Carrer Major | Programa sencer (07/09/2026)

00:00:04: Carre Major Un programa de ràdio Ciutat, de Tarragona Ràdio Montblanc Ràdio La Selva La nova ràdia d'arreus Ràdiol Hospitalet del Infant Baixa amb ràdio i Tarragóna Ràdieu En col·laboració amb la Xarxa de Comunicació Local a Madridella Benvingudes i benvinguts al Carrema Jó, el programa de les emisores del camp de Tarragona que us acompanya cada tarda.

00:00:32: Primer dia d'escoles per a més de cent vuit mil estudiants de primària secundària bacillerat informació professional de la nostra provincia.

00:00:40: Un inici absolutament mercat per a les reivindicacions dels docents, molts dels quals han decidit seguir avui la vaga convocada per diversos sindicats La delicada situació de l'ensenyament a Catalunya s'arrosaga des que fa molts mesos i l'inici d'un nou curs no ha canviat absolutament res.

00:00:55: També hi ha molts altres professors, que avui han decidit no secundar les mobilitzacions i la vaga perquè han considerat... ...que el primer dia d'escola no és un bon moment per reivindicar-se sinó que creuen que s'havia de posar per davant la importància d'acollir a molts infants i joves en el primer día de classes.

00:01:11: Preocupació també evidentment entre els pares, la majoria entenen i fins i tot recolzen les peticions que estan fent als professors Des de fa molt temps, però a la vegada els preocupa la constant irregularitat que provoquen les jornades de vaga immobilitzacions especialment en un dia com avui el primer per a moltes famílies.

00:01:27: En parlarem i n'aprefundirem al llarg del programa d'avui.

00:01:30: Ens podeu escoltar des de Ràdio La Selva, la nova ràdio de Reus, Ràdio Montblanc, Rádio L'Hospitalet de l'Infant, Baix Camp Radio, Tarragona RàDIO... ...i Ràdio Ciutat de Tarragone.

00:01:40: Us acompanyem des d'ara i fins a les quatre tot l'equip que fem possible el carrer major!

00:01:44: La Maria Ribes, Liri Rodríguez, l'Aleis Pérez, en David Fernández, la Gemma Bofías, Antonio Mateos, la Silvia Garcia, l-Adrià Duc..., i l'Eduard París.

00:01:52: El control tècnic hi tenim, en Luis Blaïn.

00:01:54: I qui us parla?

00:01:55: L'Adrià Tella.

00:01:56: Comencem!

00:01:56: Carré Major, el programa de les emissores de la xarxa del camp de Tarragona.

00:02:13: I fem un repàs com cada tarda de l'actualitat del nostre territori abans d'arrancar amb el programa i ho fem també com cada tarde amb Lluís Pérez, el company de la nova ràdio de reus.

00:02:22: Valiu molt bona tarda!

00:02:24: Molt bona tada, diria aquest al Com estàs?

00:02:26: Doncs molt bé, com

00:02:27: va?!

00:02:29: Doncs molt ben aquí preparats en aquests titulars avui.

00:02:31: Ara sí que estic una miqueta més a prop del micròfon i vam tenir una miqeta de problemes tècnics però ja s'han arreglat.

00:02:37: Coses que passen, especialment els primers dies.

00:02:38: Escolta, leis, comencem amb els titulars i avui, evidentment, comencem... Com farem també en l'entrevista parlant del primer dia de classes?

00:02:48: Afectivament, Adrià!

00:02:49: Perquè hi ha hagut emoció, nervis, retrobades i abraçades amb els amics i mestres després dels mesos d'estiu.

00:02:56: Així ha començat aquest curs escolar, dos mil vint i sis, dos-mil vint-i-set a l'escola Sant Pau Apòssol de Tarragona on es li diuen uns mil docentes alumnes.

00:03:04: Escoltem-ho Sembla que no podem escoltar aquestes declaracions dels diferents alumnes d'aquesta escola de Tarragona per ser a la de Marques.

00:03:19: Les tenim, doncs a veure si les podem escolar.

00:03:22: Veuré... he vist les meves amigues i tinc ganes de conèixer la meva profe.

00:03:29: Tinc

00:03:30: ganes d'anar a l'escola

00:03:31: per veure els meus amics i jugar futbol De les comarques terregonines i arrenquers, com deien començant a les classes més de cent vint i uit mil estudiants de primària secundaria bachillerat i formació professional.

00:03:45: T'he unido la cifra i tot això m'és avui en un dia molt marcat per aquestes mobilitzacions.

00:03:51: Sí, cinc-cents o cents han manifestat avui mateix a Tarragona, coincident amb aquest primer dia de curs escolar una concentració que ha començat el púlig onfrancolí cap a dos quarts d'avui del matí I una setantena de professors han intentat tallar la vint-i-set, però la presència policial els ha fet desistir.

00:04:07: Així han tallat la Nacional al trescentos quarta i han anat fins a la plaça imperial de Tàrlaco.

00:04:12: Onsen o nits centenars d'acompanyes que els esperaven.

00:04:15: Però després de les deu tots us han anat fins a l'accés de l'aixet que volien tallar, però de nou la policia els ha avalat el pas.

00:04:22: Seguim amb més notícies a la Isegima a Tarragona amb un conflicte entre guardias civil, Mossos... i està vinculat al port de Tarragóna Efectivament, Josep l'un de les associacions professionals més representatives de la Guàrdia Civil ha denunciat els intents de sessió assegurant despais i dependències dins de la comissaria de la Polícia Portuària de Tarragona a favor dels Mossos d'Esquadra.

00:04:44: La entitat adverteix que aquesta mani obra no té la motivació jurídica necessària i que va tem forçar un traspàs competencial a factor dins un port intel·ligent a l'estat asseguren El col·lectiu diu que el de l'estat va metra un informe desfavorable contra la sessió d'aquest espai a unitat regional de medi ambient.

00:05:10: Sí, l'Ajuntament de Tarragona finalitza del contacte amb l'operador del servei de patinets elèctrics compartits després avaluar el funcionament d'un model que asseguren no ser consolidats en els termes esperats Segons el consistori han constat incumpliments reiterats i significatius de les condicions del contracte, i també a les mesures correctores per part de l'empresa.

00:05:30: Els incumplements asseguren tenen una incidència directa en la seguretat viària... ...i afecten també la convivència ciutadana i l'ús ordenat de l'spy public.

00:05:38: Toca parlar avui també de llengua!

00:05:41: Aneus, perquè l'oferta de cursos a català del Consorci per la normalització lingüística ja es poden consultar.

00:05:47: Les inscripcions es podrán fer del XIV al XVIII i el XXI de setembre, tant en línia com presencialment, en concretament, cent quina de tres punts d'atenció del territori enclararan tots els nivells des del inicial

00:06:00: A-U

00:06:01: fins al superior C-II.

