La Furgo | El talent emergent puja als escenaris de Tarragona

00:00:00: Hola, què tal?

00:00:01: Molt bona tarda i benvinguts un dia més a la furgo.

00:00:03: Avui la fem des del Teatre Tarragona i és que hem vingut a parlar com no podia ser d'una altra manera de teatre.

00:00:08: Concretament de Teatre Jove i és què hem vinguat a parlar d'aquesta trenta-tresena mostra de Teatra Jove-Tarragona I estem amb una de les persones que hi prendrà part, que hi participaran en aquesta mostra, la Clara Olaia, de l'acompanyada a Les Fatétiques.

00:00:22: Bona tarda Clara i gràcies per estar amb nosaltres.

00:00:24: A tu doncs això em dic Clara Olià Formo part del Conlectiu Les Patètiques i és el primer any que participem a la mostra de teatre Joga, de Tarragona.

00:00:34: I presentem una obra que és de creació pròpia.

00:00:37: L'hem escrit, l'hem dirigit i l'he actuat nosaltres mateixes.

00:00:40: Són dues noies les que completem la companyia.

00:00:43: Jo i la meva companya, que es diu Aurora Caucec... i el que he dit és una obra de teatre pròpiament i l´obra es diu Que fa un xai mentre espera!

00:00:53: i tracta sobre dues nenes que habiten un lloc on es qüestionen moltíssimes preguntes en torna l'imatge de la dona a aquesta societat.

00:01:03: Per nosaltres tot això ho fem des del humor, el bufó i la crítica per donar-li una volta més perquè no fos una obra feminista com molt transcendental.

00:01:13: Juguem moltíssim és una obra que té música, dansa, text... És molt interessant agafar una mica tota les disciplines que ens agrada i l'estrenem el sis de maig, obrim la mostra nosaltres aquí al Teatre Tarragó.

00:01:29: Comentaves abans clar que aquest projecte neix dels vostres estudis d'aquest treball de final de grau a partir d'aquí va ser quan us va unir i va crear aquesta companyia i aquesta mostra?

00:01:41: Sí, exacte.

00:01:42: Nosaltres vam acabar el que seria la carrera l'any passat i un any abans o sigui ara ja fa dos vam començar com a plantejar-nos de què volíem que anés el nostre treball final de grau I per pràctica teníem molt clar que avui volem qui fos una obra llavors m'entornen diferents recerques teòrics vam acabar juntant-nos i creien aquesta peça i després d'acabar la universitat creiem que li podíem donar una mica més de rodatge i vam caure aquí a la mostra de Teatre Jovo perquè jo soc aquí de Tarragona i havia sentit parlar i em feia molta il·lusió i hem presentat-la aquí a la meva ciutat.

00:02:12: Precisament et volia preguntar per això, iniciatives com aquesta mostra de teatre jove aquí a Tarrona hi ha trenta a tres anys fensa però que us dona lloc, us dona un espai on podem mostrar aquest talent, aquesta il·lusió i aquests primers treballs en moltes ocasions d'eigéns joves com vosaltres

00:02:30: Exacte!

00:02:31: I ha sigut tot com molt fàcil, molt rodat, no hem ficat cap mena d'inconvenient i crec que això és el millor, perquè a vegades quan sortim d'una carrera universitària ens costa molt com en Dinsarnos, com en un món així, com més professional.

00:02:45: I sí que et presentes a convocatòries i rebs molts nous i aquí ha sigut tot tan fàcil i estàs tan ben acompanyat tota l'estona, que és un primer impuls després de la carrera molt necessari jo crec.

00:03:00: Ja per tancar, Clara!

00:03:01: La gent que vindrà a veure la vostra obra aquest sis de maig que has dit... ¿Què és el que voleu quan acabi l'obra i surtin de la sala, sortint d'aquest teatre a Tarragona?

00:03:10: Què és el què voleu que pensin en quin missatge o què voleeu que surtin d'aquesta sala.

00:03:14: Doncs nosaltres principalmente per molt que no ho sembli volem que riguin moltíssim, s'ho passin molt bé... I jo crec que el que té al Teatre és que quan la gent entra al Teatre surt com transformat o pensant, i nosaltres al final fem una crítica des de l'absurt.

00:03:29: Llavors nosaltres som teatre perquè la gent s'enveja a casa seva pensant i també com una mica quina posició prenem en aquesta societat sobretot aquesta mirada masculina que tot el rato com ens pressiona i ens impulsa com a ser perfectes, a ser boniques, a fer amables... Llavors és com donar-li una volta tot això i intentar decidir quin tipus de mirada volem com tindre

00:03:53: i a l'última ara sí, clar, acabar amb un missatge per aquella gent s'animi a venir aquest dia a presenciar la vostra obra.

00:04:02: Bé, doncs espero que vingueu perquè us ho passareu!

00:04:04: Crec que molt

00:04:05: bé...

00:04:05: I és una obra de teatre molt diferent que no abarca cap discipline en concret però barca moltes al mateix temps i crec que és una molt bona manera d'iniciar aquesta nova mostra de teatres jove de Tarragona

00:04:17: Doncs ara sí, ara estem en aquest cas amb l'Alexia Laboria de la companyia Enami Productions.

00:04:22: Una altra de les companyies que prendrà part d'aquesta mostra de teatre.

00:04:27: Bona tarda i gràcies per estar amb

00:04:28: nosaltres.

00:04:28: Buna tarda.

00:04:30: Explica'm una mica què és el que presenteu a aquesta companyia i sobretot aquella obra amb la que veniu a aquesta mostra de Teatre.

00:04:38: Hola!

00:04:39: Som en Ami Productions i doncs és una companyia emergent que fa relativament poc va començar i no hem presentat encara res com anar a mi, i ara serà la mostra de teatre jove el primer cop que pugem al escenari com anar-hi.

00:04:54: I doncs l'obra...

00:04:56: És

00:04:57: com un procés de creació que va evolucionant constantment.

00:05:03: I doncs, bàsicament parlem de l'espos, de les nostres inquietuds i ara durant aquest període l'hem anat evolucional per trobar-li com... com a algú més nostre de com estem nosaltres ara mateix perquè ara no estem igual que hi estàvem fa un any quan el vam fer, sinó que ara hem evolucionat i hem canviat.

00:05:24: I doncs és això, és un procés creatiu de nosaltres que el vam fet al cicle.

00:05:32: Qui sou?

00:05:32: Anami Productions per què comentes companyes de classe i d'aquí es dona sorgit?

00:05:37: Sí, doncs som l'Isabel Canutsumarroca la Mercè Vergès Fernández la noa real Galera i jo l'Alexia Laboria, com fa dit.

00:05:50: I doncs sí, o sigui som quatre noies que ens vam conèixer a fer en teatre, que al final és el més bonic perquè realment d'estar estudiant teatre que sorgeixi la il·lusió de voler seguir fent teatres juntes és el que ens va unir i realment vam tenir l'oportunitat de treballar juntes i ens van cajar molt com treballava cadascuna i és així... Com van fer anar a mi.

00:06:14: Quin dia estreneu, quin dia us toca?

00:06:16: El lluit de maig a les vuit.

00:06:19: Doncs moltes gràcies, Alexia.

00:06:21: Estem pendents segur que vindrem a veure l'obra.

00:06:23: Gràcies per estar amb nosaltres.

00:06:24: Gràcia a tu!

00:06:26: I a vosaltres com sempre.

00:06:27: Gracias per escoltar-nos i ens veiem en la propera furgo.

00:06:29: Adeu