Rambla 54 | 16/10/2026

00:00:08:

00:01:25: Llegir és una gran medicina per a moltes coses.

00:01:29: Per la patia, l'avorriment, la supervia... el blago negre, el pensament únic o la ignorància?

00:01:35: Llegit activa.

00:01:36: Et fa més pacient, més lliure, més empàtica, més sàvia... I et pot fins i tot ajudar-te així una xarxa de complicitats.

00:01:43: I per què no?

00:01:44: D'amistats!

00:01:45: Llegir

00:01:46: ho té tot.

00:01:47: Mariona Jerez, ben tornada al Rambla.

00:01:49: Gràcies, bona tarda Anna.

00:01:51: Avui véns a explicar-nos una història d'apassió per la lectura enxarxa,

00:01:56: oi?,

00:01:56: l'història del Club de Lectura, peus de dona derruïd

00:02:01: Exacte.

00:02:02: I

00:02:02: per parlar-ne he portat

00:02:03: una convidada

00:02:04: especial a la Graci Pérez, ella és la impulsora i la conductora

00:02:08: d'aquest club

00:02:08: de lectura, Veus De Dona que fa més de diecet anys que està en funcionament i que bueno...

00:02:13: És un grup que

00:02:14: fins i tot té llista d'esperar.

00:02:16: Gràcies!

00:02:16: Bona tarda!

00:02:17: Hola, bona tarda.

00:02:18: Graci un plaer tenir't aquí.

00:02:21: Ho he escoltat bé, diecete anys fa?

00:02:23: Que vau fundar el vostre Club de Lectura com va anar això?

00:02:27: Bueno, pues mira fue toda una aventura porque somos un club pionero y entonces había una directora en la biblioteca me hizo una propuesta.

00:02:37: Y yo le acepté dije bueno vamos a tirar para adelante aquí estamos diecisiete años bueno dieciséis años

00:02:44: bueno i explica'ns una mica com funciona veus de dona que el fa tan especial

00:02:49: l'unió el companyerismo el respeto Saber que todas las opiniones son bien recibidas.

00:02:57: Que no hay nadie que sea un erudito ninguna materia y que estamos todos para aprender.

00:03:04: I esteu vinculats d'elles a una biblioteca, que és la...

00:03:07: Municipala Mestre Martí Tauré de Rubí.

00:03:09: Val!

00:03:10: Gràcies.

00:03:11: T'he de dir que quan la Mariona ens va proposar parlar del vostre club de lectura i va dir que teniu llista d'espera gairebé m'explota el cap?

00:03:21: Teniu un estat de limitada, oi?

00:03:24: Els membres no poden ser membres més d'un temps limitat.

00:03:27: Com va això?

00:03:29: Això és una normativa de diputació.

00:03:31: Quan un club d'electora té lista d'espera, les integrantes poden formar part del club durant dos anys.

00:03:39: Tienen que estar fuera un año y luego volver a formar parte del club, siempre cuando puedan entrar.

00:03:45: Porque las colas para entrar también son magníficas el día que se ahí abre la inscripción... La gente está hasta dos horas antes

00:03:52: Y de cuánta gent estem parlant?

00:03:53: Quina llista d'espera, quin volum de llista de espera podeu tenir

00:03:56: Mira l'última llista és ara mateix no ho sé però l'últim era en trenta i cinc persones esperant per entrar

00:04:03: Déu n'hi do, són moltes eh

00:04:04: I quantes persones tenim

00:04:06: a dins del

00:04:06: grup?

00:04:07: Cuarenta-quatre En dos grupos, dividido en dos grupos.

00:04:09: En cada grupo hay veintidós integrantes... Nos llevamos beus de dona pero es el María Molina y el Miguel de Cervantes.

00:04:16: Y en cada grupo, hay veinte dos personas.

00:04:19: I no us heu plantejat mai de fer-ne tres o quatre de grups?

00:04:22: És molt complicat per al Servicio de Prestamo Intervivilotecario i para mí sería una locura para mi cabeza a leerme cuatro libros aquí.

00:04:30: Para poder ver que todo tiene su... A lo mejor uno más lo podría llevar, pero yo creo que ya más, ¿no?

00:04:37: Además Hay que aportarlo a una calidad, un estar siempre ahí en todo momento.

00:04:44: Cualquier pregunta, cualquier duda... Porque además de leer es que compartimos muchas cosas.

00:04:49: Actividades culturales, viajes... Es que son muchas cosas y sobre todo amistad.

00:04:54: Anava a dir, sou gairebé un club d'amics?

00:04:57: Sí.

00:04:58: Nosotras nos gusta decir que somos una familia.

00:05:00: Que maco!

00:05:01: Crec que també et va referir alguna vegada com a tribu.

00:05:04: Sí la tribu porque somos La gran mayoría de las mujeres que nos acompañan son viudas, no todas pero la gran mayoría.

00:05:12: Se han jubilado y tienen que dedicar su tiempo entonces en veus d'on han encontrado un lugar amable donde poder expresarse con quien compartir experiencias sobre todo sentirse querida y respetada es muy importante

00:05:30: Aquest seria el principal perfil de lectora o d'electors que teniu, no?

00:05:34: Gent més aviat d'una edat gran.

00:05:36: Dones és això...

00:05:38: Sí, però bueno tenemos gente de cincuenta y cuatro años y gente de ochenta y ocho.

00:05:44: Hay un abanico la gente jove... Ahora tenemos una chiquita joven que no te podría decir la vez, pero debe tener treinta y cinco años.

00:05:51: Pero es cuando la gente dispone de más tiempo para poder asistir al club de lectura, para poder ir a presentaciones de libros... Cuando ya se ha liberado los niños, cuando ya tiene una vida mucho más tranquila... Y sí, algunas trabajan, pero la gran mayoría están jubiladas".

00:06:07: Gràcies i quina mena llibres llegiu ara mateix?

00:06:10: Per exemple aquests dos grups que tens en marxa on teniu posat el punt del llibre en quin volum?

00:06:14: Doncs mira, ahora acabamos de leer que ayer tuvimos la tertulia el Tiempo de arena de Inmachacón.

00:06:20: Que es una historia muy interesante de tres mujeres y tres hermanas donde cada una ellas tiene un perfil diferente nos cuentan en la historia de cada una y lo que acabece alrededor de toda esta historia Trama familiar.

00:06:36: Muy interesante, muy recomendable, trata la masonería femenina que hay pocos libros no de una manera profunda pero de una forma... entre algún sanillo y buscar información para saber un poco más.

00:06:51: Ahora le iremos un libro de Laura Portas.

00:06:57: Puerto de la Marea.

00:06:59: Bueno, ahora mismo me acuerdo muy bien y tengo tanto libros en la cabeza

00:07:04: que

00:07:04: a veces me cuesta un poco pero bueno lo comenzamos ahora la lectura y las lecturas tenemos leemos de todo no tenemos ningún veto a ningún tipo de literatura con lo cual te puedes... La selección la hago yo.

00:07:20: Era

00:07:20: la meva següent pregunta aquí s'encarrega de la selecció i com escolliu aquestes lectures

00:07:25: Acepto recomendaciones de las compañeras, pero al ser un club de lectura... ...de la biblioteca municipal donde no se paga nada los libros tienen que estar en el servicio.

