Carrer Major | NUA Arquitectures, entre els millors estudis emergents del món

00:00:00: Avui a Carre Major parlem d'arquitectura, de talent i territori i de reconeixement internacional.

00:00:04: L'estudi nou arquitectors liderat per Arnau i Ferrantiniana, professors de l'escola tècnica superior d'architectura de la Universitat Rovira i Virgilí ha estat seleccionada entre els deu finalistes mundials dels prestigiosos AI Emerging Awards d'aquest en el vint i sis.

00:00:17: Un reconeixement que arriba gràcies a tres projectes de Benissaneti Reus, que tenen un element en comú, una arquitectura pensada per les persones i per donar una nova vida als espais existents.

00:00:27: Avui ens acompanya Un dels seus responsables és el Ferran, per conèixer com han viscut aquesta experiència i descobrir la seva manera d'entendre l'arquitectura.

00:00:35: Ferran molt bona, és benvingut.

00:00:36: Molt bon dia.

00:00:38: Per començar sou dos arquitectes que sou famílies o cosins vinculats al camp de Tarragona ja ho ha aconseguit situar el vostre projecte, el vostres estudis entre els deu finalistes d'aquest prestigiós premi, aquest prestigiu de reconeixement internacional.

00:00:51: Com veu rebre la notícia?

00:00:52: I què ha significat per vosaltres?

00:00:54: Bueno molta alegria no?

00:00:56: Crec que... Hi ha molta feina coral darrere, d'un estudi que evidentment ara mateix l'estem liderant nosaltres però que ja passa amb moltes persones i que està format per a moltes altres.

00:01:10: I és un orgull, és un gotx de cop que puguis tenir aquesta... Que t'elegeixin a nivell internacional com un dels representants doncs és una sort Com un mèrit, no?

00:01:31: Ho hem regut molt bé.

00:01:33: Uns dies vau estar uns dies a Londres on va poder defensar aquesta trajectòria d'una enjurat internacional acompanyats també imagino de molts altres arquitectes del món com vau viure aquella jornada.

00:01:47: Molt bé!

00:01:48: Hi havia deu equips seleccionats a nivell mundial hi havia tres equits francesos una equip coreà, una equip xinès... Una equip alemany i una equip mexicà i nosaltres, i no sé si em deixo algun altre.

00:02:04: Però molt bé, la veritat és que era molt pràctiques, jo crec que molt interessants totes, totes d'un de caire social... Crec que va ser molt educatiu i va ser part del l'emprenentatge.

00:02:22: Expliquem-nos una mica en què consisteix per a dues gent que ho visqui des de fora i que li pugui donar el valor realment que té Què feu vosaltres amb aquest estudi?

00:02:30: Què heu fet, què us ha portat fins a poder ser reconeguts d'aquesta manera?

00:02:35: Bé, nosaltres ja fa des de l'any two-mil tretze que vam començar a treballar plegats, és a dir, fa trets anys.

00:02:43: Vam començar en plena crisi, era un moment difícil perquè no hi havia gens de feina i bueno sempre hem estat molt enfocats en treballar a diferents escales, és decir... Tant la raó com jo som també urbanistes, tenim el màster amb urbanisme.

00:03:03: Estem fent el doctorat i l'escala territorial, l'escala del urbana és una escala que ens interessa especialment i després l'scala humana.

00:03:16: I centrat explicitament en treballar amb els hàbits i concretament amb les persones És una línia, un text que vam escriure al principi i que encara el conservem a la identitat i a la web perquè encara ens representa.

00:03:39: I l'altre punt que ens representa molt és treballar amb la memòria.

00:03:41: Amb la investigant, amb la memoria, amb l'identitat dels llocs... Treballarem en zones que normalment d'àmbit més territorial, no tan metropolità sinó amb zones més lligades al camp de Tarragona o Alebra.

00:03:59: Tot i que també en tenim projectes més enllà però són territoris on la història està molt latent, està molt... potser aquí a Tarragone no perquè està molt estudiada però sí que és veritat que hi ha molts territoris que tenen aquesta històcia com pendent de que algú la descobreixi i aquí hi ha un àmbit d'investigació que ens interessa molt i crec que aquest és un dels punts A l'ajuntament amb la visió humanista i social del treball de l'estudi, ha fet que anem a convertir-lo

00:04:34: en

00:04:35: tirant per aquí.

00:04:36: Ara hem tingut aquesta sort d'estar en aquests premis.

00:04:40: Jo he preguntat per això què creus?