00:06:03: Acabem amb cultura perquè sempre tenim moltes coses però avui evidentment hem d'anar fins a Montblanc Sí, perquè el programa de les festes de la Mare Déu de la Serra d'Anguany inclòs per primera vegada al reconeixement institucional de l'Esmeria de laSerra de la Vila Ducal.

00:06:19: Endudar-ho són quarenta una de senseades, la més gran Maria Serra Morels i Sants que té vuit anys i la més jove Maria Serre Torrents de divit.

00:06:27: El consistori és un home amb la presenta a la Comissió de Festes de La Serra in macula de Martinez, arregat cascuna en cantí de les escenals d'anguany com a mostra d'aquest homenatge!

00:06:37: Seguim amb cultura anant amb prou fins a Tarragona.

00:06:40: Sí que t'encararà temporada d'Arts escèniques de Tardo i Berna el fòxim, vint i sis de setembre i seia ràpid fins al febrer en una setantena de espectacles la majoria de propostes es faran al teatre Tarragone i també es programaran actes als teatres dels centres cívics Carles i altres indrets com l'Antiga Presó, la temporada combinada diversos gèneres com el Teatre Clàssic, les noves dramaturgies del circ, la música, l'òpera i la lança i acabem parlant d'algunes novetats del Muses Festival.

00:07:10: Sí que celebrarà la seva tercera edició entre el tres octubre i el XXI de novembre amb una programació més àmplia i descentralitzada, que portarà música dança i art contemporani a diversos espais patrimonials de tot el camp de Tarragona.

00:07:23: Impulsat per al modern ànula i marco eclítico, aquest passiva el manté com a aixús de la vigilització de l'escena musical femenina.

00:07:31: L'aigualtat d'oportunitats, la diversitat, la sostenibilitat ambiental... i la posada en valor del patrimoni.

00:07:37: Genial de lleis doncs moltíssimes gràcies una tarda més per aquests titulars del nostre territori.

00:07:42: Gràcies a lleis, bona tarda!

00:07:44: Bona tarda, Adrià, vagiu bé?

00:07:51: Ja avui tenim en compte aquest inici d'escoles i les mobilitzacions dels docents en diversos punts del nostre territori, especialment a la capital, la Tarragona Ciutat on s'hi han concentrat més de cinc cents professors per reivindicar-se.

00:08:14: La nostra furgo amb l'Adrià Duc al capdavant els ha anat seguint per saber com ha viscut aquesta jornada.

00:08:22: Hola, què tal?

00:08:23: Avui a la furgo de Carré Magyó parlem de la vaga de dos anys en el primer dia de curs.

00:08:28: A Tarragona una cinquantena de professors s'han concentrat, a primera hora, al polígon franculí amb l'intensió d'etallar l'accés del port per la veinte i set, però el cordó policial dels Mossos els ha impedit La mobilització s'ha traslladat després de la Nacional Tres Ciclista, on els talls intermitents han provocat retencions abans d'arribar a la plaça Imperial Tarracó.

00:08:48: On s'hi han sumat centenars de docents més.

00:08:50: Hem estat allà per parlar amb els protagonistes de la jornada i conèixer els motius de la protesta... ...i la valoració que en fan els docents Doncs estem amb Jordi Martí, del sindicat CGT.

00:09:02: Explica'm una mica, ho deia amb abans primer dia de curs primera reivindicació, primera vaga... les reclamacions, entenc que són una continuació de l'any passat.

00:09:14: Les són una condició de l´any passat perquè el govern s'ha d'anar forçant a arribar a uns acords.

00:09:19: Uns acords que millorarà l'educació d'aquest país d'una forma com no havia passat es feia gairebé quaranta anys però tot i així això és allò que estem demanant Allò que demanem són mínims.

00:09:29: Demanem que hi hagi un finançament del sis per cent del model equatiu d'aquest país, sis per Cent del PIB.

00:09:34: Això, que sembla una barbarita perquè estem al voltant del tres és la mitjana europea.

00:09:39: És a dir, volem que aquest sigui un país europeu també en finançaments de l'educació.

00:09:44: Perquè si evidentment no hi ha aquest finançement de l'ducació tota la rista de coses són pedassos que és el que tenim fins ara.

00:09:50: Uns pedassos que evidentment hem aconseguit a partir de lluita, però aquesta lluitа, doncs si ens veiem obligat a fer-la durant aquest curs la farem perquè teníem el potencial per fer-ho.

00:09:58: Avui és el primer dia de classe i aquí som uns milers de persones, però això ha passat tota Catalunya i això ha passat a molts centres on pot ser hi ha gent que no ha fet vag aquest dia, però que està dient que quan comencen les vagues diuen de veritat aquesta vues també, però les altres hi participaran... I com que tenim aquest potencial jo crec Allò que li toca amb un govern sigui el que sigui, és negociar.

00:10:22: Negunciar no per donar-nos en altres res sinó perquè la país està construït, però als últims quaranta anys, en un model educatiu que no funciona.

00:10:29: És més que evident.

00:10:30: La cosa principal que no funciona és l'ofinançament d'aquest model.

00:10:34: Són els diners que el govern té, no estem parlant dels diners, que no tingui... Però un cop aquests diners hi són, hi ha d'haver una escola inclusiva, com serà aquesta?

00:10:42: Tal com ells es van dissenyar!

00:10:45: la que van dissenyar és impossible, i avui ho existeixi perquè no hi ha prou professionals contractats.

00:10:49: Volem molta més contractació, molt de més professionals... Evidentment volem adecuar el nostre salari a aquell salari que teníem fa vint anys.

00:10:57: No vol dir cobrar-lo de fa vingt anys sinó del salari en què tocava amb les pujades correspondents d'IPC, volem evidentment que aigui democràcia al centre, que és una cosa que amb els diverses lleis educatives últims han anat desapareixent i les eleccions s'han acabat convertint en grups de gent que mana d'una forma gairebé inquisitiva moltes vegades, quan el model ecòtico nostre i quan ha funcionat ha sigut quan ha tingut claustres democràtics on tot se podia decidir entre tothom.

00:11:24: Entre altres coses perquè quan tu estàs implicat en com ha de funcionar al teu centre i això ho fas a partir del claustre sobretot evidentment tot funciona molt millor.

00:11:32: Aquestes serien una mica el resum de les reivindicacions que, com dius-tu, són les mateixes que l'hem passat precisament perquè no les hem aconseguit.

00:11:39: Assurem que aquest any no haguem de sortir tantes vegades del carrer però si... que a la remei sortirem tantes o més vegades i aturem un país tant de vegades com faci falta per tal de canviar el model educatiu.

00:11:49: Perquè volem que l'escola d'aquest país, la pública, que és la que defensen aquí, sigui evidentment una forma d'inavellament social que comporti que la gent que surtis surti amb condicions semblants.

00:12:01: No cal que hi estigui igual perquè no som iguals però sí semblant perquè si no arribem a un punt en què la pública serà lloc on no anirà qui vol anar a la privada Una privada que està pagada en diners públics, i per això és una manera concertada.

00:12:13: Però que evidentment aquí no defencem.

