Carrer Major | Programa sencer (23/09/2026)

00:00:07: Carre Major, un programa de ràdio ciutat d'Aterragona.

00:00:11: Ràdio Montblanc, Ràdio La Selva la nova ràdia de Reus.

00:00:15: Rádio l'Hospitalet del Infant baix cap a Ràdio i Tarragona Ràdieu en col·laboració amb la Xarxa de Comunicació Local

00:00:29: Hola què tal?

00:00:30: Torno a ser jo, companys no anem bé... Aprofito avui que faig el programa per felicitar a Bruce Springsteen, que fa setanta set anys.

00:00:42: Arriben les festes de Santa Tecla!

00:00:44: Arriba Misericòrdia la festa

00:00:46: i la desbaixa als concerts, els vermuts, els castells... Els petardos!

00:00:50: I molts només tenim un objectiu en aquesta vida, que és aconseguir una entrada per veure els oeïcis.

00:00:55: Jo no demano un bon lloc per veure la baixada

00:00:57: de l'Àliga?

00:00:58: O

00:00:59: ni que el David Fernández em regali una bota durant la ruta del mascle?

00:01:02: No.

00:01:02: Jo vull veure Liaminoel Gallaghert que seria curiós explicar-li aquell parell de húligans de Manchester, el que significa baixar una liga d'aferro i de cartró per unes escales o veure una combinació de Bermudt i una beguda bomber al ritme d'Empéridus Roca.

00:01:20: No ho entendrien!

00:01:21: Bueno ell sí...

00:01:23: Com jo no entenc lo del llistat previ per la venda a les entrades és com participar en una oposició pública amb més de vuit cens mil candidats i una sola plaça.

00:01:32: Però aguantes I jo aguanto perquè sóc de la Leti

00:01:36: i de Reus.

00:01:37: I a Reus s'ha d'empatir, que és de la leti encara més.

00:01:41: A Reus hem sobreviscut a les obres eternes, a canvis de circulació, a pilones traicioneres... ...a un estiu sense ombros ni el carrer llioberen ni a la plaça de la cultura de la pau.

00:01:51: Els reusengues podem en tot!

00:01:53: Ara mateix a Tarragona que també poden anar amb tot estan amb els castells i després vindrà la processó de Santa Tecla.

00:01:59: Jo estic vivint la meva pròpia processó A Mésaricòrdia hi ha festa, música, cultura i tradició com el Rosario Torches.

00:02:06: Jo faré el meu propi rosari de torxes

00:02:09: d'espera.

00:02:11: Així que, en aquestes festes de Santàtec Lleida a Méssaricórdia, amics i amigues gaudeixin molt!

00:02:15: Surtin, ballin, mengin, vegin... Feu-ho al bèstia!

00:02:20: Però sempre amb responsabilitat.

00:02:21: I si veieu

00:02:22: un noi desesperat pel carrer mirant fixament el mòbil, pàl·lit, sovani, murmurant... Ai, potser, potse... No he trucat a emergències, sóc jo buscant entrades per Zoèsis.

00:02:34: Us acompanyem des d'ara i fins les quatre tot l'equip que el fa possible.

00:02:37: El carrer major la Maria Rivas, la Iris Rodríguez, la Leix Pérez en David Fernández... La Gemma Ufíes, la Sílvia García, l'Adrià Duc, l´Adriá Tella i l'Eduard París.

00:02:48: Al control tècnic teníem en Lluís Blaïn treballant al dia de saltar tecla

00:02:51: un any més

00:02:52: però sempre amb una mamadeta a la mà.

00:02:55: I qui us parla?

00:02:56: El Toni Mateus.

00:02:57: De nou!

00:02:59: Comencem

00:03:04: El que passa al camp de Tarragona, passa per Carre Major.

00:03:16: Saludem

00:03:16: a un castrat també, doncs a punt d'agafar masclet... el nostre company de la nova Ràdio de Reus, a l'Ei Espered!

00:03:24: Hola, què tal?

00:03:25: A l'Ai Esperer!

00:03:26: Escolta, tenim a teus molt bona tarda una topasso per aquesta segona i ja es visia com t'agraden aquestes entredetes i com les trobaves a faltar

00:03:34: Sí, sí.

00:03:34: Una malapassa, la segona no?

00:03:38: Demà teniu Gresca

00:03:41: a la Nova...

00:03:42: Sí, tenim

00:03:43: disbausa.

00:03:44: Toni Mateus com a bon reuzenc sabràs que Divendres és la diada de Misericòrdia aquí a la capital del Bascam i per tant, a la seva vigília demà a dijous farem un programa especial des d'aquí, des dels reus, per explicar tot allò que cal saber Tant per a la gent com pels de fora d'aquest dia, que és sempre bé de gust i que, per molts i moltes, significa al final de l'estiu.

00:04:08: Molt i molt bé!

00:04:09: Us ho passareu molt bé... Anem amb les notícies, esperem començant?

00:04:13: Doncs mira, amb el comissionat del govern espanyol pel corredor Mai Terrani Josep Calabuz.

00:04:18: Què considera que caldrà parlar de la renovació i ampliació d'aquests anys durant els pròxims anys per fer front a un increment del volum de transport de mercaderies en tren?

00:04:30: Aquest és l'esponsable reconegut que el pes actual del transport ferroviari de mercadaries no arriba al quatre percent a l'Estat i la potenceria també del seu creixement, quatre dècades després que es posés sobre a la taula.

00:04:43: Aquest responsable ha reformat el compromís de que el corredor perdó quedi enllacit al pròxim dos mil trenta.

00:04:50: Què ens dius sobre el futur centre de dades que es vol construir a terres de l'Ebre?

00:04:56: Doncs que ecologistes en acció de Tarragona ha presentat alegacions sobre aquest centre de dades.

00:05:02: El TECS inclou propostes de modificació normativa davant el ministeri per la transició ecològica i repte demogràfic.

00:05:10: Es fixen al Centre de Dades projectats especialment a la mora nova Santa Barbara, Fliix Bandellós i també Reus Ecologistes en acció, per tant, avisa que aquests centres exigiran noves subestacions i línies d'alta tensió que recorreran per parxar les agrícules i habitatges rurals.

00:05:32: Que ha interposat noventa dues denúncies a comerços de la ciutat per infraccions en la gestió dels residus des d'inici d'any.

00:05:39: Recentment s'han denunciat nou establiments i s' han posat quins denúncias per deixar bosses fora de contenidors o no fer la recollida selectiva Pel que fa a les infraccions detectades ha posat una denúncia per infracció greu de mil euros, vuit denúncies de treixents per incumpliments de les ordenances municipals, una o diverses bosses d'escombraries d'entre el noventa i doscentos quarenta litres... ...i sis denúncias de cien euros per no separar els diferents tipus d'excombreries.

00:06:07: Efectivament, hi ha l'automoció com un dels principals eixos concretament del nou al XII d'octubre.

