Carrer Major | Programa sencer (14/10/2026)

00:00:04: Carré Major, un programa de ràdio Ciutat d'Aterragona.

00:00:08: Ràdio Montblanc, Ràdio La Selva la nova ràdia de Reus.

00:00:13: Rádio l'Hospitalet del Infant baixca amb Ràdio i Tarragona Ràdieu en col·laboració amb la Xarxa de Comunicació Local a Madrid-Ella

00:00:26: Molt bona tarda!

00:00:26: Benvingudes i benvinguts al Carrer Major, el programa de les amisores del camp de Tarragona que us acompanya cada tarda.

00:00:32: La pagesia catalana ha tornat a sortir al carrer... ...i ho ha tornant a fer amb el mateix missatge.

00:00:39: Prou de costos que no parem de créixer, de burocràcia i de preus que sovint no compensen l'esforç de produir el camp.

00:00:46: Avui centenars de pagesos de les nostres terres del Camp de Tarragona... ...i també de les Terres de l'Ebre han arribat a Barcelona, a la capital amb els seus tractors per reclamar solucions estructurals.

00:00:56: I és que darrere de cadascun dels tractors hi ha molt més que una explotació agrícola.

00:01:01: Hi ha famílies, hi ha economia local..., hi ha territori i hi ha una part essencial del nostre futur.

00:01:07: Parlem molt de producte de proximitat i de sobirania alimentària, però cal preguntar-se si fem prou perquè aquí Treballa la Terra pugui viure dignament de la seva feina.

00:01:16: Perquè a les realitats que sense pagesia no hi ha producte d'eproximitat i, sense païsosia, quin futur li espera el nostre territori.

00:01:23: Ens podeu escoltar des de ràdio la selva a la nova Ràdio del Reu, Ràdio Montblanc, Rádio L'Hospitalet de l'Infant, Baixcamradi o Tarragona Radio i Ràdio Ciutat de Tarragone.

00:01:32: Us acompanyem des d'ara i fins les quatre tot l'equip que fem possible al carrer Majó.

00:01:35: La Maria Arribas, Lírit Rodríguez, Lela Ispérez en David Fernández, la Gemma Ofías, Antoni Mateus, la Silvia Garcia, l'Adriado, qui l'Eduard París?

00:01:43: El control tècnic hi tenim, en Luis Blaín... I qui us

00:01:45: parla?,

00:01:46: l'Adriatella.

00:01:47: Comencem!

00:01:52: El que passa al camp de Tarragona passa per Carré Major.

00:02:03: I arranquem com cada tarda fent un repàs el més destacat de l'actualitat de casa nostra en format de titulars sense els port, el company de la nova ràdio d'Areus de Leis Pere i de Leix Bonetarda.

00:02:14: Escolta, a Leis arrenquem avui precisament parlant... ...de l' actualitat que porten als pagesos que s'han anat fins a Barcelona

00:02:21: Efectivament,

00:02:22: hauria sentenat

00:02:23: aquests passejos catalans.

00:02:25: Han arribat fins a la capital, fins a Barcelona, en protesta per l'increment de preus de producció que asseguren que posa en llisca el sector una de les queixes més.

00:02:33: La corrents és l'augment desmesurat a segure't dels carburants i dels fertilitzants que fa molt difícil dir-ho en la viabilitat d'algunes explotacions.

00:02:40: I parlem també del índex de preu del consum?

00:02:44: Sí, l'IPC, que com ja va passar a la GOS ha tornat a pujar sis dècimes durant el mes de setembre a la demarcació.

00:02:50: Segons les dades fetes públiques aquest dimecres, LIPC s'ha situat en un cinc per cent interanualment que la variació mensual s'afrena't al zero com a un percent.

00:02:59: Els productes que més han encarir l'aspecte l'any passat són el transport amb un deu per cent d'increment de preus anual, la habitatge i el somnistament de llum, aigua i gas, amb uns preus que s'han incrementat un vuit com a cinc

00:03:11: I en parlarem després, en el mateix programa amb la nostra furgo de Carré Major de Manera molt més amplia però em fem un breu apunt a l'eix sobre els comportaments dels adolescents terragonins.

00:03:22: És una realitat que no es pot obviar.

00:03:23: Els adolescents teragonins dormen asseguren segons un estudi alarmament alarmament poc mentre ha augmentat l'ús abusiu que fan d'internet Són conductors que també s'associen a una major prevalència dels sons d'alimentaris, segons un enquestat de la URB de la mala salut pública de l'Ajuntament on també constata un fort creixement del vapeig.

00:03:42: En canvi el consum del tabac, l'alcohol i el calnavis va a la baixa.

00:03:46: I com al Terres Díaz Aleix, un apunt també en plana política

00:03:50: I és que l'actual presenta la Diputació de Tarragona i Vixalt Caldeza del Reus.

00:03:53: Només mi llaurador apunta a ser la capdègista d'Esquerra Republicana Catalunya, a Tarragon per entrar al Senat.

00:03:59: Després de anunciar fons mesos la seva voluntat d'ensetar una nova daba política, llauradors posen per encapçolar la proposta republicana a Madrid.

00:04:06: Per altra banda, la usenda Andreu Martín rebedirà com a número dos del PSC per tarragona les histes dels Congrés dels Diputats.

00:04:13: D'acordem amb les eleccions generals el pròxim, el novembre.

00:04:17: D'altra banda, a l'Eix hi ha preocupació de la conca de Berberà en alguns municipis partits d'electricitat freqüents.

00:04:24: Efectivament, i això ha comportat una reunió entre membres del Concei Comarcal, alcaldes dels municipis com Passenany i Veïtay que es van reunir amb la delegada al govern de la Generalitat de Catalunya el camp de Tarragona Lúcia López i també amb el director de serveis territorials del Departament de Territori Xavier Villacampa per detectar Aquests problemes d'electricitat freqüents que patéis la comarca.

00:04:47: De fet, tot i que la conca és una de les comarques clau en aquests plans de transició energètica a Catalunya per la seva capacitat i potencial de generació durant els altres mesos hi ha hagut reiterats episodis de microtais.