00:12:15: El que volem és una pública de qualitat... I perquè sigui d'equalitat, sordirem dantes vegades com faci falta Jordi Martí, moltes gràcies.

00:12:23: Doncs estem ara amb Manel Nicolàs i ho parlàvem abans primer dia de col·le, primer dia d'emobilitzacions, continuació les protestes que ja portaveu fent l'any passat els darrers mesos de curs una mica com valores aquesta concentració?

00:12:39: I quines són les reclamacions que entenc que són en la mateixa línia que les del any anterior?

00:12:44: Bé, la concentracció i la vaga convocada al primer dia a escola és per... fer una crida a l'opinió pública de que nosaltres hem tornat als centres i ens hem trobat exactament el mateix.

00:12:58: O sigui, infraestructures que estan obsoletes, el tema de la climatització que ara mateix és salvatge... I no és una cosa imprevista, vaja!

00:13:06: I després ve, la gent de primària ens diu que dutacions que s'assuposava que se havien promès que tampoc han arribat a secundària.

00:13:15: Per exemple, ens en seguim trobant que no hi ha equip psicosocials.

00:13:18: Demanem educadors socials i integradores socials als centres.

00:13:22: Casos, tenim ràtios de trenta alumnes en centres que tenen molta matrícula viva.

00:13:26: Si comencem avui amb trentes alumnes vol dir que abans d'anar a Val molt possiblement passarem als trentatres, que és el límit que marca la llei... No veiem massa canvis o centres per exemple de l'ESO amb una orientadora que, en principi d'atendre, pràcticament sense alumnes.

00:13:45: Nosaltres volem seguir treballant i volem treballar amb unes bones condicions i avui volem fer una crida a la societat perquè el final defensar els serveis públics ja sigui educació o sigui sanitat és defensar les condiccions de vida de tots i totes Una mica de cara al futur, els pròximes dies, setmanes i inclús mesos.

00:14:06: No sé si teniu previstes més mobilitzacions, més vagues, si esteu en forces per seguir protestant i reclamant el que és vostre.

00:14:16: Bé, el termòmetre està als centres, les assemblies de centres estan tornant a començar a funcionar, s'estan reprenent acords que es van prendre en els claustres... I anirem veient.

00:14:26: El que està clar és que la satisfacció de la gent quan ha tornat a l'aula no n'hi ha!

00:14:30: i creiem que el millor per tots i tot és que aquesta insatisfacció es transformi en mobilitzacions, i aconseguir que aquest senyor ja demana una treva sobre quants pedaços i quants incumpliments.

00:14:45: Crida molt l'atenció com comença... aquest curs en casos com, per exemple, les de les unitats d'escolarització compartida.

00:14:51: Molta gent no sap el que són però són recursos que es van crear fa trenta anys una mica com un padàs quan els alumnes passaven d'estar fins als catorze al setze anys i que funcionen per convenis, quan és un servei que hauria estat internalitzat pel Departament d'Educació.

00:15:05: Aquest centre s'han trobat... que no hi ha els convenis signats.

00:15:08: Per tant, hi ha alumnes, els més vulnerables segurament dels instituts, que avui vuit de setembre no saben si han de tornar a l'institut del qual se'ls va convidar anar a un recurs extern.

00:15:17: El recurs externo està tancat, els professionals molts no estan contractats i aquesta és la política d'inclusiva... No pot ser padassos que durant trent anys ja no són padasses.

00:15:27: És un maltractament institucional i a l'última de cara, una mica les famílies primer dia s'han trobat aquesta vaga ja ho sabien.

00:15:36: No sé si una mica quines són les seves respostes i estan del vostre costat com es fan trobar?

00:15:42: Bé era una vaga complicada perquè al final els treballadors de l'educació pública és gent motivada que s'estima la seva feina llavors els centres ho hem arreglat de la millor de les maneres hi ha gent que fem vaga i companys que ens descobreixen Jo sóc tutor de segon de l'ESO, doncs jo vull estar aquí.

00:15:58: Una companya ha fet la rebuda inicial i jo demanaràs l'últimit s'estaré al

00:16:01: rebre

00:16:02: i començarem el curs perquè nosaltres sempre desitgem que cada curs sigui el millor dels possibles.

00:16:08: Perfecte!

00:16:09: Doncs moltes gràcies Manel.

00:16:11: Merci.

00:16:24: I després de conèixer de primera mà com s'ha viscut la mobilització d'aquest mateix dimarts a Tarragona, volem parlar amb més profunditat encara d'aquest primer dia del curs Binticis-Bintisset Mercat per la mobilizació i la vaga del professorat.

00:16:38: Per fer-ho saludem a Nohem Unid, portaveu el sindicat Ustek.

00:16:41: Novem molt bona tarda!

00:16:41: Hola, bona tada!

00:16:47: Bona tada, nove... Escolta, hem parlat ja amb diversos professors o escoltevam ara amb el reportatge del nostre company perquè heu decidit que el primer dia d'escola Fos el moment per convocar aquesta vegada.

00:16:58: Què volia visibilitzar amb aquesta acció?

00:17:02: Doncs clarament que la lluita continua, que no ho volem deixar passar ni un dia més sense continuar reivindicant totes les reivancions que hi ha pendents.

00:17:13: Així s'havia decidit en les eleccions assembleides de centre és mostrar al nostre total desacord amb el fet que no s'hagi volgut negociar A última hora i corrents el Departament ha intentat... ens han trobat, però ja pràcticament sense marge.

00:17:33: Triam el primer dia perquè no volem deixar passar ni un dia, perquè quedi clar que la lluita continua

00:17:45: Aquestes reivindicacions venen ja de molt lluny.

00:17:47: Aquests problemes, n'hi ha algun o alguns que s'hagi insolucionat?

00:17:51: O el punt és el mateix que des de fa molts mesos?

00:17:55: Alguns del mateix en molts aspectes estem realment... si no al mateix punt s'ha avançat molt poquet, en d'altres s'han avançats més però també és important anar avançant en tots els temes que queden pendents, que són molts, però també assegurar-nos que realment els punts que es van signar i en els punys que sí que s'ha avançat, per exemple amb plantilles per inclusiva una mica tan salari.

00:18:25: Que realment l'aplicació sigui la correcte i la que sàpiga.

00:18:30: Això també és important.

00:18:32: S'assignen alguns acords que després no es compleixen els terminis que tocaria El problema és que hi hagi un seguiment en què el que s'ha aconseguit, que sí que s't han aconseguit coses, realment es pugui aplicar.

00:18:49: El Departament d'Educació es defensa molt sovint que ja ha hagut avanços com l'increment de recursos per exemple parlen la reducció progressiva de ràtios.

00:18:58: Per què considereu que aquests passos estan lluny d'aquestes suficients?

00:19:03: Perquè tot i que ser que hi he hagut dretts, com dius, per exemple en plantilles recursos precocis o ratius i encara estem parlant de la quantitat de professionals que fan falta molt alta.