00:06:13: Més de quaranta cinc marques i prop de sisens vehicles faran cap a firar reus events d'aquestes presentant guany com el saló de l'Automobile amb més marques de Catalunya i oferirà una mostra de l´actual oferta del sector en fabricant generalistes marques premiums i nous operadors vinculats a la mobilitat elèctrica i electrificada.

00:06:32: Anem cap a parlar com cada barbarar!

00:06:34: Si, Toni, ens hem de fer ressò de la païsosia ja que diu prou a la situació límit que està vivint i seguir reclamant mesures estructurals per garantir la continuïtat de les explotacions agràries al passat diumenge al vespre.

00:06:47: El col·lectiu Revolta Pagesa va dur a terme d'una acció a una rotonda de Montblanc davant l'empresa Simo.

00:06:52: Al centre de la rotonda hi havia una lona amb un missatge i llavors deig la viticultura es mor diverses creusofusta clavades en representació a un cementini En plena campanya de la Varemma, de la Rosi al Penís i a les portes de la Cullita de l'Òlipa aquest sector assegura que bona part dels productors treballen actualment a pèrdues per l'augment d'acostos i la de vellada dels preus percebuts.

00:07:24: Sí, on l'Ajuntament ha dut a terme diverses actuacions de l'equació al camp de futbol de l'Scola Mastral perquè els clubs esportius que habitualment entren al camp del camp de Futbol de Larenal de l'spitalet puguin mantenir la seva activitat durant les obres de renovació de gesta artificial.

00:07:41: Uns treballs que començaran el seguit de setembre i tindran una durada aproximada d'un

00:07:45: mes.

00:07:47: I tanquem amb lo-lo-lo santa tecla?

00:07:50: Activament el nostre tècnic, Luís Blain, segur que s'ho sap de memòria.

00:07:53: Però fem un preu, recordar-li per els nostres ullets al camp de Tarragona amb aquesta Diada de Santa Tecla en un programa que concentra alguns dels actes més destacats a la diada d'aquí una estona les quatre de la tarda començarà la veneració del braç de Santa tecla a la capella de Santa Técla de la Catedral, que es podrà visitar fins a l'inici de la processó Després hi haurà el seguici popular.

00:08:15: A les set de la tarda començarà la processó del Braç de Santa Tecla i cap a l'esnou del veig pressa prevista, l'entra d'aquest braç anul·lament a La Catedral una jornada que culminarà al voltant de les onze de la nit amb un castell de focs en honor a aquesta patronat de la ciutat, que es podrà contemplar des de diversos punts del Litoral Terragoní.

00:08:36: I

00:08:37: acabarà el Luis Blaine amb unes espirines.

00:08:43: Però estàs currant,

00:08:44: truco-tru.

00:08:46: Aleix, fort abraçada!

00:08:48: T'escoltem demà que vagi molt bé.

00:08:50: Vagi bé, Toni, fins

00:08:57: demà...

00:09:24: Amb l'arribador de la tardor també arribar al festival d'Arsenviu, Lampel, dissabte a vint i sis els pons tornaran agafar vida,

00:09:40: cultura

00:09:43: i també molta història Parlem d'aquest festival d'Arzambiu, l'Empelt amb un dels seus alma-matters.

00:09:54: El periodista Salvatà Arnau Martínez el qual saludem.

00:09:58: Arnao bon dia com estàs?

00:09:59: Bon dia!

00:10:01: Com van els nervis?

00:10:03: Ja n'hi ha nervis, sempre que arribar a la setmana entrant ja hi ha nervies però també és veritat que tenim l'experiència dels últims dos anys i sempre fem la comparació com al primer any que realment tot va ser com difícil, perquè no tenien com el manual d'instruccions per muntar un festival així.

00:10:19: I ara més o menys diguéssim que al manual tenim... Sempre hi ha novetats i llavors sempre hi ha aquest punt de nervis però segur que sortirà tot

00:10:26: bé.

00:10:26: Vau escalfar motors amb aquest magnífic, magnífic cartell.

00:10:32: Ens expliques una miqueta com va sorgir aquesta idea del cartell, Arnau?

00:10:36: Doncs mira, el Cartell va sorgir d'una banda de la nostra preocupació que cada any volem implicar més entitats salvatanes en aquest festival i intentar que sigui com un festival més comunitari, no tan sols d'un festival d'on dia.

00:10:51: I de l'altre també d'il·lustrar com a la temàtica d'en Guany.

00:10:55: En Guany parlem de... vol dir, volem reivindicar al final els Ateners, les ciutades recreatives, aquests casals populars que han estat epicentres culturals de la seva volcam, però també és extrapolable a altres municipis o pobres del país.

00:11:10: I llavors volíem fer com una similitud entre aquests ataneus i casals, que eren com una mena d'esformiguer cultural, no vam dir, que hi havia diverses seccions, l'esecció literària musical, de dança de ballet... A partir d'aquí eren tot un munt de persones, diguéssim treballant conjuntament per per un projecte comú.

00:11:34: Llavors volem fer aquesta similitud, els vam plantejar a l'Associació d'Alzina que treballen per ser una discapacitat d'aquí a la selva de fer un taller que el vam fer al maig amb un dissabte de maig i llavors els vam plantegar aquest idea, llavors vam construir entre tots un formular cultural que és el que acabats de venir diguéssim una imatge gràfica d'enguany.

00:11:56: Què tenen els ateneus?

00:11:58: Doncs els eteneus, això no ha estat com aquests epicentres culturals de molts pobles i ciutats.

00:12:06: I que, si justament els veiem reivindicar perquè cada cop s'han anat perdent o ocupant menys aquest espai que teníem central a nivell de municipi fins al punt que aquí la serveix és l'eteneu... el tenim tancat i amb deficiències estructurals que, com això ja s'hi preocupa.

00:12:26: Llavors això volem reivindicar aquests espais culturals, comunitaris, dosi... Vull dir que al final pensem no com a grans teatres però només en això és senzillament un espai on les persones anaven en un dimarts de la tarda jugant al dòmino.

00:12:43: Vull dire que no cal que vegades penseu com aquest any en programació però no al final és.

00:12:48: És un espai comunitari, no es podien trobar-se.

00:12:51: Quan puges o baixes pel carrer Magí i mires l'Ateneu... Què et passa per el cor com a salvatat?

00:12:59: Doncs

00:12:59: a l'altre no en sap greu de fet amb pèl, diguéssim, va néixer una mica amb la idea d'anar creant un públic a la selva que sigui assidua les arts en viu i a nosaltres no en saps greu la situació de l'aure Des d'això, hem fet una mica la crida a tots els agents implicats que ens són diversos.

00:13:23: A final es tracten i han de buscar culpables sinó de buscar responsabilitats i les responsabilitades són compartides.

00:13:28: I llavors, al final això ha de buscar tots els gens que estan implicats en aquest espai que intentin treballar per buscar una solució igual que s'ha buscat una solución ara als últims anys per la defensa agrària i que tornarem a veure a coincidir amb el centenari... obert amb el seu màxim espai, la nova rehabilitat... Una mica de criteri és la mateixa que es busca una solució parlataneu.