00:07:33: En la red interbibliotecària con lo cual yo elijo a los librs pensando en la mucha tertulia, ¿no?

00:07:41: Las buenas tertulias que nos puede dar La trama que tiene, la autora o la authora que nos acompañan muchas veces I a partir d'aquí, hago un seguiment.

00:07:50: A vegades mirarem llibres de guerra, llibre de acció... Trillers.

00:07:55: Lemos de miedo no eh?

00:07:56: De miedo no.

00:07:58: Novelas históricas es que leemos todo.

00:08:01: Escritos por hombres y mujeres, todo.

00:08:04: Esclar

00:08:05: imagino que deus estar molt en contacte amb les bibliotecàries perquè de cop i volta han d'apareixer o vint-i-dos o quatre llibrens del mateix autor, és a dir el mateix llibra però amb moltes unitats

00:08:16: Exacte.

00:08:17: Però per això tinc una mà a la dreta, en l'hiblioteca, que se n'hi ha Carme, que anem juntes treballant tots aquests anys i que és una crac.

00:08:24: És a dir, ho porta tot supercontrolat... i se treballa molt bé, treballem molt bé en juntes.

00:08:30: Gràcies, deixa'm que et pregunti una cosa

00:08:32: que has mencionat,

00:08:33: no?,

00:08:33: que sou un

00:08:34: ativo...

00:08:35: I què feu coses més enllà de la lectura?

00:08:36: Feu activitats

00:08:37: quina

00:08:38: mena d'activitats, quins viatges, que això sí que m'has adelantat una mica o n'heu anat, què heu fet, quines activitets heu fet?

00:08:44: Bueno, portent dies a años viajando hemos ido a Rumania, al Portugal, a Islanda, a Escocia acabamos devolver de Turquia luego por España hemos ido Agalicia, Cantabria detrás de los libros.

00:08:58: Siempre hacemos una lectura y a través de esa lectura compartimos tertulia, nos vamos al país donde está bien la obra...

00:09:08: I feu això que ara està de moda les festes d'electora?

00:09:11: És a dir vosaltres llegiu juntas o simplement feu l'activitat de posar en comú el llibre?

00:09:17: No, mira Ler, al igual que escribir és un opto íntimo jo penso que després compartim les... Ayer por ejemplo del libro éste Ayer estábamos los dos grupos, si éramos cuarenta y cuatro hubo treinta opiniones diferentes.

00:09:33: Yo pienso que leer es un acto íntimo y después compartir tu experiencia y las lecturas es lo que te enriquece culturalmente y anímicamente también

00:09:44: Té de dir, i això és una experiència personal que jo no fa gaire amb una companya d'aquí la xarxa en La Carme de Fets ens vam apuntar a una festa de lectura d'aquestes.

00:09:53: Víem d'anar al teatre Texas a llegir qualsevol cosa de l'Eva Baltazar I va ser una mica una experiècia, eh?

00:09:58: No sabria definir-te-la però et dic que em va agradar estar allà asseguda el pati de butaques d'un teatre llegint amb no sé quanta gent més hi havia, no sé quantes butaques hi ha... El Texas és un teatre petitó Però vam estar allá una hora i mitja com cadascú del seu llibre, però era com una comunió estranya i molt bonica.

00:10:17: Bueno, haurà que provar-la...

00:10:20: Et llenço la idea sobretot perquè es veu que és una moda que ve de països anglosaxons, però és una sensació estranya però agradable

00:10:28: Bueno, clar.

00:10:29: Hem de buscar

00:10:30: buits en el

00:10:30: temps

00:10:31: per llegir,

00:10:32: sobretot els que treballem

00:10:32: i

00:10:33: això ha de tenir agendat llegir amb gent.

00:10:38: Potser és una manera... No ho sé, jo no ho havia fet mai, us he de dir que em va agradar.

00:10:42: Gràcies!

00:10:43: I escolta'm, per la gent d'afora de robir ja sé que ens has dit que teniu llista d'espera si ara, per exemple, jo em vull apuntar al vostre club de lectura o podré fer-ho només per veïns i veïnes?

00:10:55: No, no, no.

00:10:56: Lo podéis ver.

00:10:56: Ya tenemos gente de Barcelona que viene de Barcelona... De Sabadell, de Terrassa... Si sí claro lo puedes hacer y estás inscrito en una biblioteca te puedes escribir en el Club de Lectura Veus de Dona.

00:11:08: Siempre cuando hagas la de San Cugat también vienen.

00:11:12: Siembre cuando hagás la cola para poder entrarla.

00:11:18: És normal que hi hagi gent de Barcelona, que vingui a un club que fa tantes coses.

00:11:23: Llegi

00:11:24: en cita i és una

00:11:25: cosa positiva perquè quins beneficis

00:11:27: creus que té

00:11:28: llegir per tothom?

00:11:31: Ella n'hi ha moltíssim però jo diria que te vas fer veure el mundo con otros ojos, que aprendes de diferents cultures... Te ayudas a ser libre porque si eres libre del pensamiento eres libre de todo i que crec que per a la societat, leer és meravellós.

00:11:52: Jo no planio mi vida sin un llibre al lado y como leo desde que soy tan jovencita, tan pequeña, digamos... Desde la infancia a mí solo me ha aportado cosas buenas la lectura.

00:12:04: Y ahora tengo el placer de conocer tantas y tantos escritores pues todavía es más maravilloso

00:12:10: I amb tots aquests avantatges, Gràcia.

00:12:13: No tens una mica la sensació que hem com menys tingut o ha reconat el paper de les biblioteques i sobretot dels bibliotecaris i bibliotecaries bàsicament?

00:12:23: I tant!

00:12:23: Que sí... Yo pienso que no se le daba lo suficiente, no solamente a las bibliotecas sino a la cultura en general y es uno de los valores más importantes de la sociedad sin cultura.

00:12:36: No hay arraigo hoy sin cultura... La sociedad no tiene pensamiento libre.

00:12:41: Es mi opinión, yo pienso que es muy importante para la sociedad las bibliotecas porque además son puntos de encuentro y ya no solamente se dedican a los libros.

00:12:51: Sé que también funcionan como centros cívicos ofreciendo otras actividades que les pueden interesar otro tipo de público.

00:12:59: Són com un tercer espai on encara podem anar sense consumir res, és a dir, sin treure la tarjeta de crédit ni els billets d'euro?

00:13:09: y leer en silencios, entrar a una butaca o compartir un club de lectura que hay muchos.

00:13:14: O cualquier otra actividad... Nosotras por ejemplo tenemos muchísimas presentaciones del libro con lo cual todo eso está abierto al público tú vas allí te pasas una hora y media o dos horas pasándote bien escuchando a una persona hablar de su libro que además nos reímos mucho siempre Y siempre son personas muy interesantes que tienen muchas cosas que contarnos

00:13:34: Us explicaré que jo ara mateix estic amb un assaig que m'està agradant molt de la Noèlia Ramírez, és un llibre curtet.

00:13:40: Nadie m'esperava aquí.

00:13:41: L'estic llegint perquè el gaudeixo però també perquè l'hem convidat a remblejar amb nosaltres aviat.

00:13:46: Però per quan acabi... Gràcies!

00:13:48: Et puc demanar que em recomanis algun llibres que hagi tingut un èxit especial al Club d'Electura o algun que t'hagi agradat a tu especialment?