00:19:19: I fins i tot amb l'emergència que realment hi ha, els recursos que estem veient que s'estan incorporant realment a l'aula ara des del primer dia són encara estic molt lluny del que necessitaríem per dir parar una mica el cop realment També en temes de ràtios.

00:19:40: A més, estem veient que és el que et deia del que realment es va signar d'un moment l'aplicació real al que ens està arribant des de molts centres... És que la ràdio sí que és veritat que alguns se n'han deixat però molts no i alguns vincis han empullat per tant hem de vigilar molt de prop si realment això serà així.

00:20:02: Per exemple, no han arribat a temps de les dotacions necessàries per cobrir les reduccions que estaven acordades preslectives per a majors de cincuenta i cinc anys.

00:20:16: Això implica noves dotacions, que no han arribat a temps.

00:20:20: Encara estem molt lluny del que necessitaríem.

00:20:23: I, a més a més, hem de veure si realment els recursos estan arribant als centres, si realament les ràpies estan baixant... Estem observant que en alguns centres Centres són especialment importants, centres d'alta complexitat i alguns centres que realment necessitaven aquesta baixada de ràtios no estaven així de moment.

00:20:41: I bueno, estem vigilant-ne molt a prop del anunciador per intentar que realmenys compleixin el que s'ha acordat.

00:20:47: Tenim un conteixo que ens expliques i apuntant a un dels temes que des dels sindicats denuncieu molt sovint, que és la sobrecàrrega de mestres i professors perquè la gent se'n faci una idea quina és la realitat que viu ara mateix al professorat en bona part dels centres de Catalunya?

00:21:02: La realitat que viu ara en totes les etapes educatives, amb diferències evidentment primària, secundària i formació professional el que ens trobem és aules molt plenes, molt alumnes.

00:21:16: Més alumnes dels que realment es poden atendre i molta diversitat.

00:21:21: Molta diversitat, estem parlant de quan parlem d'inclusiva... El que parlem és que tenim alumnes molt diversos, amb problemàtiques molt diferents En alguns centres també hi ha molta emigració, això que significa que cada alumne s'agrada atendre d'una manera diferent.

00:21:40: I si realment hi ha recursos, això és molt difícil.

00:21:43: És a dir, tenir ben identificats, identifiquem ràpidament les necessitats que tenen els alumnes nouvinguts, necessitades que tenin alumnes amb problemes de prenentatge, necessitat que teni alumnes etcètera... no podem atendre-les o no podrem atendre'ls com tocaria, que realment estem desbordats.

00:22:03: Jo el que m'agradaria que diguin clar les famílies, el que s'han d'imaginar és professors, mestres, professionals d'odio, que hi posa molta voluntat i moltes ganes que hi dediquen més del que realament tocaria.

00:22:21: I així se sent molt impotent perquè no arriba, perquè veu que té alumnes els que no pot atendre com tocarien I això és així en la majoria de centres.

00:22:30: És molta impotència perquè realment ens estimem la professió, perquè realament ens preocupen els alumnes i hi ha gent que no hi ha el recurs.

00:22:39: Ja no parlem més de professors, parlem també del tot aquest personal d'atenció educativa tan necessària, psicòlegs, psicopedalocs, orientadors... Tot aquest personal que necessitem, que en molts casos arriben contagotes, i llavors és impotència.

00:22:57: Impotència?

00:22:57: I veus que realment no pots oferir la quarta il·legió més mereixe.

00:23:02: El que genera molt de ràbia, molta impotència.

00:23:05: Tenien com té això que des dels sindicats i professors defenseu... que s'està avançant molt poc, sembla que la situació està molt encallada.

00:23:12: Quines mesures concretes demanaríeu al govern i que puguin ser més o menys ràpides perquè es pugui desconvocar el conflicte recuperar el dia a l'exolucionar una mica la situació

00:23:24: El Departament ja té sobre la taula, li hem presentat diverses vegades, no el nostre sindicat sinó tots els sindicats.

00:23:30: També l'Assemblea Educativa de Catalunya és a dir... Al conjunt de tots els professionals hem presentar les nostres reivindicacions i hem redoblat això, que és a dire... No és cert com si a vegades es diu que anem amb... I volem tot de cop, tot i que evidentment hi ha molts problemes estructurals que necessitem que a poc a poca es vagin abordant.

00:23:56: Però sí que hem presentat un pla d'això, sí que han presentat números industrials i això seria el que necessitaríem per poder tirar endavant aquest curs que comença ara, per poder realment arribar uns mínims de qualitat, necessitem això.

00:24:09: Per exemple, hem fet números en tot el tema d'inclusiva, que és un tema complicat, fa falta professionals molt diversos... Hem presentat els números, li hem dit a l'apartament que fan falta aquests professionals i no hi estem arribant.

00:24:24: S'ha fet números en quanta ràpids, parlant de com a mínim arribar als vint alumnes d'esquena secundària, s'estan fent aquestes ratges de manera sistemàtica perquè ja tenim compte que si hi ha principis de curs moltes vegades és molt més alta que aquesta que seria una mica la mínima per poder treballar Després tenim totes les incorporacions que hi ha durant el curs.

00:24:52: Hem presentat un pla d'aixoc i una calenderització en quant a salari, entenem perfectament què és l'inversió que s'ha de fer per poder solucionar tots aquests problemes de ràdio al salari dels docents... Tots els recursos que fan falta seria que la inversió no es pot fer.

00:25:13: Però no t'ho hem presentat?

00:25:14: I llavors jo crec que aquests serien una mica els principals.

00:25:17: Les ràpids, arribar a unes ràties en què es pugui treballar i sobretot incorporació de professionals per atendre la inclusiva, per atender la diversitat però que aquells professionals s'incorporin ja de manera immediata i no que tinguem ara, per exemple, les dutacions que ja estaven acords com als professors que han de cobrir les hores de reducció dels majors del cincuenta-cinq, doncs s'arribaran... És urgent, és urgent però si el curs ha començat ja

00:25:45: A una mica en aquest sentit tenen contra el pla de xoc que heu presentat, creieu que és viable?

00:25:49: Que es posi solució a molt des d'aquestes peticions i demandes que feu de manera més o menys ràpida.

00:25:57: Jo crec que és viable i jo crec que s'ha demostrat que la pressió, les manifestacions, les mobilitzacions... El fet que una gran majoria dels docents S'hagi fet seva la reivindicació, ha funcionat.

00:26:16: Fins que no hi ha hagut aquestes manifestacions o movilitzacions el Departament no s'ha mogut, estava enrocat perquè no és que altres comencem les reivendicacions ara, és a dir, altres permanem nens i ja fa temps que estem demagant aquests recursos.

00:26:34: Fa temps que el Deparament recorreixi.

00:26:35: I al Departamen, en aquell moment nega que es denominen aquests recursos, el que passa Manca inicialment a la gala que hi havia per supost, ara sí que n'hi ha.

00:26:46: Manca de diners per poder descarre.