00:13:52: Parlem de l'espai!

00:13:53: Has parlat d'espais i els ponts?

00:13:56: Ja és casa vostra, podríem dir-ho.

00:13:57: Ho sentiu molt còmodes i a més no s'hi fan gaire coses i reivindicar aquest espai de la selva és fantàstic.

00:14:07: Sí, de fet, en una de les límies d'actuació en general era reivindicar també aquests espais patrimonials que tenim al poble, que ens són molts i que a vegades tenim oblidats o que no els hem concebut com espais de pràctica cultural.

00:14:25: De fet amb aquesta filosofia n'és el cicle llinda que vam fer a l'estiu però respon la mateixa filosofía que és d'un espai que més va ser la mobilitat fa uns anys i que si poden fer moltíssimes coses, nosaltres almenys volem fer aquest festival anualment.

00:14:41: Sí que és veritat que a l'inici realment no ens volíem casar amb un espai i la idea era fins i tot que el poguéssim fer cada any en lloc diferent però la veritat és que és un lloc que ens agrada moltíssim, que tenim pres les mides també, que això de vegades el quedeu del manual d'instruccions del primer any Ara tenim com bastant proses les mides, és un lloc que no és ni gran ni petit i de moment sentim molt còmodes amb aquest espai.

00:15:06: Home, parlant d'espais com hem cometat amb el Llindar ja sou uns experts en... d'una visibilitat espai com ha anat aquest estiu, a l'indà en aquesta sèrie de concerts.

00:15:18: Bé, va anar molt bé.

00:15:20: Nosaltres estem molt contents de l'Indal organitzem junta també amb l'Area Cultura de la Juntament de la Selva i ja estem molt content perquè això ens permet allargar com la programació cultural al llarg de tot l'estiu.

00:15:32: Crec que són dels pocs pobles la que me t'arregona que cada divendres tenim un espectacle o un concert perquè s'acaba juntant el lindà i la sol postada poder redescobrir i fins i tot reobrir espais tancats com en Guanyó, que ha sigut el claustre de la comandant sagostica ens va fer molta il·lusió.

00:15:52: I crec que tota la gent que hi va entrar estava molt contenta perquè hi havia molta gent que no hi havia entrat mai o alguns que fèiem moltíssims anys que no li entraven

00:16:03: Anem al marro, anem a l'Empelt, el dissabte, a partir de la cinc de la tarda fins ben entrada a la nit.

00:16:10: En què consistirà aquest festival d'Argent Viu?

00:16:13: Doncs en guany tornarem una mica amb el que hem intentat fer els últims dos anys, que nosaltres el que diem és que ens agrada que sigui com un festival familiar, que sigui un relló de públics, és dir, començar a la tardar dels quarts de sis de la tarde amb un espectacle més familiar, més pensat perquè... Els pares, les mares i les famílies vinguin amb la canalla.

00:16:35: I llavors comencem en comptes poderosos des de les noves narratives teatrals.

00:16:38: És una companyia del Joan Rioné que més a més és d'aquí de Tarragona.

00:16:43: També sempre busquen aquest equilibri entre companies del territori i companies de fora d'aquest camp de Tarregona.

00:16:50: Llavors hi haurà aquest compte a comptes, que es diu Contes Poderosos... i després de l'AXIXXIV també hi ha el Xavi Lozano, un solo El Xabel Ozzano va fer programes a TVIII, ha estat col·laborador de molts programes televisius fa anys i ell té una mena de concert performance conferència que el que fa és tocar, fa sonar qualsevol cosa.

00:17:16: És una cadira d'oficina, una tanca metàlica o una crossa i llavors en caldomor, ell va explicant això que ell defensa que qualsevol element, instrument es pot convertir justament o així amb un instrument.

00:17:34: Amb un instrument musical?

00:17:35: El Xavi Lozano amb el seu espectacle solo.

00:17:38: Què més?

00:17:39: Perquè després a partir de la cinc també te'n tenim... Puers i patrons!

00:17:43: Sí, això és com una de les novetats d'anguany de cinc a nou hi haurà els pons mateix, una instal·lació artística que es diu Pugues i Patrons.

00:17:55: És una instalació que va fer la Colla Robert, la Txell Sánchez i el Txells Soler amb una reflexió sobre els espais comunitaris que ha tingut la selva i quin paper han ocupat.

00:18:05: Llavors és una comlinia més d'actuació que hem hagut treballant guany a apostar més per aquestes arts visuals i segur que serà molt interessant perquè és el primer cop que ho fem, m'ocuparà un espai.

00:18:18: I segur que ens farà reflexionar no sobre la temàtica d'en Guany, que és aquests espais comentaris quin paper hem tingut a llarg de l'història esclavatana.

00:18:27: Arriba després a les deu del vespre... L'anineta dels ulls!

00:18:35: entre butaques i cadires.

00:18:36: A les vuit, a les vüits.

00:18:40: A l'esburit.

00:18:40: Sí, a l'asburit... Quan parlàvem de l'inici d'aquestes petites novedats que intentem introduir cada any, aquesta sembla petita però realment a nivell de funcionament ens ha requerit un esforç molt gran perquè és una aspecte de la producció pròpia.

00:18:58: La gent es trobarà com un programa de ràdio en directe però acaba sent un espectacle que està tot teatralitzat.

00:19:06: El que hem fet és amb els centres estudis salvatants, hem recollit i resumint tota l'història d'aquests espais dels casals de Teneus, de Fencerària, de la seva cama llar de la història.

00:19:19: Llavors repassarem aquesta històia en Claudo Mori sàtira i després en la segona part hem entrevistat durant tot l'estiu diversos testimonis que ens han portat diverses anècdotes, algunes d'elles crec molt desconegudes i molt divertides.

00:19:34: I llavors es explicarem i ells mateixos pujaran a explicar-les a l'escenari i tot això com si fes un problema de ràdio en directe.

00:19:45: La dramaturgia aquí jo la fent la Fernès Moreno, que és actriu de Tarragona.

00:19:48: L'any passat justament la vam tenir fent actrius al espectacle a l'espectacle familiar, al carrer de contes i també ho presentarà amb uns sencomis que és actriu o mater d'aquí de la cell.

00:20:02: I amb la gent del Centre d'Estudis Salvatans i amb la gente Lampel aquest espectacle de producció pròpia.

00:20:09: Heu suat sang també?

00:20:11: Sí, hem subat perquè a final això sí que per nosaltres ja era nou.

00:20:15: Una mica no ho sé la Farners realment ens ajuda moltíssim i estem superagraïts perquè ens ajuden moltíssims però nosaltres tenim el manual d'instruccions de com fer un festival, però no de com fa un espectacle.

00:20:26: Llavors ha sigut molt xulo, molt interessant i també ens ajuda al que diem abans de cada cop n'assumant més entitats en aquest cas si suma també el Cesc i de que sigui un festival que queda alguna cosa.