00:13:56: Bueno, es que eso mucho.

00:13:57: Se hemos traído tantos... Mira te diré uno que tiene muchos años que se hizo hasta una película pero a nosotros nos dio dos tertulias, es decir tuvimos que quitar un libro porque las tertulías en los quedaban cortas y esto tenemos que hablar de Inkebin bueno que si habéis oído hablar un poquito es de los jóvenes estos americanos que asesinan y bueno de una familia que sufre esas consecuencias me parece un libro súper instructivo súper educativo y que pone la piel de gallina Y después, si queremos un libro... Te voy a recomendar autores o autoras.

00:14:33: Por ejemplo, ambientado en la Galicia profunda de aquellos libros que te... La atmósfera y todo te hacen sentir allí como si estuvieras pisando esa arena, te recomiendo Ángel Avanzas por ejemplo.

00:14:46: Y así ambientadas en Barcelona, que escriben muy bien pues el Peracer Vantes i, així molt profundes, Anna Rodriguez-Tischer.

00:14:56: Que bé que el vostre club heu portat també escriptors, que això no ho

00:14:59: hem mencionat!

00:15:00: Sí, sí, molts... i moltes.

00:15:02: I estàvem molt contentos, ara tenim el dia cinc de novembre una, el dia un o diciembre l'altre, i esperàvem que per a diciembre també venga Laura Portas, El baile de les mares és el llibre que ens anem a veure ara i esperamos que también la podamos tener.

00:15:17: Y para la temporada, o sea a partir de enero, pues también estamos trabajando ya en tener autores... Que al final es lo que queremos los lectores poder compartir con el autor nuestra experiencia y la lectura.

00:15:26: Sí no?

00:15:26: I ells també ho agraeixen de tenir el feedback del lloc que ja no és seu.

00:15:32: Jo he sentit moltes vegades els autors dient quan el moment en què publiques el llibre deixa de ser teu i cadascú em fa la seva interpretació i la seva lectura

00:15:41: I no sé si és l'encarna

00:15:42: del club de lectura, una

00:15:43: dels lectores més a vides que té aquest club.

00:15:46: Quan els escriptors... després d'haver llegit el llibre, els escriptors ja no es reconeixen al

00:15:51: llibres.

00:15:52: Després de la nostra opinió sí i tengo que decir que tenemos la gran suerte de que todos quieren volver con lo cual algunos ya se han convertido en parte de la familia

00:16:00: Ostres, que bonic!

00:16:01: Doncs moltes gràcies.

00:16:03: Graci Pérez per encomanar-nos aquesta passió, l'actora que teniu a rubir i tu també Mariona, per la descoberta una abraçada norma a totes dues i fins aviat.

00:16:12: Moltes gràcia.

00:16:13: Gràcies, fins avui.

00:16:14: Adéu.

00:16:59: El Canal d'Urgell és una de les grans obres d'ingenèria hidráulica del patrimoni industrial català del segle XIX.

00:17:05: La seva construcció... Va permetre transformar la plana de lleida d'un territori de sec, a la que avui és la superfície de regadiu artificial més gran de Catalunya i una de les principals zones productores d'aliments del país.

00:17:18: Però l'arribada de l'aigua va anar molt més enllà de transformar el paisatge.

00:17:22: El canal va canviar l'economia, les formes de vida... i fins i tot les relacions socials del territori.

00:17:28: Un canvi profund que no va ser fàcil d'assimilar per la població local.

00:17:32: Ens ho explica la directora de la Fundació Canals d'Urgell Maribel Pedról

00:17:37: En un primer moment el que semblava que havia de ser un paradís, acabés sent pitjor del desert del qual vinien perquè la gent s'ha d'acostumar a fer-la servir i sobretot n'ha de prendre.

00:17:47: I per tant als primers anys del territori la transformació va ser negativa no és fins al començament del segle XX que realment el territori entén què té a casa seva apren a utilitzar l'aigua et creix nous coneixements, és partidària d'obrir-se el món i per tant de aprendre i que arriben les noves tecnologies d'aquell moment.

00:18:11: I llavors el canal comença a funcionar però és un canvi total a tots els nivells

00:18:18: La Fundació Canals d'Urgell va néixer l'any dos mil vint i un, impulsada per la Comunitat General de Regans dels Canals.

00:18:25: Amb un doble objectiu preservar aquest patrimoni i sobretot donar conèixer la importància que ha tingut i continuar tenint per al territori.

00:18:33: Fa més de dues dècades que la planta baixa de la Casa Canal de Mollerussa acull un espai cultural inicialment centrat en el pla d'urgell Però ara, fa cinc anys amb la Fundació se'n van ampliar a la mirada per donar conèixer tot el territori vinculat als canals i per fer-ho aposta per apropar aquest patrimoni a la ciutadania.

00:18:52: A través de diferents iniciatives.

00:18:54: A través de les visites guiades, descoberta o conferències fem arribar al coneixement i amb tots els projectes culturals que participem o que som copartíceps perquè també intentem fer xarxa

00:19:13: Durant tants anys, la història dels canals d'Urgell s'ha explicat sobretot en masculí.

00:19:17: La Fundació vol recuperar ara el paper de les dones, sovint menys visible però també essencial en el dia a dia i en els moments clau de l'història del canal.

00:19:26: Les dones com els homes són importantíssims en aquesta històcia.

00:19:31: El que passa és que el canal d'urgell sempre s'explicava en masculi.

00:19:35: Llavors, clar, necessitàvem des de la fundació donar més importància... No és que tingui més importància, sinó que posa la rellevància en el paper de les dones.

00:19:46: Sempre havien estat oblidades i llavors sembla que si no s'expliqués el que fan és com si no haguessin fet res.

00:19:53: I el paper dels dones, els canals d'urgèlies clau...

00:19:58: Un dels noms més destacats és el de Carmen Castro, considerada la primera dona que va treballar als canals d'Urgell amb contracte per fer una feina tradicionalment reservada a els homes.

00:20:08: Primer va treballant el sindicat de regans i, més endavant, a la Comunitat General de Regans.

00:20:14: Ara l'afundació busca obrir noves maneres de connecta amb la ciutadania... ...i, de fet, que aquesta història arribi també a persones que fins ara no hi estaven vinculades.

00:20:23: La cultura és una de les vies que han trobat per obrir aquestes portes

00:20:28: La cultura pot amb tot.

00:20:29: Llavors el que hem de fer nosaltres és, a través de la cultura, obrir nous camins perquè nous usuaris vinguin a casa nostra.

00:20:37: És a dir, el canal d'Urgell no és només una cosa de pagesos.

00:20:40: El Canal d'urgell és una cosa del tot.

00:20:42: És al motor econòmic de casa nostra!

00:20:45: Canals d'urgell no només és aigua per regar... És aigüe per regà, per la indústria, per fer energia, que nosaltres puguem veure i les granges puguin funcionar.

00:20:57: Aquesta voluntat d'arrivenors públics també ha obert la porta de projectes culturals que recuperen i expliquen episodis menys coneguts de l'Història dels Canals d'Urgell.

00:21:06: Un exemple és el cormetratge dedicat al túnel de Montclar, i els treballadors que hi van participar en la seva construcció.

00:21:13: Aquesta mirada cap al futur també passa per recuperar part del patrimoni natural que acompanya als canals Un dels projectes de marxa preveu actuar en els camins de servei i recuperar algun dels elements que formen part d'aquesta infraestructura.

