Arriba als cinemes “La Memòria de les Papallones”, l’òpera prima de la tarragonina Marta Vinya

00:00:01: Avui tenim el plaer de parlar amb Marta Vinyevervis, directora de Tarragonina i una de les noves veus del cinema català que aquest divendres viurà com arriba al cinema és la seva òpera Prima.

00:00:10: La memòria d'Ales Papallones un drama íntim i poètic que segueix a relació entre una mare i la seva filla adoptiva marcat per les quatre estacions i rodat íntegrament a la Terra Alta.

00:00:19: Ella ens explicarà com ha creat aquesta història tan personal, les emocions que hi ha darrere del rodatge d'aquesta pel·lícula... I què podem esperar quan la veiem?

00:00:28: Recorda que ja ha captivat a festivals i als públics més exigents.

00:00:31: Marta Vinyà, bona tarda i benvinguda!

00:00:33: Bona tarda, moltes gràcies!

00:00:34: Marta, primer de tot, explica'ns què et va portar a escriure la memòria dels papallones...

00:00:39: La veritat és que sempre he tingut com la necessitat de buidar el meu interior, sempre a través d'un paper.

00:00:44: He anat veient totes les meves emocions i aquest va ser com el punt de partida.

00:00:48: Després em vaig interessar pel cinema perquè vaig veure que això no es podia quedar en un paper sinó que es traslladava al missatge a un espectador i ell, o sigui l'espectador, acabava de configurar el sentit... I això va ser como el punt inicial de dir yo voy a escribir esta historia El punt de partir va ser porque tenía la necesidad De fer com un homenatge als meus avis no va tenir la gran sort de coneixe'ls i el meu pare és adoptat.

00:01:09: Llavors, realment la història està inspirada en ell.

00:01:13: Vaig començar partint d'aquí però a mesura que vaig anar escrivint i rodant la pel·lícula em vaig adonar que estava parlant de la vida, de les emocions... I me n'adonava que la protagonista, per exemple, és una nena i estava parlant de mi.

00:01:25: Per al final és això.

00:01:26: Jo també havia patit soledat després d'aquest acompanyament familiar i aquest amor que es mostra tant a la pel·lícula també l'he tingut.

00:01:34: Llavors em vaig donar això... Vaig partir de la història del meu pare però realment la histèria parla sobre mi i penso que parla de tothom.

00:01:40: Tothom, espectador, es pot agafar en una petita emoció que hi ha a la pellicula i es pot sentir identificat en algun moment

00:01:47: Com es viu un rodatge d'una pel·lícula que parla tant de tu mateixa?

00:01:51: La veritat és molt sincer.

00:01:54: Realment em vaig emocionar molt rodant, perquè és això que em vaig donar durant el transcurso del temps que estava parlant de mi i jo ho havia escrit o plasmat allà... Però a mesura que anàvem rodant era molt impactant, no?

00:02:05: Perquè per exemple l'escena final que no faré spoiler però quan la rodàvem em saltaven les llagres més perquè vaig dir ostres és com un moment de clímax que també he viscut aquesta alliberació.

00:02:16: Evidentment sense fer spoilers perquè arriba aquest divendres dels cinemes per tant tothom que vulgui ja ho sap però quins missatges sobre adopció sobre pertinència sobre el pas del temps també imagino es troba en la pel·lícula

00:02:28: La veritat que tots, l'adopció està en transició perquè la nena és adoptada i arriba a la família.

00:02:34: Ho he pogut mostrar d'una manera molt sincera però també molt amorosa, perquè al final mon pare ho va viure així.

00:02:42: Va tenir la gran sort de arribar als braços dels meus avis i això ho he pogu retransmetre tal qual... Sí que és veritat que mostrem com l'evolució dels personatges, que fan juntament a la família i això es veu reflectit a través del pas del temps.

00:02:57: Sempre parlo de que el personatge pot ser més important de les històries al mas i al paisatge allà on passa tot perquè mostren aquesta evolució que fan els personatgers.

00:03:07: Quina importància té en aquest sentit parlant del paisatge haver-ho gravat tota aquí a casa nostra?

00:03:12: Perquè mon pare realment va ser adoptat allà, llavors era la manera més sincera i verdadera d'aproximar-me a ell i a la vida dels meus avis.

00:03:20: El títol és molt poètic?

00:03:22: Aquesta memòria de les papallones quins pes tenen per aquí aquest títoli?

