Carrer Major | 'Cumbres a ciegas', el documental de reptes i superació de Gerard Descarrega, arriba al Teatre Tarragona

00:00:00: Continuem aquí al Carre Major i ho farem parlant amb un campió.

00:00:05: Què campió?

00:00:05: Un doble campió!

00:00:07: Amb el Gerard Descarrega, doble Campió per a l'Àlimpic dels quatrescentes metres a Río... ...el dos mil setze i a Tòquio del dos mil vint.

00:00:16: El velocista ha construït una trajectòria marcada per l'exigència, per la resilència i també per la mentalitat.

00:00:27: Va perdre la visió als divuit anys però lluny d'aturar-se va convertir l'esport en la seva manera de veure.

00:00:36: Més enllà de les pistes, descarregat també ha trobat a la muntanya un espai de llibertat.

00:00:42: Projectes com Sims a Cegas expliquen l'altra cara d'aquest esportista.

00:00:50: Després d'una

00:00:51: greu lesió el tendó de Quiles que el va apartar de... París del year de l'octubre El Gerard ha tornat poca a poca competir, demostrant la seva gran trajectòria i el seu esforç.

00:01:06: El tenim avui amb nosaltres aquí al Carre Major.

00:01:11: Gerard Escarrega, molt bona tarda benvingut.

00:01:14: Hola, bona tada.

00:01:15: Què tal?

00:01:15: Un plaer estar amb vosaltres.

00:01:17: Com et presento?

00:01:18: Com a Salvatà, com a Rausénc, com à Savilla... Com a Madrilenc, como a Murcia...?

00:01:25: Doncs jo què sé, jo vaig agafant el bo de quedar allò quan he estat vivint a la meva vida i al final va fent un mig.

00:01:32: Llavors, bueno, a La Selva ha sigut un problema molt important per mi ja que la meva mare viu allà... I he fet tota l'etapa escolar, l'institut, els amics de la meva infància, de la mia vida, però estan allí.

00:01:43: I sempre que puc mascarpuar el Julio el passaré uns dies per allà i La Selba i Tarragona han sigut els meus despilars de l'infància.

00:01:53: En perspectiva que et dona tot el camí recorregut Gerard, com recordes aquell moment en què vas perdre completament la visió als divuit anys?

00:02:02: Sí.

00:02:02: A veure... Els divuit ja m'ha quedat del tot a foscues però per sort no va ser algun d'un dia per l'altre.

00:02:09: Tinc una malaltia degenerativa que es diu ratinosis pigmentari i poc a poc des dels quatre anys... amb visió, diferents velocitats i diferents etapes de la meva vida.

00:02:19: I això m'ha permès no el poder mentalitzar-me una mica, adaptar-m'hi i ser una mica conscient.

00:02:25: No és només que si un dia te'n vas a dormir, el dia següent no hi veus, doncs és molt més traumàtic, crec jo... I ja és algo totalment normal per mi.

00:02:34: Llògicament he passat al meu procés de dol i d'estar enfadat en el món i de frustració Però això també m'ha ajudat, poder dedicar-me a l'esport com estic dedicat actualment.

00:02:44: Tenim moltíssimes experiències i al final ho valoraria tot i que sembla extremament com algú positiu el que hem passat.

00:02:52: En quin moment vas entendre que l'Esport es podia convertir en una eina per reconstruir-te?

00:02:59: L'Esport, bàsicament a veure... Ara mateix és el meu centre de la meva vida noia, que és la meva professió però mi sempre m'han apassionat l'Esport.

00:03:07: Tot i que no guanyés diners o no fos el... no et pogués tenir el nivell per anar a competir els màxims campionats, i jo l'esport seria una part vital de la meva vida.

00:03:16: Perquè a mi em generen d'orfines, m'agrada, soc competitiu, mopasso bé... Crec que és una manera de socialitzar amb gent que és molt similar a tu perquè fos allò mateix, no?

00:03:26: I doncs l'Esport ja et dic que seria el meu pilar fonamental, jo crec, que em pogués dedicar o no ell.

00:03:35: També has estudiat psicologia i també parles molt sovint de la salut mental Creus que l'esport delit encara té dificultats per parlar obertament de salut mental, de fragilitat, de pors i de pressions?

00:03:54: Jo crec que hi ha persones molt menys tabú.

00:03:55: No hi ha molts documentals de gent molt famosa que ha verbalitzat les seves etapes complicades a nivell psicològic, mental, competitiu, vital... I crec que la salut mental és un tema que està a l'ordre del dia en tots els àmbits de la vida, sigui d'esportistes, sigui jo que sé taxista o sigui el que siguis.

00:04:16: Per sort, la psicologia a mi és un teme que sempre m'ha agradat molt i crec que és una paraula important del rendiment d'un esportista i del benestar de qualsevol persona, faci el que faci... I també d'arribar de la meva discapacitat visual, doncs era una professió en què jo podia exercir sense màjors complicacions.

