Carrer Major | Veneçuela després dels terratrèmols: l’impacte psicològic que pot durar anys

00:00:01:

00:00:04: Parlem de Venezuela, perquè després del devastador terratrèmol més enllà dels edificis ensorrats i víctimes hi ha un impacte emocional i psicològic que pot durar mesos i fins i tot anys.

00:00:22: En una catàstrofe d'aquestes dimensions s'ha d'entendre com reaccionen les persones davant el perill, com es gestiona una emergència, com actuen els equips arrascat o com ho fa l'ajuda humanitària Avui volem parlar de tot plegat amb Jordi Tous, ell és psicòleg i d'agada a la Facultat de Psicologia i Ciències de l'Educació per entendre què passa pel cap de les persones quan la vida canvia en qüestió de segons.

00:00:48: Amb desconserts, evacuacions... solidaritat però també la necessitat d'oferir suport psicològic des del primer moment.

00:00:59: Senyor Tous gràcies per acceptar la invitació del Carreg Major benvingut!

00:01:03: Bona tarda, benvinguts a nosaltres.

00:01:07: Les imatges després del terratrèmol, les primeres imatgers acostumen a ser de caos, de la gent que busca... Des del punt de vista psicològic què passa pel nostre cervell durant aquests minuts?

00:01:18: Bé, en el primer moment és una situació de xoc.

00:01:21: Una situació on les persones evidentment ens ve de sobte.

00:01:25: És una situació que no teníem prevista o controlada i evidentment aquesta situació genera altangoixa, altes nivells d'estrès i tot unes reaccions... purament entre instintives automàtiques per intentar de salvar, salvar guardar-se i no preocupar-s'hi moltes vegades de res més del que és la pròpia integritat i la integritat dels que tens més a prop.

00:01:49: Moltes vegadas pensem... jo reaccionaria d'una determinada manera però alhora de veritat quan arriba una situació no sempre és així.

00:01:59: Per què les persones responen de formes tan diferents davant del mateix perill?

00:02:05: Podem fer tota mena de simulacres, tota menja de situacions que s'assemblin màxim en una situació crítica.

00:02:11: Però sempre la situació sobrevinguda, sobre... La situació de novetat és el que ens fa trencar moltes vegades moltes de les regles que hauríem bàsiques per reaccionar amb aquella situació.

00:02:25: És a dir, la mateixa por, la mateix angoixa i la mateix situació desconcerts fa que les nostres reaccions no siguin molt sovint les reacciones esperades, sobretot amb la població general.

00:02:39: Altra cosa és amb els serveis i les persones que ja treballen específicament en l'àmbit d'emergència, que evidentment el seu entrenament hi ha un entrenament molt més específic per fer fron a aquestes situacions.

00:02:51: Senyora Tows perquè hi ha qui marxa immediatament... I qui, en canvi, es queda a casa intenta salvar objectes I fins i tot arriba a minimitzar el perill de possibles rèpliques o d'esfonsaments.

00:03:09: La reacció més automàtica és, bàsicament davant d'una situació que ens engoixa, que ens estressa, la fugida... Ara bé!

00:03:17: Després també hi ha tota aquella part emocional d'estar amb una determinada situació de pego, amb una situació, un espai, en un entorn, intentar recuperar-hi, i a vegades amb aquest intentar recuperar acabes... perdent o posant-te més en risc tu, o posen risc a altres persones.

00:03:34: Per tant... En la formació que hauríem de tenir, la població general, sobretot la población que està en torns de risc, s'intenta sobre tot això, perquè la resposta primera no sigui aquesta relació més emocional sinó que sigui la resposta més natural de fugida.

00:03:53: I senyor Tau, ara tenim les xarxes socials que haurem d'ajudar però que en realitat també porten una mica de varí.

00:04:07: Fins a quin punt la informació clara o la desinformació, les fake news i els rumors poden condicionar el comportament de la població després d'una catàstrofe?

00:04:20: ja van necessitar la necessitat de tenir informació quan passa qualsevol cosa, sobretot amb les persones que estem o que puguin estar en una primera vine i en una zona zero de la catàstrofe busquen aquesta informació.

00:04:35: Aquesta informació evidentment no hi és en el moment immediat, no es pot facilitar... I llavors això fa que els generin rumors, rumors que en entorns naturals, en entors no digitals doncs es donarien... com a reacció automàtica, però que això es veu amplificat en la possibilitat de poder-ho gestionar a través de charges.