00:03:26: Realment el pes el té tot, aquesta evolució que fan els personatges a la història i a les pel·lícules veus... a imatge amb papallones, o sigui des del moment que estan tancades les protagonistes de la lliberació.

00:03:40: Tot això es pot veure acompanyada al nivell simbòlic poètic però també físic per les papallunes i això és el que dona lloc també a la memòria dels papallons.

00:03:49: Al final els papalloners tenen memòries en aquest sentit i les dos protagonistes, de manera individual després conjunta, tenen aquesta llibertat

00:03:58: Et volia preguntar pels actors protagonistes com ha estat gravar amb Núria Florens, amb Iván Massagué.

00:04:04: Com ha estat el repte d'explicar-los el que volies transmetre i viure aquest procés amb ells?

00:04:08: La veritat va ser molt fàcil.

00:04:09: Des que van rebre el guió, m'agradaria dir que el guio no ha sigut una metodologia habitual.

00:04:14: Normalment en reps al guió i a partir d'aquí graves... Nosaltres hem gravat durant un any.

00:04:19: Les quatre estacions de l'any i el que es veu a pantalla és real, cent per cent ens hem pogut adaptar.

00:04:24: Això ens ha permès una mica fluir.

00:04:27: Durant la història els personatges s'han anat construint al pas del temps, cosa que també s'ha hagut guai, i ells ho han posat superfàcils.

00:04:35: D'aquesta manera també ell ja n'ha portat molt en els seus personatges.

00:04:38: L'han sentit tant que l'han fet seu, o sigui el que jo marcava una cosa però també a vegades els sentiments i tot el que han necessitat fluir durant la història també ha sigut d'una cosa pròpia d'ells.

00:04:48: Llavors molt fàcil, molt enraquidor i l'heu tetquet molt bonic.

00:04:51: Què has après?

00:04:52: Perquè és la teva voroprima, què has après del rodatge de tot aquest procés?

00:04:55: De tenir aquest procès una mica més diferent al que és habitual, què ho has après de tot plegat...

00:04:59: El que he après és que segurament aquesta metodologia no et podré tornar a la repetir, perquè aquesta manera fluïda és molt més difícil anar aquest món.

00:05:08: I he après moltíssim, perquè realment no ho he dit però darrere d'aquest projecte hi ha moltíssima gent i hem après molt un dels altres.

00:05:16: Al final el que he pres és que allò que sento es pot dur a terme si es lluita per tant és com al punt de partida del qual no vull deixar de fer-ho I després les històries i tot l'esforç acaben fent-se realitat si es lluita.

00:05:33: És la teva primera pel·lícula, després de fer el curt Lia ja fa bastants anys.

00:05:37: Al final són molts anys de trajectòria en aquest món, al món dels guions també d'escriure com has evolucionat en tot això fins a arribar ara a fer aquesta pel·li.

00:05:46: Crec que els guions evolucionen amb mi.

00:05:48: És a dir, li ha partit justament d'un tancament molt personal, que és el que està vivint en aquell moment o havia acabat de viure recentment i ara mostro més com una part d'alliberació.

00:05:59: Me n'he adonat que sempre en els guions hi ha una part de mi reflectida allà, del meu voltant... I llavors et diria que tot evoluciona amb mi.

00:06:06: A mesura que jo veig creixent també ho fan als guions i les històries.

00:06:10: Expliquem-nos una mica la rebuda que ha tingut la pel·lícula en festivals.

00:06:14: Ara parlarem d'algun premi perquè veu rebre el Premi Telemergent a la Cerdanya Film.

00:06:18: Què ha suposat d'aquests premis?

00:06:19: Com ha estat la reboda de la crítica?

00:06:22: La veritat és que estic molt contenta, perquè està arribant bé a tothom.

00:06:26: A nivell de festivals és guai, perquè hem pogut anar fins a Londres, hem anat a Xipre... Hem anat a diferents llocs on hem recollit bastants premis i estem molt contents.

00:06:36: També és veritat que nosaltres ja només en poder aproximar la pel·lícula sense el premi ja era nostre objectiu al final que l'espectador la pugui rebre, la puguin sentir i pugui rebret d'aquesta manera com un missatge vital que diria.

00:06:48: Més enllà dels premis, òbviament, estem molt contens.

00:06:51: Entenc que tot això és molt... especial per saber aquest festival, rebre premis però ara hi ha un altre moment especial que és que arribi al cinema i a tothom.

