o no alimentanta perquè el teu cos no t'admitirà el que estigui son temps per mi la alimentació i la vivenda Tenen que anar a parellades.
00:42:26: No es pot donar prioritat amb un am o amb un altre.
00:42:29: La vivenda important, importantíssim per descontacte i l'alimentació no és una mental que tu puguis dir-li al teu fill el vespre què vols per sopar?
00:42:38: O no dir-l'hi res i que el fill et digui mama, papa tinc gana!
00:42:43: I mires al cel i dius que no hi vull.
00:42:46: Si no puc donar-li res si no tindràs la nevera té agafa menjat una patata fregida eh que així no tindreàs mal de panxa I se'n va a dormir sense sopar.
00:42:57: A mi la veritat és que això, jo que soc pare i avi, s'han posat la pell de gallina.
00:43:00: Pensar-ho he tingut la sort... A mi personalment no m'ha passat però sí sóc capaç de posar-me la pell d'aquí ho està patint ara perquè hauria de ser molt dur per un pare o una mare dir-li que no li pots tornar a menjar el teu fill Doncs amb aquestes paraules ho deixem.
00:43:17: Josep Maria Solanes, gràcies per estar amb nosaltres per la tasca que feu i esperem que vagi molt bé aquests dies del Gran Repacte.
00:43:24: Recapta i en general tota la campanya que feu durant tot l'any.
00:43:27: Moltes gràcies a vosaltres perquè el un altre és el que ens interessa és que dunguem o que d'ungueu ressò de la nostra activitat no a nivell personal eh?
00:43:36: Perquè a nivells personal mira avui estic jo i demà estaré un altre sinó per fet que la nostra activitat pugui donar com al resultat com aquest company que ha vingut del Centro de Visió puguin participar d'una vida normal amb una alimentació normal.
00:43:50: Gràcies per tot!
00:43:52: Gràcies a vosaltres, i a vos altres també, com sempre gràcies per escoltar-nos i ens veiem en la propera furgo.
00:43:57: Adeu!
00:44:16: Aquest divendres, d'octubre, a les vuit del vespre, el teatre Tarragona acull La Quijá.
00:44:21: Una espectacle de dansa contemporània... ...de la companyia Sibèria Danza, dins la programació de Tardo Ivern dels escèniques de tarragona cultura.
00:44:28: Una proposta que ens convida viatjar a través de la memòria els origens i els records... ...que queden gravats al cos.
00:44:34: Inspirada en la Sibéria extremenya, a la terra natal té la seva creadora, La Quixá explorar allò que ens connecta amb les nostres arrels... ...a través del moviment i del so.
00:44:42: Avui en parlem precisament amb la seva criadora, directora... La queja és un espectacle de dança contemporània, però està lleno de sorpreses.
00:45:14: Hay una danza muy exigente, muy articulada pero a la vez también es como una historia bastante fácil de sentir y no te digo seguir porque nos cuenta... No es una obra narrativa sino que a través del avance se evoca mucho la memoria d'un territorio.
00:45:29: Que es el territorio de mis raíces, que es la Siberia extremeña No es como a partir de esa imagen del desierto, de la Siberia Extremeña.
00:45:38: Desan aparecer unos personajes que hablan pues esto... De la memoria o de lo caprichosa que es la memòria de cuando quieres recordar algo y se ha como desteñido entonces te lo inventa, lo reconfigura, lo romantiza Y bueno pasa por una serie de escenas donde unos personajes Son como una especie de fantasmas de un pueblo, la España profunda y viven como un día completo.
00:46:07: Desde que empieza el día a la noche pasa por una serie de estados de romerías y profesiones y tal hasta que amanecerle al siguiente.
00:46:19: Com tu ens dius és una obra molt vinculada a la teva terra natal, aquesta Sibèria extremenya.
00:46:23: En quin moment vas sentir la necessitat de mirar cap als teus orígens i convertir-los en una peça de dansa?