00:04:34: Llògicament no estudia medicina i sé cirujar, hauria estat complicat... i psicòleg és una professó que m'apassiona, em sembla molt interessant tant per aplicar-me a mi mateix com per poder ajudar les persones a poder soler un nivell emocional correcte, que al final és el que tenim que aspirar totes les... tots els seus humans, a ser feliços, a estar equilibrats i a poder tenir un bon entorn i projecte positivisme.

00:05:02: I per això va ser el motiu de estudiar psicologia i de relacionar-ho amb l'espoir i la vida.

00:05:09: Vas patir una lesió al Tandor d'Aquíles abans del París de l'octubre, crec que també vas tenir problemes amb un besó d'una cama en diverses operacions... t'ajudar la psicologia, com es gestiona tot això emocionalment i després de anys competint al màxim nivell.

00:05:31: I què t'ensenyat les psicologies sobre tu mateix?

00:05:35: Sí, sí clar... La teoria està molt bé i ajudar els demés és fàcil però quan estàs tornant a la situació és complicat, no?

00:05:42: Això se sap, tothom potser pigueu molt d'un tema però fins que no et toca a tu directament i lògicament la preparació prèvia que havia fet jo psicològicamente m'ha ajudat molt, el meu entorn també.

00:05:54: Però ha sigut una època dura perquè al final doncs estàvem en el meu millor moment físic per així dir-ho quan emaduresa, edat, anys d'entrenats i crec que els jocs de parís haurien sigut els meus... bueno, els millors per tots els condicionants que et dic però la vida doncs ja a vegades no, què no avisa?

00:06:10: I desopto posar-te el clac i t'has d'adaptar i parlant del tema psicològic ha siguit vital per poder mantenir-me tot aquest temps motivat i l'entrenar, com tu dius.

00:06:22: Vaig trencar la Quiles i el Bessó d'aquella mateixa cama.

00:06:25: I va tenir una infecció de quiròfan que els tres mesos me n'haurien de tornar a operar i he passat dos anys molt dur perquè hi ha hagut moltes regaïgudes.

00:06:35: És una al·legió complicada pel meu esport i és el que em genera la potència per poder córrer i, doncs, poc a poc he anat recuperant-me fins al punt actual que jo estic competint i estic, a poca-poca, tornant a tenir el mateix nivell que tenia.

00:06:52: I una altra cosa motivat ja esperançat perquè en un moment la retirada era una possibilitat molt factible, ja que el meu cos no estava respondent a res.

00:07:05: Ja et dic la psicologia i l'entorn ha sigut vital per poder estar motivat i estar en el punt que estic actualment

00:07:12: I com va ser tornar a calçar-te les sabatilles... Aquestes són de punxes, aquestes sabatlles del latisme són de puntxes.

00:07:22: I tocar de nou la pista.

00:07:26: Sí, és una sabatilla de claus i bueno sí que realment ha sigut molts altivaixos perquè no és que hagi tingut el procés de recuperació i vagis un dia a la pista i te l'has tornat a ficar?

00:07:37: Per arribar a ficar-te-les, he tingut que suar sang.

00:07:39: Molts dies d'anar a la pista, sentir-me malament, dolor... amb una altra copa enredera, l'el·líptica, tornar a intentar o tornar a recaure, metges, infiltracions, ressonàncies, fijoterapeutes... Vull dir, ha sigut una pitjor cosa pujar al llibre, és amb xangles.

00:07:57: Llavors, actualment ja puc córrer cent per cent i amb les sabatilles de claus i d'entrenament totalment normal, però hi ha hagut dos anys.

00:08:04: en els que ha sigut donar-se cops de cap contra una paret molt dura.

00:08:09: Has dit la paraula màgica, pujar la veresa amb xancles?

00:08:13: La muntanya ha guanyat moltíssim pes en la teva vida!

00:08:17: Què hi trobes allà, què no trobes en d'altres llocs a la muntania?

00:08:21: Sí, la muntanya és un lloc en el que em sento molt realitzat.

00:08:25: Em sento lliure, feliç i sempre que puc, m'escapo.

00:08:28: Ja et dic ara per desgràcia... La muntany tenia un pes molt gran però d'agut a l'alegió al final doncs el meu mètode de vida és córrer i fins que encara no puc dir què ho he aconseguit perquè clar, no competir tal tot baixa les beques, els patrocinadors etcètera Llavors, la muntanya era el meu hobby per decidir-lo.

00:08:49: M'hi havia d'escapar en què quan acaba la temporada del latisme jo intentava organitzar les expedicions dels cims de segues i de més amb el Xisco i l'Òscar Però clar, això s'ha quedat una mica per desgraciaturat.