00:04:58: I acabem aquest titular-se avui amb un apunt en plan esportiu

00:05:02: Sí, perquè el regalista de l'Ozeng Marcelo Cairo del club nautic ha proclamat campió de la Copa d'Espanya de Fórmula quita i disputada al nou alonso d'octubre a los Alcázarés del Mar Menor.

00:05:13: L'Oozeng, de vint i sis anys, ha acabat la Copadissió en primera posició per davant de Leonardo Collado del Real Club Nautico o Calpe segon classificat i d'Òscar García del club natíc d'Arenys de Marc han completat el podi.

00:05:23: Doncs l'anora bona des d'aquí.

00:05:25: A la Ispérez, moltíssimes gràcies!

00:05:35: Cada dia de tres a quatre en directe i quan vulguis, en podcast.

00:06:44: Aquest dos mil i vint i sis es commemoren els cent cinquanta anys del naixement de Josep Irla i Bosch.

00:07:52: Una figura fonamental de la història política catalana, que amb el Grata B ha estat president de la Generalitat durant els anys d'exili, continua sent força desconeguda per bona part de la ciutadania.

00:08:02: Aquest divendres al monestir de poblet acollirà diverses activitats dedicades a recuperar la seva figura entre les quals destacin una exposició commemorativa que es podrà observar fins a finals d'aquest mes i una conferència sobre les trajectòries de Josepe Irla la Núria Gavarró, directora de l'Arxiu Montserrat Terrallà i Macià de Poblet.

00:08:21: Núri, benvinguda!

00:08:23: Bona tarda, moltes gràcies!

00:08:25: Escolta, Núrie... Aquestes activitats se'n marquen en aquesta commemoració del cent cincuenta aniversari d'anysament de Josep Irle, un president que probablement és força desconegut per bona part de la població.

00:08:36: Expliquem-nos una mica qui va ser Josep Urle?

00:08:38: I per què és important a dia d'avui recuperar la seva figura al seu llegat?

00:08:43: Doncs Josep Erle va ser un president de la Generalitat de Catalunya Un president que va mantenir la institució a l'exili, quan moria el president lluis companys.

00:08:55: Va ser assassinat, com sabeu, pels feixistes per Pranco.

00:09:00: El president Irla, que en aquells moments era president del Parlament de Catalunya, va haver d'assumir la presidència de la Generalitat ja que al protocol establia que, en el cas que faltés el president de la generalitat qui assumia la presidencia el president del Parlament.

00:09:19: Ell, al gener de Déu, es va exiliar a França com la resta de consellers de la Generalitat i el seu principal objectiu va ser, malgrat les penes i treball des de l'exili, mantenir la continuïtat.

00:09:51: i el president de la Generalitat de Catalunya.

00:10:00: El president de l'Ajuntament ha dit que l'aportació política va ser mantenir-ne a viure la legitimitat durant quatorze anys d'exili President, no

00:10:32: comentaves tu ara Núria al final i entre... No de manera buscada.

00:10:36: I entra en un context i per unes conseqüències que provoquen que sigui segurament un dels moments més complicats, més difícils de la història de Catalunya.

00:10:45: Explica'ns quin paper va tenir a la preservació d'aquestes institucions i en aquesta voluntat que ell tenia especialment durant el seu exili?

00:10:53: El president Irla de la Generalitat i, sobretot, preservar-ne la seva legitimitat institucional.

00:11:05: Va defensar internacionalment i l'assistència als exiliats.

00:11:27: Un dels moments políticament més rellevants del seu mandat va ser la formació de l'anterior govern de la Generalitat constituït a l'exili, integrada per personalitats com Pumpeu-Frabra, Carles Pissonier, Antoni Rubiri Virgilli i Josep Carné.

00:11:45: Aquest govern es va disoldre l'any therefore d'una institució amb una estructura molt reduïda.

00:11:53: Finalment, l'any de l'anàlisi, va haver de renunciar a la presidència de la Generalitat perquè ja era vell i estava malalt.

00:12:02: També tenia els seus recursos econòmics molt marmats.

00:12:06: Va facilitar la continuïtat institucional amb l'elecció de Josep Terradellas com a succesor.

00:12:12: Finalment el president Irle va morir a l'exili, en l'Anàlis de la Presidència.

00:12:17: Les seves despulles no van tornar a Catalunya fins a l´anàlia de l´Anàlii de la Residència quan van centarrades a Sant Feliu de Guixos, el seu poble natal.

00:12:25: Va ser un polític sense una gran ambició personal però que l'hem d'acordar precisament per la seva discreció i el seu sentit institucional.

00:12:35: Núria, aquest divendre és el Palau de Levat de Poblet.

00:12:38: Tindrà lloc una conferència per parlar tant de la trajectòria a dir-la com la de Terradellas.

00:12:42: Es parla que són trajectòries amb certes similituds a càrrec d'un especialista, especialment en la figura de Terradedellas, però imagino que hi ha la de Dambdos.

00:12:50: Expliqui'm una mica què voleu posar de manifest amb aquesta conferència i si és precisament aquesta voluntat de comparar les trajectòrees dels dos polítics, explicar-ne les similitudes també, les diferències...

00:13:02: En aquesta conferència, que s'emmarquen en aquestes quartes jornades de memòria democràtica, que organitzem cada any conjuntament el memorial democràtic de la Generalitat de Catalunya i l'Arxiu Montserrat Arredelles I Macià.

00:13:18: Aquestes quarts jornades les emmarquem precisament al president Josep Irle en el seu cincuentaè aniversari del seu naixement de la Generalitat de Catalunya i ho fem comparant-lo amb la figura de Josep Terredelles, del qual nosaltres en tenim tot el seu fons documental per tal de demostrar que són dues trajectòries polítiques que van enllaçades.

00:13:43: I les terredelles no s'han d'entendre tant com dues trajectories que haguessin estat separades sinó com dues etapes d'una mateixa història institucional I la presidència de l'exili i de la continuïtat institucional.

00:14:07: A l'exili, la presidència és molt personalitzada per mantenir aquesta institució com a interlocutor polític davant del futur.

00:14:41: que s'han d'exiliar.