00:04:56: Sobretot charges que estan a vegades o qui gestiona aquestes charges estan allunyats d'aquella situació sense un coneixement directe.

00:05:03: Llavors, en aquests casos... la resposta que s'ha de donar és intentar que sobretot les persones que estan en front d'aquella situació, de gestió, d'aquestes situacions d'emergència siguin que ara sí tinguin una molt bona política de comunicació i informació.

00:05:20: En les primeres hores els equips d'emergència se senten a ensalvar les vides dels possibles supervivents.

00:05:30: Quan hauria de començar també l'atenció psicològica pels afectats?

00:05:36: És tan urgent, tant com l'assistència física però és immediatament després.

00:05:44: Bé, quan ens han explicat i expliquem en situacions de formació quin és el tipus de reacció davant d'aquesta situació evidentment hi ha una cosa específica que són els protocols dels propis serveis d'emergència.

00:05:56: El que busquen, bàsicament, és assegurar a salvar en primer lloc del que són les vides humanes i intentar posar en perill al mínim nombre de persones Evidentment, què passa amb les persones rescatades?

00:06:09: Doncs se'ls donen primer lloc.

00:06:11: Des d'aquests mateixos serveis de emergència tot el que és un suport, un suports de senzillament d'escoltes, de tensió, de comunicació... Que no necessàriament ha de ser una tensió psicològica sinó més o menys una recollida, una tensión más emocional sense necessitat de comunicar res.

00:06:30: És en un segon moment on evidentment hi ha aquesta part psicosocià on se'l descapargui que tinguin aquesta primera reacció davant de la situació d'aixoc, tornar una mica enrere i prendre consciència.

00:06:44: Ja estem parlant d'atenció psicosocial o l'acompanyament.

00:06:48: I és en una tercera fase quan ja realment s'han donat compte de quina és la situació, del seu estat, de les persones que et posien a estar amb ells... de si hi ha hagut pèrdues o no, és en aquell moment on realment s'activen aquests protocols d'acompanyament i de començament de gestió emocional de la situació de pèrdua de dol.

00:07:09: I aquí ja començarien i ja equips ja directament preparats per fer aquesta tensió psicològica, psicosocial, moltes vegades més que una tensió, diguem-ne, clínica... les fases de pèrdua i, evidentment, la perda de consciència va pres a contacte amb les víctimes reals.

00:07:29: És a dir, el reconeixement dels víctims fa que es comenci el laboral, el procés que podem elaborar, qualsevols de nosaltres quan tenim una pèrdua propera.

00:07:38: I, evidentament, aquesta presa de consciència demana un acompanyament... Normalment és un acompaniment social, i mica en mica es va elaborant el que coneixem com a dò.

00:07:49: quan passen temps i passen mesos que realment hi pot haver un acompanyament psicològic en aquesta situació o hi pot haber una revertiment cap a la normalitat assumint aquesta pèrdua.

00:08:02: Si la situació de dol persisteix és quan estem parvant ja del dol patològic, i és quan es demana sobretot l'intervenció dels psicòlegs clínics especialistes.

00:08:13: Profesor com es preparen els equips de rescat per aguantar... tota aquesta pressió.

00:08:23: Després també suposo que ells també necessitaran ajuda psicològica, no?

00:08:27: Sí, és el problema sempre de qui cuida o cuidador.

00:08:31: Pel coneixement que tinc jo i per el que hem pogut treballar amb aquests anys que he pogut col·laborar i participar en formacions... La part més interessant és sobretot l'entrenament i els simulàcares, és a dir, el coneiximent d'uns protocols.

00:08:47: Els protocols són els que d'alguna manera estan dient automàticament o semiautomàticamente què has de fer, què has del prioritzant cada decisió que tu prens.

00:08:56: Evidentment que la situació crítica és diferent, i per molt que tu hagis assejat altra cosa és trobar-te en la realitat on hi ha aquell impacte emocional.

00:09:05: En aquí sí que sempre els equips d'emergència, els equipes que treballen en aquest àmbit tenen ja tècniques específics que permeten, diguem-ne, de alguna manera... poder compartir aquella situació que han vivenciat abans de portar-la fora d'aquest context.

00:09:22: Hi parlen de briefings i de debrieflings, com a elements bàsics per fer aquesta nàvis interna... Primer, emocionalment que s'entiri després com ho he fet i com ho puc millorar.