00:09:03: Degut això a situacions personals de cadascú i de la meva lesió... Però estic molt esperançat en que un cop això recuperis, torni a normalitzar la meva situació i la meva vida, doncs estic desitjant poder muntar alguna expedició en alguna muntanya ja que et dic que a mi m'encanta, em fa feliç i m'ho passo superbé!

00:09:22: Aquest projecte el Sim se segueix transmet en molt més que esport o aventura Com van néixer i quin sentit tenen per tu aquests reptes?

00:09:35: Al final, doncs, bueno, neixen d'una passió o d'algú que t'agrada.

00:09:40: I al final somies gratis i vos moltes vegades amb el Xisco, que és el meu amic, a Madrid quan vivíem allà a la residència d'esport intentàvem escapar-nos de la pedriça o escalar els arbres... A la que podíem anar amb en la natura i sempre ens havia agradat l'idea de poder intentar pujar muntanyes una miqueta de dificultat i anar progressant fins que ja és un punt en què veiem que ella era impossible.

00:10:06: Per això com qualsevol, s'ha arrumat, tenim un límit i volem trobar quina era... I no res, mira, somiant un dia vam contactar amb l'Òscar qui el coneixia de Tarragona, de la seva tenda i de diverses coses que havíem fet junts i no res vam intentar muntar expedicions poc a poc amb els recursos que teníem I bueno, de la manera que ens podríem combinar les nostres vides i així va sorgir.

00:10:30: Hem fet bastantes expedicions.

00:10:31: Hem posat a l'Aneto, al Montblanc, al Món Quénia... hem posat el Txachani, que és un volcà del Perú, i hem fet diverses expediciós al dia sud-amèrica.

00:10:40: I bé, ojalá algun dia ho puguem reprendre perquè... Perquè a mi m'encanta, em fa molt feliç i motiva moltíssim!

00:10:48: Montblan, Aneto... Ets el primer sec que va coronar al Montgènia, què és lo més important?

00:10:56: La preparació física la confiança amb l'equip.

00:11:00: La fortalesa mental i quins aprenentatges t'has endut de totes aquestes experiències?

00:11:06: Jo crec que a la muntanya el que més prima és el tema psicològic ja que són moltíssimes hores passes condicions molt dolentes també molt bones però ha de ser formentalament perquè això no és arribar-hi vengue i pujar Hi ha molts dies que fas mal temps, has d'estar a la tenda.

00:11:23: Un dia t'has de girar a cua perquè un del equip es troba malament o perquè s'acosta un temporal... O perquè el terreny està malament i llavors la part psicològica és molt important perquè sota tenir paciència i resiliència.

00:11:38: La part física lògicament també perquè són moltíssimes hores d'activitat I la confiança a l'equip també és vital perquè es passen situacions en les que ho fem amb la màxima seguretat possible, però la muntanya de la seguretat és la que és.

00:11:51: Perquè la natura és més gran que tot i en determinats terrenys qualsevol error humà pot tenir una greu conseqüència ja que estàs amb cordes, estàs en llocs molt exposats que pots relliscar i no pots derrotar fins a Tarragona Llavors, clar... doncs bueno, la confiança amb l'equip és vital també.

00:12:17: El Sims de Segas és un projecte d'alpinisme inclusiu i de superació personal liderat pel Gerard Descarrega a l'històric alpinista Targoní, l'Òscar Cadiac i el Xiscoló Pez, també amb la col·laboració del Xiscolo Pez a la càmera Hi ha documentals, eh... com hem dit el Txachani del Perú a més de sis mil metres d'altitud.

00:12:51: Com ho has viscut tot això que et gravessin els documentals?

00:12:56: Que es parli és de tu, d'aquest projecte tan personal com el Simça Segas?

00:13:02: Sí, és molt bonic.

00:13:02: Ja et dic que és molt casualat perquè al final el Xistro és molt amic i es dediquen coses de càmera i tal ho hem fet nosaltres, com hem pogut amb l'Òscar i com a guia i també col·laborant en filmació.

00:13:14: Jo com a persona amb discapacitat no intentava fer aquests reptes.

00:13:20: I els tres doncs érem aquí molt xulo, no?

00:13:23: A èpoques més complicades perquè pels recursos d'uns generals que eren... No estàvem dedicats al cien persones amb això perquè cadascú tenim la nostra professió i el tema econòmic és important perquè s'havia de ficar dels nostres butxocs Però jo ho recordo amb molta motivació.

00:13:44: Hem passat coses molt xules, coses molt dolentes també.

00:13:48: El que és la muntanya i la vida?

00:13:50: Crec que ha sigut un documental molt sincer sense exageracions, sense grans produccions ni res... Ha sigut la realitat tal com la vam viure amb l'Oboi o el Dolent I crec que la collida que ha tingut quan l'hem presentat en festivals i tal estan molt, molt bona.