00:14:45: El que fan és mantenir aquesta flama, la legitimitat institucional i tarrades aconsegueix un cop retornat de l'exil·li.

00:15:07: en conclusió dues trajectòries polítiques que van de la mà amb prou de la defensa, de la legitimitat i de les institucions catalanes com són la Generalitat

00:15:24: des de l'Arxiu, conserveu documentació que permet reconstruir perfectament aquesta relació entre tots dos presidents.

00:15:31: Explica'ns què hi trobem i què ens explica la correspondència que puguem trobar sobre les relacions polítiques que hi havia en aquell moment també a l'exili perquè sinó equivocant els documents i destaca una carta d'anar-la al Terradellas del desembre del quarenta a quatre relacionada amb aquesta possibilitat de formar un govern català a l´exili.

00:15:50: Correcte!

00:15:51: Una de les particularitats de fet de l´Arxio Terradelles és que dins del mateix fons del president Terradellas hi trobem també una part molt significativa de la història de Josep Irle.

00:16:00: I això té una explicació molt concreta, Irle i Terradelles, com hem dit, són dues trajectories polítiques que van de la mà.

00:16:08: Quan Irle des de la Presidència de la Generalitat en l'any de l'octubre, una part de la documentació i de la memòria a l'exili passa mans de Teradellas.

00:16:17: Per tant aquesta documentació que va conservar el president Irle d'aquesta generalitat al exili i el president de l'exili.

00:16:24: La llega al president, la tenim conservada aquí a l'Arxiu de Radelles.

00:16:29: És una documentació que ens permet veure no només qui era el president Irle, sinó com funcionava aquella generalitat a l´Exili, quines preocupacions tenia, quins contactes va mantenir el president o podem resseguir perquè la documentació està conservada aquí al monestir de Poblet.

00:16:55: Destaquem-te més especialment, com vés comentat, la correspondència entre Irla i Terradellas, aquesta correspondència que són més d'un centenar de cartes que s'intercanvien les dues figures polítiques, els dos presidents de la Generalitat... No és simplement una col·lecció de cartes, tota aquesta correspondència.

00:17:13: És una font que ens permet observar com aquests dos dirigents polítics afronten els problemes que els hi van sorgint durant l'exili.

00:17:21: També ens permet veure no com es va fiançant a aquesta relació personal però també les seves preocupacions i discrepàncies polítiques... Quines decisions prenen a relatives a la Generalitat?

00:17:34: Com vés comentat, entre la documentació de l'Arxiu i aquesta carta que adreça Irla a Terradellas, el XVI de desembre de línia, en aquesta exposició que s'inaugura a l'Arxiu Terredelles, aquest divendres.

00:17:50: Una exposicio itineràmica té la seva primera para del monestir de publici on nosaltres, entre d'altres arxius, deixem aquesta documentació, aquesta carta, que lidera el president Irla i el president Terredellas al centre de desembre de l'any de l'senqüentusquantaquatre relacionada amb les petitions que arribaven des de Mèxic... per la formació d'un govern català.

00:18:10: És a dir, llegint tota aquesta correspondència ens fem l'idea de la relació entre Irla i Terradellas que deixa de ser una succesió de càrrecs entre ells i es converteix en una relació política concreta.

00:18:24: La documentació que arriba del president Irle gràcies a que li va allagar el president Terradella ens permet estudiar... com una institució que, com ha dit abans, per al seu territori continua existint gràcies precisament que segueix generant documentació.

00:18:40: Perquè els documents tenen un valor que va més enllà del seu continuot administratiu.

00:18:45: Els papers de la institució i de la Generalitat intenten mantenir viva aquesta generalitat quan ja no es disposa de territori les estructures que ja no tenen estructures normals d'un govern.

00:18:57: Per tant, és una documentació que ens permet conèixer aquesta època i que és de visita imprescindible a l'Arxiu Terradellas per poder estudiar aquesta relació concreta entre Irlai i Terradelles

00:19:10: Núria, ens ho has comentat.

00:19:12: Ens has fet un petit avançament perquè et divendres sinegur a aquesta exposició sobre Josep Irla produïda pel memorial democràtic.

00:19:17: Se'n farà una visita guiada.

00:19:19: Expliquem-nos la mica quin recorregut proposa la mostra amb què hi trobaran els visitants més enllà d'aquesta carta que ja ens ha avançat i serà explicant-nos una mica?

00:19:27: Doncs l'exposició es titula José Pirle I Bosch president de la Generalitat a l'Exili I també hi ha una fundació dedicada a treure la llum a la història dels polítics republicans.

00:19:49: La Fundació Josep Pirla, en col·laboració amb el memorial democràtic han fet aquesta mostra comissariada pel senyor Jordi Gatx que és el Comissari de l'Annyirla i aquesta mostra tinerant formaria part d'aquesta commemoració El que proposa aquesta mostra és un recorregut per la trajectòria política i institucional de Josep Irla des dels seus orígens en el republicanisme federal i catalanista fins a la seva activitat al capdavant de les institucions catalanes durant la Segona República, la Guerra Civil i especialment centrant-nos en l'època de l'Axili.

00:20:23: Irla va ocupar càrrecs polítics primer a l'ajuntament de Sant Feliu de Guixos després de la Diputació de Girona i, posteriorment, va tenir diverses responsabilitats dins de la Generalitat de Catalunya.

00:20:36: I com he comentat, va arribar a ser el president del Parlament de Catalunya Repasse.

00:20:40: Tota aquesta trajectòria política de la República i de la Guerra Civil... I quan ell al minocens trenta vuit en plena guerra civil és l'egip president del Parlament de Catalunya, després de l'afusalllament de lluis companys, l'any minocents quarenta ha d'assumir la presidència de la generalitat.

00:20:57: Ha repassat tota aquesta trajectoria fent especial incidencia I això és l'exposició que després un cop inaugurada, primer si algú n'estirà de poble el president, el director del memorial democràtic, el senyor Jordi Font ens en farà una visita guiada a través d'aquesta mostra.

00:21:18: Ja es podrà observar fins al dia trenta.

00:21:21: Núria Gavarró, director de l'Arxiu Montserrat, Tardelles i Macia de Poblet.