00:46:33: És que fos un poco... Jo volia fer una obra, una peca que parles d'un moviment molt essencial, de jo més essencial del que era abans, que és ara i que seguirà sent al futur, en el cos
00:46:48: no?,
00:46:49: I volia treballar des del moviment i en aquest moment em va sortir la imatge d'Al desert de la Serena, que és un... a mi poble hi ha una carretera que no lleva ningún lugar.
00:47:01: Al final sí pero tú miras y nada más qué ves como kilómetro adelante sin nada ¿no?
00:47:09: Yo me imaginaba ahí cómo los cuerpos siendo como los cartos, ¿sabes?
00:47:15: Como... Siendo grafía.
00:47:18: Y como que dentro de ese espacio eterno y enorme solo quedaban esos cuerpos.
00:47:25: Entonces empezó a aparecer toda la simbología del hueso de lo que es el desierto,
00:47:32: no?,
00:47:33: de cómo resona la memoria en los huesos, cómo aparece el aire entonces empezaron a aparecer todas esas imágenes un poco fantasmagóricas, pero a la vez súper reconocible de lo que sería un pueblo... de estos que están desapareciendo.
00:47:47: En realidad.
00:47:49: Parlant precisament d'aquest tipus d'imatges explica'ns què significa el títol perquè segur que hi ha molta gent que no sap a què fa referència i va molt vinculat a tot això.
00:47:58: Claro, la que es ha o sea en verdad es un homenaje a mi padre básicamente porque bueno su pueblo del que estoy... el que estic evocant, no?
00:48:10: Llavors jo quan veig amb mi pare al camp, a nosaltres ens trobem moltes vegades a buscar parrugoses com fruitos silvestres que hi ha per allà.
00:48:19: I molts cops hi ha gossos, hi ha cranes d'animals que solen ser de oveja en realitat i la quija justa és com la mandíbula.
00:48:31: Com es diu?
00:48:31: Sí, sí, sí.
00:48:33: Almentó, sí sí, aumentó... Pues hay yo, ¿no?
00:48:37: Y justamente cuando vas por allí y ves esas calaveras les falta justo este hueso en realidad.
00:48:44: Sabes como todo el cráneo le falta este hüeso porque es de lo primero que se pierde por su condición de movilidad, porque es móvil entonces es lo primero qué desaparece... No sé si me parece una metáfora super bonita también para hablar de lo que queda, cómo los huesos son tejigos del tiempo A l'escenari hi veurem fins a deu interprets, tot i que l'obra partitja de les TVs Vivències, de les TV Arrels també heu treballat amb els records i els orígens dels mateixos ballarins.
00:49:12: Com ha estat aquest procés de creació col·lectiu perquè entenc que no és fàcil?
00:49:18: Sí, el tema és que la peça parte del trigger al detonador és una memòria mía en un particular... Pero luego trabajamos con las memorias de cada uno, desde un lugar como supersensoriales hicimos escribir sus biografías.
00:49:32: Desde el lugar sensorial y paisajístico, ¿no?
00:49:35: Y entonces cada personaje empezó a habitar también sus propias memorias, sus propios orígenes en sus propíos pasados... Y al final sí es verdad que fue una creación muy... Bueno, yo solo trabajo como que les doy material y ellos devuelven otra cosa en un pacto, en un lugar intermedio.
00:49:55: En el que no es la propuesta que yo estoy haciendo pero tampoco... O sea, como un in vituín entre algo que creamos juntos básicamente.
00:50:05: Es un poco ping-pong.
00:50:06: Entonces fue un proceso muy bonito y justo además poder compartir esto con gente de un montón de sitios por ejemplo Bailarinsón a algunos catalanes de Barcelona tengo una persona mayorquina, tengo varios valencianos Hay dos de Andalucía, tengo un chico que es mexicano suizo.
00:50:29: Otro italiano, o sea como que de repente al final son las memorias a la raíz el paisaje volverále al origen.
00:50:38: Son temas que son universales y que pueden tocar todas las culturas personas de toda la cultura Si no m'equivoquo, el sota me té un paper molt important per tu en la teva feina.