00:20:38: Vull dir s'han fet assajos amb la Monsan amb dues persones més de la selva que pujaran a l'escenari i fer un seguit de personatges que n'hi ha de apareixent, amb tots els testimonis.

00:20:49: I també l'importància és això d'arreglar aquest testimoni oral de persones mesuritariaments que són grans perquè la màxima expansió, diguéssim, de detenir-ho i de defensar ara ja va ser el segle passat.

00:21:00: Això vull dir que és una cosa que quedarà més gravada i segur que serà molt interessant

00:21:04: No pot faltar la música amb la Salvat i Caban?

00:21:08: No, de fet per acabar tindrem música als últims espectacles.

00:21:13: Això va néixer, diguéssim l'any passat, amb l'escola de música ja va venir amb una altra formació, amb un combo... I en guant veiem la Salbat i Cabán que és una formació d'ajas, gairebé m'he vist músics dibuits sinó m'equivoco que són molts músics i crec que és interessant... Sí, sí.

00:21:31: De fet els haurem d'aposar per què l'escenari al final el queden de les mires no serés petit i els hauríem de repartir entre terra i escenari, diguéssim però crec que això és molt interessant a més enllà del que ho fan molt bé i és molt professional.

00:21:44: De fets l'any passat jo vaig quedar sorprès quan van acabar els vaig felicitar perquè es va dir que, ostres, jo què fem música a l'escola?

00:21:50: Dic tenir la capacitat per fer un concert de uns quaranta, quaranta-cinq, cinc, cinquanta minuts que va durar jo crec que és molt envejable i que són nanos d'això de quatorze, quinze, setze anys.

00:22:02: I crec que el som passa molt bé perquè de fet era com la nostra proposta que els hi fèiem, que era que a l'escola de música no sempre acabes tocat amb llocs molt concrets, al castell, a la mar d'un auditori, una audició... del que és el cor escolar, de l'escola de música.

00:22:23: I aquí els hem de tocar en un espai totalment professional i, de fet, ells els tractem com uns professionals més.

00:22:31: Vull dir, tenen les seves dietes, venen al matí a muntar, fer les proves de so amb un tècnic de so professional, els diuen mirant com muntalar els llums... i estan molt reglats per un horari concret de muntats, de proves, de sortida del escenari.

00:22:47: I jo crec que això els ajuda a imaginar-se que hi ha futur només enllà d'aquest espai potser més clàssic no del que és l'escola de música

00:22:57: La selvàtica van, que posarà la música i tancarem amb poesia improvisada amb glosa caústica.

00:23:03: Sí, glosa càustica és qui encara no en guanya el festival, és una formació de l'Area de Barcelona, que es dediquen a fer glosa, que és un can improvitzat tradicional però, finalment, totalment improvitzats aquí tindrà moltíssima participació al públic, a partir del que les coses que vagin sortint ja els temes que vagien sortint des del públic es crearà aquest espectacle, que a més a més és també un espectacle repetible perquè el públic sempre cada setmana diguéssim-ho cada lloc on van és diferent i per tant és diferents al resultat del que acaba sortint.

00:23:39: Home

00:23:39: els improvisadors és el que tenen i si han de glousar molt més complicats com a bon festival no pot fantar la manduca?

00:23:52: Sí, en guany tornem a repetir.

00:23:54: De fet les futrecs de l'any passat foten el cafè que porten creps i bencuc, que porta una cuina més experimental amb les dues són d'aquí de la Camel Tarragona també celler tres muntanyes amb el Miquel Vilalta, que també és d' aquí de la Terra Salvatana al celler I li he dit això, que la gent pugui venir i passar a la tarda per anar a sopar i passar tota aquesta tarda del vint i sis de setembre a les unes pons.

00:24:23: Que portin la seva cop als que vulguin vi és important i que portin moltes ganes d'apassar-s'ho molt i molt bé en aquesta tercera edició de l'Empelt.

00:24:35: Arnau Martínez, molta merda!

00:24:37: Disfruteu.

00:24:37: Moltes gràcies, sí, sobretot si no disfruteu ja malament.

00:24:41: Exacte, una fort abraçada.

00:24:42: Gràcies.

00:25:04: Carre Major, el programa de les emissores de la xarxa del camp de Tarragona.

00:25:09: Continuem aquí al carrer major quan falten dos minuts per arribar a dos quarts de quatre de la tarda i avui parlem de comptes de fades!

00:25:17: Però

00:25:18: ho farem d'una manera diferent... La de la psicologia ens ho porta en aquesta cápsula de salut, el nostre company, l'Adriatella Avui parlem de contes de fades però ho fem des d'una mirada diferent, la de la psicologia.

00:25:33: Històries penets de boscos, monstres, proves i transformacions que han passat de generació en generació i que més enllà de l'entreteniment poden reflectir posts, conflictes i processos personals.

00:25:44: En parlem amb Luciano Torres, psicòleg general sanitàri, màster en estudis comparatius de literatura, art i pensament i doctorant en psicologia i a més membre del grup del treball Més enllà dels contes del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, un col·legio oficial de psicologia que dins d'aquesta secció de salut setmana el que farem al carrer Major aquesta temporada també hi anirà passant molt sovint.

00:26:05: Luciano, molt bona tarda!

00:26:07: Bona tarda, com estàs?

00:26:09: Lucian, escolta quan parlem de contes de fades nosaltres acostumeu a pensar en això,

00:26:13: no?,

00:26:13: en històries infantils però des de la psicologia tenen un altre punt de vista i una lectura molt més profunda.

00:26:20: Quina relació hi ha entre psicologia i aquests contes fares?

00:26:25: Bueno, lo interesante creo es que los cuentos hacen algo que seguimos haciendo hoy mediante un montón de diferentes cosas como las películas, la serie, los videojuegos y las novelas.

00:26:39: Los mitos incluso historias familiares ¿no?

00:26:42: O sea... La idea es un poco poder comprender qué necesitamos construir relatos ¿Sí?

00:26:49: Para poder seguir entendiendo esas experiencias.

00:26:51: Y los cuentos lo que nos traen son imágenes, imágenes que nos permiten visualizarlo de otra manera.

00:26:58: Com és que unes històries escrites moltes vegades o explicades fins i tot ni tan sols escrites fa segles i fa tants anys continuen connectant amb nosaltres ja amb l'ésser humà fins a dia d'avui?

00:27:11: Què diuen encara aquests relats?

00:27:15: Bé, les condicions històriques canvien, per descomptat.

00:27:17: La nostra vida no és la mateixa que fa trecient anys, per exemple... Però seguim vivint el por, la perdida del deseo, l'amor, la rivalitat, la separació, la necessitat de pertenència, el creixement, la violència i les decisions que dia a dia podem experimentar.

00:27:37: Entonces esas experiencias creo que se siguen convirtiendo en experiencias que pueden formar parte de estos relatos y la verdad es que son simbólicamente muy ricas para poder explicarlas, los cuentos son muy interesantes.