00:04:42: El competiu contra estudis d'altres grans països... Què ha fet, i si ha tingut a veure el fet que sigui aquesta escala tan territorial de municipis tan concretes com Benissanet, com Reus, de municipi de casa nostra?

00:04:57: Què ha pogut cridar l'atenció d'un jurat internacional d'uns premis com aquest tenint en compte contra qui competiu.

00:05:03: Jo crec que hi ha molts factors.

00:05:05: És a dir primer hi ha un treball incansable... plural d'un equip durant molts anys que intenta fer les coses amb criteri, cuidant tot des de la comunicació al relat, a l'estudi i a la recerca.

00:05:26: Donar-li molt carinyo i fer que les coses tinguin sentit.

00:05:32: I després perquè no dir-ho hi ha un punt també... Després de tota aquesta feina Es busca, però és la sort.

00:05:40: Tindré aquesta sort que de cop en algú li sembla... Li crits l'atenció i li ets interessant en aquell moment i això és una sort perquè sempre diem que hi ha molta gent molt a molta que està fent les coses molt bé i jo crec que ara mateix a Espanya i concretament Catalunya i Balears tenim un nivell arquitectònic molt alt Hi ha molta gent que està fent les coses bé i t'hagin elegit a tu un punt de sort, però evidentment me les he de buscar.

00:06:17: Cent per cent, defenseu com ens estàs explicant ara aquesta arquitectura centrada en les persones, en la memòria.

00:06:23: Explica'ns una mica com es tradueix això en la part d'arquitectura?

00:06:30: Es pot traduir moltes maneres no és que hi hagi una sola manera de fer-ho... Perquè, evidentment la història està construïda a través de moltes capes i per tant no sé... Per exemple un dels projectes que ha estat elegit és el que ha publicat a la revista justament l'arquitectura del review d'aquest any.

00:06:53: És una revista que té cent trent anys d'història, més antiga en nivell mundial i especialment de crítica arquitectònica Ells van elegir el projecte del centre de dia Benissanet, és un centre de día per a un poble molt humil.

00:07:12: Un poble amb pocs recursos que s'han de fer els projectes... les execucions dels projectes en fases perquè evidentment econòmicament no es construeix un equipament cada vint anys.

00:07:25: Són territoris lents, no?

00:07:26: L'Emmanuel Lancerini això parlava de territori lent i jo crec Són territoris de dinar una mica lenta, costa molt.

00:07:33: I per tant construir alguna cosa en aquests llocs té molt valor perquè tot el que construeix és queda.

00:07:39: Així com a Londres ens explicàvem l'altre dia que està molt preocupat perquè estan canviant del teixit de la ciutat, comprant cinc cases i les tires al terra i construint un gran bloc això als territoris lents no passa.

00:07:51: Concretament Benissanet té un origen després d'haver fet aquesta recerca... Plànic, verbés.

00:08:03: Amb una tipologia autòctona molt potent, que és una tipologies d'habitat mini-fundista escampada pel territori amb unes distàncies crítiques d'uns tres cens metres, que està centrada al voltant d'un pou i de uns recorreguts d'aigua i d'una casa que acostuma a tenir una cosa dues aigües, que acostumar a tenir planta baixa més... Més una planta pis.

00:08:30: I on molts dels avis d'aquest poble i àvies han nascut, no?

00:08:35: Per tant... conèixer molt bé aquesta tipologia i fer el nou centre de dia que evidentment està al límit, és una transició entre l'espai urbà i l'espaï agrícola.

00:08:48: Fer l'edifici que tingui referències espaials i sensorials que et remetin en aquesta sènia, construïm per exemple una parra, uns recorreguts d'aigua, honor.

00:09:04: El tractament de la llum, aquests espais invituint... Intermedis que també són tan clàssics d'aquesta tipologia fa que les persones, en aquest cas els avis i avis i les famílies i la gent que hi treballa se sentin acollits perquè és un espai que reconeixen com a propi No és una infraestructura sanitària, sinó que és un home enització.

00:09:30: És una casa que acull aquestes persones durant el dia i realment quan vas allà ho percebes així.

00:09:42: És com la sala d'estar a l'espai de relació d'aquesta tipologia ancestral.

00:09:49: Fins a quin punt genera satisfacció?

00:09:50: Perquè, al final, imagino que també hi ha molta gent que quan li preguntes per arquitectura valorarà positivament l'arquitectura per grans construccions, etcètera.