00:21:29: És un projecte amb molt llarg plaç, però és un projecter molt bonic perquè serà tornar a recuperar a nivell de paixatge aquells canals d'urgel de principis de segle XXI.

00:21:40: Recordem que venim d'un secar per tant el nostre canal d'orgell quan es construeix no està ple d'abres.

00:21:47: L'abre... És conseqüència de la construcció de l'infrastructura.

00:21:50: Les banquetes del canal, que són aquests camins de servei que elabora de la infraestructura... eren els camins per on circulaven els canals per fer el manteniment i per fer la distribució dels aigües.

00:22:04: Amb la modernització dels canals, però aquest paisatge també es va transformar.

00:22:08: La necessitat d'emilorar l'eficiència del transport de l´aigua va fer que alguns trams desaparigueixin les banquetes arbrades per tal de posar formigo.

00:22:17: Ara el repte recuperar aquest patrimoni natural sense comprometre el funcionament de la infraestructura.

00:22:23: La modernització dels canals també tindrà un impacte directe en la manera de treballar dels pagesos, l'intensió és fer un ús més eficient de l'aigua i alhora incorporar sistemes que facilitin i tecnifiquin les tasques del dia a dia.

00:22:38: Llavors la modernitzación... El que ha de servir és per això.

00:22:43: És a dir, perquè l'aigua que nosaltres puguem arribar a distribuir vagi tot a cap a la producció i, per tant, la millora pel pagès és fer-hi servir l'àigua necessària per a produir.

00:22:55: Els sistemes que utilitzaré ja seran uns sistemes moderns, uns sistemis significats... I per tant ja no farà falta que se'n vagi el tros a les dots de les tres o les quatre de la matinada perquè ho podrà fer des del mòbil, ho podrá fer des de casa, ho podrà fer des d'un ordenador

00:23:15: Més enllà de l'eficiència, aquesta transformació planteja també un repte de futur.

00:23:19: Facilitar que els pagesos puguin continuar vivint de la seva feina per a la fundació modernitzats canals també significa adaptar-se als nous temps sense perdre de vista la importància de la activitat agrària al territori i és precisament aquesta mirada cap al futur però sense oblidar la història la que la Fundació vol transmetre a la ciutadania Per això, la Casa Canal i les teves activitats es converteixen en una porta d'entrada per descobrir un patrimoni que encara avui continua marcat a la vida de les terres deponent.

00:23:53: Rambla cincuenta-quatre...

00:23:55: No, més fred,

00:23:56: no.

00:23:57: Ram...

00:23:58: ui!

00:23:59: Ra, ra, ra... Vinga va!

00:24:01: La resalea.

00:24:04: Ramla cintuenta quatre...

00:24:06: Amant

00:24:06: amorgades

00:24:07: veïduce.

00:24:31: Estàs escoltant?

00:24:32: Ramla cinquanta quatre

00:24:44: Jordi Casals, ben tornat al Rambla-Cinquantacuatre.

00:24:46: Moltes gràcies!

00:24:48: Avui agafem l'avió.

00:24:49: L'agafem a Sant Fruitós de Vages per fer un viatge de més de veinte i quatre hores fins a Melburne, oi?

00:24:57: Tu ho has estat mai a Austràlia?

00:24:59: No, és que amb aquestes veinte y cuatro hores se'm fan molt grosses... Envenen molt grosss, la veritat.

00:25:04: Doncs jo tampoc.

00:25:05: Jo tampoc hi he anat mai.

00:25:06: Fa poc van parlar amb el Pere Gilar, que era un periodista dèmon FM... que ho ha deixat tot per anar-hi a viure ara, però viu a Noruega.

00:25:15: Però tu tens un vagenc de dubció?

00:25:18: Que ja fa gairebé quatre anys que és allà,

00:25:20: no?,

00:25:20: a Austràlia?

00:25:21: Sí, és el Fernando Sánchez.

00:25:23: Ell té vint i set anys... I és un argentí d'aneixement que des de ben petit ja va venir cap a Catalunya... i que des del fa això uns quatre anys viu a Austràlia sense gaire idea de quant tornarà la veritat.

00:25:34: No sé si és perquè s'hi està molt bé o perquè hi ha trobat l'amor o per totes dues coses.

00:25:39: Ai, l'Amor!

00:25:40: Sovint posa cap per ball qualsevol pla, eh?

00:25:43: Totalment però tot i que és veritat que hi ha trovat l'amour crec que ell es va enamorar abans de l'Australia Si més no des de ben petit ja hi havia alguna cosa d'aquell país, d'aquest continent que li cridava l'atenció.

00:25:56: Ell mateix ens ho ha explicat.

00:25:58: M'ho havien dit els meus pares, el meu tiet.

00:26:00: No sé per què ja des d'haver patit anar a la dinca d'Australia, quan era més petit jugarà molt la play i em relacionava molt les banderes.

00:26:10: Sempre els dius que aquesta bandera era tan saqueja... I sempre acabava amb l'Austràlia!

00:26:14: I quan veig de més gran, mirant la Fórmula U o quan surten notícies que fan el Gran Premillà i sempre sortia a Australia i jo que se'l tenia com element.

00:26:24: Banderes, Fórmal U... Suposo que també els cangurs i els cocodrills hi tenen alguna cosa a veure en qualsevol cas una mena d'assomni o d'obsessió que s'ha acabat complint.

00:26:33: Em deies que ell ara és amb el Burne, estem parlant de la segona ciutat més poblada del continent per darrere de Sydney però sempre ha estat allà o s'han

00:26:43: anat movent?

00:26:44: No sé si tu tens la mateixa sensació que jo, però hi va haver un moment en què això de deixar-ho d'anar a l'Australia va ser una mena de boom i personalment conec tres persones que ho vam fer.

00:26:54: Sí sí el mateix Pere Agilar al nostre company amb un FM?

00:26:57: Exacte doncs pel que he vist i he parlat amb ells a la que poses un peu a Austràlia ja no per esquiat tot el dia està envoltant pel continent van a Nova Zelanda van a Tasmania Entenc que aprofiten per fer viatges, no?

00:27:08: No paren de viatjar.

00:27:10: I és el cas del Fernando.

00:27:11: Ell va estar un temps a Sydney i s'ha anat movent forts ara però sí que porta un temps amb el Burne... ...i l'ha fet entre cometes casa seva.

00:27:19: I per tots els que no hem estat mai a Austràlia amb el BURNE com ens l'hem d'imaginar?

00:27:25: És la típica ciutat australiana en platges plenes de gent i tots fent surf?

00:27:30: Doncs jo és com me la imaginava de fet, m'imagino totes les ciutats d'Australia així.

00:27:34: Ah sí?

00:27:35: Sí!

00:27:35: Però parlant amb ell ja em va deixar clar que res a veure.

00:27:39: Em va treure aquest estereotip del cap i em va explicar que en Melbourne almenys res de surf.

00:27:44: Sí que et diria que és com una ciutat europea... No ho sé, em va recordar quan vaig anar a Viena perquè la vaig veure en una ciitat molt neta, com molt nova però en Melbourne com a tal sí que hi ha com tenen molts events, tenen el final... a l'Australen Open.