00:50:50: T'interessa especialment aquest soroll que genera el mateix cos quan es mou i es pot veure en l'espectacle?
00:50:56: Com treballeu aquesta relació entre moviment, respiració, so dins de la quija?
00:51:02: O sigui, clar-ho!
00:51:04: Nosaltres empezamos a trabajar con esta idea... ¡Ay, se ha cortado!
00:51:07: No, no, no.
00:51:08: Hola.
00:51:08: Vale, vale.
00:51:10: Nosotros empezamos a trabajar con esta idea de los huesos, no?
00:51:13: De esa calavera y tal.
00:51:14: Y entonces empezamos como improvisar y ahí apareció la resonancia
00:51:17: ¿no?,
00:51:17: cómo resuna el aire dentro de esos agujeros vacíos ¿no?
00:51:21: Agujeros también como los agujeras de la memoria.
00:51:23: Y empezamos allí... y empezó a salir la voz
00:51:26: ¿no?...
00:51:28: Y sí, la trabajamos como un movimiento más o sea La voz dispara també en el movimiento movimiento dentro de la pieza.
00:51:37: Estuvimos también con Paco Contreras, el niño de él se haciendo como unos laboratorios y trabajando toda la... cómo modular todo el canal este que él lo llamó un taller de aires.
00:51:50: Y pues súper divertido porque la obra está llena de... Todo el rato se produce sonidos y es un sonido así como medio gutural que no sabe muy bien a qué pertenece Hay algunos textos también, como he dicho de estos de pueblo antiguo.
00:52:08: Hay un par de canciones... Bueno, que está muy presente para mí la voz es cómo hacer así igual.
00:52:16: Paloma, aquest divendres porteu a Tarragona l'Aquijá, al Teatre Tarragone.
00:52:20: Expliquens una mica què es trobarà el públic sobre l'escenari?
00:52:24: Què es trobarà aquella gent que s'acosti a veure-us?
00:52:29: Pues se va encontrar... Una proposta bastante arrolladora e inmersiva, una propuesta también como de espacios.
00:52:38: O sea que la escenografía es el lugar donde sucede y las cosas que pasan son bastante espectáculos inmersivos... Y no quiero hacer spoilers pero éstas dentro de la pieza básicamente van a encontrar diez Fieras de la danza, que lo dan todo.
00:52:58: Hay una energía en la pieza... hay una parte que es el martinete, que está pasada en una procesión del pueblo a la Virgen de la Aurora y es una procesion que salimos a las cinco de la mañana y vamos por las calles del pueblo hasta que se hace día cantando a la virgen de Laura Pero es una cosa que hacemos básicamente para que el pueblo no se pierda,
00:53:27: ¿sabes?,
00:53:27: como estar juntos para resistir al olvido.
00:53:32: Y es muy bonito en la pieza también como esta idea de la comunidad, ¿sabes?
00:53:36: Como todos los bailarines están ahí porque es muy exigente físicamente.
00:53:41: Hay un momento que dices... No sé cómo pueden seguir pero es superchulo verlos como se entregan y se apoyan unos con otros.
00:53:47: Está esta idea como de la Comunidad Que Va,
00:53:49: ¿Sabe?,
00:53:50: que van juntos y que siguen i que siguin I no sé, es muy bonito.
00:53:55: Se va a encontrar con algo bastante yo creo bueno impactante, ¿sabes?
00:54:00: Es una obra que no te deja indiferente y queda de alguna manera... ...te conecta a un lugar sensorial, no mental.
00:54:08: ¿Sabes?"
00:54:08: Doncs Paloma Muñoz, directora coreogràfa i la creadora d'Aquijá.
00:54:13: Moltíssimes gràcies per atendre els micròfons de ràdio i ciutat de Tarragona i que vagi molt bé aquesta actuació de l'hi vendres al Teatre Tarragone.
00:54:20: Gràcies!
00:54:23: Fins aquí Carre Major.
00:54:25: Escolta'ns quan vulguis el teu reproductor del podcast preferit
New comment