00:26:50: El moment en què s'ha fet pressió al carrer i el moment que hi ha hagut mobilitzacions els diners han aparegut.

00:26:55: També hi ha un tema de voluntat política.

00:26:57: Altres precisament si presentem un pla d'això és perquè sigui realista i creient que aquests diners hi són o que es poden aconseguir realment estem davant d'una emergència educativa important.

00:27:14: No ara també han sortit els resultats de pisa que, malauradament, els de Catalunya no són vals però hem vist la gavallada que hi ha hagut a tota Espanya i al final és una qüestió molt més estructural d'inversió pública però també pensem que sí que es poden fer inversions immediates i la prova és que en alguns aspectes s'ha començat a fer doncs jo crec que es pot creiem que realment es pot fer un pas més En aquest curs, en aquest mateix curs de manera ràpida.

00:27:39: Altres creien que sí i creiem que aquests diners hi són... I després, evidentment, fa falta un compromís de continuar aquesta inversió i d'abordar tots els problemes més estructurals al final.

00:27:51: Al final no hem d'oblidar que tenim un compromis legal.

00:27:56: La pròpia ciai d'educació a Catalunya parla d'un sispercent sobre el pressupost... i no s'està complint.

00:28:07: Per tant, bueno... Nosaltres pensem que sí que es pot realment rodar el pla d'això.

00:28:12: I com a mínim podem discutir-lo.

00:28:14: És que ara a dins no té ni disposició de dir... Més enllà del dret d'aquesta última reunió d'urgència no podem seure a negociar realment.

00:28:25: No us volem que hi hagi una negociació seriosa on puguem començar a posar fil a la guia!

00:28:30: I si potser en altres estem demanant algunes coses que no són del tot realista doncs que el Departament també ens ho exposi a l'alternativa.

00:28:41: Però si no podem arribar, com ha passat?

00:28:44: En sembla molt greu que per tot l'estiu no s'hagin negociat.

00:28:50: Quan el departament sàpiga i sàpaig és negociant.

00:28:58: Pensem que, com a mínim, hem de ser la reúla i neucer realment.

00:29:02: Sobre la mobilització d'avui ja parla que van a alguns centres, alguns professors han defensat que potser avui no era el millor dia per mobilitzar-se tenint en compte que és el primer dia de classes, que és molt important el tema d'acollir nens i nenes, famílies... No cal dir res, ho sabeu, sobre els professors.

00:29:16: Quin punt de vista teniu vosaltres sobre això?

00:29:22: I va haver molt de debat dins del... dins del sindicat, dins de les assemblies que al final són professors autororganitzades als centres.

00:29:33: No és fàcil trobar... no hi ha una solució màgica.

00:29:36: Evidentment quan fas una vaga acabes perjudicant els alumnes i les famílies.

00:29:41: És així quan fas la mobilització, evidentment jo em perjudici però és un perjudiç puntual per aconseguir a mig termini, esperem que mig termina i llarg termini inclús curt termini unes millores importantíssimes, que al final estem parlant de la qualitat de l'educació.

00:29:58: Estem parlant d'atendre ve a l'alumnat i entenem que un prècase és molt complicat per les famílies, és complicat pels alumnes... Com deies tu el moment d'acollida?

00:30:11: Ho sabem però pensam en què era molt important que li quedés clar el departament que estem decidits a continuar des del primer dia.

00:30:22: Pensàvem que això era molt important.

00:30:24: Al final ha sigut prou important, però no tan important com pot ser altres vegades per la dificultat d'un medi.

00:30:32: Però creiem que era important.

00:30:33: I hi havia moltes opinions i, evidentment, discursicoltres... Però sí que creien que és important perquè quedi clar que en cap moment estem contents amb el que s'ha aconseguit.

00:30:46: Evidentment valorem el que es ha aconseguit, però hem de tenir prou.

00:30:50: perquè en alguns aspectes, encara, estem molt lluny del que és necessari.

00:30:54: I a més a més el que has fet que et deia... Estem molt preocupats per què veiem que ni tan se vols el que es va acordar realment s'està complint i això ja tenim experiències prèvies d'inpliment amb diferents excuses.

00:31:09: És a dir si s'acorden un determinat nombre de professionals que han d'arribar al centre, han d't arribar!

00:31:16: Si s'accorda les ratlles, s'han de baixar i ha de ser a tots els centres, perquè en mateix realment és bastant irregular.

00:31:24: Hem d'hi veure perquè estem encara al primer dia, encara evidentment jo marge perquè s'incorporin més professionals.

00:31:34: Maltús ja de tota manera li hem donat un toc d'atenció al Departament i hem d'anar arribant a veure si estem detectant o realment veient que no s'està complint el que està acordat I necessitem anar un pas allà, perquè és que si no realment, ha de ser molt difícil fer classe.

00:31:53: Doncs només munyir-t'ho.

00:31:54: Portaveu del sindicat usted.

00:31:55: Moltíssimes gràcies per atendre els micròfons d'Ecarrer Major i seguirem de ben a prop com evoluciona la situació.

00:32:00: Perfecte!

00:32:01: Moltíssima gràcies a tots.

00:32:13: Anem ara fins a la capital de La Conca, de Barberà, fins a Montblanc on estan de festa major fins diumenge.

00:32:18: A més en guany celebra una festa major molt i molt especiala des que són les desenals, les festes de la mare de Déu de la Serra que se celebren cada deu anys.

00:32:25: Aprofitant aquest context tan especial a la nostra companya, la Gemma Bofillàs del Ràdio Montblan ens porta una entrevista amb un dels protagonistes musicals d'aquesta festa major, el violínic damunt blanqui Saixa Morós.

00:32:35: Som-hi, Gemma!

00:32:36: Bona tarda.

00:32:37: Doncs avui som a Mensaixa Morós i Korotkov.

00:32:41: Ell és Montblancí, té de vuit anys, és biolimista... ...i estudia l'escola central de música de Moscou.

00:32:47: Enguany per les festes de Senals d'Averge de la Serra que s'han celebrat en Montblan ha estat un dels protagonistes, diríem el protagonista potser també principal... ...d'aquest gran concert sinfònic de les De Senals.

00:32:59: Benvingut a Carre Major!

00:33:01: Bones, moltes gràcies S'aixa.

00:33:04: Dèiem que ets major d'edat, però venim parlant de tu als mitjans, diversos mitjançes passats per tot arreu, per Catalunya Ràdio, per Carre Major i per molts altres... Ets un habitual quan parlem de música clàssica i de violí?

00:33:17: Bueno, doncs és un plaer ell que es parli de la meva labor i estic molt content.

00:33:22: Doncs que pugui transmetre el que sempre intento transmetra amb la música i amb el violí i etcètera Ara, com deia, ja ets major d'edat.

00:33:32: Ja tens aquests divuit anys i bé... Ja et vas construint el teu futur però, com dèiem, des de ben jovenet ja es parlava que eres una jove promesa.

00:33:41: Com has anat transitant això?

00:33:42: I ara que entres ben bé a la data adulta, com ho sents?