00:21:24: Moltíssimes gràcies per atendre els micròfons de Carré Major

00:21:28: Moltíssimes gràcies a vosaltres i us esperem el divendres.

00:21:30: Moltes gràcies.

00:21:31: Que vagi molt bé!

00:21:33: Que vagin molt bé... Per

00:21:45: què alguns monuments de Tarragona són patrimoni mundial per l'ONESCO?

00:21:48: Quina història tenen, per què uns ho són i altres no.

00:21:51: Els tarragonis ens vivim en voltats de patrimoni d'un enorme valor... I segur que molts de vosaltres us heu fet aquestes preguntes alguna vegada.

00:21:58: Avui hi donem resposta!

00:21:59: Ho fa el nostre company, l'Adrià Duc amb l'expert, Tarragoni Magí Seritjól

00:22:18: Avui volem parlar d'un reconeixement que forma part de la identitat de Tarragona, però que potser no sempre el tenim present.

00:22:24: El de Patrimoni Mundial de la UNESCO.

00:22:27: Tarraco va ser declarada a Patrimonio Mundial l'any dos mil, però què significa realment tenir aquest reconexament?

00:22:34: Perquè alguns elements formen part del patrimoni i altres no... I què fa que el conjunt arqueològic de Tarrako tingui un valor molt més enllà de tarragona?

00:22:42: Per parlar-ne de tot això i més avui ens acompanya expert en la matèria Magí Seritzol.

00:22:48: Magí, molt bon dia i gràcies per ser amb nosaltres.

00:22:51: Moltes gràcies a vosaltres!

00:22:53: Doncs comencem pel principi si et sembla... Per fer-nos una mica l'idea del context quan diem que un lloc és patrimoni mundial de la UNESCO què vol dir exactament què hi ha darrere d'aquesta amaga, darrer aquest reconeixement?

00:23:08: No és presentar com un expert, jo no ho soc.

00:23:10: A veure si la gent se'n pensarà que sóc una mena minència històdica o arqueològica.

00:23:15: Jo sóc el que Tilden deia una afició més feliç.

00:23:19: M'encanta l'història i m'encant la història de la meva ciutat però no sóc un expert.

00:23:25: Intentant respondre a la pregunta... La candidatura quan s'ha va presentar a la UNESCO com a patrimoni mundial Fèiem fesí amb sobretot dos aspectes, una que a la ciutat d'Agona va s'utilitzades per Agús, l'empliment parador com un model per després exportar altres provincies.

00:23:50: És a dir, Agús instaura un nou model de... Encara que ell diu que no, que l'únic que fa seguir de tradició era un gran comodiant.

00:23:57: Jo crec que Lluïndia donarà a l'Òscar el millor actor perquè li agradava molt teatre en tots dos tipus i com a bon polític feia teatre.

00:24:05: Ell deia que el Robert n'havia canviat, que seguia sent una república quan en realitat ja no era la república.

00:24:11: Era un nom més semblant d'una monarquia però havia de dissimular.

00:24:14: Llavors s'adon compte que l'organització del tot el que va simpèricament s'ha d'organitjar millor i un dels models va ser la ciutat de Tarragona.

00:24:24: Va actuar com un model per als provinces o a les provincies occidentals, i això li donava el sentit d'innovació dins l'àmbit romà i d'importància en nivell urbanístic, jurídic, polític... Per tant, això és un dels grans valors dels nostres monuments.

00:24:48: Per altra banda Una cosa que també impacta molt i que va ser bastant decisiva de decidir la candidatura, és la gran col·lecció epigràfica que té Tarragona.

00:24:59: Per posar-vos en exemple ara no sé quantes estan perquè cada any se'n descobreixen de mal, però Tarragon ha tingut unes dos mil inscripcions epigràfiques per fer-vos una idea girona, que també necessitaran comandant, que ells saben té quatre.

00:25:15: perquè veieu el volum.

00:25:16: És a dir, té una col·loquia epigràfica fora de la polícia itàliga dels més ben conservades i més interessants del món.

00:25:25: Per tant són dos valors objectius de la classe de patrimonió.

00:25:29: Després hi ha d'anar al tercer valor que jo crec que també va influir i això és gràcies al gran grafista historiador que era l'Alfogni, que era un enamorada de Tarragona quan va treballar amb els anys aquí i demés, que ell considerava Tarragón com una ciutat... no pionera, sinó un exemple de ciutad romana per la seva obertura.

00:25:55: És una cosa molt... ens fixeu-vos que ara en aquests temps que corren i crec que és bastant actual.

00:25:59: Segons el Foldi, la gran criquesa de Tarragona era saber treure migració.

00:26:04: O sigui, atreia migrants perquè aquí prosperaven.

00:26:08: Era necessitat, per tant, oberta.

00:26:09: Una ciutada que estava obert al comemç, donava oportunitats a la gent a prosperar I, de fet, parlant amb gent que sí que són experts com el Joaquim Rodelburo, que t'adrati l'història del Robert i altres... És que té raó una, les gent es pensa que tothom parla vellati.

00:26:26: Però no és veritat!

00:26:27: Vull dir aquí bien... Ell m'ha dit unes prop de trenta llengües diferentes.

00:26:32: Us sona això una mica?

00:26:33: Que em sembla que és un model per saber que una primera col·laborització ja la vam tenir.

00:26:39: I que més a més aquesta col·liaborització va ser la causa de la nostra riquesa No de la nostra pobresa, de la nostre riquesa.

00:26:45: Per tant, dit així crec que també el patrimoni ens ajuda a calibrar i a repensar-nos els problemes que tenim.

00:26:55: I trobem les similituds... Quan parlem del patrimoni mundial de Tarragó exactament de què parlem referint-nos a espais concretes, a monuments concretes o a coses

00:27:06: concretes.

00:27:07: Sí, són una llista de monuments que ve de que això és ampliable, eh?

00:27:11: De fet, es ha dit jo, Jo no sé, veig i fa temps que es vol ampliar altres restes.

00:27:19: La idea no és que sigui un sol monument sinó que és el conjunt arquíològic de Tàrrec, el conjun.

00:27:26: Per tant, no és el teatre o el lloc... No, no, és el conjunc.