00:09:58: Però fins a quin punto genera satisfecció no només la tasca que feu en nivell de rehabilitació sinó el fet d'això, de que rehabilitar vagin molt més enllà de tornar-se cap parets o tornar-ne a treure una casa, sinó de recuperar la memòria i la història d'un lloc i que la gent que em forme part, com estàveu explicant ara del cas de Benincenet, s'ho senti molt seu.

00:10:17: Bueno és que jo crec que... Bueno, en aquesta vida les coses no crec que es mesurin per un tema de quantitat tot i que el capitalisme ens arrossega cap aquí.

00:10:34: Nosaltres molts cops diem que tots els nostres projectes fins i tot els privats aquest perquè és públic.

00:10:39: El nostre principal client és als veïns, al poble, al teixit urbà Al final nosaltres ens debem això.

00:10:52: Som un col·lectiu, una col·lectivitat, vivim en col·legiu, som una societat que ens hem de cuidar i per tant fer edificis... o no edifices arquitectures.

00:11:03: Poden ser exposicions, poden ser intervencions efímeres, podent ser... O fins i tot urbanisme des de la planificació.

00:11:11: És a dir, fer projectes que el que fan sigui fixar la mirada amb aquest benestar de les comunitats, jo crec que és el... És el que li dona sentit a la nostra feina.

00:11:26: Nosaltres no ho podem entendre d'una altra manera.

00:11:30: L'arquitectura ha de ser per les persones socials i ha d'estar amb sincronia amb el medi, amb els hàbits i que sigui un procés reactivador de tots aquests sistemes.

00:11:43: No entendre... No per fer una cosa més gran és millor.

00:11:50: Evidentment, si es poden fer edificis o intervencions o projectes d'un altre àmbit... Ara estem treballant en projectes de l'altra escala però el nostre focus continua sent el mateix i crec que evidentment vam començar un dels prins projectes va ser el Centrel Distribució de Carites de Camp Clar, per exemple, un projecte molt petit.

00:12:13: Escaçament en vuitanta metres quadrats perquè donava servei a dos centes famílies del barri.

00:12:20: És un projecte de una escala constructiva petita, però en canvi d'una escala social molt gran.

00:12:24: Llavors aquí jo crec que està el tema on... on fixar la mirada i intentar que la màxima gent possible se'n pugui beneficiar i disfrutar-lo.

00:12:34: Hem parlat del projecte del centre de Benissanet, un altre projecte és la rehabilitació del Teatre Braviom d'Ereus, que és un altre espai molt identificatiu de la ciutat, molt estimat per a la gent d'ereus.

00:12:45: Quin repte ha estat aquest?

00:12:47: És el de rehabilitar un espai com aquest, que es un espais cultural o un espain amb molta identitat e intentar que no perdi aquesta essència, quin és el repte?

00:12:55: Clar, el teatre braviu és el teatre popular.

00:13:00: Tothom ha anat a fer actuacions... És un teatre que és molt estimat i està en una posició molt concreta davant del Placell Pallol.

00:13:13: Una física que també fa molts anys que està sensús.

00:13:18: I és una edifici que no és un edificis, sinó que és una suma d'edificis.

00:13:23: Va ser un palau, posteriorment es va ampliar després es va fer la sala... És a dir són edifices que es van superposant i nosaltres ens ha arribat la possibilitat després de guanyar el concurs d'abordar aquesta suma de capes que composen aquest edificit havia sigut inicialment a l'època medieval una presó, el seu soterrani encara es conserva les voltes.

00:13:53: I clar, hem de conservar totes aquestes històries, donar-li sentit com a teatre d'una forma contemporània lligant... Tot no?

00:14:02: És un repte perquè és complicat més les rehabilitacions sempre tenen un punt d'incertesa perquè fins que no obres l'ou no saps si és pollopollet diguem, no sabem què ens trobarem La veritat és que estem a mitjobra i totes les complicacions són processos complexos, no són gens senzills.

00:14:28: Però estem contents i creiem que serà un èxit que quedarà molt bé i que conservem la sala, té una tipologia de ferradura que la conservem, es genera un altre espai terrassa com a espai d'actuació... Si era un espai escènic, jo crec que... contemporani.

00:14:49: Però amb aquesta essència de fet del poble.

00:14:53: Doncs Ferrantinian, escolta, l'hora bona des dels micròfons de guerra major i també moltíssimes gràcies per passar pels nostres micrôfons i atendre'ns.

00:15:00: Moltes gràcies a vosaltres!