00:27:59: El tenis fan la fórmula U, ho he dit en molts events, molts concerts, molt de què vulguis... Però el que ve és que apareixen les platges comparat amb Sydney, doncs no té res a veure perquè, bueno... Comparats amb Sydney són bastant lletges i no fan molt surf allà perquè més està amb una badia i això fa que el temps sigui molt canviant.

00:28:16: Ha fet a Melbourne la ciutat de les quatre estacions en un dia perquè... sobretot l'estiu comences amb, no sé..., trenta graus et fot a ploure, pot vent, llavors tornes a sortir al sol

00:28:27: Vaja, que cada dia és de sortir amb la crema solar al paraigües, la gorra o un paravent el somni del qualsevol home o dona d'alt temps.

00:28:35: Exacte!

00:28:36: És a nivell meteorològic és del tot imprevisible però ja veus que no és l'idea de ciutat australiana en què tots tenim en ment jo i a tothom i abans ja no sé si faria les vinti-quatre hores avió per anar a la visita pel que diu igual hem de prioritzar Sydney per exemple.

00:28:51: Jordi, a mi una cosa que m'interessa especialment a l'hora de viatjar és la teca, el menjar Jo defenso que hi ha pocs llocs on es menji també com a casa nostra, Catalunya.

00:29:02: I de fet quan em ballogo és de les coses que poden fer un viatge a un altre país sigui un èxit o acabi sent un mal son.

00:29:09: Totalment, acomparteixo absolutament la teva posició.

00:29:12: Vaja ja sempre que faig un viatge... És de les cosa sobre les que m'acostuma a informar més abans de marxar perquè m'agrada molt menjar, gaudeixo molt menjant però hi ha països que a l'astronomia no és lo seu Jo et diria pel que em comenta el Fernando, que a Austràlia, com a mínim a Melbourne la gastronomia no és al seu plat fort.

00:29:31: És el que més trobo falta de Catalunya de veritat.

00:29:35: Mira que els d'Australians no es porten gaire bé amb els americans i als Estats Units però em recorda molt ells perquè tant a Sydney com a Melbourne com a Brisbane trobaràs llocs de... Comir espanyola, menjar itàlia.

00:29:49: Menjar mexicà, menjar taïlandès... Bé, menja tot esiàtic.

00:29:52: De tot arreu menjo Austràlia.

00:29:54: A Australla tindràs restaurants que et tindran ells però el plat típic diguem que és una xiquenparma que és bàsicament un llom rebossat amb tomàquet formatge o pernil d'ols i això és el seu plat tipic.

00:30:08: Veus com ja teníem raó, eh?

00:30:09: Catalunya senyora si estem lluny i parlem de menjar!

00:30:13: No, no totalment ni risc al seu ple típic.

00:30:15: És una cosa totalment simple, no?

00:30:18: Realment som uns privilegiats de tenir la gastronomia que tenim però igual els australians pensen el mateix de la seva gastronomi i pensen que la nostra és un desastre per a baix en qualsevol cas si algun dia et passa pel cap d'una austràlia jo el menjo faré un foet a la bossa i alguna cosa més...

00:30:34: Sí!

00:30:34: I algun formatge o un parell de tomacons potser una mica de pa Doncs ho faré, també m'ho apuntos.

00:30:43: No ho tinc a l'agenda properament, marxar cap a Austràlia però... Si algú n'hi

00:30:46: ha passat pel cap.

00:30:47: Em pren nota!

00:30:48: Gràcies Jordi per portar-nos el Fernando i la seva vida australiana fins al Rambla-Cinquantaquatre, un gust com sempre, i escolta'm, fins aviat!

00:30:56: Fins la propera.

00:31:15: Jo escolto Ramble-Cincuentaquatre a la meva ràdio local.

00:31:33: Així va sonar la famosíssima caiguda del campana de Rosselló, al Segrià L'Església Semperat Víncola va ser la protagonista de tota aquesta història.

00:31:41: I tot plegat, el matí del divendres XXIX de gener del dos mil setze quan passaven quinze minuts de les onze del matí concretament.

00:31:48: Des d'aleshores, Rosselló ja no ha tornat a ser el mateix...

00:32:01: Hi havia molta gent aquí a la classe,

00:32:03: i jo

00:32:03: no em pensava que encara caigués.

00:32:05: La veritat!

00:32:05: I me'n vaig anar

00:32:06: a comprar... No hi vaig estar gaire rato a comprar.

00:32:09: El campanar havia caigut.

00:32:10: Amb una polsseguera?

00:32:12: Terrible.

00:32:12: Però

00:32:12: el campanà de tota la vida dels

00:32:14: pares, dels padrins...,

00:32:15: i

00:32:16: el meu pare sempre es pensava... que no hauria caiguit mai a la vida del campanat.

00:32:19: I mira si va caure.

00:32:20: Aquesta és la benvinguda a Sobirafarrere, es veïna de la plaça de l'Església.

00:32:24: En plaçament on van tenir lloc els fets i així va viure ella la calguda del Campanà.

00:32:28: Tot i la seva espectacularitat el campanà va anar donant senyals al seu deteriorament setmanes abans això sí de la calguada eh!

00:32:35: Així ens ho ha explicat l'Antonio, agent municipal de Rosselló

00:32:45: Llavors, aquell dia, aquell matí jo hi vaig passar aviat abans de les vuit del matí i està tot més o menys normal.

00:32:51: Llavors passades les nou, nove i quatre i vaig tornar... I ja vaig veure que havia caigut pedres i que a l'esquerda havia crescut bastant.

00:32:59: Allò es va avisar al calde, el regidós, la brigada d'obres, van procedir a desallotjar els veïns d'un edifici a tocar, i a partir d'allà, doncs bueno, cap d'unes hores, sobre les onze, onze hi ha algú d'aquell matí va caure.

00:33:15: i ens vam avisar molt que es va activar tot el protocol.

00:33:19: I afortunadament no es van la ment a morts, només d'anys materials.

00:33:24: També tenim l'aveu del Michelangel Sala, arquitecte contractat pel bisbat de Lligda per analitzar l'estat del Campanà... i també dirigir les posteriors obrets de reconstrucció.

00:33:33: Jo la setmana abans vaig estar pujant i baixant per aquell campanà, veient les patologies que manifestava.

00:33:39: Manifestaven

00:33:39: patologies,

00:33:40: es veien esquerdes importants, i per això vam dir ballemo

00:33:44: perquè pot

00:33:44: haver algun... algú que ha caigut de puntual, no ho ensorra ben

00:33:48: bonic.

00:33:48: Un nou col·lapse total com va

00:33:49: passar.

00:33:50: Però això també és molt bonic, no sé si pot preveure però és difícil.

00:33:53: Però sí que ho veiem amb una situació precària... Però

00:33:55: què va passar perquè acabés caient al Campana?

00:33:57: L'arquitecte municipal de les Hores, la Noia Miuanyeres ens ho ha explicat.

00:34:01: Seria simplificar-ho molt, explicar-ho en cinc minuts, perquè tècnicament torna a anar l'hòstia molt més

00:34:06: complert.

00:34:07: Però

00:34:07: de

00:34:08: fet després de la caiguda ja es va fer un congress que es va determinar bastant bé les causes que van portar el que s'espondries del Campana

00:34:13: i jo penso

00:34:14: continuar pensant exactament el mateix.