00:27:30: Originalment seran aquelles onze espais però jo crec que ens n'hi ha ampliant, és a dir, perquè a poc a pob aniran o apareixen noves restes o incorporant-se coses que ara no estan.

00:27:40: Però la idea més important és que no és una sèrie de moments concrets.

00:27:48: És un conjunt urbanístic, és un conjun d'entendre el territori per pares romans que ha deixat unes emprentes arqueològiques i aquests emprents arqueols siguin unes restes més senzilles, unes més ben conservades... El valor hi és!

00:28:04: Per tant això té una momentada de sang perquè ens orienta una mica a la declaració.

00:28:07: No és la catedral de Tarragona per posar exemple.

00:28:10: sinó el conjunt arqueològic del lligat de Tàraco.

00:28:14: Per tant, això aquí entra des d'un mur que sembla que no té importància per a la forma part... del forn provincial, per exemple, que això ho hauria dit poc-a-poc i jo crec que es n'hi havia ampliant, si diria aquesta.

00:28:24: I ens ha donat una visió molt interessant perquè la mateixa declaració, perquè ens fa veure que les ciutats romanes no eren només la pat urbana.

00:28:33: Després hi havia el que en deien ells, les romances lager que era tot el que envoltava la ciutat, que també era ciutad.

00:28:39: Jurídicament formà part de la ciuta.

00:28:41: Tot equip amb diferències, dintre moralles.

00:28:45: Podíem passar a la ceia de coses fora de moralles no... En fi, hi havia diferents tipus legals i lleis.

00:28:53: Però els romans concebim una ciutada amb un nucli urbà i un entorn... Rural, diguéssim.

00:29:01: Només rural, sinó en la boscos també... que fixeu-vos que és molt interessant perquè s'asseguraven abans de quedar a la ciutat, que aquesta ciutats sàpigues el to estic.

00:29:11: És a dir, no fundaven la ciuta d'allí per capricho o perdiment.

00:29:14: La farem aquí i ja està.

00:29:15: No, primer hi havia l'aigua, hi havia terreny per plantar, per tenir... agricultura, ramaderia.

00:29:24: No només això, mineria, camins, quines connexions hi havia entre carreteres... Vau?

00:29:30: Per tant és una idea que jo crec que és molt mudable.

00:29:33: És una idea d'urbanisme sostenible.

00:29:37: Romà en general, el Pimperi i Romà sobretot funcionava de manera bipolar.

00:29:42: Una era un gran poder central romà i una gran autonomia local.

00:29:47: Això a vegades se debatut, jo me'n recordo la proposta del president Maragall que a fer en faci d'Europa, diu que Europa funcionarà si hi ha un poder europeu molt ben sòlid però també si la ciutat té una autonomia i se les desprosparà.

00:30:01: És el model romà.

00:30:02: Romà va ser, per exemple, intel·ligent com per dir tot aquest basti imperi no es pot governar si els governats no volen ser governats, si han de voler ser governants i han de participar.

00:30:13: I aquest és el gran èxit, sobretot del figura d'ugust i polític.

00:30:17: És com una persona que era bastant indes·litzable però a ningú el polític era molt intel·ligent.

00:30:21: Llavors així va funcionar durant segles.

00:30:24: L'autonomia local va permetre que les mateixes hélits locals de tot l'imperi deien que no s'han de ser més romans que ningú.

00:30:30: Aleshores es sentim romans!

00:30:33: La política d'aquella Gandhi hi ha un moment al començament... que la Gandhi diu que jo soc mem de l'Imperibilitat.

00:30:40: Ell creia una idea d'un imperi britànic multicultural i durant un temps va defensar, ho de miquets és això.

00:30:46: La gent d'aquí a Tàrregona no se sentia només a Tárregona.

00:30:50: Teníem identitats romans, som romants... I això va facilitar el govern, va facilitat la estabilitat, va fer-ho moltes coses.

00:30:57: Passant una mica ara ja l'actualitat als dies que vivim aquí a la ciutat convivim amb aquest patrimoni, passem pel costat, el veiem des del carrer i en certa manera forma part del nostre paisatge habitual Creus que aquesta proximitat fa que a vegades no siguem prou conscients del valor que té o del valor... ...que tenim les coses en què vivim i per on

00:31:17: caminem cada dia?

00:31:18: A veure, no és amb el patrimoni.

00:31:20: És amb moltes coses.

00:31:21: A vegades ens agafen l'horita de sentir... Ah, ja!

00:31:24: I li hem de tenir més sensibilitat per la belleza, per barra, per la música, jo què sé, és dir, per moltes cosa de la vida,

00:31:31: no?,

00:31:32: però el patrimònia, aquella ciutat ha de fer un sol molt gran.

00:31:35: des de la creació, ja abans i tot.

00:31:37: I gràcies a molta gent, molta gent i moltes institucions... i molta gent que s'ha de dedicar és de les ciutats que més vol veure el seu patrimoni.

00:31:44: Hi ha un detall.

00:31:46: Cada dos patràs hi han polèmiques en voltant del patrimoni, val?

00:31:49: Si no es valorés, millorien per als polèmics.

00:31:52: Jo només pel costat positiu.

00:31:53: És a dir si de les eleccions sempre hi ha propostes per al patrimoni i a vegades se barallen i diuen, no sé què hi ha!

00:31:59: Si es barallen, escolti, que és interessant perquè un es baralla amb una cosa que ens interessa Fixeu-vos que és una mostra de l'interès, que genera... Jo crec que sí que la terragona extraordinària en el tenen a pressi.

00:32:09: Valor no va ni malament i fixeu-us ara que hi ha hagut aquella actuació al Foram de la Colònia, que per mi estàs d'un encert i felicito els companys del museu i totes les persones que han participat perquè jo crec que hem millorat moltíssim l'espai.

00:32:21: I la idea bàsica no és tan sol l' espai arquíològic sinó lligar-lo a la ciutat.

00:32:26: O sigui, ara tens un entrat al mola a quasi semi-piatromau, que lliga amb el voltant.

00:32:32: És a dir, fa que la gent que viu allà... El barri tingui un lloc arqueològic que és com una plaça pública perquè al final definitiva el patrimoni ho ha dit a l'ongregada, què és?