00:09:35: Llavors això és entrenament, entrenament i entrenament... I evidentment les situacions reals sempre són molt més impactants que la situació que pugui, sí moda.

00:09:48: Ens arriben imatges de molts veïns, molts ciutadans ajudant espotaniment com bé poden en les tasques de rescat.

00:09:56: En aquest tipus de situacions som... més solidaris del que pensem, normalment?

00:10:02: Evidentment en aquestes situacions el fort impacte emocional que t'estan generant fa que d'alguna manera aquesta part d'ajuda de comportament pro-social que tenim les persones... la majoria de nosaltres fa que deixis tota l'activitat que puguis fer i pensis, i et boquis en aquesta situació no el suporten els altres.

00:10:22: Ja us dic que és una part de majoria... de majories de respostes parades.

00:10:27: Si bé, en un primer moment crític, la reacció més natural hauria de ser la fugida, el segon moment és poder col·laborar.

00:10:34: Ara bé, a vegades aquesta col·laburació desorganitzada pot generar a vegadas conflictes pels propis equips d'emergència fort impacte emocional de persones que no estan acostumades a treballar en aquests entorns, que els hi toca doncs treballar amb víctimes i trobar-se en situacions que són realment impactants.

00:10:54: Llavors, a vegades ens trobem amb situacions d'estrès posttrauma bàsicament d'aquestes persones que de manera altruista han pogut fer aquesta aportació o aquest ajut i no l'han pogut

00:11:06: fet.

00:11:08: Quan parlem de trauma el professor sempre pensem en les víctims directes però també hi ha... familiars, nens, equips de rescat o familiars... O gent que segueix la tragèdia des de la distància.

00:11:24: Qui és més vulnerable psicològicament després d'una catàstrofe, professor?

00:11:30: Sempre l'Evita Raturn ens diu que les persones més vulnerables són aquelles que han tingut o les persones sobre les quals es donen més efectes.

00:11:37: Des tres post-traumats són aquells que han tengut contacte directa amb aquella situació.

00:11:41: Per tant El contacte directe és un avament que vau perquè s'avaluï aquesta situació com una situació de risc, sobretot en conseqüències posteriors.

00:11:53: Després a nivell d'afectació moltes vegades les persones... agafen per afinitat, és a dir, veure aquesta ciutat que s'assembla amb la mateixa ciutad.

00:12:03: La probabilitat que tindria jo de la situació dels familiars que han desapareguts són semblants o la canalla que sà mort és semblant l'edat de la canella que tinc jo.

00:12:14: És a dir quan comencem a fer aquest tipus de comparació entre les víctimes i la situació personal cada un de nosaltres augmenta.

00:12:23: I evidentment, com més distància hi ha entre la situació del fet malgrat ens arriba... les imatges són molt fredes sense aquell context o sense poder tindre aquella vivència.

00:12:34: Per tant, sí que a vegades és sempre diferenciant entre el condol davant d'una pèrduva al prendre responsabilitat i impactar-te aquesta situació de fer alguna cosa i de posar-t'hi proactivament ajudant aquella situació.

00:12:50: Tindríem tres nivells diferents d'afectació d'aquesta situació

00:12:55: i surt després la resiliència, aquesta capacitat d'adaptar-se, de recuperar-s'hi, de sortir més fort desprès d'una situació adversa, d'un trauma o d'uns estrès... O com hem vist ara d'aquesta terrible desgràcia.

00:13:14: La resiliência és una qualitat innata?

00:13:18: O es pot entrenar abans que passi una situació d'aquest tipus professor?

00:13:23: Jo crec que d'alguna manera, quan s'havia donat molt valor a la capacitat de sobreposar-te és una capacitat adaptativa que tenim l'espècie humana i la majoria d'espès.

00:13:34: Si no estaríem aquí evolutivament ens haguéssim... Podem dir extingir, però no haguéssim pogut reforçar a retornar de situacions que ens havíem trobat i que ens havia generat situacions crítiques.

00:13:48: Aquest és un element important.

00:13:50: Potser s'havia donant més valor en tant en quan les situacions estresants... I les situaciones d'impacte emocional que tenen situacions d'aquest tipus de catàstrofe són molt més avabades.

00:14:01: Però aquí la resividència està basada primer en àmbit emocional, però també en l'àmbit del què fa l'administració.

00:14:08: per resoldre aquella situació.