00:34:16: Sobretot

00:34:17: Veient els documents que vam trobar a posteriori,

00:34:19: jo crec que

00:34:19: va haver

00:34:20: una manca

00:34:21: de manteniment

00:34:23: d'edificació de molts anys.

00:34:25: Que s'hi van fer accions que potser no eren

00:34:27: les adequades

00:34:28: intentant com... De bona fe, intentant com tapar o rejunta aquestes escardes que hi existien fa molts anys i de forma potser

00:34:35: no adequada.

00:34:36: En ves de fer una rehabilitació com a més integral.

00:34:38: Això ens passa

00:34:39: molt amb el patrimoni

00:34:40: que trobem tota la provincia i tota Catalunya, que no hi ha diners per fer aquest manteniment.

00:34:44: Un

00:34:45: any i mig després de la Caiguda, el sept de setembre del two mil dixet van començar les obres de reconstrucció de l'església però no del campanà u almenys no com estava abans

00:34:55: És a dir, no s'ha arribat a fer i és el que era imprescindible perquè funcionés.

00:34:59: Per què funcionés?

00:35:00: Perquè tingués accés fins al cor.

00:35:01: S'ha refet

00:35:02: el campanar perquè dintre del campanà hi ha l'escala que puja

00:35:04: al cor de l'església.

00:35:05: I es va refer fins aquest àmbit com a mínim.

00:35:08: Perquè el funcionament de l'slèsia

00:35:10: quedés garantit.

00:35:11: No es va arribar a fer el campana... Què havia al seu moment?

00:35:15: Va arribar fins a l'alçada perquè l'Slèsi hauria de tenir

00:35:17: el seu funcionament

00:35:20: El Temple, declarat B cultural d'interès local es va construir gairebé a finals del segle XVIII i és pròpiedat del bisbat de Lleida.

00:35:26: Aquesta entitat, juntament amb el Departament de Cultura la Diputació de Llaida i l'Ajuntament de Rosselló van assumir el finançament de la reconstrucció en un cost d'uns doscentos vint-quatre mil euros.

00:35:36: I amb tot això ja fa deu anys que Rossellor no te campana!

00:35:39: Bueno, Josep Vallencàs,

00:35:43: ara quan surt de casa feixia a cantar el cap.

00:35:45: Jo també el miro i jo també el miro també.

00:35:47: És estranya això,

00:35:48: no?

00:35:48: I després més que rei, quan vens d'afòria...

00:35:50: Quan

00:35:50: ets allà a la costa veis lo campanat!

00:35:53: I ara us

00:35:53: veuré perquè és l'identitat del poble o el campanar.

00:35:56: Ja ets a casa,

00:35:57: eh?!

00:35:57: Bé, és que es campana

00:35:58: a l'editidat

00:35:58: dels pobles,

00:35:59: eh?

00:35:59: Sí.

00:35:59: Quasi

00:36:00: tots, quasi tots.

00:36:01: I les opinions sobre si ha de tornar o no són ben diverses, eh?

00:36:04: Escolta'm la Pilar Gasol, membre d'Asociació Mariana del Rosselló.

00:36:08: El Joan André Urbano que és l'actual alcaldè del municipi i també l'arquitecte Noymí Vanyeres... Que el

00:36:13: campanà mira cap al cel!

00:36:15: I avui no hi mirem cap al Cel.

00:36:17: Vivim a randa terra molt, no tothom evidentment però ho sabíem molt a randre terra.

00:36:21: I el campana mira cap als cels.

00:36:23: I cap al cell, el cel no és dels creients ni dels no-creients.

00:36:26: El cel és de tothome,

00:36:27: no?,

00:36:28: i jo crec que el cel Bueno, què va la pena continuar hi mirant?

00:36:32: És una cosa emblemàtica i és una cosa que també teníem com aquell... que diu un punt de referència perquè quan véns a Torreferrera i puges, que fas la costeta que baixes cap alli a la torra dels Ano, des d'allí sí que se veu el Campana.

00:36:44: Sempre s'ha vist el Campanà.

00:36:45: Clar, la referència aquesta ara ja no hi és.

00:36:46: I més il·luminat com el teníem, que fèiem el goig del campanà que teníem.

00:36:50: Bueno, no sé si algun dia d'aquesta es podrem tornar al Tindré.

00:36:53: Sí que és un emblemàvel poble però s'havia valorat també lo que costa econòmicament, amb el que suposa tenir-lo.

00:36:59: Es pot fer de moltes maneres tenir una simbologia.

00:37:01: De fet jo penso que com estar a l'església és un símbol que ens queda la cicatriula ferida del que va passar.

00:37:09: No sé si fa falta tornar-lo a fer...

00:37:12: Agafant el fil de banyeres hem d'explicar-vos que el col·lectiu rossinenc ensorrada ha agafat precisament la caiguda del campanà com un referent pel seu nom.

00:37:20: I, a més, al col·lectiu homenatge també l'ensorrament del Campanà al festival de Panc, que fan cada any.

00:37:26: Escolteu els genis casanoves membre de l'entitat.

00:37:29: Sempre hi ha la tradició de que

00:37:30: muntem un campana de mentida

00:37:32: i després

00:37:33: l'ansorrem.

00:37:34: Algun any també vam fer una processó del campanal molt polèmica... i que no l'han tornat a fer,

00:37:39: però si alguna vegada

00:37:40: ens ho deixen tornar a fer.

00:37:41: I sí, és també aquest esperit

00:37:44: de que

00:37:45: per nosaltres sempre diem que l'ha ensorrada, volem que siguin si creixin, però des una cosa de Rosselló i per la gent de Roselló,

00:37:50: i que ja hi ha més de

00:37:51: Rosalló al imaginari col·lectiu que el campara.

00:37:53: Llavors és una mica com un punt d'unió de la música que ens agrada i també del nostre poble

00:38:04: Rocelló continua sense campanar i no està previst que en torni a tenir.

00:38:07: El que sí que queda clar és que els veïns i veïnes d'aquest municipi són resilients, i tenen endavant tot i que vinguin maldades.

00:38:13: Només us animo a quedar-vos amb aquesta màxima que circula pel poble i que és totalment certa.

00:38:18: Endavant, Pilar!

00:38:19: Un poble sense campanal és només una organització...

00:38:23: Queda clar, oi?

00:38:24: Però el que sí qui està clar també és que Rocellò no és una organitació sinó que és un poble gràcies a la seva gent i també a la caiguda del campana

00:38:51: Ei, Anna, què tal?

00:38:52: Com estàs mirat?

00:38:53: Parlo precisament

00:38:54: des de la Tarlaça.

00:38:55: De l'edifici on està ubicat

00:38:57: la nova ràdio

00:38:57: d'Ereus

00:38:58: i bé

00:38:59: aquí

00:38:59: a

00:39:00: uns

00:39:00: metres més enllà veig el campanar

00:39:02: de la

00:39:03: prioral de Sant Pere que és un dels edificis més emblemàtics de la

00:39:07: ciutat, un espai reconeixible

00:39:14: És

00:39:29: un espai que em

00:39:30: consta que està molt degradat.

00:39:32: doncs complicat.

00:39:33: I

00:39:34: què et sembla, no?