00:32:42: Una plaça política!

00:32:44: Una plaçana on ens trobem i l'únic que ens permet la diferència dels patrimonis és que sent una placa pública per tant no és una pla sa privada, no és un espai privatitzat, un espais públic col·lectiu físic, però s'està és, hi ha pedres, hi han espais... Però a més a més que permet una cosa que només el patrimoni t'hi va donant.

00:33:04: Un diàleg amb el passat.

00:33:07: És a dir, els espais aquests públics d'alguna manera, encara que no sàpigues història i que no tinguis lliure, és igual quan tu estàs en un patrimoni històric, d'alguna manera et tuta arriba que fos una part d'una cadena, que les coses no n'has demanat perquè sí, sinó que ja hem passat.

00:33:22: I aquest passat és interessant perquè ens explica el present.

00:33:25: Això només utilitza el patrimoni històric, per mi és el gran valor.

00:33:27: T'has fet anar amb l'Àntria, amb la Bassa Montanari... i un dels grans defensors de la Diàlia de Patrimonio i del servei públic no privat viu que el patrimony és una escola d'assivisme, de consciència cívica, de consells més cíviques democràtiques a més a més.

00:33:46: És a dir, té uns valors impressionats al patrimoni.

00:33:48: I jo crec que a Tarragona hem aconseguit moltes coses molt interessants Podem millorar, evidentment, que podem millorar i queden per fer.

00:33:57: Però no crec que sigui de les ciutats... Crec que són les ciudades més ben posicionades en aquest temps.

00:34:05: Doncs amb aquestes paraules ho deixem magí?

00:34:09: Avui hem volgut mirar una mica més enllà dels... monuments que veiem cada dia i entendre que hi ha darrere del reconeixement de patrimoni mundial de Tarragó.

00:34:18: Magí Seritzol, moltes gràcies per haver-nos ajudat a entendre una mica millor tot aquest patrimoni que tenim a casa.

00:34:24: Gràcies!

00:34:45: I avui a la furgo de Carme Jo el mateix Adriadó que ha anat fins a Tarragona per parlar amb Ángel Belzonegi, directora de la Càtedra d'Inclusió Social de l'URB, per analitzar les condicions de vida dels adolescents de Tarragon.

00:34:56: Parlem de l´evolució dels consums, l´augment del vapeig, els problemes de son i la importància de lentor familiar i l´esport en la prevenció.

00:35:03: Doug, bona tarda de nou!

00:35:06: Hola, què tal?

00:35:07: Molt bona tarda i benvinguts un dia més a la furgo.

00:35:10: Una furgo que fem avui per parlar de dades, per parlar d'adolescents... ...i per parlar les seves condicions de vida... ...de tot allò que envolta aquests anys, aquests temps tan complicats.

00:35:21: Estem amb Angel Bezuneghi, directora de la Càtedra d'Inclusió Social de l'URB.

00:35:25: Bona tarda, Angel!

00:35:26: I gràcies per estar amb nosaltres.

00:35:28: Hola, bona tada.

00:35:29: Explica'ns una mica.

00:35:30: Porteu deu anys, des de dos mil quinze fent enquestes traient dades estudiant-les ara a data d'avui.

00:35:40: Què és el que preocupa les dades que extreueu d'aquesta vida dels adolescents i aquestes condicions amb les que viuen?

00:35:48: La primera cosa comentar-vos que efectivament portem ja deu anys cada dos fent una enquesta molt ampla als adolescents de Darragona, entre catorce i divuit anys Per tant, tenim un seguiment de corts generacionals, de cinc corts generacionals molt interessant i hem preguntat sistemàticament en aquestes enquestes.

00:36:12: els consums dels adolescents, i a mesura que han passat el temps també hem preguntat per altres coses que tenen a veure amb les seves condicions de vida.

00:36:22: Per això l'enquesta des de l'inici era una enquesta molt centrada en els consumts ha passat a ser una enquestada de condiccions de vida dels adolescents de Tarragona.

00:36:34: Per comentar algunes dades, l'última en aquesta que es va fer al Jo crec que jo ressaltaria que ha hagut un descens importantíssim dels consums de les substàncies més tradicionals, com podria ser el tabac, l'alcohol.

00:36:55: Les formes d'aprendre alcohol, com per exemple la borratxera o el drinking... I després també ha baixat sustancialment el consum de cannabis, no?

00:37:06: L'únic... Consum que ha pujat i és un punt que hem d'estudiar i que hem de incloure en els sistemes de prevenció del ajuntament, és l'increment dels vapeig.

00:37:17: I d'una altra banda hem anat descobrint al llarg d'aquests anys altres indicadors que ens informen sobre les condicions de vida dels nois i de les noies de la ciutat, entre d'altres... per exemple, i un dels més importants és tot allò que té a veure amb el trastorn del son.

00:37:37: Tot allò què té a veure amb el tractor alimentari.

00:37:41: Per anar una mica al principi parlar dels consums comentes que han baixat els consums més tradicionals d'alcohol, tabac i cannabis però pujant el consum de vàpers no sé si està correlacionat això si ho he pogut relacionar o no

00:38:00: No creiem que el fet de que els adolescents hagin deixat de consumir alcohol i tabac estigui relacionat amb l'increment del consum dels vapets.

00:38:11: No creíem que hi hagi un efecte, o una relació causa d'efecte aquí sinó que el consum del vapeig té altres factors, que tenen a veure també amb la mercadotecnia i amb el posicionament de les empreses, que tradicionalment s'han adreçat als adolescents per a què facin un consum de tabac d'alcohol.

00:38:41: És un món que planteja interrogants interessants de per què creix el vapeis s'ha de tenir en compte que en aquestes edats, sobretot de catorze a set anys, està prohibit el consum d'etabac i per tant hem de seguir investigant quines són les reals causes del creixement.

00:39:03: En relació també al que comentaves abans d'Àngel de les hores de son, les poques hores són dels adolescents No sé si té algú a veure, si ho heu pogut detectar aquest consum de pantalles també a les nits que són unes hores on especialment els adolescents estan actius i fan uns d'aquestes pantalles a través d'ordinadors del propi mòbil o inclús de videojocs.