00:33:47: Bé, és simplement el que calificaven els demés.

00:33:51: Jo sempre per filbaix he intentat estar sempre amb mi fer-m'ho creure però jo amb mi mateix Seguir fent la meva feina humilment i hi ha d'intentar portar el que jo sé els demés, i fer que els demers s'ho passin bé mentre escolten com interpreto.

00:34:10: I com també donem a terme l'explicació del que vindrà a ser el que interpretaré... Tot té un lligam, no?

00:34:18: Estic molt content que la gent ho valori tant, òbviament.

00:34:23: de Josep Maria Morós i Bayer.

00:34:25: Ell és músic, també el coneix en Montblanc.

00:34:28: És molt reconegut.

00:34:29: Se li té molta estima perquè també ha deixat obra, ha fet coses a composicions que ja són un referent a la vila educal.

00:34:37: Tothom el coneixe com això l'hi és... I una miqueta diríem que estaves predestinat tot i que poder tu ja tenies aquestes inquietuds musicals.

00:34:46: Quina és el llegat?

00:34:47: ja que ets fill dels ballers d'aquesta niçaga de músics i també aquest llegat que tens del teu pare.

00:34:53: Bé, bueno el meu pare doncs... A veure amb el meu parà realment som força diferents perquè clar són dos estils de música completament diferents jo soc més conservador ell és més de música lleugera Però amb el meu pare sempre hem pogut compartir opinions, el que la música refereix.

00:35:15: I és un orgull formar part d'això de l'enissaga dels Bayer, que tenim artistes i gent que són uns cocos absoluts en totes les facetes que han ocupat.

00:35:26: Tenim la Pilar Bayer per exemple, que és matemàtica... El Pauli Bayer i coll que va ser mestre del Pau Casals i vam interpretar justament l'himne a la mare de la Serra, que el text és d'ell.

00:35:38: El Conrad Bayer, que també era un gran poeta.

00:35:40: Jordi Casas Bayer que és actualment un fantàstic director de corals.

00:35:44: El meu pare... I entre altres, el Marcel i Bayer també, un gran músic.

00:35:49: O sigui que realment soc un més de la família diguem-ho així i m'omplo d'orgull formar part d'aquesta nissaga i espero que això tigui endavant pels molts anys He volgut dir abans els teus dos cognoms, aquest amorós i aquest corot-cof perquè hi hagi aquest llegat matern rus.

00:36:09: I tu com dèiem estudies a l'escola central de música de Moscou.

00:36:13: Explica'm resumidament perquè sé que ho has explicat moltes vegades però clar, com és aquest viatge en un país... Hi ha una cultura tan diferent com la russa respecte a la catalana?

00:36:23: Com estàs portant aquests sis anys no que ja portes vivint allà?

00:36:26: Bé, bueno això... A veure, el tema de Moscó és evident pel llenatge que tinc, l'altra meitat que és la de Rússia, que va a partir de la meva mare i està molt bé que hagi acabat allà perquè conec l'idioma, conec la cultura.

00:36:45: I ja dic el moment que el meu professor de biolí, Josep Maria Ferrando, va dir... Has de marxar a estudiar a l'estranger perquè necessites competència, Pujar, necessites créixer.

00:36:58: Necessites veure gent que estan molt per damunt de tu.

00:37:02: Va anar a Rússia i ha dit perquè la meva mare va prendre la gran decisió d'ensenyar-me a Rús des que era petit, el qual l'onre molt... La meva mare també ha sigut una gran cap pensant.

00:37:18: en què fa la preparació meva, que són aquests... Ara hi ha sis anys i ara ja ve el Satè d'estudiar a l'escola central de música de Moscou.

00:37:28: I ara, quin és el teu futur immediat?

00:37:30: Sé que un temps seràs allà després es demarxes de canviar del país.

00:37:34: Què t'espera aquest curs vinent del year-end de l'immediat?

00:37:39: Bé, això sempre és una miqueta factor sorpresa Ara tenim una agrupació de càmera a l'escola, que som així.

00:37:51: Dots biolimistes que toquem diversa música.

00:37:54: Farem un viatge a la Xina, a Pekín, allà farem una sèrie de concerts i aquest curs estarà enfocat a treure'm el diploma de la graduació de Moscou i, òbviament, entrar el primer de carrera de la Universitat de Música i Arts i Sècniques de Viena.

00:38:14: Ara ja tinc plaça al preparatori però clar... La meva missió és aconseguir aquest primer curs i ha establir-me totalment a Viene amb l'Alemany, amb tot aquests factors que s'han d'anar preparant durant el curs i que si ho veu doncs anirà tot bé.

00:38:33: Quantes arres del dia assajos?

00:38:36: No ho sé, perquè clar això el tema de l'assaig comporta... Doncs a part d'això és escoltar molta música.

00:38:43: És llegir molt en referèndum quan a la música.

00:38:48: Partitures, doncs hi ha dit gravacions tot això, inclús crítiques, això va molt bé tot i després doncs passes el teu temps amb un instrument, amb els instruments I ja dic, al final del teu dia a dia el completes amb mundores que estàs al costat d'alguna cosa relacionada amb la música perquè és el teu treball.

00:39:07: És una cosa lògica.

00:39:09: Abans he començat també apuntant que el concert sinfònic de les festes de La Serra em va ser protagonista.

00:39:18: Quina valoració en faries i com l'explicaries els ullens que no hagin pogut assistir-hi?

00:39:24: Bé, jo crec que el conserva ser fantàstic Primer de tot, crec que es va complir el que volia jo des d'un principi quan vaig fer el projecte.

00:39:35: Que és sobretot agrupar tot el poble amb la música que els representa, que són uns dels cants de la Serra, després també de Vils van fer l'imna a Montblanc del meu pare... I crec que ho vam aconseguir i això és lo bonic, que va venir molta gent, l'aforament es va sobreposar, diem-ho així... Van haver-hi unes cincentes persones, crec.

00:39:59: I el públic va sortir molt content i ja des d'un principi tots vam donar moltíssim de la nostra part això que jo sigui el prototip.

00:40:05: Doncs moltes gràcies però clar tenim dues fantàstiques institucions que són la Cura del Carmina i l'Arts Sinfònica Jove, l'Orquestra i el Cor, que ho van fer excepcionalment bé... I jo doncs vaig donar també a la meva part com amb un blanqui que sóc i crec que va sortir muy bien Però amb el que em quedo més, sobretot és que al públic realment va veure com un blanc té un potencial musical fantàstic en quan a les seves obres i sobretots les que estan dedicades a la mare Déu de la Serra.

00:40:40: Llavors jo estic molt content del concert d'ahir.

00:40:43: Va ser un concertàs.

00:40:44: A més a més, va ser molt emotiu perquè quan... vas tenir un moment solitari, en què vas fer com un homenatge a tota aquesta cultura musical popular.

00:40:55: L'Emparito, els nanos... Aquesta música que sona a l'Imaginari de tots els Montblanquins i Montblinquines?