00:39:34: Si

00:39:34: us convidem amb la cincuanta a quatre que vinguin un dia i que ens expliqui una miqueta quins són els problemes que

00:39:40: tenen i quins son els projectes en els quals estan treballant

00:39:43: per poder aconseguir una solució i preservar aquest patrimoni de l'Eusid també de tota Catalunya.

00:39:48: Què et sembla?

00:39:49: Ens escoltem...

00:39:52: Hola Aleix!

00:39:53: Escolta'm, quines vistes tan privilegiades que teniu,

00:39:55: no?,

00:39:56: que bonic.

00:39:57: Una cosa endavant amb el tema, eh?

00:39:59: Estem... estarem encantats al Rambla de saber quins plans de present i futur tenen per aquest campana.

00:40:05: I especialment de parlar de campanes que és un tema que a mi m'apassiona bastant, he de dir.

00:40:11: Vinga, ja ens dius quin dia pots venir i endavant anem a parlar del Campanada Reus una abraçada!

00:40:24: Vale, Paula,

00:40:25: primer nom

00:40:25: del programa,

00:40:26: no?

00:40:26: Mali,

00:40:27: Rambles cincuenta-quatre.

00:40:29: Ara

00:40:30: potser una definició

00:40:31: pel programa

00:40:32: Rambla-Cinquanta-Quatre

00:40:33: és

00:40:34: el millor programa.

00:40:35: I...

00:40:36: què escoltes?

00:40:37: Jo escolto, Ramble-Cincuenta-Quattra a la

00:40:39: meva ràdio local.

00:40:41: És una paia que et creus la ràdio local?

00:40:45: Jo crec que això està superbé, no?

00:40:47: Genial!

00:41:12: Estàs escoltant.

00:41:26: Hi ha carrers i carrers.

00:41:28: Hi ha el carrer on vivim, el meu és Martí Net de la Rosa... I no sabria aglossar-lo també com al poble sé com vivia en Serrat!

00:41:36: I després hi ha carreres per on passem cada dia o d'anar en tant sense saber ni per què es diuen com es diuren.

00:41:43: Com que el Rambla-Cinquanta-Quatre en tenim molts de carrers ens hem proposat descobrir-te com és que els han batejat així.

00:41:50: Sergi Ferrer, ben tornat al Ramble?

00:41:54: Moltes gràcies, Anna.

00:41:55: Primer dir-te encantadíssim de començar amb Serrat i avui et proposo que passis per Calella perquè hi ha un carrer que segurament molts calellans coneixen però que potser no tothom sap d'on ve el seu nom al carrer de Costa I Forneguera.

00:42:08: Costa I forneguer, a d'entrada no sabria dir-t'hi si parlem d'una persona de dues o fins i tot d'un lloc

00:42:14: Doncs mira, t'agafaré d'exemple a Miquel Martí i Pol perquè també parlem d'una sola persona.

00:42:18: Es deia Tomàs Costa y Forneguera i va ser un calaient que va arribar a tenir una responsabilitat molt important dins de l'església catòlica.

00:42:27: Explica't!

00:42:28: Com

00:42:29: és que l'Estei Fornaguer va néixer a Calella l'any-bilvintcentes trenta i un segons la documentació històrica, doncs què puc consultar.

00:42:36: Va seguir la carrera clasíastica i va arribar a ser visba de Lleida i posteriorment al que visva de Tarragona.

00:42:42: Per tant, estem parlant d'un calent que va arribà ocupar doncs un dels càrrecs més destacats de l'Església Catalunya.

00:42:48: Déu n'hi do perquè arribar-te a visbar no és poca cosa eh!

00:42:51: gens ni mica.

00:42:52: Hem de pensar que al segle XIX l'església tenia una influència molt important en la societat i que algú, nascut a Calella, arribés a ocupar un càrrec d'aquesta magnitud era prou significatiu perquè el seu nom acabés formant part de la memòria de la ciutat.

00:43:06: I hi ha alguna altra curiositat sobre aquest personatge que hem de saber?

00:43:10: Doncs sí, i força interessant que té a veure amb un altre gran personatge històric és que Costa I Forneguer va mantenir correspondència amb Jessin Bardaguer.

00:43:18: Un dels grans poetes de la literatura catalana.

00:43:21: De fet es conserva en cartes que Bardeguer li va enviar una d'alesquals està datada de l'any eight-centos-noranta

00:43:27: Ostres!

00:43:27: O sigui que darrere del nom d'aquest carrer també hi trobem una connexió com deies amb Jessín Bardegu

00:43:32: Correcte.

00:43:33: I encara hi ha una altra curiositat, Costa i Forneguera tenia un escut aclasiàstic que incorporava elements de l'escut de Calella com el gos, lala i les estrelles, que de fet ja em van parlar aquí al ramle de cincuenta a quatre.

00:43:45: Però també apareixien elements que feien referència als seus cognoms, una costa representada per un penya sagat del cognom Costa... ...i un forn d'Aforneguer.

00:43:54: Doncs

00:43:54: això sí que és portar els orígens i fins i tot els cognoms ben i ben presents i ben visibles!

00:44:00: Doncs sí, i a més a més això no només va quedar en un carrer també es va donar nom a la biblioteca popular Costa y Forneguera que es va inaugurar a Calella l'any one mil novecent trenta u per tant durant molts anys el seu record també va estar vinculat a la cultura i a l'educació de la ciutat.

00:44:15: I del carrer en si Sergi en sabem alguna cosa perquè imagino que també ha canviat molt amb els anys

00:44:20: Bueno, igual que tots els carrers del món, doncs sí.

00:44:23: Per exemple el carrer de Costa y Forneguer encara... Doncs si podem trobar cases d'estil noucentista construïdes durant els anys vint del segle passat com les dels número setanta, buit i buitanta hi ha una altra dada que ens ajuda a imaginar com era calell abans i és que als anys cinquanta una part del carrer encara no estava pavimentada

00:44:40: Ara costa d'imaginar això d'un carrer qualsevol sense esforçar

00:44:44: Exacte.

00:44:44: I és curiós, no?

00:44:45: Perquè al final aquest carrer ens explica dues històries completament diferents d'una banda la d'un calaient que va arribar a ser arcavisba de Tarragona i de l'altra la dóna ciutat com totes, que ha anat creixint i transformant-se en el pas dels anys

00:44:58: Doncs avui ja sabem una mica més sobre aquest carrier, aquest carré de costa i forneguera de Calella Sergi moltíssimes gràcies per descobrir-nos aquesta història

00:45:07: Gràcies a tu Anna fins la propera

00:45:09: Fins aviat

00:45:15: Ara amb la cincuanta-quatre.

00:45:47: El Teatre de D'On, a Canetana fa quatre anys que es va posar en marxa, culminant així una lluita de vint i quatre anys... organitzada per la plataforma d'on, entitat cultural, que va reivindicar la compra per part del municipi i la posterior remodelació del teatre, que al principi dels dos mil presentava una situació ruïnosa.

00:46:08: Però un edifici de cent dos anys té molta història.

00:46:11: Comencem pel principi!

00:46:15: L'horitzem de tot és l'any minuts i anys vint ho comenta l'historiador canatenc Carles Sain.

00:46:25: i aquests socis van decidir comprar un terreny, el darrere mateix de l'Església de Canet per tal que en un futur

00:46:43: pogués

00:46:43: construir un edifici express per la societat.