00:27:53: Parles d'aquesta riquesa, i vull parlar precisament de això del simbolisme que hi ha dins d'aquest conte és perquè quan analitzem i quan vosaltres analitzeu aquests contes de fades, aquests contagis infantils des d'una mirada psicològica què busqueu exactament?

00:28:06: Busqueu interpretar cadascun dels símbols al bosc, allop la bruixa personatges que apareguin, símbolos que apareuin o hi ha una lectura molt més profunda.

00:28:16: És molt interessant això perquè molta gent t'ha de pensar que hi ha un sol significat per a un sol símbol.

00:28:24: Per exemple, pensem en la casa.

00:28:27: Pensar que una casa és un lloc de refugi per a algunes persones però per altres persones pot ser un llac d'encierro per a algunes persones un boc que pot ser un lloc de peligro, per a altres pot ser el lloc d'libertat.

00:28:41: Els símbols el que fan és tenir múltiples sentits i en això de tenir mútiples sentit, el que tothom es força són els sentits que té la persona que viene con un sentido distinto no com si fos un diccionari dels símbolos en què jo dic qualsevol símbol o què significa aquest símbol?

00:29:00: Está abierto aquí, cada persona no sorprende con el sentido que tiene para ella.

00:29:06: En molts contes, en la majoria de fet apareixen pors que són universals.

00:29:10: Monstres, bruixes, ogres, proves difícils, moments complicats... Per què sembla que hi hagi la necessitat que aquests elements apareguin als contes perquè acabin transcendint?

00:29:24: Perdó.

00:29:24: Me puedes repetir la pregunta?

00:29:26: Sí, perquè sembla que sempre hi hagi d'haver aquests personatges que provoquen pos, com poden ser monstres, fantasmes, ogres... Perquè aquests persones diguem negatius sempre han de sortir als contes perquè acabin sent importants i acabin durant molts anys.

00:29:41: Existeix una tendència a creure que ciertos personatge són els que representen el mal.

00:29:52: Acá es importante tener en cuenta que existe algo como un mecanismo de la mente humana, que es la proyección.

00:29:59: Nosotros depositamos sobre alguno de esos personajes algo que es propio eso no significa que no existan los personajes entre comillas malos fuera de la realidad ¿no?

00:30:11: Entonces ahí es donde podemos ver cómo... bueno las personas depositan esto en ellos y nosotros lo que hacemos es intentar integrar aquesta projecció a la persona, o sigui, devolver-les i dir-los si això és el que estem veient.

00:30:26: Per què estem vivint això?

00:30:28: Perquè cada persona té una projecció diferent.

00:30:32: Com tu veus moltes vegades hi ha maneres d'interpretar cada símbol segons la persona sovint com diàmar i com tu deies al monstre o t'endim agafar molts personatges com que sempre són els dolents però també des de la psicologia pot representar una part de nosaltres mateixos

00:30:51: Sí, sí.

00:30:53: La idea justament és que... A veure, en moltes persones els contos de dades segueixen tenint o tenen noves formes de ser escoltats i, per descomptat, o de ser llegits, ser interpretats.

00:31:07: I això representa una cosa no és el nostre propi, no és la mateixa, per exemple quan som nens i potser veiem que ens interessa el lobo en caperucita roja.

00:31:18: Sí, cuando somos más adultos y pensamos por qué caperuscita tiene que atravesar un bosque no a esa edad.

00:31:26: Tenemos diferentes preguntas que nos vamos haciendo.

00:31:30: Et vull fer una pregunta que els que ja estem en vida adulta la majoria han passat per aquests contes de fades quan érem petits aconselleu que quan som adults es puguin rellegir tots aquests tipus d'accounts i ha... Maneres de trobar noves mirades, quants són més grans?

00:31:47: Sí, totalment.

00:31:48: Crec que serveix molt per poder justament... les recomiendo incluso leer las versiones originales que son bastante distintas y muy diferentes a lo que recordamos.

00:32:02: Y nos vamos a sorprender porque también hay muchas censuras que han tenido los... y muchos cambios que ha tenido para adaptarse estos cuentos La relectura es personal.

00:32:14: No és que totes les persones tenen que fer-ho, hi ha persones que no li agrada ler i llavors el conte no ocupa aquest lloc i pot ser per exemple que l'ocupi una sèrie, una pel·lícula o simplement una història que apareix narrada o una notícia.

00:32:31: Aquestes coses siguen funcionant com relats que desperten alguna cosa

00:32:36: en nosaltres Poden a aquests contes ser una eina dins la psicologia clínica?

00:32:40: És a dir, poden ajudar clarament una persona a entendre-ho millor a ella mateixa.

00:32:46: Sí!

00:32:46: Com a qualsevol estímul que ens despierta algun tipus de reacció... los cuentos, los mitos.

00:32:55: Cualquier tipo de expresión literaria pero también cualquier tipo de expressión simbólica como puede ser como te decía otros formatos pueden hacerlo y es bastante interesante porque no podemos utilizar como herramienta No es una obligación Es una posibilidad ¿no?

00:33:12: Es un recurso que está bueno tener para poder complecizar complementar lo que al otro que tenemos enfrente le gustaría poder, como decirlo o qué le resuena.

00:33:25: Forn més part del grup de treball més enllà dels contes del Col·legi Uigel de Psicologia de Catalunya quin és l'objectiu que teniu aquest espai?

00:33:33: Com treballeu?

00:33:36: En este espacio se trabaja justamente todas las expresiones literarias No solamente los cuentos, pero ahora principalmente estamos trabajando cuentas de hadas.

00:33:49: Es un grupo de trabajo muy bonito que incluso ayer pudimos una de nuestras reuniones en donde trabajábamos por ejemplo Hansel y Gretel ¿no?

00:33:58: Hansel i Gretell és una historia bastante interesante que nos permite visualizar como estábamos trabajando Nos juntamos leemos el cuento lo releemos en su versión original luego entre otras cosas.

00:34:15: En este caso me llamo mucho la atención, la multiplicidad de miradas porque no es que todos miramos de la misma manera ni incluso teóricamente y... Fue bastante interesante el debate y la discusión que tuvimos acerca de muchos aspectos, tanto simbólicos como literales.

00:34:36: De lo que se decía en ese cuento Eso nos da herramientas para poder justamente reinterpretar nuestra clínica Y también por supuesto otros aspectos Que no son solamente los clínicos También la idea es entender algo de la cultura No solamente con los cuentos europeos Sino también con los cuentos que cada lugar tiene, lo que se llamaría folclórico.

00:34:58: Ja

00:34:59: per acabar, Luciano has posat tu ara l'exemple de Hans LeGretel, parlaves abans també de la capaixeta vermella... Si una persona qui ens està escoltant ara volgui recuperar avui un dels contes de la seva infància i llegir-ne un per buscar-ho fer a uns altres ulls amb una altra mirada, quin conte creus que li recomanaries?