00:06:57: Què esperis?

00:06:58: I com ho veus?

00:06:59: Estic una mica nerviosa perquè el final és l'opera prima, ara es veu en pantalla gran la pel·lícula però ara tinc moltes ganes perquè et comentava també abans perquè al final hi ha molts esforços darrere.

00:07:10: Hi ha molta il·lusió i poder dir que això ha arribat a anar d'arribar és superenrequidor i em fa molt feliç.

00:07:17: Ara estem una mica expectants a veure com la rebran, que esperem que ve i a moltes ganes.

00:07:23: Això permet... Imagino que hi ha gent que ja l'ha vist, però permet que gent pròxima tu pugui passar ara a veure la pel·lícula tens ganes d'arribar opinions de gent que tens al costat?

00:07:30: Sí, totalment.

00:07:31: En final les opinions són molt importants perquè també tinc moltes ganes de saber en quin missatge es queda cada espectador perquè fins ara la gent que l'he vist em sorprèn que cadascú se quede com una part perquè a final ho porta també a experiències personals.

00:07:45: Quins

00:07:45: són aquests missatges que t'agraden escoltar?

00:07:48: N'hi ha algun de tot.

00:07:49: Jo per exemple també he de dir Quan vaig ordre la pel·lícula jo no havia sigut mare, o sigui ara soc mare des de fa tres mesos i jo veia la película des d'un punt de vista molt diferent del que el veig ara.

00:08:00: Llavors me n'he adonat això, que molta gent veia ara extreus missatges de més maternitat quan jo potser mirava més al punt de vist de la nena.

00:08:10: I bueno, al final he rebut missatgers a nivell de moltes emocions, el treball dels nenes, que també ha sigut molt important, aquest plasme, aquesta inocència en pantalla... De moment la crítica és bona i estic contenta.

00:08:21: Són els primers passes al món del cinema, quin tipus de cinema, quins directors, quines persones estan influït a l'hora de formar el teu jo cinematogràfic?

00:08:29: M'agrada molt el cinema contemplatiu, l'independent al final.

00:08:33: Aquell que et fa reflexionar, més enllà de la pantalla i dels silencis i tot el que es transmet hi ha una reflexió.

00:08:40: I aquí és on m'he centrat.

00:08:41: A nivell directes o pel·lícules, Amor de Haneke sempre és una cosa... Una pel·li que m'ha impactat molt.

00:08:50: Hi ha sigut un referèndum intrínsec sense buscar-lo.

00:08:53: De moment, tant a la mia d'Epaula Artiz també està allà.

00:08:57: i després altres, però al final moltes aquestes que parlen de la vida, de les emocions, que et permet una reflexió més enllà del que es mostren és el cinema amb què m'identifico.

00:09:08: Volia preguntar també quin paper han jugat les teves arrels?

00:09:11: El Camp de Tarragona, el territori d'Aragoní, de Catalunya... En aquesta mirada particular que tens del cinema com mai he jugat aquest paper

00:09:19: Al final volia transmetre la pel·lícula en català, perquè és amb l'idioma que m'he criat.

00:09:26: I al final la història del meu pare en aquest cas i dels meus avis era de terra alta.

00:09:30: Llavors ha jugat a aquest paper principal de dir vull transmetrer-ho de manera més real i sincera que s'ha viscut tot.

00:09:37: I per això vaig decidir... Teníem un clar, mira que vaig mirar un munt d'emesies però teníem el clar que havia de ser allà.

00:09:45: Què es trobarà l'espectador que vagi al cinema a partir d'aquest divendres quan vagi a veure la teva pel·lícula?

00:09:51: Es trobará un viatge reflexiu, que fa mare i filla acompanyada també de altres membres familiars.

00:09:56: A través del pas del temps i de les estacions.

00:10:00: I trobaràs un concepte de família que acaben construint a poc a pocs les dues.

00:10:06: També trobarás uns missatges i una poètica en la imatge.

00:10:13: I bàsicament això...

00:10:14: Explica'ns per què ha de veure la teva pel·lícula.

00:10:18: Primer de tot perquè és un món difícil, et diria.

00:10:20: Llavors apollar totes les noves veus crec que és una cosa primordial.

00:10:24: Parlo per mi però abraço a tots aquells que comencen perquè segurament estem amb el mateix punt.