00:46:47: El que passa és que es va precipitar una mica perquè a Lloguer, a l'edifici on testaven, van decidit no renovar el Lloguell en contacte amb el Rafael Mazó per tal del que els hi fes

00:46:58: un

00:46:58: edifici express per a la cooperativa.

00:47:05: un supermercat, el motiu principal d'una cooperativa de consum.

00:47:10: El Rafael Mazó va projectar una edifici de grans dimensions on a la planta baixa es destinaria l'activitat comercial no només venent al producte sec, és a dir, el producte embasat sinó que també a partir d'aquell moment es faria pas i hauria una

00:47:26: secció

00:47:27: Podem dir de productes com pot ser esperdañeria, productes per al camp...

00:47:32: Per tant van ampliar molt

00:47:34: més el que seria dels productes que venien.

00:47:40: El Pisa d'Al estava destinat a Simema fins als anys setanta del segle passat.

00:47:44: Es forma una cooperativa cultural per fomentar el Teatre en català.

00:47:48: El primer president em va ser en Quilsa Planet.

00:47:52: Va quedar lliure la sala gran del que diem l'Odeon avui dia perquè els treia trent anys que els regentava un senyor de parzari i de metròdacines, a l'àcaba cada lliure van remediar la sala gran de l'Odeon.

00:48:05: Amb això és quan es va formar el canyer.

00:48:08: Llavors al canyer no sols vam fer un grup de teatre, que vam fer vàries d'obres... I va venir en Feliu Formosa, va venir gent important del teatre perquè el director era Mauri Graupera i amb Xavi Amast, la seva idea era que es fes teatre en català.

00:48:28: Que se'n feia molt poc.

00:48:30: Amb això la cosa va anar no sols al canyar funcionaves sinó que més a més feien venir companyies de fora de Canet.

00:48:36: Van venir llavors d'Avall de Gom, al començament van venir fiacros, els de Sant Dou, dos de Teatre Independents... que en aquell moment funcionaven.

00:48:46: Vinga, vinga, arriba la trinca!

00:48:48: Trinca, trinque per salvar l'humanitat catalana Es van trobar un local molt desertalat.

00:48:55: I el planeta destaca que una aportació de diners feta pel grup musical La Trinca va ser fonamental per remodelar el local.

00:49:03: Tenir un local és molt important, tot i això aquest senyor de Mataró va deixar la sala... va deixar-la un desastre.

00:49:10: No havia fet ni una mà de pintura mai, ni veient unes butaques de fusta Les de davant eren més baixes i les darrere, en pràcticament no tenien vis en fil amb escala.

00:49:21: Una primera rècdol molt important va ser amb les sis hores.

00:49:24: Les seis hores la trinca ens va donar els diners per anar a posar propaganda pel Torquedorunya... de cartells que al moment anaves amb la gallada l'acola i dormíem un tapòdium.

00:49:33: Ens van donar uns diners... per descentjar la sala, que va ser la primera reforma que es va fer.

00:49:38: La cooperativa cultural és consolidada i és el motiu, pel qual el grup teatral comediants arriba a Canet.

00:49:44: Ho recorda?

00:49:45: el co-director de comediants, Jaume Bernadet.

00:49:51: Després vam venir

00:49:52: a estrenar...

00:49:53: Bé, a fer l'espectacle en un plusplís.

00:49:55: Ens va cridar el Quirza i companyia del Canyeri.

00:49:58: I

00:49:59: un cop vam fer l'spectacle al setembre del mil novecent setanta quatre.

00:50:04: Estem assajant la sala Villarroel de Barcelona que era el nostre local d'assatge.

00:50:08: L'Àngela Lónso va decidir

00:50:11: obrir-la al públic ens

00:50:12: vam quedar sense local d´assatges Aleshores, amb el Kirsey i les convenients, li han dit que no necessitem un local.

00:50:18: Aquí podeu disposar perquè la major part de l'any no es fa servir... I vam dir, ostres, anem-hi!

00:50:24: Vam preguntar i vam dir si sí,

00:50:26: podeu venir.

00:50:27: I llavors vam venir a

00:50:29: ensajar aquí a Lodéon i per no anar-hi de Barcelona

00:50:32: vam buscar una casa

00:50:34: i ens vam posar a viure

00:50:34: junts.

00:50:35: Aquesta és la història.

00:50:38: L'Odion tenia uns ingredients que ens facilitaven, també una sèrie de plantejaments escènics... que encara avui es poden fer servir.

00:50:49: És a dir, hi havia les files de butaques que si podies

00:50:53: i volies

00:50:54: les podies treure?

00:50:55: Per tant quan nosaltres viatgem pel món vam conèixer grups com l'Odin Cíeter o el Breton Pàpeth, etcètera.

00:51:02: Ells deien no, no, nosaltres volem l'actuar amb cercle!

00:51:07: Finalment L'any dos mil neix la plataforma d'Adeón, que al llarg de vint i quatre anys va reivindicar en la recuperació de l'edifici com a teatre principal de Canet.

00:51:17: Antoni Pérez un dels presidents de la plataforma recorda els inicis.

00:51:21: El Pep Parra va fotre una convocatòria aquí a la plaça... en aquell temps colomer davant de l-Odeon i va incitar a la gent que es havia de recuperar al espai LODON, la Cooperativa.

00:51:42: I que arrel d'això va néixer l'Associació Cultural Plataforma Odeon i va començar... la gran caminada fins a aconseguir l'objectiu.

00:51:56: L'objecti era recuperar aquest espai perquè fos un espai cultural com havia sigut tan genrera i que fos municipal.

00:52:09: I qui va començar a l'aventura?

00:52:14: El Teatre Audion es va inaugurar el XVI de desembre de l'smintvintiququatre, i afronta la seva tercera temporada amb una oferta cultural, amb un important suport del públic de Canet, tot també de La Comarca, del Maresma.

00:52:38: Hola!

00:52:38: Aquí la intel·ligència artificial del programa.

00:52:42: Una cosa... He llegit als vostres col·leus que, Arnau, ens deixa que ha estat destinat a un altre programa.

00:52:50: Estic molt endreviada.

00:52:52: Gràcies!

00:52:54: Anna, et vull proposar que el nom és Rambler i així de tant en tant ens vagi explicant al programa com li va la vida.

00:53:02: Potser... Espero que sí.

00:53:04: Ja em dius.

00:53:08: Benvolguda intel·ligència.

00:53:09: Mira que estem aquí tot l'equip amb l'Ivan, producció no sé què em penseu d'aquesta petició?

00:53:16: Home, em sembla

00:53:16: meravellosa la veritat.

00:53:18: Tenim

00:53:18: moltes

00:53:19: ganes que ens expliqui

00:53:20: l'Arnaud

00:53:21: totes els

00:53:22: gegants

00:53:23: que ha anat a descobrir

00:53:24: pel

00:53:24: món.

00:53:24: Clar, perquè als caps de setmana ell ens diu que no li diguem-lo dels gegants i després a l'Instagram està ple de gegants tot el cap de setmane.

00:53:31: I també el country, no?

00:53:32: La música country que de tant

00:53:33: en tant faci alguna recomanació d'alguna persona, t'escoltem!

00:53:37: Sí?

00:53:37: Doncs vinga... Benvolguda a Intel·ligència Artificial.

00:53:39: Com et deia, l'Arnau queda anomenat Ramble oficialment i d'honor per la torta gran!