00:35:18: Amb el qual pot notar una diferència important Quines preguntes s'hauria de fer per veure-ho diferent?

00:35:25: És interessant aquesta pregunta.

00:35:28: No hi ha un sol compte que... El compte que, a més a mi, em fa algun tipus d'efecte simbòlic, potser en vosaltres no passa, no passa i llavors la lectura dels contes per a mi... Hi ha edicions, per exemple, les de... la de Acal, l'editori d'Acal que parla per exemple de Hans Christian Andersen o dels germans Grimm i aquí tenim tota la compel·lació en aquestes contes.

00:35:58: Ara, qualsevol cançó pot ser el que resunyeix?

00:36:03: I això és l'interessant.

00:36:05: No és el mateix... Per exemple, per donar un exemple seria Barbazul.

00:36:12: Barbazula és un cançós potent que a dia d'avui mobilitza moltíssim en diferents aspectes No es solamente... A mucha gente habla sobre los aspectos oscuros que tienen los cuentos, pero también están los cuentas de Bremen o por ejemplo la reina de las nieves.

00:36:36: Son cuentos bastante antiguos y nos muestran una niña que atraviesa todo un montón de cosas Y hace una búsqueda donde no esperen hacer posiciones en los lugares clásicos, ¿no?

00:36:51: O personajes que ponen este cuento que les he planteado antes... No se quedan solos sino que están actuando y actualizando su función.

00:37:02: Y hacen algo que igualmente no podrían lo hacernos en conjunto.

00:37:06: La pregunta para hacerse surge sola si uno está frente a un cuento y la pregunta que aparece es acerca de un miedo o o d'una reafirmació sobre alguna de les coses, jo crec que amb això complementa bé.

00:37:22: Per cert, hi ha tres activitats planificades.

00:37:24: No sé si et

00:37:25: vols dir... Sí, anirem, aniré, comentar-los.

00:37:28: OK!

00:37:29: En Tarragona de manera presencial hi ha una activitat a Navacus Tarragonà, que es diu Era hace una vez porque seguimos necesitando cuentos de hadas.

00:37:38: Esto es el veinte d'octubre, a las dieciocho treinta, dieciochio treinta veinte Todas estas actividades que voy a mencionar son gratuitas y están abiertes a todo público.

00:37:50: Luego tenemos en terraza pequeñas tragedias cotidianas, el XIX, el XXVI d'octubre i el XII de noviembre, dieciocho horas también en entrada gratuita y libre... Y por último hay una conferencia que produce el grupo en el Colegio Psicólogo de Tarragona, que se llama lo monstruoso.

00:38:17: Que sería el día trece del noviembre a las de diecisiete horas, diecisite y diecinueve horas.

00:38:24: También entrada gratuita y abierta para todo público.

00:38:28: La idea es un poco... Que esté abierto, ¿no?

00:38:32: Para que no hablemos específicamente de clínica sino para que la gente pueda repensar totes aquestes experiències cotidianes que aconsegueixen a través d'una herramienta molt útil i un complement molt útil com és la literatura.

00:38:50: Doncs Luciano Torres, moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Carré Major i que vagin molt bé aquestes activitats i tot aquest procés en el que esteu.

00:38:58: Moltíssima gràcies, Adrià, per l'oportunitat.

00:39:00: Gràcies!

00:39:08: Continuem quan queden tres minuts per arribar a tres quarts.

00:39:14: Anem amb la nostra furgoneta, amics i amigues!

00:39:17: La furgonet que avui viatja fins a la Canonja.

00:39:20: Fins a un espai que coneixem molt bé, que és l'espai

00:39:22: Mamutus.

00:39:24: A veure què ens explica

00:39:26: el nostre

00:39:26: company, l'AdriDuck.

00:39:27: Adri,

00:39:28: hola, què tal?

00:39:28: Hola, què tal?

00:39:30: Molt bona tarda!

00:39:31: Avui hem vingut a la Canonja per conèixer de ben a prop com ve.

00:39:35: A les nostres esquenes l'Espai Mamutos.

00:39:37: Estem amb la A seva responsable, la Lourdes Marín.

00:39:40: Bona tarda, LourDes i gràcies.

00:39:41: Freste el més altes.

00:39:42: Hola, molt bona tardes.

00:39:43: Un ple de rebreus.

00:39:44: Què és aquest Espai Mamudos?

00:39:46: Ara entrarem cap dintre al veurem en detall i ens explicaràs bé però a grans trets què és aquest espai i què és el que podem veure i descobrir aquí en aquest espais

00:39:55: L'Espema Moutous és el centre d'interpretació del jaciment del Barren de la Boella.

00:39:59: És un jaciment que té aproximadamente uns cent anys d'història i la nostra història comença l'any two mil six, quan a través de la descoberta dels defenses de Mout va evidenciar al seu voltant un conjunt d'eines líctiques el que ens feia corroborar la presència i existència dominits que tenien més de milió d'anys.

00:40:17: Parlem

00:40:18: d'un ominit

00:40:19: que és del més antic de l'Europa Occidental i que feia-us d'una eina de les més novedoses per arcaiques dins del seu model, més avançades que hi havia a nivell cronològic.

00:40:29: Et sembla si anem cap a dintre i m'ensenyes una mica els diferents espais i les diferents zones de les que podem caudir?

00:40:38: N'hem aviat ja un milió d'anys.

00:40:40: Som-hi!

00:40:41: Doncs l'Hurde, on ens trobem ara mateix és el que volem veure aquí...

00:40:44: Ara mateix ens trobem en l'entrada de les Pema Mutos, on a través d'aquests picturames el que volem és fer un viatge immersiu perquè conegueu com era la biodiversitat.

00:40:52: Com era la fauna o la flora de fa un milió d'anys aquí a la Canonja.

00:40:56: Estem parant un període entre sets cinc noventa mil anys i un millor cent anys.

00:41:00: En aquest període estem en un clima temperat Venim d'un període interglacial, entre èpoques glaciaus.

00:41:07: I a donar d'aquella via aquesta temperatura templada tenim animal de demandut com ara potser el mammotos meridionalis que l'usuari pot estar acostumat a conèixer en mammot llanur per a les hidromatogràfiques com els d'ells, que no tenia pèl per aquest clima temperat.

00:41:24: També hi havia aquesta climatologia no només pel polen fòssic sinó per l'existència d'altres animals com ara l'hipopotel.

00:41:31: L'hypopotel és un animal que precisa d'aigua dolça de cent sessenta-cinq dies de l'any.

00:41:37: No et diuen pel qual aquesta entrada és perquè pugueu fer aquest viatge a un vídeo d'anys?

00:41:41: Perquè et conegueu!

00:41:43: i experimenteu com era conviure amb aquests animals, el mamut que mesurava més de quatre metres i passava més d'autones als cèrgols arrinocerons l'hipopòtem.

00:41:52: Però també per aquí què observem?

00:41:55: Observem els dominis perquè, com havíem comentat a l'entrada, aquests dominis no hi dirien aquí.