00:41:02: Sí, això realment va sortir bé perquè... Jo ja pensava fer aquest projecte del gener.

00:41:09: I quan vam preparar més o menys el programa ja el teníem confirmat, que va ser cap a començaments de l'estiu, jo vaig dir alguna cosa d'avisaig de tocar després de fer la sinfonia espanyola de ló i llavors vaig pensar que fer un bac o fer un paganini estaria bé en quan a nivell suposo artístic i virtuosístic Però faltaria aquesta senya d'identitat, que al final és el late motiu del concert.

00:41:35: Llavors vaig pensar... No, hem de fer alguna cosa que tingui a veure amb la cultura del carrer.

00:41:41: Que qualsevol persona que no sigui entès en música entengui que això és una cosa que ha sentit per almenys cada festa major.

00:41:50: o cada setmana medieval per allò del ball de banderes.

00:41:53: Llavors, doncs vam estar pensant quines músiques agafen i l'Emparito Roca va ser la guinda del pastel que diuen els castellans... I va quedar molt bé!

00:42:06: La Jordi Ducada va sortir perfectament bé quan el públic es va posar a cantar mentre jo tocava l'Emparito Roque.

00:42:15: Per altres entrevistes que t'han fet sabem També tenies el somni de ser director d'orquestre.

00:42:21: És així, sí, sí... I ahir en aquest concert de les festes de la Serra et van poder veure en aquestes dues facetes com et sents?

00:42:28: Molt bé!

00:42:29: La veritat és que és el que volia... Estrenar-me com a director i, a més amb cor que no ho havia fet mai.

00:42:36: I en una orquestra tan gran mai havia tingut tanta gent de davant.

00:42:40: Va ser una cosa per mi única, òbviament després si realment surti i m'ho dedico això ja serà una cosa més rutinària però sempre hi ha una primera vegada i aquesta primera vegade ha sigut fantàstica perquè ho he fet a casa, ho he feta com el local diam així i, además, es demanda la meva gent i per això encara per mi es van al Tincara més la meva pròpia experiència I sí, al final també crec que a Montblanc li convenia veure aquestes dues facetes meves.

00:43:07: Perquè el violí em van veure amb molts cops perquè he fet diversos concerts aquí i al poble... I el piano també cada vegada més.

00:43:14: Cada vegada s'ha afegit més el piano.

00:43:15: Però la direcció solament un cop va ser en un concert puntual, que també va estar molt bé però no es va veure la dirección diguem-hi sinfònica absoluta.

00:43:23: Va ser una orquestra de càmbara, en aquell cas.

00:43:27: Llavors doncs clar Quan vam pensar que jo també pogués dirigir, que això li haig d'agrair molt el director de l'art sinfònica jove que em va donar el vist i plau perquè al final l'orquestre és d'ell.

00:43:41: De dirigir, clar, jo vaig emocionar perquè he dit... Al final veure que el meu poble escolta com jo interpreto mitjançant la meva gesticulació i la meva senya diguem-hi És una cosa molt agradable i per això crec que va quedar molt bé i em va agradar tenir aquesta fantàstica oportunitat de dirigir davant dels meus.

00:44:06: Enhorabona, doncs perquè aquesta experiència que vam poder gaudir, com deies més de cinccentes persones que van presenciar aquest concert... I ara et faig la darrera pregunta que és una mica en aquell somni no?

00:44:18: Si tu tenies aquells somnis quan eres petit d'arribar onta ara ja quasi bé ets Quins somni tens ara, amb d'avui anys?

00:44:26: Bé, ara doncs, òbviament, acabar a Moscou.

00:44:29: Que no passi res, que tot m'acabi bé i tancar aquesta etapa ja definitivament, marxar a Viena i allà doncs hi ha... que al futur doncs ja depari el que sigui, gairebé ser,

00:44:42: no?,

00:44:43: i espero que sigui el millor, i obviament doncs complia el que ha sigut sempre el meu somni des de que era ben menut, que era ser director orquestre.

00:44:51: I per això ho visc sempre tant!

00:44:53: que així sigui i que la mare de Déu de la Serra em vol calli aquest somni en aquestes de Senals, que s'han celebrat amb un blanio.

00:45:00: A veure si m'escolta.

00:45:02: Gràcies!

00:45:03: A vosaltres... Carre Major, el programa de les tardes del camp de Tarragona.

00:45:13: I avui a Carre Majors volem explicar què és l'adragonera?

00:45:16: Un antic vaixell mercant de seixanta-cinq metres d'Eslora, que avui en dia és un dels punts de bossets més coneguts del literal Tarragoni.

00:45:22: Ens explica la seva història al company de ràdio Ciutat de Tarregona, l'Eduard París A pocs metres de profunditat davant de la costa de Tarragona hi ha un vaixell que fa més de trent anys, que ja no navega.

00:45:41: Es diu l'Adragonera amb seixanta-cinq metres d'eslora descansa sobre el fons maric convertida en refugi de nombroses espècies i en un dels punts de bossets més coneguts de la ciutat però darrere d'aquest vaixella enfonsat hi ha una història que comença molt abans de la seva arribada al Fons del Mar I és que l'any one senseixantà, la dragonera sortia de les draçanes Juliana Constructora Gijonesa.

00:46:13: Era un baixell mercant de carregat construït per navegar i transport a mercaderies durant anys.

00:46:19: La forma part de la flota mercant però amb el pas del temps va quedar fora de servei.

00:46:24: I és precisament quan deixa de navegar que comença la seva història més sorprenent.

00:46:29: A Tarragona la Societat d'Exploracions Submarines ja feia décades que treballava per conèixer millor el fons marí La idea era crear un espai que permetés protegir i estudiar la vida marina, i alhora oferís un lloc interessant per practicar el submarinisme.

00:46:44: I van trobar una solució singular convertint en veixell que ja no tenia us en un escull artificial.

00:46:51: La dragonera va ser escollida per forma part d'aquest projecte però abans d'enfonsar-la calia preparar-lo a consciència.

00:46:58: No es podia simplement agafar un veixells vell i llançar-ho al mar així que es van retirar combustibles olis i altres materials contaminants també es van eliminar elements que podien representar un perill per al medi marí o per als submarinistes.

00:47:12: I una de les peces més importants del vaixell, el seu enorme motor, també va ser extreta.

00:47:17: I avui aquest motor és conservat al Museu del Port d'Etarragona.

00:47:29: Tot estava preparat, i el nou de juliol de l'any fourint-soventa-quatre la dragonera va iniciar a la seva última travesia aquesta vegada però no havia de tornar pas a bord, va ser enfonsada deliberadament davant d'Etaragona en la zona que posteriorment formaria part del parc subacuàtic.

00:47:47: El baixell va quedar sobre un fons de sorra escorat cap avavor.