00:14:07: I ojalà puguem seguir fent coses d'aquestes al futur perquè com t'he dit també m'encantaria.

00:14:15: Sovint estem vivint amb moltes presses, amb l'obsessió pels resultats immediats... La Montanyata has ajudat a relacionar-te d'una altra manera?

00:14:25: Amb els temps, amb els processos... Perquè clar, la Montanya és de ser... Has de saber escoltar-la i has de ser pacient!

00:14:34: Totalment sí, sí.

00:14:35: L'edat també ja tinc trenta i dos anys, ho dic diferent tot de quan tenia veinte i cinc o vint, doncs això.

00:14:42: També vivim en un associatant que ara mateix fem així.

00:14:44: Tenim el que vulguem amb les tecnologies, amb les recerxes socials... Jo què sembla?

00:14:50: Com pressupost amb la feina d'arribar amb una hora a casa Llavors crec que això és una pandèmia silenciosa, que no es parla i per suposar la muntanya... És una teràpia real.

00:15:01: Perquè com t'he dit tu vas allí i tu també ho has comentat.

00:15:04: Has d'escoltar la montanya, has de ser pacient, has d'haver-ho humil, doncs ja a vegades que no pots pujar i ja està.

00:15:10: I no t'has d'encaparrer amb pujar perquè la gent que fa això normalment té accidents i se n'acaben arrepentint I és com la vida, no?

00:15:18: Les coses ben fetes i ben madurades acostumen a tenir molt millor resultat que les coses ràpides i acorrecuita.

00:15:26: I bé, crec que amb els anys he pogut aprendre aquesta elecció ja que jo em considero una persona bastant impacient... ...i estic content de que hagi pogut formar part del meu procés d'amaduració personal.

00:15:39: Ara mateix Gerard, què et motiva més tornar a competir al màxim nivell continuar impulsant projectes de muntanya, compartir experiències que puguin inspirar a altres.

00:15:51: La psicologia què és el que més es motiva?

00:15:55: Doncs mira jo crec que la vida s'ha d'anar diversificant, no?

00:15:57: Ficar tots els ous a la mateixa cistella és complicat perquè com se't trenquin estàs fotut llavors doncs bueno per part l'elatisme segueix en la meva professió principal a la que porto... els diners per poder tirar endavant la meva família i la meva vida.

00:16:11: A part d'aquesta és la meva passió, m'encanta!

00:16:14: M'he ficat com a reta, deixar-m'ho tot per tornar a intentar competir en uns jocs paralímpics el del year de l'octubre, per tant, estic en el procés... I això és la idea principal de tots els meus esforços ara mateix perquè la latisme té una caducitat llògica per les condicions físiques que necessites per estar al màxim nivell La muntanya no la deixaré mai, vull dir és un projecte que tingui el cap i que vull seguir madurant poc a poc.

00:16:40: Vull fer les coses bé, vull que puguem muntar l'expedició amb calma sense pressa, amb un equip potent... I això porta temps.

00:16:51: Aquests anys ho hem de deixar percat perquè lògicament no podia per les meves condicions físiques de la legió.

00:16:57: I el tema de la psicologia també és una part molt importantia, que quan deixa el latisme serà la... la via per la que jo portaré igual, els diners a casa.

00:17:04: M'encanta tenir sessions amb pacients.

00:17:07: Estic començant a moure'm en aquest tema i és un tema que m'apassiona molt el poder ajudar les persones, cadascun les seves situacions i molts meus coneixements de psicologia doncs és una rama que estic explorant fa un any o dos i em està encantant i també l'avui potenciar perquè al final serà la meva professió quan l'atletllisme s'acabi I la muntanya, doncs bueno, se'n passarà un hobby i serà com... Allò que t'apassiona i que muntes amb molt de carinyo per ojar en un futur pugui fer expedicions grans i potents.

00:17:39: Gerard aquest cap de setmana no però el proper és festa major aquí a la selva del camp, la festa d'estiu, home si et pots escapar, sé que és difícil des de Sevilla venir fins a la Selva però bueno, que estàs convidat eh!

00:17:52: Ojalà no, però estic amb època de competicions fins al final dels principis de juliol i baixaré el... això.

00:17:57: El vint de julyol vaig a la selva.

00:17:59: Ojalá pogués anar-hi però ara mateix és impossible, s'han de sacrificar coses per poder rendir en aquest esport I bueno, ho passegues molt bé, una abraçada molt forta per tot el poble i el julioli baixaré cent per cent.

00:18:12: Gerard Rascarrega!

00:18:13: Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos aquesta tarda aquí al Carremajó, el problema de les sis emissores del camp i la xarxa de comunicació local d'una abraça de ben gran

00:18:22: Vinga, un abraçada ben gran.

00:18:23: Adéu a tots!