00:42:00: Tero va això d'aquí a buscar els seus reforços i sabem de les d'existència per aquesta eina lítica que tenim aquí, que és la Inamuda II Moda Aumsonia que era la més avançada a nivell cronològics de l'època.

00:42:12: Hi ha aquí una majoria dels llacimells per Europa Occidental feien uns del Moda U, l'Òl Dubeyara.

00:42:18: Doncs l'úrdes continuem amb aquest viatge en el temps, perquè té espai mamut i es trobem ara en l'escronològic una mica que explica la història d'aquest espai i tota la zona

00:42:32: Exacte.

00:42:32: Estem a l'estonològic, aquí el que expliquem és la història del deciment de l'arrang de la boella on comença l'any XXIII apareixen les primeres evidències que potser hi ha presència d'animals del Pleistocer però encara no serien iniciades processos d'escavació.

00:42:46: Aquests processos van iniciar-se els anys cinquanta gràcies a aquest senyor d'aquí, Salvador Vilaseca, era un més de darrers.

00:42:54: Partint de la base que he comentat que al segle XX tenien dos càndiques principals.

00:42:59: Un d'ells... Era que estudis com l'arqueologia de l'evolució humana eren denominats pseudoestudis o pseudosciències, d'aquesta encara estava molt arraigant la evolució humana a l'epidinitat.

00:43:10: Motiu pel qual aquelles persones que podien finançar aquests processos d'escavació eren persones que tenien un gran poder econòmic.

00:43:15: En aquest cas, se vol dir una seca tot i ser un metge d'arreus era un gran aficionat a la pela autonogia, a larchologia... I gràcies a les seves apostacions econòmiques no només els ha començat a escavar el barall del bollet sinó que gràcies-hi.

00:43:26: s'han encontrat escavant i descobrint diferents decimets com d'anar a cerrar alta, dels de reunes... etcètera.

00:43:32: La història en la boella comença el séim cinquanta i conjuntament amb ell també hem de parlar d'ara Montpap de Vida, un dels palentoales, molt reconeguts que malauradament ha deixat fa uns mesos, fa un any aproximadament.

00:43:43: Amb les seves intervencions, aportacions al llarg d'aquests processos de investigació d'escovació van descobrir diferent restes arqueològiques del niïmat de Pleistocer com ara, del Mamundari d'Anàlis, i també en aquesta època van trobar algunes semblances a el que podria ser energítiques, que és el que succeeix.

00:44:01: Que en aquesta època hi havia un debat molt important a Europa.

00:44:04: Teníem l'Europa vella que considerava que sí, hi havia presència dominis que tinguessin més de cinc anys milars i l'europa jove, que deia que no, que era impossible que no lleghessin presències dominies que tiguéssim més de cincent milers.

00:44:17: Múltim pel qual Salvador Iracé, que eren un cap del dila van considerar que aquestes energíticas que havien trobat va estar descatelogada perquè era impossible que, en aquest èxc cronològic dels sixcentres i una altra mil anys i un millor d'anys, assistessin als omnis.

00:44:30: Aquest debat de trancar el lorant a quatre quan van ensoverar les restes amb el péssaro a la porta.

00:44:34: I llavors aquí filmarem una etiqueta on tota la història del barran del Boella totes les processos d'escavació fins l'any dos mil sis, que va ser quan Josep Baiberbú, la zona al Barran, ho he anat fent una classe del Quaternari, vau observar a la paret del Barrell la perfrontal de les defences amamuts que tenim presentades a l'endrada i en elles vam contactar amb l'Ajuntament de la Canonga, la Diputació Tarragona per dur a terme un procés de rescat.

00:44:58: Per tal que sigui una altra riguada no desfes l'aparell i s'han d'obrir les defences.

00:45:03: En aquest moment va ser com el que he comentat anteriorment quan es van trobar aquestes restes diners líctiques evidenciant la presència dominis, un nomí que pot ser molt diferent del que coneixem ara, no tenim evillències... I per aquest mateix motiu és quan hem continuat, des d'aquell llavors, els processos d'investigació cada mes de setembre que duen a terme al procés d'escavàcio El baranque no ho veia.

00:45:25: Aquesta barana també hi trobem aquest fèmur i tantes propulsions d'un davant més que considerable,

00:45:33: eh?

00:45:33: Ai Maxa!

00:45:34: Aquest fèmmur per tallar el mateix mamut que teníem a les cofenses de l'entrada.

00:45:39: Com us havia comentat en un animal de grans magnituds al nom del meridionari, d'en aquest cas, la costumava mesurar a quatre metres i passava entre vuit i deu tonelades d'aquí... doncs la magnitud dels seus osos.

00:45:51: Va a comentar que aquesta sala no només tenia la representació del mamut, volíem exposar com l'element més característic però tenim les restes dels cèrbuls de castor, del macaco, del hipopòtam, del rinocerón, dins de sable... Tenim moltes de les resta arqueològiques i l'espai mamutos no acaba aquí.

00:46:09: Tenim un viatge immersiu amb diferents sades però volem que conegueu aquesta com la més interactiva potser de pares tipoters altres sales que estan metàtiques al puig de la investigació, a l'ús de les eines i en una evolució humana.

00:46:22: Hem adaptat el museu per totes les franges d'edat, per tal que potom pugui venir a atendre l'opi i aconèixer la història del darrere de la bodilla i la história de l'advocació.

00:46:32: Doncs totes aquestes seves que les coneixeurem per conèixers-les hauran de venir aquí a veure-ho, que segur que va valent la pena i la gent que ve ho aprofita o ho veig i sobretot aparen molt.

00:46:42: Lourdes gràcies per estar amb nosaltres, per explicar-nos en tant de detall La tasca que feu i tot el que heu preparat

00:46:50: aquí.

00:46:50: Nosaltres, com sempre, gràcies per escoltar-nos i ens veiem a la propera!

00:47:10: històries, legendes i contes del camp de Tarragona.

00:47:43: Ens atem temporada amb una nova proposta, una càpsula de deu minuts en què les rondalles, les legendes y las historias del Camp de Tarragoona seran les protagonistes.

00:47:52: Obrirem una porta a la memòria oral aquest patrimoni que és la nostra identitat, que ens fa únicas i que alhora ens connecta amb la globalitat.

00:48:00: Pareu bé les orelles?

00:48:01: Que comencem!

00:48:13: Avui parlarem amb la Carme Orioli Carazo, filòloga, folclorista i professora de la Universitat Rubirei Virgilli.

00:48:19: Amb ella descobrirem què fa exactament una folcloresta.

00:48:23: Una folcloritza es dedica a anar mirant que és el que hi ha a la tradició oral en el record de la gent d'aquelles històries, aquelles cançons acudits, jocs, danses... que la gent ha après d'una manera natural, ho ha après dels pares o de familiars.

00:48:48: Per tant circulen a través de l'oralitat i la gràcia que té és que les històries encara aquest tracte amb un mateix tema no estan explicades sempre de la mateixa manera".