00:14:10: Evidentment, si es veu una resposta primer d'equips d'emergència i després de intentar per part davantor social tornar en aquella situación i davantorn polític administratiu també d'intentar posar recursos per trobar la situació o per tornar a una situació normal... Evidentament, la resiliència és una característica que té per part l'avabament personal a part important d'avament comunitari.

00:14:41: Senyor Tows, en Venezuela ja ha arrossegat una situació complicada.

00:14:48: Una situació social, política, econòmica molt complexa abans del terratremol fins a quin punt pot condicionar la recuperació emocional de la població?

00:15:04: A veure, sempre hi ha aquella dita catalana que diuen que sempre a vegades plou sobremullat.

00:15:10: Les situacions crítiques se ceben en llocs on evidentment ja hi ha unes infraestructures que són ser deficients o que poden tenir recursos uns equips de emergència com estem veient que precisament... No és de del més ben entrenat que hi podia haver ni de del mes ben preparat.

00:15:27: I evidentment, a més a més la situació política i social acaba generant una situació de desgovern o no acabar d'aprendre decisions davant d'aquestes situacions.

00:15:37: El caos d'una situació d'aquell tipus sempre, evidentment... genera una situació de molta alta inestabilitat i molt alta incertesa.

00:15:46: Llavors entenc que a més de totes les situacions polítiques que havíem passat, més tota la situació dels sagrets que van fer, del seu primer ministre i dirigent.

00:15:58: I després tota aquesta situació acaba generant encara un nevament més d'incertès en tant en com es resoldrà... i quins recursos tindré jo com a persona afectada de referma d'aquesta situació?

00:16:14: I després els tenen oblidats.

00:16:18: A Catalunya no vivim terratrèmols aquesta magnitud però... Tenim altres emergències com poden ser inundacions, incèndies, accidents greus... Estem preparats, professor?

00:16:29: Des del punt de vista psicològic per afrontar aquest tipus de crisis.

00:16:35: Nosaltres sempre parlem amb psicologia i la percepció de risc.

00:16:39: De vegades el risc existeix o el risco si són no per estar en una zona amb menys impacte sísmic vol dir que no hagi de passar mai re però... Curiusament, com comentaves, estem en un entorn industrial, químic, petroquímic amb un port... Amb unes canals de comunicació per on passen mercaderies, mercaderie perilloses.

00:17:01: Estem al voltant d'una sèrie de situacions que poden esdevenir en determinat moment o en determinada circumstància, una vehement de risc.

00:17:09: Què passa?

00:17:09: Que normalment el que fem és generar un mecanisme que és el de la percepció d'involumnarabilitat allò de dir Vinga, això no passa res.

00:17:19: Conneca el risc, controla-ho entre cometes allò que crec que el risco està controlat, tinc confiança en les autoritats, en els mecanismes de control i en els protocols.

00:17:30: Això fa que evidentment generi aquesta sensació que estem bé, malgrat hi hagi situacions de risc que si es dunguessin tenim possibilitats de donar-hi resposta com a població general i s'hauria de respondre perquè tenim uns preus... uns protocols més o menys coneguts, amb unes abertes, amb uns sistemes de seguretat... amb uns protocols de com s'hauria de respondre.

00:17:56: Això no ens fa invulnerables però ens dona aquesta percepció de segura.

00:18:01: Jo crec que un àmbit molt important és el treballar en la població general i sobretot no tant amb els simulacres entre cometes sinó entenent que la població conegui realment quins són els patrons de conducta, és a dir, què ha de fer davant d'una situació de crisi.

00:18:18: I això ens permetria millorar molt més aquesta percepció de seguretat.

00:18:24: És una mica... El que passa en les societats més desenvolupades és que estan vivint per exemple en zones címics, císmiques com pot ser el Japó.

00:18:32: Doncs el tema de simulació, tot el tema d'equicció d'edificis que dona una sensació de molta més... una percepció, perdona, sensació, percepció de més seguretat de la real i els protocols adequats per donar-hi

00:18:45: resposta.

00:18:47: Hem parlat de l'impacte emocional i psicològic dels devastadors terratrèmols de Venezuela amb Jordi Touls, psicòleg i d'agada a la Facultat de Psicologia i Ciències de l'Educació.

00:18:59: Profesor, moltíssima gràcies per acompanyar-nos aquesta tarda al carrer Major.

00:19:02: Molt bon estiu!

00:19:02: A vosaltres el que acabi... Bon estiu a

00:19:08: tothom!