00:47:51: L'apartament es troba aproximadament als catorze metres i la més profunda arriba fins als vint-i-quatre i aquí és on comença la seva tercera vida perquè l'Aragonera ja no era un baixell, era un nou habitat amb el pas dels anys algues i altres organismes van començar a colonitzar-ne l'estructura, i el vaixell es va convertir en refugi per a diferents espècies marines.

00:48:14: Però aquesta història no només es pot explicar des de la superfície i és que també es pot viure.

00:48:20: Avui, diferents activitats i immersions permeten als submarinistes acostar-se a les restes de la dragoonera i descobrir-les de primera mà un dels actors principals és la Societat d'Exploracions Submarines de Tarragona, entitats sense ànims de lucre que s'encarrega de gestionar l'accés al parc aquàtic.

00:48:38: N'hem parlat amb la seva presidenta Anabel en Martín.

00:48:42: El que fem és gestionar el accés a aquest parc.

00:48:45: Tothom pot arribar a aquest parc.

00:48:48: El què passa és que tens que arribar amb unes condicions.

00:48:51: És a dir, no tothom pot fer vossets lliurement.

00:48:54: Hi ha diferents nivells de vosseig i hi ha diferentes dies d'arribar al parc Pots arribar per terra amb el far de la banya, que és a les cassetes que tenim altres com a associació allà.

00:49:05: Però també pots arribar pèrmar per qualsevols els clubs ja com oberts que hi ha a Tarragona i a altres postos.

00:49:18: El descens és probablement un dels moments més espectaculars.

00:49:22: A mesura que el submarinista baixa, el baixella apareix sota l'aigua primer com una silueta i després cada vegada més definit finalment apareixen les formes de la dragoonera, el casc.

00:49:32: Les cobertes i les diferents estructures que encara es conserven.

00:49:36: El que fa especial aquesta inversió és que no només permet veure els restes d'un vaixell i és que permet veure també com el temps l'ha transformat allà on abans hi havia cert ara hi ha vida peixós que utilitzen les estructures com a refugi organismes que s'adereixen al casc espais que abans formaven part d'un baixell mercant i que ara tenen una funció completament diferent, és que la natura n'ha ocupat l'estructura creada per l'home.

00:50:03: I aquesta transformació és un dels grans actius de les excursions.

00:50:08: Ens dona tots els detalls una altra vegada a Navell en Màrtic.

00:50:21: És pot entrar perquè això és obert.

00:50:23: És una àrea oberta, no tens que entrar dins, està obert... La draunera del que té és que cada vegada que baixes trobes algú diferent.

00:50:30: Per exemple a Proa hi ha l'Antiqu Molinete i allà sol la veure una morena que de tant en tant s'enganxa el molinet aquest.

00:50:38: I arriba si veus la morena un dia sí o un dia no segons com li dona la moren.

00:50:41: I n'hi ha moltes barracudes, també.

00:50:43: N'hi havia molta vida, molt adorada, molts swans de peixos.

00:50:48: I jo crec que el més curiós és Arriba i veur des de la popa tots els van fer peixos que hi ha sota la pope.

00:50:56: Perquè n'hi ha, de veritat, que hi a molta vida.

00:50:59: Llavors si tu arribes per sota i et vien tocant el fons, veure tot els peixots... I l'alçada de la dragonera perquè és un bar gran, és un baix del gran..., és molt xulo!

00:51:12: Amb tot, l'Aragonera forma part d'un projecte molt més ampli després del seu enfonsament.

00:51:18: Altres embarcacions i estructures també van passar a formar part... ...del Parc Subaquàtic de Tarragona, i l'any Ninocentosonantassí ens veu inaugurar oficialment aquest espai.

00:51:27: L'objectiu era combinar la conservació del medi marí, la investigació i la pràctica dels submarinisme ja amb el temps.

00:51:34: El projecte ha demostrat que és un objecte artificial que un objecte artificial, com diem pot acabar integrant-se en l'ecosistema.

00:51:40: La Dragonera n'és probablement l'exemple més conegut.

00:51:44: Però qui pot fer aquesta activitat?

00:51:46: És una excursió per a qualsevol persona... que el tenia experiència i com es garanteixi la visita al baix ells sí segura i respectuosa amb el medi ambient.

00:51:54: Anavelet Martí novement ens explica els diferents nivells pel que fa als requisits dels bussejadors.

00:52:01: El que es fa és tindre un protocol per solicitar l'entrada del parc.

00:52:06: si fos un accés.

00:52:08: I aquest accés tens que ajuntar la teva titulació de bosseig i la teua llicència, és a dir... És com conduir un cotxe perquè ens entenem.

00:52:16: Tu t'entenc el carnet de conduir i també t'he de tenir la seguretat.

00:52:20: No et pots bossejar sinó tens una segureta.

00:52:23: Perquè no té bé què passar res però tens que estar assegurat per si qualsevol cosa surgeix tindrà el teu responsable.

00:52:31: Per arribar a la dragoonera tens que tindre com a mínim l'open que és el... i jo recomanaria l'advance del Padi, i també el bussejador d'una estrella d'aquí.

00:52:41: Per què la dragonera, diguem-ne, sota de la draguonera arriba a vora vins quatre metres de profunditat?

00:52:49: I llavors per baixar a vint metres de profunditat busseja, ja tens que tindré una experiència en un

00:52:54: moment.

00:52:55: Per als submarinistes, la Dragonera és molt més que un punt al mapa.

00:52:59: És un lloc on, com viuen dues històries... La història humana d'un vaixell que va néixer l'any one thousand sixanta per navegar i la històrie natural d'una estructura que després d'enfonsar-se l'an one thousand ninety four ha estat ocupada progressivament per la vida marina Avui, quan algú és un mergeix fins a la dragonera, fa un viatge en el temps.

00:53:25: Pot observar les restes d'un mercant que va tenir una vida molt diferent de l'actual però també pot veure com el mar ha transformat aquest objecte en un baixell que ja no transporta mercaderies però que ara transporta una altra cosa a història, biodiversitat i experiències per als qui baixen fins al seu costat.

00:53:43: Des de la superfície, l'adragonera és invisible però sota l'aigua a entre catorze i vinticuatre metres de profunditat hi ha el seixanta-cinq metres d'un vaixell que fa més de tres décades que espera els submarinistes i potser aquesta és la part més fascinant de la seva història perquè l'Adragonera va ser construïda per navegar, va quedar fora del cervell... I quan semblava destinada a desaparèixer va començar una nova vida, una nova vita sota el mar La història de la Dragonera és l'història d'un baix ell que va deixar de navegar, però encara avui continua explicant coses.

00:54:22: Només cal posar-se les ulleres entre a l'aigua i baixar perquè a Tarragona una part de la Història Maritima no es troba en un museu sinó que es trobeix sota el mar.

00:54:38: Moltíssimes gràcies, Eduard París!

00:54:40: I fins aquí, al segon programa de la temporada del carrer Major... i tornem demà a la mateixa hora de tres a quatre.

00:54:44: Fins demà... Fins aquí Carre Major!

00:54:47: Escolta'ns quan vulguis el teu reproductor de podcast preferit