00:39:29: És un espai de socialització diferent lògicament a la socialitzación física.

00:39:35: Els nois i les noies, un cop han sopat i un cop en feters deures socialitzen a través de les xarxes, o consumeixen els tres tipus de continguts a través dels pantalles.

00:39:49: Això comporta el consum d'un temps determinat i això està directament relacionada amb les poques hores de mitjana que dormen els adolescents.

00:40:01: El trastorn del son té una prevalència molt important entre els nostres adolescents en aquestes sedats i lògicament sí, un dels factors fonamentals.

00:40:11: Jo crec que aquí també és un tema multifactorial però jo crec que un factor fonamental és el consum de pantalles i el ús que es fa ara de les pantalles.

00:40:21: I també un factor que afecta tot en els consums de substàncies que parlem abans com ara aquest tema de la Són és... El tema de fer o no fer esport i de quina manera quina relació tens amb l'esport com a adolescent l'entorn, ja sigui familiar o sigui d'amics de família.

00:40:44: Sí en aquests estudis hi ha més a més de manera sistemàtica des de l'inici hem vist que hi ha dos factors molt interessants de protecció en front dels consums i també en front d'altres trastorns com per exemple el trastorn alimentari ara últimament o el trasto del son que és l'entorn familiar i el fet de ser entorn familiar en el sentit de si les persones que estan més a prop dels adolescents fan consum, fan consum d'alcohol, de tabac, de cannabis... I en segon lloc l'estil parental.

00:41:30: L'estiu parental és també molt important i també d'alguna manera està condicionat molt aquests consums.

00:41:37: I d'un altre banda, fora de l'àmbit familiar el tema del fer esport o no?

00:41:44: En l'última enquesta hem posat xifres com practicar esport és un factor de protecció de primera magnitud davant la majoria dels consums i davant de la majorie dels trastorns que hem pogut constatar

00:42:00: Doncs amb aquestes paraules ho deixem, en Jair el veig aquí.

00:42:03: Gràcies per estar amb nosaltres i per explicar-nos amb tant de detall totes aquestes dades.

00:42:07: Moltes gràcies a vosaltres.

00:42:09: A vosaltres com sempre, gràcies per escoltar-nos i ens veiem a la propera furgo.

00:42:13: Adéu!

00:42:48: L'Associació Cultural ANIMA t'ha presentat la seva programació per als últims mesos d'aquest dos mil vint i sis, amb una trentena llarga d'activitats que convinen música, cinema... ...i propostes culturals alternatives arreu del camp de Tarragona.

00:43:00: Aquest mateix divendres arriben dues cites destacades un concert molt especial primer al centre penitenciari Mas d'Enric i el retorn de dues bandes històriques de l'escena tarraunina Bac Dormen aquí escoltem Iborri a la sala zero tot plegat en el mar d'una programació que també inclou noves proposts del Cicle Refugi Sonor.

00:43:16: Avui en parlem amb el Jacob Dalmau, coordinador de l'Associació Cultural Animat.

00:43:20: Jacob, molt bona tarda!

00:43:23: Hola, bona tada...

00:43:24: Escolta, Jacob, anima-te encara l'últim trimestre de lany amb una programació, com dèiem, molt intensa i aquest mateix divendres.

00:43:30: Entrem-nos a això primer.

00:43:31: En el mes immediat teniu dues cites que són molt especials.

00:43:34: Comencem primer pel concert dins dels centre penitenciari Mas d'Enric.

00:43:37: Explica'ns una mica com neix aquesta idea, aquesta iniciativa?

00:43:43: Sí.

00:43:44: Aquests concerts, tal com diu-se, se'n marquen dins del refugi Sonor que és una activitat que fem durant tot l'any que organitzen l'Ajuntament de Tarragona i cada tardor fem un espai que és l'antica presó de Tarra Gona que era un espais destinat al reclucament de presos i llavors, com que nosaltres hi fem un petit festival de música electrònica creiem que era interessant que també donava el cas de que hi havia una gira d'un projecte molt interessant, de l'Albert Marquès, que es diu Fridon Fertz.

00:44:22: Són l'Alder Marqués i qui és la mar, ja els explicaré una mica més qui és, qui és La Mar, que feia cap aquí a Catalunya en aquesta perdó... I van voler fer un retorn, ja que fem gusts d'aquest espai de l'santiga presó als... a la gent que està al centre penitenciari de Mas d'Enric, fent un concert allà dins.

00:44:45: El que sí que és un concert molt peculiar el que ets l'amor és un pres que està el corredor de la mort a Ohio i si no hi ha cap canvi serà executat el gener de l'any dos mil trenta Arriba indicat que no va cometre el crim pel que se l'acusa, que va ser dins un llacomplint i una condemna més petita per al centre penitenciari en una revolta.

00:45:17: Llavors l'Albert Marqués, que és un pianista jesista català que diu a els Estats Units, diu a Obreuclín, va començar aquest projecte amb ell en què la mare es connecta a distància per una trucada des del corredor de la mort i recita unes poesies sobre el concert en directe de jazz, de l'Albert Marquès... ...i la resta de músics que l'acompanyen.

00:45:45: Llavors això ho fem només per als reclusos del centre penitenciari de Madre Enric.

00:45:52: I és un concert molt especial ja que connectem dues frazons.

00:45:57: La d'Ohaio amb la d'aquí però amb una realitat molt diferent, no?

00:46:01: Que allà no hi ha... en què és la mar menys si no hi ha cap canvi, no tindrà una segona oportunitat.

00:46:09: Aquesta proposta per als reclusors que convida música i també aquest punt de reivindicació social.

00:46:14: Parlarem també de l'altra cita d'Ivendres a la sala zero amb aquest concert paradaïska-rossell, que reunirà aquestes dues bandes històriques de la Sena Tarragonina, aquest bag dorment Ibori, que representa el fet de poder recuperar aquests dos grups i reunir-los una mateixa nit i en l'espai, que és la sala cero.