00:48:59: Per tant, que les histories que s'expliquen siguin diferents és un tret important Nosaltres valorem molt les variants, les versions diferents.

00:49:08: Una història pot estar situada en un lloc o la mateixa històrea en una altra lloc també propè.

00:49:14: Llavors es dediquem a recollir tot aquest material, a ordenar-lo, clasificar-lo i per després poder-lo estudiar i també publicar-la en forma de llibre o en forma d'aleses vedades... Segur que totes pensem en Joan Amades, Cels Gomis o Aureli Capmany quan pensem amb folcloristes del passat però en què us diferencieu les actuals i els actuals comparat amb el que feien al segle XIX o a principis del XX.

00:49:41: Clar als folclors dels segles XIX el que fèiem era que buscaven en aquests llocs així més llunyants o amb gent que no havia estat alfabetitzada i els expliquessin aquestes històries però clar després del que feia, que això van fer els germans grim i ho van fer també folcloristes nostres, era que després ells ho retocaven.

00:50:02: Això ho elaboràvem perquè li havien de donar una forma que quedés ben endreçada no?

00:50:09: I traient paraules que a lo millor no els agradaven perquè eren malsonants o formes que no consideraven prou propiades en la llengua etcètera.

00:50:20: És a dir, que retocàven als materials.

00:50:23: I ara no ho feu així, no?

00:50:24: El que fem, clar, també tenien unes altres eines.

00:50:28: Aquests folclores les anaven amb el llapis i el paper.

00:50:31: Nosaltres afortunadament tenim formes d'enregistramentos.

00:50:36: Avui dia els mòbils és molt fàcil... I el que fem és recollir la versió oral i la transcrivim tal com aquesta persona l'ha dit, amb els seus defectes si en té i amb les seves particularitats.

00:50:51: I cadascuna d'aquestes versions té un interès per ella mateixa perquè ens aporta molta informació de tota mena des del punt de vista lingüístic literari etcètera... La nostra feina consisteix a anar a buscar la gent, preguntar-li les coses que recorda o bé observar com juguen els infants i poder veure a notar com són aquests llocs.

00:51:19: Com definiries el patrimoni oral català?

00:51:21: En principi molt ric, molt divers... I, a més a més, que no s'acaba!

00:51:28: És a dir, a vegades es té la idea que aquest patrimoni és una cosa antiga com de museu, com que ha quedat fossilitzada en el temps i no perquè la gràcia d'aquestes històries que s'expliquen és que quan es difonen es van adaptant a nova realitat, als punts de vista, a la manera de veure el món d'aquelles persones que, clar, va canviant amb el temps.

00:51:52: I què marca aquest patrimonio?

00:51:54: Aquest patrimoni va des de les històries més de ficció, més inventades, més fabuloses com són els contes tradicionals que coneixem fins a relats més acostats a la realitat.

00:52:08: Ens en podries posar alguns exemples coneguts?

00:52:11: Els relats atribuits al rector de Vallfogona, que són normalment humorístics, que tenen com a referent un personatge de la nostra cultura després històries llegendes vinculades a llocs concrets, com el salt de la Reina Móorau.

00:52:26: Per exemple, a Tarragona al Pond del Diable, l'Allegenda al Pón del Diables... O sigui que tenim patrimoni i després els jocs infantils, les cançons, els racudits, els endevinalles, és de dir aquí tenim un patrimoni molt ric que hem de pensar que s'utilitzen el dia a dia en la nostra vida quotidiana.

00:52:50: I aquest patrimoni és fixi inamovible?

00:52:53: Jo sempre dic que és un patrimoni que no té copyright, en el sentit que nosaltres ens podem permetre transformar-lo, adaptar-ho als nostres gustos i necessitats... I això, per tant, és una riquesa que forma part del nostre vida, la nostra identitat d'acet.

00:53:13: Algun exemple de rondalla universal que trobem a la nostra tradició oral i que també es trobi a d'altres països en una altra versió?

00:53:19: Hi ha una rondalla que és molt coneguda, que és l'Ade Blancaneu.

00:53:26: Aquesta és molt coneguda pels germans Grim per la versió que van fer els germans.

00:53:30: Però, per exemple, nosaltres amb la nostra tradicional ara no tant perquè potser han tingut molt de pesa aquestes versions dels germans grim però la nostra tradició reculls en rondalles, versions de l'encaneu que es van recollir al segle XIX.

00:53:50: Veiem que la protagonista es diu Magraneta per exemple.

00:53:56: Per què es diu magraneta?

00:53:57: Perquè tenia la cara somrosada com una magrana i això és perquè aquest fruit... més propè a nosaltres, més que la neu de la Blancaneu, que potser és un referent més d'un país més descentre Europa.

00:54:15: O per exemple Tarongeta o Tarongineta.

00:54:18: Tarongita també està clar.

00:54:20: Es diu aquesta protagonista de l'Història, es diu tarongeta perquè té... La pell són rosada com una taronga, que és un fruit del nostre cultura i el nostre voltant.

00:54:31: Però això és important recollir aquestes versions i sobretot recuperar-les per tornar-les a introduir amb aquestes característiques pròpies de la nostra cultura sense necessitat d'haver d'anar a buscar referents de cultures més llunyades.

00:54:52: Hi ha rondalles que han tingut aquest arrelament i aquesta acceptació perquè estan explicant donant sortida a qüestions que ens hem plantejat tots en algun moment.

00:55:03: I com a conclusió, per què és important el patrimoni oral encara avui dia?

00:55:08: Doncs segueixen important perquè té una funció clara.

00:55:12: És a dir, una rondalla, per exemple... La seguim explicant cadascú a la nostra manera no cal que siguin professionals.

00:55:21: Aquest és un altre món, la gent que es dedica a explicar rondalles d'esperar un públic.

00:55:26: Però en el dia a dia, en la nostra vida quotidiana una rondalla encara té una funció.

00:55:32: Aquesta funció és per exemple ajudar una criatura que pugui dormir més tranquil·lament sense tindre por, per exemple... o cantem una cançó de Bressol per dormir, una criatura que està inquieta.

00:55:51: Expliquem un acudit per fer una situació tensa i més distesa.

00:55:59: Tot això té una funció.

00:56:02: doncs segueixen explicant aquestes històries.

00:56:05: Fins aquí aquesta primera càpsula que marca el punt d'inici d'un recorregut que ens portarà a descobrir aquest patrimoni oral, farsit d'història, rondalles i legendes, que són la memòria viva del nostre país.

00:56:17: Si el tema us interessa, feu un cop d'ull al Índex Tipològic de la Rondalla Catalana fet per Josep Maria Pujol i Carme Oriol o Arrond Cat, el cercador de la ronda catalana

00:56:29: Edito i presenta Gemma Bofíes.

00:56:43: Fins aquí, carrem a jo!

00:56:45: Escolta'ns quan vulguis el teu reproductor de podcast preferit