00:10:29: Només per això crec que és un motiu molt important per apollir després perquè és una mirada diferent al final tot el cinema, els directors, els guionistes es transmeten com una mirade i aquesta és la meva mirada i tinc ganes... de traslladar-la a l'espectador perquè pugui extraure el missatge, però sobretot per aquest punt inicial de partida.

00:10:51: Perquè al final considero que totes les pel·lícules et poden enriquir, et podent retindre, et podem transmetre un missatge... Però en un punt inicial la carrera és molt important que tothom et recolzi.

00:11:03: Et volia preguntar precisament per un tema que has deixat ara, que és una situació d'aquest món i de la gent que comença en aquest món no és senzill com veus l'estat de salut?

00:11:12: del món del cinema, sobretot del territori i aquest cinema independent de la gent que acaba començant amb idees.

00:11:19: Com ho veus?

00:11:20: Jo diria que mai ningú fique a la barrera.

00:11:23: Per exemple, jo tenia molt clar d'avui que es duia terme... molt d'esforç, i molta lluita jo és del meu voltant.

00:11:29: Llavors si ja tu et fiques la primera barrera això no es durarà a terme.

00:11:34: Sí que és un món molt difícil o sinó enganyaré... És molt difícil arribar per exemple ara on arriba la pel·lícula a cines però no impossible i a la vista està que ho estigui aconseguint.

00:11:43: Tant la meva veu com a la resta els animaria.

00:11:46: És un món complicat però no impossible i només depèn de també un mateix lluitar-ho.

00:11:51: Tenim en compte l'arrebut que està tenint d'aquí això, ja l'espero a veure com arribar al cinemes, quins són els projectes de futur que tens ara mateix amb menys si entens?

00:11:59: Justament estic acabant un nou guió que espero que pròximament es pugui rodar i més endavant arribi a pantalles.

00:12:05: Serà també per tant una altra pel·lícula, és la idea.

00:12:09: Deixa'm preguntar-te què has suposat per tu el... que la primera pel·lícula de l'Opera Prima tingui tan vinculada amb tu mateixa, perquè hi ha moltes vegades que la gent no s'atreveix a fer segurement aquests passos.

00:12:18: Què has suposat per tu que això sigui l'inici de tot i que ara et marqui una mica el camí?

00:12:23: Crec que... No sé fer-ho diferent.

00:12:27: La nova pel·lícula també va molt sobre mi, dels meus sentiments... Al final és el que et comento, que parlo de la vida però allà està intel·ligament tot el meu.

00:12:35: Què has oposat per a mi?

00:12:36: Una experiència vital senadora, et diria.

00:12:38: També la pel·liura per mi és una manera d'heteràpia per tancar.

00:12:43: cicles que he viscut, i per obrir-ne de nous.

00:12:45: I sobretot miro el final i veig aquesta lliberació imatgemir en present i crec que és guai.

00:12:52: És una pregunta que fem a vegades també escriptors que parlen de si mateixos de manera autobiogràfica.

00:12:56: La teva pel·lícula té un punt d'això, la teva pròpia vida, de la vida de la teve família... Què suposa veure com reacciona la gent a una cosa que per tu és molt personal?

00:13:05: I que moltes vegades s'ho facin seu des de fora?

00:13:08: Per mi bonic, també ha sigut la intenció.

00:13:10: És el que comento.

00:13:12: Jo, per exemple, puc dir... La pel·lícula per a mi parla de superació però un altre dirà per a mim parles de soledat perquè també hi parlo d'això.

00:13:19: Llavors escoltar les altres veus em fa també a mi adonar-me en què estic parlant de coses a la pel·licula que potser no era la meva intenció directe o la principal, però que existeixen.

00:13:28: Crec que és un missatge, això, conjunt al que s'acaba fent de la película i la veritat és que és molt guai, molt bonic

00:13:35: Ja per acabar, Marta.

00:13:36: Com podríeu resumir en tres o cinc paraules el que és la memòria de les papallones?

00:13:41: La memòrica dels papallons és un viatge reflexiu, simbòlic i poètic, que espero que arribi a tots els cors.

00:13:49: Doncs Marta Vinya ha estat una autèntica plaer poder conversar amb tu aquesta estona.

00:13:52: Que vagi molt bé aquesta estrena a la gran pantalla als cinemes.

00:13:55: Sabem que hi ha anat molt bé amb la crítica i moltíssimes sures en aquests mesos i també en els projectes que vinguin per endavant i n'estarem molt pendents

00:14:01: Moltíssimes gràcies i molta il·lusió d'haver estat aquí.