00:46:33: Això anem a una part ja molt més l'únic que és festivar i això és una idea dels backdorment, el reger i companyia que després de veint-hi cinc anys d'aquesta banda i de veinte anys... d'exit al seu únic disc van decidir que volien fer un únic concert.

00:46:54: I ens van demanar clar que els acompanyessin en la organització de Quesa.

00:46:58: Tant doblement clau d'organitzar Fujisunor.

00:47:01: I com convidat També hi ha uns altres històrics que acaben de tocar, eren vells jovenets, diria que tenien entre XVI i XX anys els Aibori.

00:47:13: I assumen acompanyar-los.

00:47:16: Va dormir en aquest divendre a la sala zero.

00:47:20: Hi ha unes dues centes d'entrada venudes així que aquí volgués insistir que s'espavili.

00:47:27: I serà una ocasió després del concert.

00:47:32: a la presó per saber una mica la llibertat i aquest record de tornar excepcional dels Valls d'Ornell.

00:47:42: Jacob, com veius tot plegat dins el context del refugi sonor explicant-nos una mica les millors propostes d'aquest cicle, de cara a aquesta recte final d'any?

00:47:54: El refugi Sonor és un cicle que inclou diverses coses.

00:47:58: Uns concerts a l'estiu al camp de mar que ja se van fer els dijous de juliol uns altres que són un cop al mes de gener a màts, i a la tardor els englobem normalment.

00:48:10: Aquest comencem aquestes dues excepcions.

00:48:12: Dins el Refugi Sonor Fest, que és un petit festival de tarda, fins a principis de nit, de la cinc de la tarda a les onze de la nit del quatorze de novembre, dins el trascint en l'antiga presó de Tarragona, on portem Sempre algun dijó que hi ha d'aquí al camp de Tarragona, en aquest cas ens acompanyà Hilda, que és el tarregó de la Milós d'Urba.

00:48:44: Una DJI que té un recorregut i que començarà obrint la tarda.

00:48:49: Després els Vino ens presenten, exclusivament aquí després de l'estrena que farà de la Polo, és el primer que on toquen el nou album Gargot, que vindrà acompagnat d'uns... l'ésser visuals molt xulos, que ja van poder ser una prestrena avic.

00:49:09: Després de vi no t'animar a Cervatana.

00:49:12: Cervatan és el projecte electrònic d'alguns dels Verdi Motoreta Borrito Kachimba, una banda que ell ha tingut molt de recorregut i un set èxit... I en aquest cas ens presenta un directe amb què no té res a veure, eh?

00:49:28: És amb música electrònica però amb una amb una barreja de sèltils mestalls sonals endelosos acompanyats d'una ballarina.

00:49:41: Creiem que serà molt bonic de veure i és la primera vegada també que toca anar aquí a la prevenció de Tarragona, i per tancar-ho tindrem Raphuis, que és una DJ brasileña però que està fincada a Berlín, que fusiona més de percusió... va a la electrònica experimental i ens tancarà amb una sessió de dues hores aquest refugi sonor, que també sinólim sempre els refugis sonors fes d'encrades esgotades.

00:50:17: I, a més a més en guany, comptarem finalment amb una instal·lació d'un col·lectiu d'aquí de Tarragona, també, que s'ha sumat al trajecte i a part les actuacions musicals d'aquesta instal·lació artística.

00:50:39: Més enllà d'aquest refugi sonor, en Jacob heu presentat una programació amb més de trenta cinc activitats de música i cinema reparties entre Tarragona, Reus i també la Selva del Camp.

00:50:50: Expliqui'm-nos una mica perquè evidentment no tindrem temps a repassar-les totes però si aquelles apostes d' aquesta tardó, aquella ciutat és que no es pot perdre en la ciutadania?

00:51:01: Sí com ve dius l'associació la composen... El cinema bo, aquí a la ciutat de Tarragona que tots us ahir vam anunciar que cancelàvem aquest diumenge però hem succes per un tema tècnic de l'auditori però la recuperarem en un futur.

00:51:22: El cinema cada diumenges a dos quarts de set a l'Auditori i a la Diputació hi ha títols molt interessants ja n'hem projetat algun davents solo però bueno, en seguireu trobant... Molts interessants, com si podien atregar-hi una petada o sort de passar l'audient no mueres.

00:51:40: Cada diumenge a dos quarts de set a l'Auditori.

00:51:43: Paral·lelament això tenim el Rescultura Contemporània que és la programació de concerts que duen fer-me la ciutat de Reus.

00:51:51: Aquest diumenge tenim una cita per dintre les més interessants de tota la programació, que és Lliautom Defense.

00:51:59: Lli Autom Defense són dos dels músics que acompanyen a Wilpo És molt content que els americans s'hagi emparava a Reus, ja que serà també un concert més a Catalunya i l'estat em sembla que en fa quatre mesos.

00:52:18: Puc ser cap al camp de Tarragona.

00:52:21: Dins d'ERCC podem destacar un cerda salma, que és un flanèc més pop modern o la Michelle David amb etrotons, que són també una artista americana prefincada els països baixos, o així com la presentació del nou EP de Remeda que l'afresca acompanyant-los al Spau Erburka, que presentaran també el seu nou álbum des dels uns anys de parada.

00:52:50: Doncs Jacob Dalmau, coordinador de l'Associació Cultural Animat, gràcies per atendre els micròfons de Carré Major i que vagi molt i molt bé totes aquestes propostes d'aquesta recta final de dos mil vint i sis amb l'animet.

00:53:00: Moltes gràcies!

00:53:02: A vosaltres, moltes graces i fins ara...

00:53:10: Nosaltres posem al punt final el programa de Carré Major d'aquest quatorze d'octubre.

00:53:16: Ho fem recordant-vos com cada tarda que ens podeu escoltar des de Ràdio La Selva, la nova ràdio de Reus, Ràdio Montblanc, Rádio L'Hospitalet del Infant, Baix Camp Radio, Tarragona Radio i Radio Ciutat de Tarragone.

00:53:28: Nosaltres hi tornarem demà a la mateixa hora, com cada tarde, de tres a quatre.

00:53:32: Que vagi molt bé!

00:53:47: Fins aquí, Carré major.

00:53:49: Escolta'ns quan vulguis el teu reproductor de podcast preferit